La fonda

El Bravas Fest no és només un festival: és una declaració d'amor a una tapa que ha fet història. Les patates braves són democràtiques, perquè les trobem tant en un bar de barri com en un restaurant d'autor. I, sobretot, són un record compartit: el picant que et fa beure un glop de cervesa, el cruixent de la patata, la salsa que divideix opinions i crea fidelitats eternes. Ens quedem amb una idea clara: les braves són més que una tapa, són una excusa per trobar-nos, riure i gaudir. I si és en un festival com aquest, encara millor. En parlem amb Edu González, coorganitzador del Bravas Fest i propietari de Bravas Barcelona; Xavier Calvet, project manager del Bravas Fest i membre de Pleisure; Francisco Marco Sanz, del restaurant La Esquinica de Nou Barris, i Lorena Sánchez, del restaurant Rooster&Bubbles de Ciutat Vella. Salut i¿ bones braves!

Poca gent sap que la Brigitta Lamoure, abans de ser artista, s'havia passat gairebé una vintena d'anys fent de carnissera. I és que la gastronomia i el bon menjar li agraden tant com cantar. Anem fins a Miami Platja perquè la Brigitta ens faci d'amfitriona en un restaurant eclèctic. També passa pel "Bocatto di cardinale" la cuinera Montse Freixa; l'Òscar Gómez ens parla d'El Celler de Matadepera, i anem fins a Santa Pau per saber si tindrem una bona temporada de fesols. Ens parem a l'Hostal dels Ossos perquè en Joan Massegur ens expliqui quin menú fa aquest any pel Gastro Recup; l'Anne Cannan ens porta una nova dona del vi, i en Salvador Maura, del Mas d'Eroles, ens explica quin és el seu formatge icònic.

Ens endinsem en un dels temples de la cuina catalana, el restaurant Hispània d'Arenys de Mar. L'Hispània és molt més que un establiment gastronòmic; és un espai on la tradició, el bon producte i l'herència culinària es troben amb l'excel·lència i el respecte pel territori. En Jordi Àvila ens ve a parlar de cuina d'inducció i de gas, l'Anne Cannan ens porta una nova dona del vi, l'Òscar Gómez ens parla de l'Espai Amunt d'Ulldecona i parlem dels formatges i farem un Bocatto amb sabor de vi de l'Empordà a càrrec de Castelló Murphy.

La gastronomia està plena d'accidents afortunats. Això ho sap molt bé l'inventor Antoni Campins, i ens ho explica des de Tuixent. Tot va començar a l'època covid quan va haver de deixar una producció de sake fermentant per tancar-se a casa. Les fermentacions són vives i passen coses. La Carlota Claver ens porta un plat de cuina catalana, la Iaia Angeleta ens parla des del seu "Congrés dels Diputats", l'Òscar Gómez ens porta tres nous restaurants a la guia de "La fonda". Passa pel "Bocatto di cardinale" el ratafiaire Ernest Morell des de La Sobirana, i acabem amb una nova classe magistral d'Hernan Ezequiel des de Muntanyola i un poema dolç del pastisser Lluís Riera des de la pastisseria Cacau d'Olot.

Comencem el setembre amb una fonda plena de tastets. Sabeu que alimentar-se correctament influeix en una bona manera de dormir. Més enllà del cafè i certes begudes, des de la Fundació Alícia ens expliquen com ens hem d'alimentar per poder tenir un bon son. La Iaia Angeleta i la Carlota Claver ens porten un plat de cuina catalana des de la seva cuina de Roda de Ter i La Gormanda, respectivament. En Josep Lluís, d'Un Delicioso Mundo, embolica la troca amb un experiment culinari, l'Anne Cannan ens porta una dona del vi i el nostre foodhunter, Francesc Collell, ens descobreix nous productes. Passa pel "Bocatto di cardinale" el pagès Francesc Font i acabem amb una nova classe magistral de brasa, amb l'Hernan Ezequiel, des de Muntanyola i un minitast de vins amb la sommelier de Les Cols, Clara Puigvert.

Conversem amb en Paco Pérez, xef amb estrelles Michelin al capdavant del restaurant Miramar. Parlem de la cuina catalana, de les seves arrels i del seu compromís amb el producte del país. També descobrim la seva cuina personal, creativa i innovadora, que mira al futur sense oblidar la tradició. Una entrevista que ens convida a repensar la cuina amb sensibilitat i visió.

Parlem amb en Lluís Fernández, cuiner del restaurant Els Pescadors de Llançà, sobre la llagosta de la Mar d'Amunt, un tresor del nostre litoral. Ens explica com es pesca de manera artesanal, respectant-ne el cicle natural, i que la qualitat d'aquesta llagosta és reconeguda arreu. Per ell, la mar és vida i la llagosta, un símbol de tradició i respecte pel país. Una conversa que ens fa estimar encara més el nostre mar i la seva cuina delicada i gustosa.

Parlem amb en Txaber Allué, El Cocinero Fiel, sobre una de les salses més emblemàtiques de la cuina catalana: el romesco. Ens explica els seus orígens mariners, la importància de la qualitat dels ingredients i el fet que cada casa en té una versió. Per ell, el romesco no és només una salsa, és memòria i territori. Una conversa deliciosa que ens connecta amb les arrels de la nostra gastronomia i ens apropa al congrés que se'n farà aquest octubre a Tarragona.

Tonet Romero ens parla del Suculent com un projecte que fa tretze anys que cuina identitat. Des del Raval, ha sabut reinterpretar la cuina catalana amb caràcter, sensibilitat i una mirada contemporània. Amb producte de mercat i tècnica refinada, cada plat és un homenatge a la tradició, però amb veu pròpia. Per ell, cuinar és emocionar sense artificis i, del gust, fer-ne una forma d'expressió. Al Suculent, la cuina catalana respira autenticitat i evolució.

Oligami és un projecte de dos joves pagesos, que ens parlen d'un cultiu que guanya terreny a Ponent: el pistatxo. Des de les terres de Lleida, impulsen un projecte que combina agricultura regenerativa, sostenibilitat i valor afegit. Amb una mirada jove i compromesa, transformen aquesta fruita seca en un producte de proximitat, saludable i amb identitat pròpia. Per ells, el pistatxo no és només un cultiu alternatiu: és una oportunitat per repensar el camp, connectar amb el territori i fer les coses amb sentit.

En Borja Poal ens parla de "bocates" com qui parla d'alta cuina. A B de Bocata, cada entrepà és fruit d'un procés llarg, precís i creatiu, en què el pa és escenari i el farcit, protagonista. Amb receptes que poden trigar més d'un any a perfeccionar-se, Poal reivindica l'entrepà com a format gastronòmic digne i emocionant. Tanmateix, el projecte va més enllà: també és una eina d'inclusió social, en què el bon gust i el compromís caminen junts entre dues llesques de pa.

Paula Molés ens parla de cuina amb veu pròpia, entre la passió personal i l'ofici de comunicar. Des del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", ha sabut explicar la gastronomia com un fet cultural, social i emocional. Amb sensibilitat i mirada crítica, connecta plats amb històries, mercats amb memòries. Per ella, cuinar i parlar de cuina són dues cares d'una mateixa manera d'estimar el món: amb curiositat, respecte i molta humanitat.

En Rafel Sabadí ens parla del vi com qui parla d'una emoció. Amb anys d'ofici i una sensibilitat afinada, defensa que servir un vi és molt més que obrir una ampolla: és escoltar el client, entendre el moment i saber explicar una història. Per ell, el sommelier és un pont entre el celler i la taula, entre la terra i el paladar. Amb passió i humilitat, Sabadí reivindica l'art de vendre vi com un acte de cultura, respecte i connexió humana.

Jaume Subirós ens parla des del cor del Motel Empordà, on la cuina catalana va començar a mirar-se amb ulls nous. Hereu culinari de Josep Mercader, pioner de la modernització gastronòmica als anys 60, Subirós ha mantingut viu un llegat que combina producte, sensibilitat i evolució. La seva cuina és memòria i futur, una escola que ha marcat generacions. Al Motel, cada plat és un homenatge discret a una manera d'entendre el país des de la taula.

L'Eli Farrero ens parla des de Barruera, on la cuina de muntanya pren forma amb sensibilitat i arrelament. Al seu restaurant, El Ventador, transforma productes de l'entorn en plats que expliquen històries de la Vall de Boí. Amb una mirada creativa i respectuosa, fa de la cuina un acte cultural que connecta paisatge, tradició i innovació. Per ella, cuinar és donar veu al país, amb plats que respiren natura, memòria i emoció.

En Toni Izquierdo ens parla amb passió de la gamba de Palamós, un producte que poca gent coneix com ell. Des del port mateix, en Toni defensa una cuina honesta, de temporada i amb arrels marineres. Per ell, la gamba no és només un ingredient: és un símbol de país, d'ofici i de respecte pel mar. Amb tècnica i sensibilitat, la cuina perquè brilli sola, sense disfresses. A Palamós, la gamba és més que un luxe: és identitat i memòria viva de la Costa Brava.

Anem fins a Sant Pere Sallavinera per conèixer la història d'en Joan Prat i la Fàtima Brunet. En Joan fa de pagès des del 1996. De mica en mica, va anar canviant la seva pagesia convencional cap a l'ecològica i va convertir els problemes en oportunitats. Què es pot fer en una terra de secà més enllà de cereals? Doncs cereals, però de varietats que donin més valor, com ara blat antic per fer pa. I també llenties i cigrons. Un temps més tard, la Fàtima, que treballava en telecomunicacions, va canviar el rumb de la seva vida per embrancar-se amb en Joan i van muntar un molí de farines i una màquina de pelar llegums. Finalment, fa pocs mesos que tanquen el cercle amb una granja de porcs en extensiu per tenir matèria per als seus camps. Tancar el cercle, ser feliç amb la vida.

En Jeffrey Ruiz i l'Helena Termes ens parlen de La Cort del Mos com un espai on la cuina catalana medieval es troba amb la sensibilitat contemporània. Inspirats pel "Llibre de Sent Soví", recuperen receptes ancestrals amb tècnica, respecte i creativitat. A Palamós, el seu projecte és una declaració d'amor al país i a la memòria culinària. Per ells, cuinar és reinterpretar el passat amb ulls d'avui, i en parella, amb complicitat i passió compartida.

Des de l'IRTA Mas Badia, en Joan Bonay ens parla de pomes amb mirada científica i passió pagesa. Amb anys de recerca al darrere, treballen per desenvolupar varietats més resistents, gustoses i adaptades al canvi climàtic. La innovació no és només tecnologia: és escoltar la terra, entendre el consumidor i anticipar el futur. A Mas Badia, cada nova poma és fruit d'un equilibri entre coneixement, sostenibilitat i compromís amb el territori.

En Xavier Ramon ens parla de fermentació com qui parla de vida. Des de la cervesa artesana fins a les verdures fermentades, defensa una manera de menjar que és saludable, sostenible i plena de matisos. Amb projectes com Brebel i Ferment Project, impulsa una nova cultura gastronòmica en què el temps, els bacteris bons i el respecte pel producte són protagonistes. Per ell, els fermentats no són una moda: són una revolució lenta que connecta tradició i futur.