L'ofici d'educar

Què ens han explicat de l'adolescència que tenim tanta por que els nostres fills arribin als 13, 14 o 15 anys? A llibre "Adolescencia, la edad de la potencia", Evânia Reichert, analista reichiana i terapeuta corporal, es pregunta: "Per què es tendeix a veure l'adolescència només com una etapa arriscada, temible i preocupant? Per què la potència, la intuïció futurista i la capacitat de canviar el món, pròpies de l'adolescència, no s'aprofiten i es valoren?" Evânia Reichert ens defineix com mai abans les etapes i el sentit de l'adolescència a la seva última obra: "L'adolescència és un procés de crisi en tota regla, imprescindible per formar-se una identitat i arribar a ser adults sans i funcionals, no per fer-nos la vida impossible als pares i mares." A "L'ofici d'educar" ens acompanya Evânia Reichert, autora també d'un clàssic de l'educació transformadora: '"Infancia, la edad sagrada". I sentirem també David Bueno, doctor en Biologia, autor d'"El cervell de l'adolescent" i fundador de la Càtedra de Neuroeducació de Barcelona. El pare primerenc de bessones Sergi Vives ens explica com va ser la seva adolescència, i com tem que serà la de les seves filles. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Dos grans referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l'essencialitat d'escoltar els alumnes al llibre "Educar és donar la paraula". "'Ningú és negat per als estudis' és una frase que hauria d'estar escrita als vestíbuls de tots els centres i inspirar els seus projectes educatius", llegim al llibre, que 60 anys després respon a una obra de referència de la pedagogia: la "Carta a una mestra. Alumnes de l'Escola de Barbiana". Per Cela i Domènech, "una sola persona rebutjada, colpejada per l'escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució". Tothom pot aprendre? Què s'ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s'ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Jaume Cela i Ollé, mestre i director d'escola i autor d'una vuitantena de llibres de literatura infantil, juvenil i d'adults, com "Apunts d'un aprenent de mestres greument jubilat", i Joan Domènech Francesch, mestre i director d'escola i autor de diversos llibres com "Elogi de la Nova Escola Pública". I sentirem també Montserrat Ventura, mestra i directora de l'Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Moviment de Mestres de Rubí. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Quines músiques us posaven de petits els vostres pares? En poseu als vostres fills? Feu playlists conjuntes? Quines són les músiques que escolten els vostres adolescents? Llegim al llibre "Matar al papito: Por qué no te gusta el reguetón (y a tus hijos, sí)", d'Oriol Rosell: "Els teus fills t'han anomenat 'bro', i prefereixen el reggaeton en lloc de les playlists tan acurades que els has fet des que van començar a caminar. Com és possible que això passi? En què ens hem equivocat? El reggaeton ha provocat un xoc social i cultural entre generacions." Quina relació es crea entre pares i fills a través de la música? Què ha de portar una playlist intergeneracional? I per què triomfa el reggaeton entre els nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Oriol Rosell, crític i divulgador musical i professor d'Història de la Música; Emma Plana, psicòloga, musicoterapeuta i formadora especialitzada en creativitat, educació i altes capacitats; el periodista musical Blai Marsé, que presenta "L'altre barri", i el testimoni del Pol. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se'ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines? Per parlar de límits, però també de conseqüències, obrim a "L'ofici d'educar" l'escola de pares, amb l'Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de "L'art de posar límits", i els testimonis de la Maia, el Jan i l'Aura. A més, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Va escriure Paul Auster a "El conte de Nadal de l'Auggie Wren" que mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat. Els llibres amb les seves històries desperten la imaginació, la creativitat, la curiositat i la conversa, i alimenten el vincle entre pares i fills; són sempre un bon regal. Però hi ha dates, com Sant Jordi o els Reis, en què són un imprescindible per als nens i nenes. Al programa us recomanem llibres durant tot l'any i ara que és Nadal us donem algunes idees perquè ompliu la carta de Reis de bona literatura. Són dotze les campanades, són dotze els grans de raïm i són dotze també les recomanacions de llibres de "L'ofici d'educar", seguint les recomanacions del Jaume Centelles, de l'Aura, de 6 anys, la Mariona, de 9 anys, la Maia i l'Aniol, que en tenen 11, i en Jan, de 14 anys. També s'hi afegeix tot l'equip del programa: la Núria Ventura, la Marta Sánchez, el José Luis Santiso, el Sergi Vives, el Jaume Centelles i l'Elisabet Pedrosa us desitgem un molt bon Nadal!

"La família pot ser el millor lloc on es pot desenvolupar un nen, però també pot ser el pitjor. És necessari entendre el nadó i el nen en la seva globalitat, i per això s'ha d'incloure el grup familiar que el cuida o el descuida", expliquen al llibre "Terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistémica", d'Anna Vilaregut i Carles Pérez, que defensen la família com a espai terapèutic. Quines emocions emmalalteixen la família i quines la sanen? Què ens diu "l'ovella negra de la família"? Com ens pot ajudar la teràpia familiar a abordar els conflictes familiars? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Carles Pérez Testor, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en psiquiatria i psicoterapeuta de parella de la Fundació Vidal i Barraquer, investigador del Grup de Recerca de Parella i Família, i coautor, amb la doctora en Psicologia Anna Vilaregut, del llibre "La terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistémica"; Sílvia Palou, mestra i psicòloga experta en teràpia familiar sistèmica i creadora de 3Sentits, i Juan Luis Linares, doctor en Medicina, psicòleg, psiquiatre i terapeuta sistèmic. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

A Espanya, la incidència del càncer en la població adolescent és de 200 casos per milió d'adolescents a l'any. Es diagnostiquen uns 1.200 casos nous cada any. És tan sols un 1% del total, però és la segona causa de mortalitat en aquestes edats. Com a malaltia poc freqüent, s'investiga poc i se'ls tracta com els infants i els adults, i això comporta problemes. Quin és el sotrac per a un adolescent de tenir un càncer? Com els impacten les seqüeles del tractament i quines renúncies han de fer? Quin és el valor dels amics i de la família per tirar endavant? Com es trastoquen els estudis? I com s'imaginen el futur sense càncer? Amb motiu de La Marató en parlem a "L'ofici d'educar" des de la vuitena planta de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Ens acompanyen amb les seves famílies Regina Carballo Pahissa, de 17 anys, amb un limfoma de Hodgkin; Gonzalo Caballero Cotillas, de 17 anys, amb un limfoma; Kilian Muñoz Prieto, de 15 anys, que té leucèmia, i Marcel Pujadas Ibáñez, de 14 anys, que va tenir un limfoma.

Els mestres senten que sostenen la complexitat el sistema educatiu, però a quin preu? "Pinten bastos per a la docència!", exclama una mestra. "Els han venut un sistema educatiu inclusiu difícil de fer realitat amb els recursos actuals", lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se'n surten gràcies a la força dels equips docents i la complicitat de les famílies. Per conèixer la situació a les escoles de Catalunya i com s'ho maneguen els mestres per superar els obstacles, a "L'ofici d'educar" estrenem "La sala de mestres". Ens hi acompanyen Beth Gil, mestra de l'escola Ferran de Segarra, de Santa Coloma de Gramenet; Pepa Adell Nolla, mestra de l'escola Doctor Alberich i Casas, de Reus; Francesc Martín, director i mestre de l'escola Sant Jordi, de Vilanova i la Geltrú; Marta Rubio Tartera, directora de l'escola Estel, de Sant Andreu, a Barcelona, i Abraham Tusell, director de l'escola Pere Calders, de Polinyà. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Parlem molt del que ens passa a les mares en tenir fills, però i als homes com els canvia ser pares? Mai com ara els homes havien fet de pares. Com es construeix la paternitat? Fins a quin punt la paternitat modifica el cervell dels homes com la maternitat canvia el de les mares? Existeix la depressió per paternitat? Quin és el rol dels homes en la criança intensiva? Com els impacta descobrir l'amor pels fills? I què els pot ajudar a gestionar la frustració per les renúncies que implica la paternitat? De com transforma els homes la paternitat, en parlem amb José Angulo, psicòleg sanitari i psicoterapeuta, especialista en vincles afectius i sexualitat, i que col·labora a Matriusques; Albert Pons, terapeuta especialitzat en família i infància, que acompanya grups de pares a EntreHomes; Xavi Ybeas Zamora, terapeuta integrador humanista i sistèmic, coordinador de l'Àrea de Paternitats del Taller de masculinitats diverses; la doctora en antropologia Bruna Álvarez, i la psicòloga clínica i doctora en neurociències Susana Carmona, autora de "Neuromaternal". Sentirem els testimonis del José Luis, el Jaume i el pare primerenc de bessones Sergi Vives. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Els traumes de la infància són una vivència molt més comuna del que pensem, i ens marquen a foc de per vida. Entre set i nou persones de cada deu pateixen un esdeveniment potencialment traumàtic al llarg de la vida, i tres de cada deu estan exposades a quatre o més fets traumàtics. Segons la doctora en psicologia Alicia Álvarez, autora de "¿Cuánto pesa tu mochila?", els traumes que portem a la motxilla ens condicionen i enverinen, i podem acabar veient el món a través de les ulleres del trauma i sentir que estem atrapats en el que va passar, repetir-ho una vegada i una altra i limitar així les nostres vides. Com podem identificar els traumes de la infància? El trauma predisposa al trauma? I com podem evitar o acompanyar els traumes dels nostres fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alicia Álvarez, doctora en Psicologia i directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona; la psicòloga Leticia Asenjo, que ha fet el pròleg del llibre "Els aneguets lletjos", de Boris Cyrulnik, i el doctor en Psicologia Carlos Pitillas, autor de "Caminar sobre las huellas". Ens acompanyen també el psicòleg clínic José Luis Gonzalo Madorran, autor d'"El llenguatge silenciós"; la psicòloga Cristina Cortés, autora d'"En este mismo instante", i la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Forés, coautora de "La resiliència". I acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Cada vegada se salven més nadons nascuts abans d'hora. Són prematurs aquells nadons que neixen abans de la setmana 37, el 10% de tots els parts del món, 13 milions de nadons cada any. Són prematurs el 8% dels parts a Espanya i el 6% a Catalunya, on s'estan salvant nadons de 22 setmanes, gairebé la meitat de l'embaràs. Néixer abans de temps suposa un estrès enorme per al nadó i la família per la incertesa i la immaduresa dels òrgans, i el vincle és clau per sobreviure, asseguren els experts. Quina atenció i cures afavoreixen la supervivència del nadó? Què és el mètode cangur? I quines són les seqüeles neurològiques que pot tenir un infant prematur? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pep Perapoch, neonatòleg, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona; Thais Agut, doctora en Medicina i neonatòloga experta en el seguiment de la prematuritat de l'Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic; Bet Farga, presidenta i fundadora de Som Prematurs; Alicia Álvarez, psicòloga clínica que acompanya la prematuritat; Leticia Bazo, doctora en Infermeria i presidenta de la Societat Espanyola d'Infermeria Neonatal, i la psiquiatra perinatal Ibone Olza, autora de "Parir". Amb els testimonis del periodista Àlex Bosch, autor de "Prematur: 82 dies entre la foscor i l'esperança"; l'il·lustrador Oriol Jové, autor de "Gael: Un petit valent", i la Layla i l'Andrea, mares de prematurs. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Estrenem nova temporada de la tertúlia de joves PRO, amb els adolescents seleccionats del curs de ràdio amb el Departament d'Educació. Com entenen la llibertat? Què pensen dels riscos propis de l'adolescència, com la moda de vapejar? El suïcidi al seu entorn encara és un tabú? Com els condiciona la pressió estètica? Com viuen la sexualitat? Com veuen l'auge de l'extrema dreta? I si depengués d'ells, canviarien els horaris dels instituts? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Asier Àlvarez, que fa 2n de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Roger Llobet Ricol, que estudia primer de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; Rita Cuadrado Batlle, que fa 2n de batxillerat artístic a Vic; Laura Díaz, que estudia 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, i Noé Santallúsia, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

TikTok és la xarxa reina entre els més joves perquè els entreté, informa, socialitza i permet crear continguts al ritme trepidant de l'algoritme. Com funciona l'algoritme de TikTok? Per què no poden parar i els passa el temps volant? TikTok és el "TN" dels joves? Per què a TikTok triomfa l'extrema dreta? I com és que TikTok perpetua els rols de gènere més tradicionals? De la generació TikTok, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Carulla, consultora en comunicació política i experta en xarxes socials i TikTok i autora de "El papel de TikTok en la opinión política juvenil"; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, investigadora i professora d'ESADE, autora de "Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica", i Mònika Jiménez, doctora en Comunicació, professora del grau en Publicitat i Relacions Públiques i coautora de l'estudi de la UPF i la UOC "Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social". Sentirem els testimonis de la Mar, el Jan, la Rita, l'Asier, la Laura i el Noé, i acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de famílies reconstituïdes? A "L'ofici d'educar", estrenem "L'escola de pares" parlant de com tenir una relació sana entre germans amb la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara" i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". I sentirem també Tània Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neurociència i socioeducació, i autora de diversos llibres d'educació i neurociència, entre els quals hi ha "Germans". Descobrirem si les bessones del Sergi Vives es barallen i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" estrenem la "Sala de professors" per donar veu als professors de secundària de Catalunya i conèixer els seus problemes reals. Hi ha consens que els resultats educatius no són bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l'administració per redreçar la situació. Quina és la situació de complexitat a les aules? Com s'ho maneguen en el dia a dia els professors? I què demanen per capgirar els resultats? En parlem amb Núria Ivern, professora de l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms; Aina Maresma, professora d'educació física i cap d'estudis de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies; Christian Negre, professor de digitalització de l'Escola Pia de Calella; la professora de ciències socials Montse Varas, directora de l'Institut de Santa Coloma de Farners, i la professora Teresa Terrades, coautora de "La gosadia d'ensenyar". Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Hi ha persones que arriben al final de la vida sense descobrir la seva habilitat innata. Tots tenim alguna habilitat innata? Què ens pot ajudar a detectar quines són les habilitats innates dels nostres fills? Per què és important saber-ho? Fins a quin punt és missió de l'escola ajudar els alumnes a identificar les seves habilitats innates? I quina és la relació entre habilitats innates, talent, vocació, propòsit i èxit a la vida? A "L'ofici d'educar" parlem de les habilitats innates amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor dels llibres "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge", i amb el músic i investigador del talent humà Tony Estruch, creador del Geniotipo i autor dels llibres "Geniotipo" i "¿Para qué he venido a este mundo? Un viaje para conocer y potenciar tu talento". Sentirem també el mestre i escriptor Jaume Cela i Rosa Maria Ramírez Palau, mestra llicenciada en Filologia. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Quan fa dos anys de l'esclat de la guerra a Gaza, a "L'ofici d'educar" fem balanç de l'horror de la guerra per a la infància i l'educació: 20.000 criatures mortes, més de 40.000 ferides amb seqüeles inesborrables, que han rebut un tret al cap o al pit, sense família, sense casa i sense menjar. Hi ha més de 660.000 alumnes sense escola, pràcticament la totalitat del sistema educatiu devastat, 12.000 estudiants morts i 700 professors assassinats; mentre l'ajuda humanitària entra amb comptagotes a Gaza a causa del bloqueig israelià. En parlem amb Raquel Martí, directora de la UNRWA Espanya; els periodistes Mikel Ayestaran, autor d'"Historias de Gaza" i Cristina Mas, autora de "Palestina des de dins", i Salah Jamal, portaveu de la comunitat palestina a Catalunya, i autor de "Nakba. 48 relats de vida i resistència a Palestina". Sentirem també Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya; des de Gaza, Ahmed Abu Amsha, professor del Conservatori Nacional de Música Edward Said; des de Jerusalem, Jordi Brescó Montserrat, de Catalunya Ràdio, i el també periodista cultural de Catalunya Ràdio Òscar Callau, que ens parla de "La veu de Hind Rajab" (Sawt Hind Rajab). Acabarem amb Ricard Tàpera, educador social i pedagog, coautor de "I, malgrat tot, Palestina" i membre de Zoo il·lustrat.

La patacada històrica amb les mates de 4t d'ESO i 6è de primària s'ha confirmat amb els darrers resultats de les competències bàsiques. Els coincideixen que portem 15 anys de davallada de resultats i és l'hora de la remuntada. Per què ha caigut el coneixement de les matemàtiques? Com s'han d'ensenyar les matemàtiques? Falta innovació o retornar als mètodes més tradicionals? Per què falten professors de matemàtiques amb bona formació? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Montserrat Alsina, titular al Departament de Matemàtiques de la UPC, doctora en Matemàtiques per la UB, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya; i amb el matemàtic Jordi Deulofeu, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, coordinador del comitè científic del Congrés de les Matemàtiques i membre de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. Parlem també amb Àngel Alsina, catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques per la Universitat de Girona i autor de diversos llibres sobre Didàctica de les Matemàtiques; amb el professor Lluís Mora, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, i amb el mestre David Vilalta, màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tenim un curs amb 8.500 alumnes menys, però amb més complexitat a les aules que mai: un de cada cinc alumnes, 336.000, té necessitats de suport educatiu, dels 1.600.000 que hi ha al sistema. A la tertúlia dels savis mestres de "L'ofici d'educar", obrim tots els melons educatius: com es gestiona tanta complexitat a les aules? És veritat que han baixat el nivell de l'alumnat i les exigències? Un any més, una de les notes de tall més baixes ha estat per entrar a magisteri. Què s'ha de millorar o exigir en la formació docent? I com es pot entendre i atendre més bé els alumnes? En parlem amb Jaume Cela, Creu de Sant Jordi, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, el darrer dels quals és "Educar és donar la paraula"; Rosa Vela, professora, experta i formadora en altes capacitats; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador i autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Rosa María Ramírez Palau, mestra i llicenciada en Filologia que va treballar a l'escola Nabí i és exdirectora de l'escola Vila Olímpica, i Coral Regí, biòloga, professora i exdirectora de l'escola Virolai. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Coincidint amb l'arrencada del curs, a "L'ofici d'educar" donem eines als mestres i professors per cuidar-se la veu i ocupar-se del seu benestar. El 45% del professorat avalua la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta, i un de cada tres docents es planteja deixar la professió a Catalunya, segons la USTEC. Cuidar mestres i professors és una de les assignatures pendents del sistema educatiu: es queixen d'estar desbordats per la sobrecàrrega de feina i burocràcia, de desgast psicològic o falta de reconeixement i manca d'autoritat. De com cuidar la veu i el benestar docent, en parlem amb Núria Bonet, pedagoga i logopeda, de la consultora Foniatria Bonet de Barcelona; Daniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docentDaniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docent i és autor entre d'altres de "Temps difícils, accions sàvies" de l'editorial Boira i Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.