Aprenem per què no són saludables aquest tipus de begudes i quins efectes perjudicials creen a l'organisme.
La Lua té sis anys i vol saber què fan els voluntaris. Per començar, hem de saber que els voluntaris són aquelles persones que decideixen ajudar a altres de manera gratuïta i perquè ells ho decideixen. Les funcions varien depenent el projecte, i poden ser acompanyar persones grans o ajudar a menjadors socials, per exemple. A Catalunya i altres països existeix la llei del voluntariat, que estableix els drets i els deures dels voluntaris i de les organitzacions que reben la seva ajuda.
La Noa, de 14 anys, té curiositat per saber l'origen de la senyera, la bandera catalana. Al segle IX, Guifré el Pilós va rebre un escut d'or amb barres vermelles de mans del Rei, per la seva valentia a la batalla, en el que les barres vermelles eren les ferides que Guifré havia patit en combat. La primera mostra que existeix de l'escut, però, és de 1150, quan Catalunya es va unir amb la corona d'Aragó i aquest escut es va convertir en la bandera oficial de Catalunya al s. XV, durant el regnat de Pere IV d'Aragó.
La Berta d'Olesa de Montserrat té curiositat a saber quines són les esportistes més conegudes actualment. La Mireia explica que algunes de les esportistes catalanes més guardonades del món són la futbolista Alèxia Putellas, la tenista Paula Badosa i la snowboarder Queralt Castellet.
La Mireia contesta al Jan que els humans al llarg de la història han aplicat el que s'anomena selecció natural. Això consisteix a escollir les característiques de les verdures que més els interessa i reproduir-les en noves verdures, per fer-les per exemple, resistent a malalties.
La Mireia respon a l'Emma de Barcelona que la manera com se celebra Nadal arreu del món té punts en comú, com reunir-se amb la família, adornar cases i locals o menjar un aliment concret. Tot i això, la manera de celebrar-ho és ben diferent, com per exemple a Finlàndia, on el més típic és anar a la sauna acompanyat de la família.
El Pol té curiositat sobre què s'ha de fer si toquem una ortiga. Doncs es deu al fet que aquesta planta conté àcid fòrmic i histamina que és el que provoca que apareguin els símptomes de coïssor i dolor. Els pèls de les fulles de l'ortiga són molt fràgils i només amb tocar-los es trenquen i desprenen aquests compostos que li serveixen a la planta de protecció natural.
A la Paula li agradaria saber com reflecteixen la nostra imatge els miralls. D'acord, imaginem que un mirall és com una finestra màgica. Quan mires a través d'aquesta finestra, pots veure una còpia de tu mateix i de tot el que t'envolta, però sembla una mica diferent.
El Leo, un nen d'onze anys, té curiositat per entendre per què els nens petits solen xocar més sovint amb objectes. Aquest fenomen es deu al fet que, quan som petits, la nostra habilitat per coordinar els moviments encara està madurant. A més, la capacitat per calcular distàncies i comprendre l'espai al nostre voltant també està en desenvolupament.
En Joan, un noi curiós de vuit anys, vol saber quan es va inventar la bicicleta. La nostra recerca indica que la bicicleta va començar a prendre forma a principis del segle XIX. La primera versió, anomenada "la màquina errant" o "celerífer", no tenia pedals i es propulsava amb els peus del ciclista tocant a terra alternativament.
La Mina, una nena d'onze anys, està interessada a saber quin és l'esport més beneficiós per a la salut. Els esports que es comencen a practicar des de petits, com ara caminar o nedar, són considerats molt saludables. Entre aquests, la natació destaca per la seva àmplia gamma de beneficis per al cos i la ment.
El Pol, de nou anys, vol saber per què la benzina és tan cara. Per resoldre el dubte del Pol ho farem a través d'un exemple molt simple. Imaginem que la benzina és com una llimonada que volem comprar a la botiga. Si de sobte tothom vol més llimonada, però hi ha menys llimones disponibles per fer-ne, la botiga pot vendre la llimonada més cara perquè tothom en vol i no n'hi ha prou per a tots. Això passa amb la benzina, però encara amb més factors que s'han de tenir en compte.
La Bruna, que té dotze anys, vol saber qui va inventar el pa amb tomàquet. Aquest plat típic no té un inventor específic, ja que és el resultat d'una evolució culinària. Originàriament, el pa amb oli era un costum estès a tota la Mediterrània. El tomàquet va arribar a Europa al segle XVI, però no es va començar a afegir al pa amb oli fins a uns dos segles després.
L'Aleix està cansat de barallar-se amb el seu germà i vol entendre per què passa això. És comú que els germans es discuteixin, ja que passen molt de temps junts i comparteixen espais i objectes, com les joguines. A més, les diferències de personalitat i caràcter poden provocar conflictes. En el nostre pòdcast, oferirem a l'Aleix consells per millorar la comunicació i la relació amb el seu germà, ajudant-los a entendre's millor i a reduir les baralles.
L'Eva, que té onze anys i viu a Barcelona, vol entendre per què veiem la Lluna amb diferents formes al cel. Això passa perquè la Lluna gira al voltant de la Terra i, al mateix temps, la Terra gira al voltant del Sol. La llum del Sol il·lumina la Lluna, però depenent de la seva posició en relació amb la Terra i el Sol, veiem només una part de la Lluna il·luminada. Aquestes diferents parts il·luminades són el que anomenem fases lunars.
La Marta, de Barcelona, té la curiositat de saber per què la pilota de rugbi és ovalada. El rugbi és un esport on dos equips competeixen per fer punts portant o passant aquesta pilota ovalada fins a la zona de marca de l'equip contrari. És important recordar que no es pot passar la pilota endavant amb les mans, només cap enrere. Aquestes són algunes de les regles bàsiques del rugbi.
L'Anna, que té nou anys, té una pregunta molt divertida i alhora curiosa: per què a vegades ens quedem en blanc? Aquest fenomen es deu al fet que els senyals elèctrics que ajuden a recuperar la informació emmagatzemada al cervell no es transmeten bé a través de les neurones. Això tendeix a passar en moments de gran tensió emocional, quan tenim ansietat o quan estem molt cansats.
La Laura ens porta aquesta pregunta, i la Mireia ens explica com, durant 800 anys, del 711 al 1492, els àrabs van residir a la península Ibèrica. Van entrar-hi per l'estret de Gibraltar l'any 711, derrotant els visigots a la batalla de Guadalete, i van deixar una gran empremta en ciència, literatura, medicina, arquitectura i, fins i tot, el nostre vocabulari.
Aquesta pregunta tan interessant i tan divertida ens l'ha feta la Carla, de sis anys. A diferència dels animals, els humans podem parlar perquè el nostre cos té les característiques necessàries: una gola i boca dissenyades per articular sons, la llengua, els llavis i les cordes vocals. Els animals necessitarien molts canvis físics i psicològics per poder parlar.
La Maria, que viu a Barcelona, vol saber què fer en cas de trobar-se un animal salvatge al bosc. Tot i que Catalunya no és una zona on hi hagi gaire perill amb els animals salvatges, us donem aquests consells: sempre s'ha de mantenir la distància i no córrer, ni cridar, ni fer moviments bruscos. Tampoc hem d'apartar la mirada de l'animal ni donar-li l'esquena.