Claim OwnershipOpinió de viva veu
Subscribed: 0Played: 0
Subscribe
© Càtedra UB Josep Termes
Description
Podcasts d'articles d'opinió llegits en veu alta. Es publiquen dos cops per setmana. Aquest és un projecte del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), integrat a la Càtedra UB Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals, i de la revista «Humanitats Digitals / Digital Humanities» (HD/DH). La caràtula és de la dissenyadora digital Edurne Rubio. Patrocinadors: ATAS CORP, Grup Transversal i l’Ajuntament de La Fatarella.
57 Episodes
Reverse
«L'historiador Agustí Colomines reviu la seva relació amb el pintor i il·lustrador Vicente Rojo Almazán, que va morir a Mèxic el 17 de març de 2021». Article publicat a Núvol el 21 de març de 2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a un quadre de Vicente Rojo de la sèrie México bajo la lluvia.
«La rivalitat entre les tres faccions independentistes és tan bèstia, tan irresponsable, que recorda la disputa entre els republicans durant la Guerra Civil. Són ganes de tornar a perdre la guerra», escriu Agustí Colomines a elnacional.cat, 15/03/2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a la figura El més petit de tots, de Miquel Paredes, realitzada el l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
«Qui cregui que la solució passa per la rendició, s’erra. A Catalunya, a diferència del País Basc, no hi ha cap raó moral per demanar perdó per res», escriu Agustí Colomines a elnacional.cat, 08/03/2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a l'obra Basta, del 1961, del muralista mexicà Siqueiros.
Joan Laporta ja va demostrar del que era capaç per tirar endavant el club sense trair els principis fundacionals del Barça en la seva anterior etap com a president del FC Barcelona, afirma Agustí Colomines en l'article publicat a elnacional.cat, 04/03/2021. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és un fragment de l'obra d'Antoni Tàpies amb motiu del centenari del Barça.
«La desindustrialització i la pandèmia estan empobrint Catalunya a marxes forçades, mentre que els beneficis dels bancs que es van deslocalitzar per la pressió del govern del PP per perjudicar Catalunya amb motiu de l’1-O, no paren de créixer», escriu Agustí Colomines a El Nacional, 01/03/2021. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra de Banksy en una paret de la ciutat de Bristol.
«No es diu massa però mentre els joves continuem sense tenir accés a un entreteniment juvenil íntegrament en català des de fa anys, no ens queda més remei que passar-nos, en molts casos, al castellà», escriu l’activista Anthony C. Sànchez a «La República» del 3 de juliol del 2020. La Locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula correspon a l’obra d’Andy Warhol «L’art mecànic».
«La llista de Puigdemont haurà d’oferir alguna cosa més que el simbolisme i l’èpica de les victòries judicials en el tauler internacional», escriu la periodista Gemma Aguilera a «elMón» del 4 de juliol del 2020. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a una obra del pintor italià, resident a Catalunya, Marco Noris.
«Ara pot explicar, carregat de més raons que mai, que, ja sigui amb estat d’alarma o sense, amb l’autogovern limitat i escurat de què gaudim no hi ha manera de governar el país», escriu l’escriptor i professor Oriol Izquierdo al «VilaWeb» del 5 de juny de 2020, referint-se al paper del president de Catalunya. La locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula és un fragment dels murals de Joaquim Torres-García del Palau de la Generalitat.
«Hauríem de parlar d'una nova construcció social sobre la base de l'equitat i no seguir reproduint els errors de la passada crisi», escriuen les activistes socials Carme Porta i Sarah Babiker al «NacióDigital» del 4 de juliol de 2020. La locució és de l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtura és de l’artista argentí Marcelo Carpita, «Pobreza sobre la riqueza natural».
«Quan hom posa en evidència la ignomínia i la provocació de convidar un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, malden per ser un vulgar Ponç Pilat i rentar-se les mans com si a Catalunya no hagués passat res aquests últims anys», escriu a «VilaWeb» del 30 de juny de 2020 l’advocat Jordi Domingo. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra del 2009 de Bianca Beck.
«Si un pres és polític i no és un pres comú, no ho determina l'acció que ha fet, siga quina siga, sinó la persecució judicial de què és objecte per raons polítiques», escriu Vicent Partal a l’editorial de «VilaWeb» del 25 de juny de 2020. Locució de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és l’obra d’Eulàlia Borrut «La intuïció d’un lligam».
«La pròxima vegada que us pareu en un pont a veure les aigües turbulentes, penseu també que hi ha una foto de la nostra societat que les aigües s'enduen riu avall», escriu la professora Gemma Marfany a «El Nacional» del 27 de juny de 2020. La locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula és una obra de Joan Pasqual, «Sèrie Mediterrània-3».
«L'independentisme està ara mateix com l'església cristiana catòlica. Els feligresos continuen creient en Déu, però ni van a missa ni fan cas del que els diu la cúria»., escriu Iu Forn a «El Nacional» del 26 de juny de 2020. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és la recreació de Francis Bacon d’«Innocenci X».
«Tenir una formació intel·lectual superior no és —a diferència d'allò que molts semblen pensar— cap garantia contra el perill d'empassar-se relats que deformen seriosament la nostra comprensió dels fets empírics», escriu el professor Thomas Harrington a «VilaWeb» el 26 de juny de 2020. Llegeix l’article l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtula és el quadre de Joaquim Sorolla «Xiquets banyant-se en les roques. Xàbia».
«No és problema d’uns quants, és de totes i tots; i sense les actituds d’invisibilització o de tolerància del grup des del primer o més petit gest, els que fan les accions directes serien molts menys i els seus actes tindrien altres conseqüències», va escriure a «El Nacional» del 16 de juny la sociòloga Cristrina Sánchez Miret, arran de les declaracions del president de la Junta d’Andalusia que distorsionaven el crim masclista perpetrat a Úbeda.. Llegeix l’article l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtura és del pintor argentí Osvaldo Rugani.
En l’article que va publicar a «VilaWeb» el 18 de juny de 2020, l’escriptora Tina Vallès afirmava que en recordar que Leopoldo Panero feia anys un dia després que ella, pel Bloomsday, li va venir al cap la seva obsessió per les edats dels artistes que admira i com la lectura pot ser resultat d’aquest atzar numèric. Llegeix l’article el també escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtura és un retrat de Leopoldo María Panero fet per Antonio García Villarán.
«Avui, els catalans som alguna cosa semblant a les celebrities progres d’Espanya: responem als conflictes reals fugint de la política i refugiant-nos en la superioritat moral d’un discurs únicament pensat per fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos», escriu el Filòsof, periodista i guionista Joan Burdeus a l'article publicat a «Núvol» el 15 de juny de 2020. La locució és de l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtura és l'obre «Madonna with Machine Gun» (1932) del pintor letó Kārlis Padegs.
«No vull excusar-me ni disculpar-me per ser com soc i, molt menys, per ser dona. És per això que sovint em reafirmo en què la que no encaixa en aquesta societat, possiblement, no soc jo» —diu la fotògrafa i activista Núria Martínez en l'article publicat a «Mirall» el 12 de juny de 2020. Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una autoretat fet per la mateixa autora.
La gestió centralitzada de la pandèmia ha demostrat que les competències de la Generalitat són una mera cessió temporal de l'estat espanyol, afirma el periodista Pere Martí en la seva columna «L’última» de «Vilaweb» del 19 de juny de 2020. Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una de les 250 escultures destruïdes voluntàriament per l’escultor d’origen zíngar Gérard Gartner.
Jaume Delclòs és una de les dues víctimes reconegudes en el cas d'agressions de l'inspector dels Mossos d'Equadra Jordi Arasa, condemnat a dos anys i quatre mesos de presó pel seu paper en el desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M. Per a ell, nou anys i tretze dies «des que em van fer vuit punts de sutura al cap, llavi i colze, múltiples contusions i unes seqüeles emocionals que han durat massa», el problema no és un agent en concret, sinó la conducta de tots els antiavalots del Mossos. Llegeix l’article publicat a «Crític» el 10 de juny de 2020 l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una interpretació de Ferran Garcia Sevilla de «La càrrega» (1902) de Ramon Casas
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States