DiscoverCau de Lletres
Cau de Lletres
Claim Ownership

Cau de Lletres

Author: Esteve Llop Bassiner

Subscribed: 0Played: 5
Share

Description

El plaer de llegir un llibre. El plaer de redescobrir el que escrivies quan eres adolescent. El plaer de disfrutar d'una estona per a pensar. El plaer de conversar. Tot això és Cau de Lletres. Els dimarts a les 8 del vespre, reserva una hora de lectura i conversa a Matadepera Ràdio, amb Mireia Pujol, Jordi Casellas i Esteve Llop.
Parlem de llibres, conversem sobre notícies que fa temps ens van frepar i sobre històries de vida, i entrevistem personalitats de la societat catalana.
Cau de Lletres, a Matadepera Ràdio 107.1 FM / https://www.matadeperaradio.cat/cau-de-lletres-2/
Altres podcast en català que et poden interessar:
Rocknclassics: https://www.ivoox.com/s_p2_843344_1.html
L’Hemeroteca de la Ràdio: https://www.ivoox.com/s_p2_1070149_1.html
Track Dance: https://go.ivoox.com/sq/1463608
La Recomanació musical d’Esteve Llop: https://www.ivoox.com/s_p2_852511_1.html
Black Night: https://www.ivoox.com/s_p2_891101_1.html
Conversaciones Premium https://go.ivoox.com/sq/1287975
122 Episodes
Reverse
De vegades passen coses per coincidència, i altres vegades parlem del paper del destí. Què creieu, que les coses passen perquè sí, o potser hem d'anar més enllà? En parlem a partir d'un record del meu diari personal del dia 27 de novembre de 1998, en el que rememoro una estada a l'hospital del Jordi Casellas en la que em vaig trobar amb una infermera molt coneguda.
Avui, 11 de maig de 2024, fa 35 anys que la meva mare ens va deixar. Tenia 40 anys. Cada any em costa més recordar fets viscuts a la meva infantesa amb ella, però no la oblidem. Coincidint amb la troballa de narracions de la meva mare que van guanyar premis literaris, els he locutat per a retre-li homenatge. Mama, t'estimo. Els documents són: -"La muntanya i els seus encants", primer premi de narrativa de la festa major de Talamanca (1982). -"Muntanya estimada", primer premi de narrativa del certamen organitzat en motiu del 75è aniversari del Centre Excursionista de Terrassa (1987).
A partir d'unes declaracions de l'actor i actor de doblatge Roger Pera que ens van sorprendre, conversem i reflexionem sobre un tema clàssic de la societat contemporània: les drogues. Com és possible que hi hagi tantes persones que caiguin a l'abisme de les drogues? Què podem fer per a evitar-ho? En parlem amb Jordi Casellas.
Recordem moments viscuts fa molts anys i en parlem com sempre amb Jordi Casellas, començant per moments de ràdio a l'estudi de Matadepera Ràdio, amb un jove Òscar Andreu fent radiofórmula (1995). Parlem dels estudis i de les nostres preferències a l'hora d'escollir estudis i llocs de treball, i dels processos de selecció.
Per molt que avanci la societat, molts dels rols dels humans segueixen essent els mateixos. Escoltant la Passió de Crist, ens adonem que el maltracte i la vexació segueixen inalterables, ara igual que fa molts segles.
Al Cau de Lletres hem reflexionat molt sobre la comunicació mitjançant les cartes postals, molt comú abans de l'era dels mòbils i amb avantatges i desvantatges. Però en aquetsa ocasió parlem amb Jordi Casellas del fet que hi ha persones que a distància eren interessants, i en canvi en directe no hi havia sintonia (com també podia passar a l'inrevés).
Ja estem acostumats als embats que diàriament reb el català, però quan va saltar la notícia que deia que el català deixava de ser llengua preferent als exàmens de les proves d'accés a la universitat, ens vam quedar astorats. MIrem d'analitzar la realitat de l'estat del català amb Jordi Casellas. No cal ser un expert lingüístic per a copsar que el català experimenta un clar retrocés en el nivell de parlants des d fa molts anys.
Tornem a la ràdio que fèiem fa tres dècades a Matadepera Ràdio, recuperant les reflexions escrites al diari personal, a finals de 1994, com a base per a parlar amb Jordi Casellas dels nervis de la primera feina, dels amors no correspostos i dels amors a primera vista.
L'estiu del 2022 va saltar una polèmica entorn de l'ús del vel islàmic a casa nostra. L'any passat en vam parlar amb Mireia Pujol i Jordi Casellas, fent un símil entre els prejudicis de la societat occidental i la religió islàmica envers ensenyar una part del cos o una altra. Hi ha alguna diferència?
Passejar per la natura ens fa reflexionar i recordar situacions que fa temps vam viure. En parlem amb Jordi Casellas a partir d'unes línies escrites el mes de novembre de 1996, i també acabem parlant de la gent que planifica el que farà els propers dies, i la que viu en una improvització pràcticament permanent.
Avui arribo als 48 anys. Permeteu-me fer una mirada al món que teníem l'any que vaig néixer, el 1976, avançant-vos un dels muntatges que anem preparant per a un futur. El 1976 va ser el primer any sense Franco, però el franquisme seguia encara ben viu, tot i que van tenir lloc manifestacions amb molta participació i el país tenia il·lusió per a recuperar les llibertats perdudes. Catalunya tenia una població de 5,6 milions de persones (ara som 8), no existia internet ni els mòbils; al cinema es podia veure "Rocky" o "Taxi driver", i a la ràdio sonaven grans temes com "More than a feeling" de Boston, o "Rhiannon" de Fleetwood Mac, i programes com "Protagonistas", amb Luis del Olmo.
Fa trenta anys, el temps ja passava ràpid! Un dia rera altre sonava el despertador a les 7 del matí, com ara. Llavors acabava COU i estava preparant amb els amics Toni Abad i Albert Parera una maqueta per a Matadepera Ràdio, on vam començar a col·laborar abans d'iniciar el primer curs a la universitat.
La primavera del 2022, ara fa dos anys, reflexionàvem amb Jordi Casellas sobre el que va suposar el teletreball en època de pandèmia. Quins hàbits ens ha deixat el teletreball massiu? Quines conclusions en podem extreure d'aquella experiència, tan positives com negatives? És possible que haguem perdut contacte humà?
A partir d'unes línies que vaig escriure fa vint anys en un hotel de Madrid durant un viatge de feina, parlem amb en Jordi Casellas de la importància d'estar bé amb un mateix i de tenir temps per a pensar. I és que la societat actual ens empeny a pensar poc, a ser impulsius i a viure un ritme frenètic.
Ens valorem prou a nosaltres mateixos? L'autoestima és determinant per a moltes facetes de la nostra vida. I d'altra banda, heu tingut mai un final de feina inesperat? Parlem de tot plegat amb Jordi Casellas.
Quina relació tenen el Barça, la Penya de Badalona i Josep Pla? Ho descobrim llegint una entrada del meu diari de fa 32 anys. El Barça de futbol estava en un moment molt dolç, en el que tornava a guanyar lligues i, per primera vegada, podia guanyar la copa d'Europa (l'actual Champions), mentre que la Penya va estar a punt de fer grans gestes però finalment no ho va aconseguir. I què dir de Josep Pla, el meu escriptor més admirat? Doncs que, molt probablement, ha sigut una de les meves grans influències a l'hora d'escriure, juntament amb la meva mare.
El naixement d'un fill és un moment impressionant i d'una gran alegria que no es pot comparar amb gaire coses a la vida. Si sou pares, suposo que estareu d'acord amb nosaltres. Reflexionem amb Jordi Casellas sobre aquesta bonica temàtica basant-nos en un conte que vaig escriure just abans del naixement de la meva primera filla. Aquell 27 de febrer de 2011 crec que vaig aprofitar una estona de llarga espera a l'hospital per a escriure aquestes línies.
Estem esfereïts quan escoltem segons quines cançons de reaggeton i quan observem l'infinita sexualització de la dona en molts àmbits de la nostra vida. Com és possible que tornem enrera en tants aspectes en els que s'havia avançat tant? Què hem de dir al respecte a les noves generacions? En parlem amb Jordi Casellas.
Per aquestes dates fa uns anyets que vaig escriure una estampa melancòlica de l'estiu vist des de l'hivern (recordem que aquesta setmana vam tenir l'anomenat "blue monday", un dels dies més durs de l'any, segons diuen els experts), seguit de la crònica d'un accident mortal de trànsit que vam veure a Talamanca.
Mitjançant el meu diari d'ara just fa 28 anys observem com ha canviat la gravació de falques a la ràdio. Ara seguim anotant idees, fent guions i enregistrant veus, però ja no fem interpretacions en directe fins a altes hores de la matinada, com fèiem abans. En qualsevol cas, un bonic record de la gran escola que van ser per a mi Ràdio Rubí i Matadepera Ràdio.
loading
Comments 
Download from Google Play
Download from App Store