Claim OwnershipEl divan, amb Sílvia Cóppulo
Subscribed: 66Played: 3,886
Subscribe
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Description
SÃlvia Cóppulo té un consultori particular! "El divan", un espai on els convidats es deixen anar. Il·lusions, desitjos, records i músiques que acompanyen les converses més sinceres, més Ãntimes.
374 Episodes
Reverse
Viatgem al cor del desert del Sàhara a través dels ulls i l'experiència d'un dels fotògrafs que més bé coneix aquesta zona. Porta gairebé un centenar de viatges a Algèria i domina tant el país que moltes agències han copiat la seva ruta i el contracten per fer de guia. El desert és la seva vida i els tuaregs se l'estimen tant, que, fins i tot, han batejat una muntanya amb el seu nom. Aquest és un "Divan" per tancar els ulls i deixar-se portar per la calima sahariana i la calma del "fotògraf del desert".
S'estira a "El divan" una persona molt influent pel que fa al desenvolupament de la intel·ligència artificial al món. Karina Gibert forma part de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i en les dues últimes dècades va ser l'única dona del Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic de la UPC. Darrere d'aquest cervell privilegiat hi ha una persona que desborda humanisme en tots els vessants: fins i tot assessora governs de tot el món perquè sàpiguen fer un ús respectuós i ètic de la tecnologia. Aquesta és la història d'una empordanesa de soca-rel amb una ment visionària.
"Molt bon dia!". Amb aquest entusiasme comença els seus vídeos aquest instagramer barceloní, que s'acosta al milió de seguidors. Conegut com a "Rafuel" pel seu passat com a venedor de fuel, aquest senyor de 70 anys acabats de fer ja té dos restaurants a la capital catalana i és un dels cuiners més estimats de la xarxa. Entre plat i plat, té una hora per estirar-se a "El divan" i explicar a l'audiència alguns dels seus secrets i obsessions, relacionats amb la truita de patates i ceba, els motius per obrir un restaurant, les olors d'una bona colònia o la lectura de la Bíblia.
Orfe de pare de menut, va fer d'aprenent de sastre i després de mosso de manicomi. Tocat per la humanitat de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, va tenir un somni: una empresa on elles hi treballessin. Que fessin una feina real. Va estudiar psicologia i ben aviat va idear un gran projecte: La Fageda. Del 1982 fins ara. 600 persones i milions de iogurts i melmelades. Una granja de vaques, una residència, una fundació, el que calgui. La clau, aconseguir una feina real que atorgui identitat i reconeixement a les persones. Tinguin les capacitats que tinguin, que se senten útils. I se'n beneficia tota la comunitat.
La pregunta que fa dècades que es fa i que encara diu que no sap respondre és: "Què és un ésser humà"? A "El divan", descobrim una persona humana fins al moll de l'os, que pensa, arrisca, actua i estima.
L'amic, el company, el gran professional que és en Pere Escobar se'ns jubila. I ho fa confessat: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia estàs tu sol i jo necessito poder dormir." A Aretha Franklin, Déu i el Barça els posa en línia. Per l'artista hauria après anglès, afegeix. A Déu li demana tranquil·litat i que li cuidi els nens. I ell, que ha fet les transmissions 100 x 100 futbol més vibrants, sap de bona font que "en el club de la nostra vida hi habita una bestioleta que segur que et picarà i et transformarà en un beneit". Pare de cinc fills que adora, sap mirar al cor de persones que viuen esgarriades i els dona una vida lluminosa en els seus llibres. Vital, optimista, generós i sense pèls a la llengua, riu i diu que no es pot ser torero sempre per a tothom. L'art de l'Escobar: gràcies, Pere.
Hi havia una vegada una nena amb un somni: ser escriptora. Aquesta és la història de Najat El Hachmi, la nostra convidada a "El divan", però també ho és de la Nur, la protagonista de la seva primera novel·la juvenil. Posseïdora de guardons literaris tan prestigiosos com el Ramon Llull i el Premi Nadal, El Hachmi ens explica amb detalls el procés de metamorfosi que l'ha dut a convertir-se en una referent a nivell literari i a alçar la veu contra la repressió que afecta les dones musulmanes.
Conversem amb un gran expert mundial en càncer de mama, que està al capdavant del prestigiós Clínic Barcelona Comprehensive Center (4C), l'Institut del Càncer de l'Hospital Clínic. El doctor Aleix Prat contagia optimisme posant-nos al dia sobre els avenços científics relatius a la curació d'aquesta malaltia. En la conversa coneixerem a fons la seva trajectòria vital i els seus primers records relacionats amb el càncer, que afecten les seves dues àvies. Un "Divan" protagonitzat per una persona que està dedicant la seva vida a salvar la dels altres, una eminència que ens parla des de la humilitat.
Avui rebem una metge apassionada coneguda amb el sobrenom de "Doctora Carinyo". Elvira Bisbe és anestesiòloga, i desperta els pacients "com si fossin els meus fills". A part de viure la seva professió amb rigor i amor vocacional, des de fa poc s'ha convertit en la primera presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona. Metge, amb una veu privilegiada: és la cantant dels grups Jonibegut i d-ContraBand, i un dia va haver de prendre una decisió que marcaria la resta de la seva vida: la medicina, la música o totes dues? No us perdeu el cant final.
És difícil trobar algú a Catalunya que no sàpiga qui són en Fel i en Xuri. Ara bé, la gran majoria només en coneix la faceta còmica, ja sigui dalt d'un escenari o a través de les seves col·laboracions a mitjans de comunicació. L'obra de teatre "Les mares", dedicada a la memòria de les seves respectives progenitores, ens permet conèixer millor la història humana d'aquests dos personatges, que un dia van deixar de ser peixaters per dedicar-se al món de l'espectacle. Aquí teniu en Fel i en Xuri com mai els havíeu sentit. O millor dit, en Carles i en Rafel encarnant el paper que millor saben fer: el d'ells mateixos.
Gràcies a ell hem pogut llegir Bertolt Brecht, Goethe, Thomas Mann o Rilke en català, i la seva contribució a la poesia i al teatre català és inescrutable. Als seus 90 anys, Feliu Formosa ha sobreviscut a grans amics seus com Agustí Bartra o Joan Vinyoli; i continua traduint i escrivint cada dia des de la seva residència de Terrassa. Sílvia Cóppulo el visita en una conversa vitalista sobre la seva llarga trajectòria, en què Formosa reflexiona sobre el valor de la cultura, Catalunya, l'enamorament i la mort.
Dirigeix una escola de música que és gairebé una "estructura d'estat": a les seves aules s'hi han format Miguel Poveda, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Rosalía. Avui conversem amb Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, que ara compta amb 1.200 alumnes que somien un futur esplendorós en la música. Cabrera s'estira a "El divan" i fa balanç d'una vida plena de clarobscurs, que ja ha reflectit en dos llibres publicats: records d'infància de la seva Andalusia natal, la relació especial amb la seva mare o l'experiència d'haver conegut monstres del flamenc com Camarón o Enrique Morente, a qui sempre ha considerat un "germà".
París, Londres, Milà, Girona i Salt. Diu que les coses en aquest país tenen tendència a durar poc, però ell ha estat al capdavant del Temporada Alta de Girona durant 33 anys. Un festival referent que el nostre convidat, Salvador Sunyer, compara amb un arbre: "Ja arrelat, que fa ombra a la resta i on canviar de director no resulta un problema". A "El divan", el director teatral mira les obres que ha dirigit i la vida viscuda. Amb un record especial per al seu pare, l'escriptor i polític Salvador Sunyer i Aimeric.
És una pionera i una icona de la música dels anys 70 a l'estat espanyol, França i Llatinoamèrica, continent on surt de gira dies després de conversar amb Sílvia Cóppulo a "El divan". Jeanette, la veu de "Soy rebelde" i "Porque te vas", acaba de publicar la seva primera cançó en dues dècades, formant duet amb el barceloní Lucas Bun. Aquest retorn ha coincidit amb l'adaptació que Selena Gomez ha fet de "El muchacho de los ojos tristes", un dels seus grans èxits. Jeanette fa balanç d'una vida fent el que li agrada i emocionant el seu públic, posant èmfasi en els seus inicis al grup Pic-Nic, estretament lligats amb Barcelona i Catalunya, i a punt per estrenar minifaldilles noves per als concerts.
Aquesta és la història d'una nena amb dislèxia que de petita somiava a ser inventora. Va estudiar matemàtiques i les seves aptituds l'han portat a treballar per la NASA. Actualment, Ariadna Farrés desenvolupa dos telescopis per observar l'espai i el Sol. També ha estat la comandant de la missió Hypatia II, a través de la qual s'ha recreat al desert de Utah com seria una missió al planeta Mart. L'Ariadna s'estira a "El divan" per explicar-nos aquesta experiència i com és el seu dia a dia a l'agència espacial més famosa del planeta.
Si les parets parlessin, les de Casa Alfonso revelarien secrets que farien trontollar tot el centre de Barcelona. "El divan" es desplaça fins a un restaurant històric, regentat pel tercer Alfonso García d'una saga familiar que fa 90 anys va obrir un restaurant famós pel seu pernil. Han sobreviscut a una guerra civil, a una crisi econòmica i a una pandèmia, i encara serveixen als clients amb el mateix entusiasme i il·lusió que la primera generació.
Dirigeix una universitat amb 90.000 estudiants, 28 graus i 57 màsters i encara té temps per escriure novel·les i passejar pel seu estimat Montseny mentre bufa el vent de saligarda. Àngels Fitó s'estira a "El divan" per reflexionar sobre l'educació, la bretxa de gènere, el paper de les institucions i el replantejament de les universitats amb la irrupció de la IA. També ens obre una porta al seu món interior i explica com l'escriptura ha estat la seva teràpia per acompanyar un dol que viu amb ella des que era una nena.
"Torna sempre bé per mal", li deia la mare. La mare, que cantava "Tatuaje", "Bésame mucho" o "L'emigrant" quan rentava i que tenia una veu preciosa. Com Marina Rossell, filla de pagès, que va trigar molt a saber que tenia un do: commou. Salvador Espriu li va brindar els seus poemes perquè en fes cançons. I també hi ha l'amor i Georges Moustaki; i la Cecília i l'Elisa; i el desamor que cantava Françoise Hardy; Llach, Raimon o Serrat; la pau que defensaven Neus Català i Teresa Rebull; resar quan vas en l'AVE, i donar gràcies a la vida i a la Mare de Déu del Món per tenir una mica de tot.
El moment és ara, li diu ella a l'Albert Om. Ell escriu "No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell". I plegats ens emocionen a "El divan".
La música en directe a Barcelona seria diferent si no fos per l'entusiasme de Tito Ramoneda. La seva primera fita va ser portar Serrat al seu poble, la Pobla de Segur, quan només tenia 14 anys. En aquell moment no es podia ni imaginar que es convertiria en el seu promotor. I no només això: el Festival de Jazz, el Guitar Festival i gires de Mecano, Estopa, Joaquín Sabina o C Tangana també les gestiona The Project, l'empresa que Ramoneda va fundar fa l'any 1988 al costat de Joan Roselló, mort el passat mes d'octubre. El promotor avança a "El divan" com serà el futur de l'empresa, de la mà de Warner: anuncia la creació d'un nou projecte i la celebració dels 40 anys de The Project i els 60 anys del Festival de Jazz per al 2028.
Conversem amb Xavier Antich, un autèntic devorador de llibres. Estirat a "El divan", descobrim que aquesta història d'amor comença a la llibreria que regentava la seva família a la Seu d'Urgell. Hi va viure fins que es va traslladar a Barcelona per estudiar filosofia, la seva altra gran passió. El president d'Òmnium Cultural reflexiona sobre la situació de l'entitat, del país i del català, però també ens descobreix la seva vessant més personal, sempre impregnat de cultura i amb Bob Dylan, Ovidi Montllor, Zoo i Ginestà com a banda sonora.
Reflexionem sobre el nostre pas per la vida al costat de Ferran Sáez, escriptor de la Granja d'Escarp (Segrià), que, malgrat ser doctor en Filosofia, se sent més còmode sent reconegut com a autor de llibres. Tot i això, també el podríem definir com a musicòleg (té una col·lecció de més de 500 instruments); pensador pessimista, o directament com un home renaixentista: diu que el sentit de la vida és buscar el sentit de la vida i renuncia a tot tipus de tecnologia digital per seguir mirant la cara de la gent que es creua pel carrer i dialogar amb les estrelles abans d'anar a dormir. Xxxt! Orelles ben obertes, que parla en Ferran Sáez.
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States