Món possible

Som química pura. Ho diu la Neurociència. Hi ha substàncies que ens ajuden a ser feliç. Una sensació de benestar que alimenta el menjar bé, descansar millor, l'exercici, el sexe, les relacions socials, el contacte humà, la llum del sol, riure... moltes coses, grans i petites, que ens permeten gaudir dels petits plaers de la vida. Però tot és qüestió d'actitut. Som una combinació de química i actitut.I ens preguntem, què és més important, quin és el centre de tot: el cervell o el cor? La raó o les emocions? En parlem al nostre espai de "La vida bona" amb la Teresa Farell, amb la neurocientífica i psicòloga Ana Asensio, autora de "Neurofelicidad". Escuchar audio

Es compleixen 6 mesos de guerra a Gaza, que deixen més de 33 mil morts. Civils innocents, molts nens que estan patint les conseqüències d’aquesta escalada bèl.lica, no només pels bombardejos israelians, sinó també per la fam que està generant la guerra i les dificultats d’accés d’ajuda humanitària. Aquesta setmana hem assistit a una escalada més: l’atac a un comboi de l’ong World Central Kitchen, del cuiner espanyol José Andrés.La investigació israeliana sobre l’atac al comboi humanitari conclou que hi va haver un “cúmul d’errades” i una descoordinació informativa de les tropes sobre el terreny. Així, un dron va enviar un míssil al primer vehicle, després un altre al segon i més tard, un tercer. El resultat: set treballadors humanitaris morts, assassinats. En aquest mig any que portem de guerra, han estat eliminats dos-cents cooperants.Les ong’s recorden que ni la població civil ni el personal humanitari no poden ser objectiu de guerra i reclamen un alto-el-foc permanent, que permeti l’accés de l’ajut d’emergència, en aplicació del Dret Internacional Humanitari.La Mar Garcia n'ha parlat amb Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermon, David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Laura Lanuza, portaveu d'Open Arms.Escuchar audio

Ha tornat a passar: obstacles a plans contraris al territori i els seus habitants són eliminats de la forma més tràgica i irreversible, amb la mort. Nallely era una jove camperola i el seu cunyat Edinson, un noi de 14 anys, que ja no podrà seguir les passes del seu germà, coordinador humanitari de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, a l'Antiòquia colombiana. Nallely Sepúlveda i Edinson David Higuita van morir assassinats fa uns dies. Els van disparar al cap uns desconeguts, a la zona rural del Urabà, poc després d'un acte del president Gustavo Petro. Se sospita que al darrera hi ha els paramilitars del Clan del Golfo (les Autodefenses Gaitanistes de Colòmbia).Nallely s'havia oposat públicament a la construcció d'una carretera que envaia "predios", terres particulars, per a l'explotació salvatge dels recursos naturals. Per això, va ser amenaçada. I l'amenaça s'ha complert. Era un destorb i la van eliminar. A ella i al nen que l'acompanyava. Vivien a la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, una comunitat reconeguda i premiada com a exemple de compromís amb la pau, els drets humans, l'economia solidària i la sobirania alimentària. A "Món possible", vam poder conèixer de primera mà la Comunidad de San José, a través de dos dels seus membres. Avui recuperem part d'aquella conversa i ens ocupem d'un dels punts clau per a la pau a Colòmbia, aquesta ansiada pau que no hi arriba: el cultiu de la coca. Quines alternatives n'hi ha? En parlem amb Marta Ruiz, Comissionada de la Veritat a Colòmbia, i Juan Carlos Quintero, líder de l'Associació Camperola del Catatumbo. Escuchar audio

La tràgica mort d'una treballadora de la presó de Mas d'Enric, a mans d'un intern, ha destapat la caixa dels trons. Els sindicats de presons assenyalen que feia temps que venien avisant de la situció de perill als centres penitenciaris, amb agressions als funcionaris. Per això, l'assassinat de la seva companya, la Núria López, cuinera, els ha posat en peu de guerra. Reclamen més mitjans i més efectius per poder fer la seva feina, en condicions de seguretat. I demanen la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i la del secretari de Mesures Penals del Departament, Amand Calderó, a qui acusen de practicar una política penitenciària que qüalifiquen de "bonista". Des de l'altra banda, els familiars dels presos defensen Calderó i, juntament amb entitats de drets humans i juristes, denuncien la vulneració de drets de les persones internes, a causa de les protestes dels treballadors de presons. Per això, han presentat una querella davant la Fiscalia Provincial de Barcelona, perquè s'ha vist alterada la vida als centres penitenciaris, amb sortides i visites anul.lades, així com afectació en el procés penal. Com es combina la defensa dels drets dels interns i el normal funcionament dels centres amb les protestes dels treballadors de presons?  Hi reflexionem amb Raül Romeva, coneixedor de la realitat a les presons perquè hi va complir condemna pel Procés i ha estudiat la qüestió añ seu lloibre "A l'altra banda del mur". Escuchar audio

La violència vicària és la mostra més extrema de violència contra les dones, perquè busca atacar-les allà on més mal fa, a través dels fills. Un home maltractador no pot ser un bon pare. Per això, alguns experts reclamen que no se'ls permeti el règim de visites dels nens. En parlem amb la psicòloga clínica Sonia Vaccaro, que va ser qui va posar nom en aquesta forma de violència masclista que fa servir els fills per condemnar la mare de per vida.Escuchar audio

Quan va néixer el Pariarcat? Ha existit des de sempre, des de l’aparició de la Humanitat?Diu la Bíblia que Déu va crear l’Home a imatge i semblança seva. I després va pensar que no era bo que estigués sol, i va crear la Dona. Així s’explica al segon relat de la Creació, que mostra un món antropocèntric, on l’Home és el centre de tot, i tot està a la seva disposició: els animals, la Natura, la Dona...Hi ha un primer relat, però, on Home i Dona són la culminació de la Creació de l’Univers. Qui i per què va canviar el relat? Podem pensar que Déu és misògin? O a algú li va interessar reinterpretar la Història? I Eva, és la primera feminista, que es revela i no vol ser submisa?En reflexionem amb Pilar Codony, autora de “Dominarás la Tierra”, de la sèrie "Asaltar la Biblia" de Fragmenta Editorial, on fa una lectura ecofeminista, "amb ulls de dona", de la Creació del Món. Escuchar audio

El 4 de març és el Dia Mundial de l’Obesitat, que s’ha convertit en una autèntica pandèmia del segle XXI. Més de mil milions de persones a tot el món, una de cada vuit, està afectada per aquesta malaltia crònica, segons l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut. S'ha duplicat en el cas de les dones, s'ha triplicat en els homes i s'ha quadriplicat en els nens i adolescents. L’obesitat suposa un greu risc per a la salut, no només física sinó també emocional. Provoca tota mena de malalties (hipertensió, diabetis, colesterol, problemes cardiovasculars i, fins i tot, Càncer), a més dels efectes sobre l’autoestima i la salut psicològica.Dades que obliguen a reflexionar-hi i és el que fem al nostre "Racó de Pensar" amb la Sílvia Penón, la psicoinfermera Núria Bou i la psicòloga Roser Feliu. Escuchar audio

Centenars, milers de persones, sobreviuen gràcies a l’acció d’entitats socials, que ofereixen ajudes, des d’alimentació a habitatge, passant per assessorament per buscar feina o acompanyament emocional i psicològic. Entitats com Càritas Barcelona, que acaba de complir 80 anys; vuit dècades ajudant i acompanyant persones en situacions difícils, en risc d’exclusió social: més d’un milió i mig de persones en tots aquests anys. En parlem amb el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala.Escuchar audio

Espanya és el país amb més pobresa infantil de tota la Unió Europea. Són dades de l’últim informe d’UNICEF, segons el qual hi ha 20 MILIONS de nens i nenes pobres a Europa, la quarta part de la població infantil i adolescent. I Espanya es troba absolutament a la cua, amb DOS MILIONS d’infants en situació de pobresa, el 28%. A Catalunya, són 400 MIL, el 30% dels menors, segons l’últim informe sobre Els Drets de l’Infant, de la Síndica de Greuges.Dades molt preocupants, sobre les que reflexionem amb la Síndica, Esther Giménez Salinas.Escuchar audio

Què és la felicitat? N'existeix un estat permanent o hem de parlar, millor, de moments feliços? Es pot aprendre a ser feliç? Quins són els mestres de la felicitat? Preguntes que mirem de respondre amb Rafael Narbona, al nostre "Món savi", amb la Teresa Farell.Escuchar audio

És veritat que una imatge val més que mil paraules? L'oralitat és en perill, ofegada per la imatge? La Ràdio continúa viva? Quin és el seu present i el seu futur?Preguntes que ens fem a "Món Possible", amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, el mitjà més proper i més creïble, segons diversos estudis.En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, i amb l'Emma Rodero, investigadora de la veu i directora del Media Psychology Lab de la Universitat Pompeu Fabra. Escuchar audio

Un centenar de persones han mort o desaparegut, en l’inici d’aquest 2024, tot intentant arribar a les costes europees, a través de les rutes migratòries de la Mediterrània. És el doble que l’any anterior. Més de dos mil morts, al 2023, l’any més mortífer. 28MIL en l’última década.Les xifres de víctimes són esfereidores i van en augment. I és que la desesperació no té fre; la necessitat, tampoc. Aquí i a la resta de murs aixecats a tot el món per mirar d’evitar aquest impuls humà de fugir del perill.Avui, a Món Possible, parlem dels mal anomenats “refugiats”, perquè en realitat no troben refugi, no els hi donem. I ho fem amb una persona que fa temps que n’és testimoni i ho denuncia: el periodista Agus Morales, director de la revista 5W, que acaba de publicar una reedició del seu llibre “No somos refugiados”.Escuchar audio

Es pot explicar la vida de les persones a través dels objectes que posseeixen o que van abandonar? Això és el que fa l’artista visual Germán Ortegón. Converteix els objectes en subjectes que parlen dels seus amos. No li cal fotografiar la persona per fer el seu retrat, perquè a través de les coses s’imagina com són les persones. Assegura que els nostres objectes són part de la nostra història personal.I ell explica aquestes històries. A “El espejo de los ausentes”, un llibre de fotografia que és molt més que això, ha construit un pont imaginari entre la seva Colòmbia i el desert del Sàhara. Dos conflictes, dos continents, dues realitats que tenen molt més en comú del que podríem pensar.Escuchar audio

De ben segur que entre els propòsits de l’any nou, molts de nosaltres ens vam fixar el de fer dieta. La pregunta que ens fem és, un mes després quants l’heu començada i, sobre tot, quants encara la feu, perquè tirar la tovallola acostuma a ser tan habitual com començar l’any amb bons propòsits.Avui, al nostre espai de “La vida bona”, amb la Teresa Farell, reflexionem sobre les dietes i quina és la millor manera d’alimentar-se. Parlem d’alimentació conscient amb Marcos Bodoque, autor de "Elige nutrirte". Escuchar audio

Llum verda a la reforma de l’article 49 de la Constitució, per tal d’eliminar el terme “disminuits” i substituir-lo per “persones amb discapacitat”. Una reclamació històrica del sector, que han atès les Corts espanyoles. Al Parlament de Catalunya, el Grup socialista proposa modificar la definició actual de “discapacitat intel.lectual”, per tal d’adaptar-la a la normativa europea i superar les referències pejoratives.Avui, hem titolat el programa “Molt més que paraules”. I és que no sempre se les emporta el vent, sinó que les paraules són molt importants. Denoten respecte, empatia, però també menyspreu o animadversió.En parlem amb Carmen Parra, directora de la Càtedra UNESCO “Pau, solidaritat i diàleg intercultural” de la Universitat Abat Oliba, i amb Andy Trias, un referent en la lluita contra la discriminació i la inclusió plena. L'Andy és fill del polític Ramon Trias Fargas, que va impulsar la Llei LISMI d'Integració del Minusvàlid (1982), i de Montserrat Trueta, presidenta-fundadora de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que ara presideix la seva filla, Katty Trias Trueta. Escuchar audio

La meitat dels joves d’entre 12 i 15 anys han consumit pornografia en alguna ocasió. I el 70% reconeixen que veuen “porno” de forma regular. El consum de pornografia a edats primerenques té conseqüències negatives en el desenvolupament dels menors, a més de normalitzar conductes com la violència contra les dones. Conscient d’aquesta problemàtica, el Govern central ha anunciat una Llei integral per protegir els menors a Internet i prepara una aplicació, que es vol tenir enllestida a l’estiu, per controlar l’edat dels consumidors de pornografia a les xarxes.N’hi ha prou amb aquestes mesures? Què hem de fer, com a societat, per plantar cara al problema?En parlem al nostre Racó de Pensar amb la Sílvia Penón i amb Antoni Bolinches, president d'honor de la Societat Catalana de Sexologia. Escuchar audio

Una de les preocupacions de les persones amb problemes de Salut Mental és la seva inclusió laboral: poder trobar o mantenir una feina que els permeti fer una vida com més normal millor. Però patir un trastorn mental és un estigma que complica la vida professional. Per això, son vitals programes com el que porta a terme, des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona, a través de la seva Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals. Les afectacions més habituals dels usuaris són la depressió i l’ansietat.És el cas del Francesc, que va trobar feina fa dos anys, gràcies en aquest programa. Escoltem el seu testimoni i en parlem amb Purificació Martínez, que és Cap de Millora de l’Ocupabilitat a la Diputació de Barcelona.Escuchar audio

Què ens depara aquest 2024? Quins són els temes i les qüestions als que haurem d'estar ben atents? Ho repassem amb Carme Colomina, investigadora del CIDOB, que cada any elabora un decàleg dels temes que marcaran l'agenda internacional. L'informe diu que aquest serà un any "d'armes i d'urnes". Hi ha convocades eleccions a 76 països, que engloben el 51% de la població mundial. També al Parlament europeu i a una dotzena de països de la Unió. Sense dubte, serà un bon termòmetre per mesurar la força de l'extrema dreta. Al 2024 haurem de continuar mirant cap a Gaza, una situació d'autèntic genocidi de la població palestina i d'impunitat per part d'Israel, país al que hem vist plantar cara a la mateixa ONU, al seu secretari general. Això ens fa reflexionar sobre el paper de les institucions internacionals.Escuchar audio

Les Festes de Nadal són dates per compartir, per estar amb la família i la gent propera. També són dies de vacances i els més petits passen molt d'aquest temps amb els avis, mentre els pares treballen o fan de Reis Mags. Què aporta aquesta relació entre néts i avis als més menuts? I també, què els aporta a les persones grans?Mirem de descobrir-ho al nostre Racó de pensar, amb la Sílvia Penón, amb Magda Boté, àvia, i amb la gerontòloga Maria Salut Camps, directora d'una residència a Barcelona.Escuchar audio

Les malalties oblidades afecten els més vulnerables del planeta. Al món hi ha milions de malalts desatesos, però hi ha també iniciatives per donar-los tractament. El Doctor Quique Bassat, nou director de l'ISGlobal, s'ha dedicat des de sempre a l'estudi, tractament i prevenció de la Malària i altres malalties infeccioses. Analitza per què encara hi ha malalties oblidades i com fer-hi front. Com fa ell, a Moçambic.Escuchar audio