PAPERETS, el podcast sobre patrimoni musical de Ficta Edicions

La setena i última entrega d’aquesta sèrie està dedicada a un personatge tan fascinant com desconegut: Joan Carreras i Dagas, mestre de capella i organista de la Catedral de Girona en diverses etapes, a partir de 1851. Descobrim quina vinculació va tenir amb la Capella de Música de la Catedral de Girona i també perquè és tan important el seu nom en institucions com la Biblioteca de Catalunya o la Cobla La Principal de la Bisbal. Ens hi ajuden Lluís Brugués, músic, estudiós de la música i biògraf de Joan Carreras i Dagas; Josep Maria Gregori, musicòleg i catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Rosa Montalt, Cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.Imatge de portada: Joan Carreras i Dagas. Músiques del capítol CARRERAS i DAGAS, Joan: Pubilla capritxosa. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: El traginer. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: Ursulina. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: El tramvia del Baix Empordà. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: Blanca azuzena. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: Records de Banyoles. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: Amistat. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.CARRERAS i DAGAS, Joan: Lo cant del taper. Cobla Ciutat de Girona. Esteve Molero, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/Joan Carreras i Dagas, 1823-1900, de Lluís Brugués. Ajuntament de Girona, 2014.Carreras i Dagas i l’educació dels discapacitats, article de Josep Maria Garcia:https://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/135170/185367Fons Joan Carreras Dagas, de la Biblioteca de Catalunya: https://www.bnc.cat/esl/content/download/2421/19319/carreras_inventari.pdfCarreras i Dagas al web Músics per la Cobla:https://musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=443Llibret del CD Joan Carreras i Dagas, de la Cobla Ciutat de Girona. Fonoteca de Cobla. Músics gironins. Volum XIII: https://www.coblaciutatdegirona.com/wp-content/uploads/2025/05/CCG_JoanCarreras_XIII_llibret_compressed-1.pdfPartitures de Carreras i Dagas a l’IMSLP, International Music Score Library Project: https://imslp.org/wiki/Category:Carreras_i_Dagas%2C_Joan

Enric Gispert va crear Consonare, un conjunt d’instruments de vent, amb la idea de recrear la sonoritat dels grups de ministrers del Renaixement, però incorporant-hi instruments de la cobla, com ara tenores o tibles. D’aquell projecte en parlem en aquest capítol. També del vessant de crític musical que Enric Gispert va dur a terme en publicacions com Serra d’Or o Destino, així com del paper clau que va jugar en la creació de la Revista Musical Catalana. Hi podeu sentir les veus de Josep Borràs (baixonista, fagotista i integrant de Consonare), Mireia Hernández (clavecinista i neboda d'Anna Nubiola ), Jaume Comellas (primer director de la segona etapa de la Revista Musical Catalana) i Jordi Casas (director de cors). Músiques del capítol ANÒNIM: Tempus Pasqual (Cedit «frigus»). Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Suite espagnole de la renaissance: Donde se sufre Juana?. Les Sacqueboutiers de Toulouse. Jean-Pierre Cahinac, director.ANÒNIM: Suite espagnole de la renaissance: Viv'el Gran Re Don Fernando. Les Sacqueboutiers de Toulouse. Jean-Pierre Cahinac, director.ANÒNIM: Suite espagnole de la renaissance: Zagaleja de la Verde. Les Sacqueboutiers de Toulouse. Jean-Pierre Cahinac, director.ANÒNIM: Soleta só jo ací, del Cançoner de Montecassino. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Si em lleví un bon matí, del Cançoner del Duc de Calàbria. Ars Musicae. Enric Gispert, director.GISPERT, Enric: Boleras Sevillanas. https://www.youtube.com/watch?v=q90JRDDBTm0FLETXA, Mateu, el Vell: N’Eulàlia vol gonella. Ars Musicae. Enric Gispert, director.PONÇ, Joan: Allá se me ponga el sol. Cor Alleluia. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Baixa dansa «Barcelona», del Manuscrit de Brussel·les. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Suite espagnole de la renaissance: Jancu Janto. Les Sacqueboutiers de Toulouse. Jean-Pierre Cahinac, director.MILÀ, Lluís: Pavana III. Ars Musicae. Enric Gispert, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web de la Gran Enciclopèdia Catalana:https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/enric-gispert-i-fabresArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/enric-gispert-fabr%C3%A9sArticle sobre Ars Musicae al web Patrimoni Musical Català:https://www.patrimonimusical.cat/content/ars-musicaeArticle sobre Ars Musicae de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ars_MusicaeArs Musicae de Barcelona, article de Romà Escalas al Blog del Museu de la Música de Barcelona:https://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/ars-musicae-de-barcelonaArticle sobre la Capella de Música de Santa Maria del Mar al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/content/capella-de-m%C3%BAsica-de-santa-maria-del-marEntrevista a Jordi Casas, Clara Hernández i Mireia Hernández al programa Assaig General de Catalunya Música, per a parlar de l’homenatge del Cor de Valldonzella a Enric Gispert: https://www.3cat.cat/3cat/jordi-casas-enric-gispert-em-va-despertar-les-ganes-daprofundir-en-la-musica/audio/1248174/Raimon, del programa Catalans de Televisió de Catalunya, amb la participació d’Enric Gispert:https://www.3cat.cat/3cat/raimon/video/6142555/ Web de Casa Gispert, la botiga de fruita seca: https://www.casagispert.com/

Entre els diversos projectes que Enric Gispert va dur a terme al llarg de la seva vida, destaca també el seu pas per Edigsa, el segell discogràfic que va ajudar a crear. Gispert va ser director musical d’aquest segell i va ser una figura clau en els inicis de les carreres musicals d’artistes com Raimon, Toti Soler o Quico Pi de la Serra, entre d’altres. En aquest capítol sentim el testimoni dels dos primers, i també del director d’orquestra Antoni Ros Marbà, que va ocupar el lloc d’Enric Gispert quan aquest va deixar Edigsa. Músiques del capítolANÒNIM: Tempus Pasqual (Cedit «frigus»). Ars Musicae. Enric Gispert, director.RAIMON: SomJEANETTE: Soy rebendeTOTI SOLER: Ombra d’AnnaRAIMON: Al ventRAIMON: A copsRAIMON: La pedraSintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web de la Gran Enciclopèdia Catalana:https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/enric-gispert-i-fabresArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/enric-gispert-fabr%C3%A9sArticle sobre Ars Musicae al web Patrimoni Musical Català:https://www.patrimonimusical.cat/content/ars-musicaeArticle sobre Ars Musicae de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ars_MusicaeArs Musicae de Barcelona, article de Romà Escalas al Blog del Museu de la Música de Barcelona:https://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/ars-musicae-de-barcelonaArticle sobre la Capella de Música de Santa Maria del Mar al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/content/capella-de-m%C3%BAsica-de-santa-maria-del-marEntrevista a Jordi Casas, Clara Hernández i Mireia Hernández al programa Assaig General de Catalunya Música, per a parlar de l’homenatge del Cor de Valldonzella a Enric Gispert: https://www.3cat.cat/3cat/jordi-casas-enric-gispert-em-va-despertar-les-ganes-daprofundir-en-la-musica/audio/1248174/Raimon, del programa Catalans de Televisió de Catalunya, amb la participació d’Enric Gispert:https://www.3cat.cat/3ca/raimon/video/6142555/ Web de Casa Gispert, la botiga de fruita seca: https://www.casagispert.com/

Un dels projectes més importants que va dur a terme Enric Gispert després de deixar la direcció d’Ars Musicae va ser la creació de la Capella de Música de Santa Maria del Mar, un conjunt vocal que feia renéixer una de les capelles musicals més importants que havia tingut la ciutat de Barcelona. Gispert va ser mestre de capella de Santa Maria del Mar fins que es va morir. Aquells anys els recorden molt bé, perquè en van formar part, Bernat Cabré (musicòleg) i Lluís Vilamajó (cantant i director de cors). Els sentim a ells dos, i també al baríton Josep Cabré.Músiques del capítol ANÒNIM: Tempus Pasqual (Cedit «frigus»). Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Goigs de Nostra Dona. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Enric Gispert, director.VICTORIA, Tomás Luis de: Vere languores nostros, Regina Coeli, Salve Regina. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Enric Gispert, director.ANÒNIM: (Agnus) Crimina tollis. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Cedit frigus hiemale. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Credo de Sort, de la Missa de Barcelona. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Kyrie. O sacra virgo beata. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Sanctus. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Veri dulcis. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.ANÒNIM: Ave regina caelorum. Capella de Música de Santa Maria del Mar. Lluís Vilamajó, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web de la Gran Enciclopèdia Catalana:https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/enric-gispert-i-fabresArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/enric-gispert-fabr%C3%A9sArticle sobre Ars Musicae al web Patrimoni Musical Català:https://www.patrimonimusical.cat/content/ars-musicaeArticle sobre Ars Musicae de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ars_MusicaeArs Musicae de Barcelona, article de Romà Escalas al Blog del Museu de la Música de Barcelona:https://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/ars-musicae-de-barcelonaArticle sobre la Capella de Música de Santa Maria del Mar al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/content/capella-de-m%C3%BAsica-de-santa-maria-del-marEntrevista a Jordi Casas, Clara Hernández i Mireia Hernández al programa Assaig General de Catalunya Música, per a parlar de l’homenatge del Cor de Valldonzella a Enric Gispert: https://www.3cat.cat/3cat/jordi-casas-enric-gispert-em-va-despertar-les-ganes-daprofundir-en-la-musica/audio/1248174/Raimon, del programa Catalans de Televisió de Catalunya, amb la participació d’Enric Gispert:https://www.3cat.cat/3cat/raimon/video/6142555/Web de Casa Gispert, la botiga de fruita seca: https://www.casagispert.com/

Si en el capítol anterior el dedicàvem, en part, als anys que Enric Gispert va estar al capdavant del conjunt Ars Musicae, en aquest us oferim el testimoni d’alguns dels músics que van compartir amb ell aquells anys. Així, podeu escoltar les veus de l’organista Montserrat Torrent, del violagambista Sergi Casademunt, el sonòleg i tècnic d’enregistrament Pere Casulleras, el director d’orquestra Salvador Mas i el violagambista Pere Ros.Músiques del capítol ANÒNIM: Tempus Pasqual (Cedit «frigus»). Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Tropus «Crimina Tollis». Ars Musicae. Enric Gispert, director.VILA, Pere Albert: Fantasia. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Cant de la Sibil·la. Irene Miret, contralt. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Baixa dansa «Barcelona», del Manuscrit de Brussel·les. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Goigs de Nostra Dona, del Llibre Vermell de Montserrat. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Imperayritz de la ciutat joiosa, del Llibre Vermell de Montserrat. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Agnus Dei, de la Missa de Barcelona. Ars Musicae. Enric Gispert, director.BRUDIEU, Joan: No hi ha bens, no hi ha fortuna. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Ball rodó «Cuncti simus», del Llibre Vermell de Montserrat. Ars Musicae. Enric Gispert, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web de la Gran Enciclopèdia Catalana:https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/enric-gispert-i-fabresArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/enric-gispert-fabr%C3%A9sArticle sobre Ars Musicae al web Patrimoni Musical Català:https://www.patrimonimusical.cat/content/ars-musicaeArticle sobre Ars Musicae de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ars_MusicaeArs Musicae de Barcelona, article de Romà Escalas al Blog del Museu de la Música de Barcelona:https://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/ars-musicae-de-barcelonaArticle sobre la Capella de Música de Santa Maria del Mar al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/content/capella-de-m%C3%BAsica-de-santa-maria-del-marEntrevista a Jordi Casas, Clara Hernández i Mireia Hernández al programa Assaig General de Catalunya Música, per a parlar de l’homenatge del Cor de Valldonzella a Enric Gispert: https://www.3cat.cat/3cat/jordi-casas-enric-gispert-em-va-despertar-les-ganes-daprofundir-en-la-musica/audio/1248174/Raimon, del programa Catalans de Televisió de Catalunya, amb la participació d’Enric Gispert:https://www.3cat.cat/3cat/raimon/video/6142555/Web de Casa Gispert, la botiga de fruita seca: https://www.casagispert.com/

Enric Gispert va ser un personatge molt important per la història de la música del nostre país, tot i que força desconegut per la gent que no va tenir la sort de tractar-lo. Des de Paperets el volem recordar, amb una sèrie de cinc capítols, al llarg dels quals anirem descobrint qui va ser i què va fer Enric Gispert, de la mà de persones que el van conèixer. En aquesta primera entrega ens centrem en els seus inicis en el món de la música, la creació del Cor Al·leluia i el seus anys al capdavant d’Ars Musicae, un conjunt de música antiga pioner al nostre país, pel qual van passar figures molt destacades de la interpretació musical de casa nostra. Hi podeu sentir les veus d’Anna Nubiola (cantant del Cor Al·leluia i dona d’Enric Gispert), Pep Gorgori (musicòleg) i Romà Escalas (flautista i successor d’Enric Gispert al capdavant d’Ars Musicae).Músiques del capítolANÒNIM: Tempus Pasqual (Cedit «frigus»). Ars Musicae. Enric Gispert, director.ENCINA, Juan del: Mas vale trocar. Cor Al·leluia. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Tres moricas m’enamoran. Victoria de los Ángeles, soprano. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Soleta só jo ací, del Cançoner de Montecassino. Ars Musicae. Enric Gispert, director.PONÇ, Joan: Allá se me ponga el sol. Cor Alleluia. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Goigs de Nostra Dona, del Llibre Vermell de Montserrat. Ars Musicae. Enric Gispert, director.ANÒNIM: Dindirindin. Cor Alleluia. Ars Musicae. Enric Gispert, director.VÁSQUEZ, Juan: Si nos huviera mirado, del Cançoner d’Uppsala. Victoria de los Ángeles, soprano. Ars Musicae. Enric Gispert, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web de la Gran Enciclopèdia Catalana:https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/enric-gispert-i-fabresArticle sobre Enric Gispert i Fabrés al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/enric-gispert-fabr%C3%A9sArticle sobre Ars Musicae al web Patrimoni Musical Català:https://www.patrimonimusical.cat/content/ars-musicaeArticle sobre Ars Musicae de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ars_MusicaeArs Musicae de Barcelona, article de Romà Escalas al Blog del Museu de la Música de Barcelona:https://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/ars-musicae-de-barcelonaArticle sobre la Capella de Música de Santa Maria del Mar al web Patrimoni Musical Català: https://www.patrimonimusical.cat/content/capella-de-m%C3%BAsica-de-santa-maria-del-marEntrevista a Jordi Casas, Clara Hernández i Mireia Hernández al programa Assaig General de Catalunya Música, per a parlar de l’homenatge del Cor de Valldonzella a Enric Gispert: https://www.3cat.cat/3cat/jordi-casas-enric-gispert-em-va-despertar-les-ganes-daprofundir-en-la-musica/audio/1248174/Raimon, del programa Catalans de Televisió de Catalunya, amb la participació d’Enric Gispert:https://www.3cat.cat/3cat/raimon/video/6142555/Web de Casa Gispert, la botiga de fruita seca: https://www.casagispert.com/

Una part molt important del nostre patrimoni musical el formen obres religioses i litúrgiques. Però quina diferència hi ha entre aquests dos tipus de música? Parlem d’això i també de la presència que haurien de tenir aquestes obres en les programacions de concerts del nostre país, d’alguns conjunts i festivals que intenten recuperar-les com ara la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat, el Festival de Música Antiga dels Pirineus o el Festival Espurnes Barroques; i també d’un postgrau que es posa en marxa ben aviat, amb l’objectiu de donar eines perquè aquest ric patrimoni pugui tornar a sonar en les millors condicions possibles. Una conversa amb Pau Jorquera, coordinador del Postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic i director de la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat; i Bernat Cabré, musicòleg i cofundador de Ficta Edicions.Imatge de portada: Documentació de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | ©Ateneu Sant PaciàMúsiques del capítolGAZ, Josep: Ay de mi que me abraso (villancet). Companyia Musical. Josep Cabré, director.VIOLA, Anselm: Kyrie (Missa Alma Redemptoris Mater). Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat. Bach Collegium Barcelona. Pau Jorquera, director.VALLS, Francesc: Tota Pulchra (motet). Companyia Musical. Josep Cabré, director.ANÒNIM: Mariam Matrem Virginem (Llibre Vermell de Montserrat). Escolania de Montserrat. Capella de Música de Montserrat. Punt de Malura. Llorenç Castelló, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSPostgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic:https://edusantpacia.cat/ca/estudis/master-i-postgrau/postgrau-en-patrimoni-musical-liturgicL’Ateneu Sant Pacià impartirà un nou postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic, notícia publicada a la Revista Musical Catalana: https://www.revistamusical.cat/lateneu-sant-pacia-impartira-un-nou-postgrau-en-recerca-i-recuperacio-integral-del-patrimoni-musical-liturgic/Ateneu Universitari Sant Pacià:https://edusantpacia.cat/ca/Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat: https://www.escolania.cat/schola-cantorum/#schola-cantorum/Web de l’IFMuC, Inventari dels Fons Musicals de Catalunya: https://ifmuc.uab.cat/IFMuC, a la recerca dels fons musicals catalans, capítol 27 de Paperets: https://podcast.ficta.cat/paperets/ifmuc-a-la-recerca-dels-fons-musicals-catalans/

Continuem resseguint la història de la capella de música de la seu gironina i ens situem en el període comprès entre els anys 1800 i 1850. Una època marcada per les guerres i també per les desamortitzacions, però on la música i la capella seguien sent importants. Amb l’ajuda de Monti Galdon, musicòloga i doctora en musicologia per una tesi sobre aquest tema, aprofundim en aquells anys, i descobrim també algunes curiositats.Imatge de portada:Gravat Sortida de la catedral de Girona, 1814. Col·lecció Ajuntament de Girona. Músiques del capítol COMPTA, Rafael: Saltando y brincando. Villancico burlesco. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.QUILMETES, Carles: Simfonia I. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.COMPTA, Rafael: Te Deum. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Monti Galdon: https://www.tdx.cat/handle/10803/5192#page=1Els mestres de capella de la Catedral de Girona durant la primera meitat del s.XIX, article de Monti Galdon:https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/42841/51686Els orgueners que treballaren a la Catedral de Girona durant els anys1800-1850, article de Monti Galdon:https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/11702.001/60258L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=caLa música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf

Josep Cercós i Fransí és actualment un compositor força oblidat. Enguany, però, probablement en sentireu a parlar perquè se celebra el centenari del seu naixement. Un aniversari que forma part de les Commemoracions oficials que la Generalitat de Catalunya ha previst per a l’any 2025. Qui millor ens pot parlar de Cercós és el seu nebot, Bernat Cabré i Cercós, musicòleg i cofundador de Ficta Edicions. Així, al llarg del capítol, en Bernat ens parla dels seus records de Cercós, i descobrim també els orígens del compositor, quins van ser els seus mestres, com era la seva música, a més d’alguns dels actes previstos al llarg dels pròxims mesos per a recordar-lo. Músiques del capítolCERCÓS, Josep: Prestissimo (Sonata). Miquel Villalba, piano.CERCÓS, Josep: Hinamatsuri. Anna Ricci, soprano. Àngel Soler, piano.CERCÓS, Josep: Sarabanda i Giga (Suite Bilbao). Orquestra Ciutat de Barcelona. Odón Alonso, director.CERCÓS, Josep: Clou-me l’Espai (Els bells camins). Josep Cabré, baríton. Miquel Villalba, piano.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Quatre espais del programa Qui té por del segle XX? dedicats a Josep Cercós al web de Catalunya Música (2014): https://www.3cat.cat/3cat/qui-te-por-del-segle-xx/seccio/josep-cercos-25-anys-despres/5317/Reportatge 25 anys sense Josep Cercós, emès al programa Notes de clàssica de Catalunya Música (2014): https://www.ivoox.com/ndc-25-anys-sense-cercos-audios-mp3_rf_2772283_1.htmlPartitures de Josep Cercós a l’editorial Tritó: https://www.trito.es/ca/compositors/30183/josep-cercosPartitures de Cercós a l’editorial Clivis:https://www.clivis.cat/ca/43_cercos-josepJosep Cercós al web de Commemoracions 2025 de la Generalitat de Catalunya:  https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions/commemoracions-2025/100-anys-del-naixement-de-Josep-Cercos-i-FransiJosep Cercós al web l’Associació Joan Manén: https://www.joanmanen.cat/cat/clasics-Josep-Cerc%C3%B3s-90Article sobre Josep Cercós a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Cerc%C3%B3s_i_Frans%C3%AD

Quina presència han tingut els instruments musicals al llarg de la història de la Capella de Música? Se sap quan hi va haver el primer orgue? Què eren les cobles de ministrers? I els violins, quan es van introduir? Aquestes i altres preguntes trobaran la resposta en aquest capítol, en el qual hi col·laboren Miquel González (organista i professor d’orgue i clavicèmbal al Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida), Josep Borràs (musicòleg, fagotista, baixonista, professor de fagot històric i director del Conservatori de Badalona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Pau Riuró (organista i director de la Capella de Música de la Catedral de Girona).Músiques del capítol:ESPELT, Francesc: Kyrie I To (Missa Doble Major). Andres Cea, orgue.GAZ, Josep: In memoria aeterna. La Caravaggia. Josep Cabré, director.ANÒNIM: Et incarnatus est. La Caravaggia. Josep Cabré, director.REIG, Josep: Precibus Virginis Mariae. La Caravaggia. Josep Cabré, director.MILANS, Tomàs: Suspende, Infelice. Introducció. Laia Frigolé, soprano. La Xantria. Pere Lluís Biosca, director.VIOLA, Anselm: Concert per a baixó obligat. Josep Borràs, baixó. Orquestra Barroca Catalana. Santi Aubert, violí i direcció.GÒNIMA, Manuel: Dolor y amor: drama sacro. Introducción. Música Antiga de Girona.GAZ, Josep: Del glovo celeste. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.GAZ, Josep: Oy que Gerona a Maria. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.GAZ, Josep: La concepción de Maria. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.CIVIL, Francesc: Díptic montserratí. II. Fantasia. Miquel González, orgue.CIVIL, Francesc: Diverses peces per a harmònium o orgue. V. Ofertori. Miquel González, orgue.PADRÓ, Josep Maria: Elevatio. Miquel González, orgue.Sintonia del podcast: CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/El barroc musical gironí, blog de Josep Pujol, nascut a partir del llibre El barroc musical, publicat per la Diputació de Girona l’any 2005: https://barrocmusicalgironi.wordpress.com/El barroc musical a Girona. Una mirada a les fonts, article de Josep Pujol: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271562/359190L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=caLa música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf

La recuperació del teatre musical fet en català és encara una de les assignatures pendents del nostre país, tot i alguns projectes duts a terme en els darrers anys. La sarsuela catalana i el teatre líric català han estat sovint ignorats per les grans institucions del nostre país, que les ha subestimat. Per conèixer millor aquesta part important del nostre passat, hem convidat Xavier Albertí, una de les persones que més ha fet aquests últims anys per recuperar aquestes músiques.Músiques del capítol GORDÓN, Antoni: “Si us plau per força” Begoña Alberdi, soprano. Orquestra Simfònica l’ESMUC; Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), director.PÉREZ, Antonio: “El fill de l’adroguer”, de Pasqua Florida,Núria Dardinyà, soprano. Orquestra Simfònica l’ESMUC; Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), director.PAHISSA, Jaume: "Des de la infància", de Gal·la Placídia Joan Martín-Royo, baríton. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu; Josep Vicent, director - COLUMNA MÚSICAMORERA, Enric: “Sardana”, de La Santa EspinaPolifònica de Vilafranca. Orquestra Simfònica del Vallès; Rubén Gimeno, director - DISCMEDISintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:El llegat del teatre musical català, article de Xavier Albertí al digital Núvol: https://www.nuvol.com/musica/classica/el-llegat-del-teatre-musical-catala-385315Fitxa de Per començar, Sarsuela!, estrenada al TNC al 2014: https://www.tnc.cat/ca/per-comencar-zarzuela Tràiler de Per començar, sarsuela!: https://www.youtube.com/watch?v=CldxIgL0v64Xavier Albertí a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Albert%C3%AD_i_GallartEntrevista a Xavier Albertí, emesa l’any 2017 en el programa Solistes, de Catalunya Música:https://www.3cat.cat/3cat/conversa-amb-el-director-artistic-del-teatre-nacional-de-catalunya-xavier-alberti/audio/951786/L’òpera catalana: síntesi històrica, de Jaume Radigales. Pròleg de Xavier Albertí: https://www.ficta.cat/ca/llibres/392-l-opera-catalana-sintesi-historica-jaume-radigales-9788494610486.htmlXavier Albertí a X (Twitter):https://x.com/xalbertig?lang=ca

Som molts els que recordem amb estima la figura de Carles Riera, gran divulgador musical, clarinetista i pedagog. La seva manera de parlar de música i ensenyar-la va marcar tots aquells qui el van conèixer. I per això teníem moltes ganes de dedicar-li un capítol del nostre pòdcast. Hi participen el fortepianista i professor de piano Josep Maria Roger; el clarinetista, professor d’improvisació en música clàssica i contemporània a l’ESMUC, director d’orquestra i compositor Albert Gumí; i el divulgador musical i arxiver Oriol Padró. Imatge del capítol: Carles Riera al Conservatori de Granollers (Josep Garcia - Arxiu Municipal de Granollers)Músiques del capítol RUERA, Josep Maria: “Ègloga” d’Empúries, Quatre Poemes Simfònics per a Orquestra i Cobla Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); Antoni Ros Marbà, director - COLUMNA MÚSICAVIVALDI, Antonio: “Allegro” del Concerti con molti strumenti, R. 558 The English Concert; Trevor Pinnock, director - ARCHIVMOZART, Wolfgang Amadeus: "Adagio" en Fa Major, K. 580a Stadler Trio - GLOSSAHAYDN, Franz Joseph: “Finale” de la Simfonia núm. 99Orquestra del segle XVIII; Frans Brüggen, director - PHILIPS MARTÍN i SOLER, Vicent: "O quanto un sì bel giubilo" de l’òpera Una cosa rara Stadler Trio - GLOSSAMOZART, Wolfgang Amadeus: “Finale” de la Serenata núm. 10 “Gran Partita” Nachtmusique; Eric Hoeprich, director - GLOSSASintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATSWeb de Carles Riera: http://carlesriera.com/ Entrevista a Carles Riera, emesa l’any 1993 en el programa “A la manera de…”, de Catalunya Música:https://www.3cat.cat/3cat/a-la-manera-de-carles-riera/audio/1054077/Cicle Carles Riera del Teatre-Auditori de Granollers: https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/cicle-carles-riera.htmlPonència “Carles Riera Pujal (1956 - 2009): música i educació musical a Granollers“, d’Oriol Padró Cirera, a la Revista del Centre d’Estudis de Granollers: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/396252/504654Article “Deu anys sense Carles Riera”, de Pere-Andreu Jariod, al web de la Revista Musical Catalana (2019):https://www.revistamusical.cat/deu-anys-sense-carles-riera/Biografia de Carles Riera al portal Intèrprets catalans històrics https://www.interpretscatalanshistorics.com/cat/ver-Carles-Riera-252 

Com eren les festes de Nadal a la Catedral de Girona, sobretot durant el barroc? En aquest capítol ho expliquem. Així, parlem de villancets i oratoris, però també del Cant de la Sibil·la i de les Llibertats d’orgue. Amb la col·laboració de Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Martí Ferrer (director artístic del Cant de la Sibil·la de la Catedral de Girona) i Pau Riuró (organista de la catedral gironina).Músiques del capítol VERDALET, Joan: A tan bella flor de lis (Cantata de Nadal) Coral Sant Jordi. Xavier Sans, director.GAZ, Josep: Jácara, Jacarilla de Gusto Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.GAZ, Josep: A este Niño que llora (Tono a cuatro vozes al Nacimiento de Cristo) Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.BALIUS, Jaume: Oratorio a Santo Tomás de Aquino (fragment)Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.ANÒNIM: Tengan silencio Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.ANÒNIM: Cant de la Sibil·la (fragment) Ariadna Mari Manotas (soprano), GiroNins i Capella Polifònica de Girona, Cobla de Ministrers de Girona, Martí Ferrer (director)CIVIL, Francesc: Variacions sobre la nadala ‘El pastor i la mare de Déu’ Miquel González, orgue.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/El barroc musical gironí, blog de Josep Pujol, nascut a partir del llibre El barroc musical, publicat per la Diputació de Girona l’any 2005: https://barrocmusicalgironi.wordpress.com/El barroc musical a Girona. Una mirada a les fonts, article de Josep Pujol: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271562/359190L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=caLa música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdfEl Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona https://podcast.ficta.cat/paperets/el-cant-de-la-sibilla-a-la-catedral-de-girona/ 

Una tradició nadalenca que s’ha anat recuperant aquests últims temps, al nostre país i més enllà, és sens dubte la del Cant de la Sibil·la, que té lloc la Nit de Nadal en moltes localitats arreu dels Països Catalans. Cadascuna de les versions té les seves característiques pròpies, ja sigui pel lloc on es fa, el moment en què s’interpreta, el format de la celebració, la música i l’acompanyament musical, o bé l’ambientació i el vestuari que s’utilitza. És el cas del que s’interpreta a la Catedral de Girona, recuperat no fa gaire i que amb pocs anys ha arrelat amb força. De les singularitats d’aquesta versió i del seu procés de recuperació en parlem amb Martí Ferrer, director de la Capella Polifònica de Girona, i director artístic del Cant de la Sibil·la de la Catedral de Girona. Imatge del capítol: Representació d’El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona (2023). © Àngel AlmazanMúsiques del capítolEL CANT DE LA SIBIL·LA segons l’Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis imprès el 1550. Ariadna Mari Manotas (Sibil·la); GiroNins; Capella Polifònica de Girona; Cobla de Ministrers de Girona; i Martí Ferrer (director).EL NOI DE LA MARE, nadala tradicional catalana harmonitzada per Josep Ollé i Sabaté. GiroNins; Capella Polifònica de Girona; Pau Riuró (orgue) i Martí Ferrer (director).Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de GiroNins: https://www.gironins.cat Web sobre el cant de la Sibil·la a la Catedral a Girona i el seu projecte pedagògic: https://www.polifonicadegirona.cat/el-cant-de-la-sibilla/ Llibre Sibil·la i l’espasa de la fi del món: https://www.ficta.cat/ca/llibres/409-sibilla-i-lespasa-de-la-fi-del-mon-mar-bosch-oliveras-9788412630558.html Article de Martí Ferrer sobre el cant de la Sibil·la: https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=39213&url=el-cant-sibila-tradicio-transgressio-creacio.htmOrdinari de la Catedral de Girona de 1550 a Memòria Digital de Catalunya: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/llibimps16/id/62678Capítol de Paperets dedicat a El cant de la Sibil·la amb Maricarmen Gómez Muntaner: https://podcast.ficta.cat/paperets/el-cant-de-la-sibilla-origen-i-recuperacio-duna-antiga-tradicio/

Potser no som del tot conscients encara de què va suposar la creació de l’Orquestra Pau Casals per al nostre país, i la dimensió que va tenir aquest projecte a nivell internacional. En aquest capítol del pòdcast volem aprofundir-hi i saber perquè Pau Casals va voler crear la seva pròpia orquestra, quin tipus de repertori feia, quina presència tenia la música i els autors catalans, quins músics la formaven o quants anys va estar en vigor. De tot plegat ens en parla Pepe Reche, musicòleg, trompista, divulgador musical i autor del llibre Entre les Illes Medes a Ariel. L’Orquestra Pau Casals i la música moderna, un llibre que va guanyar el II Premi d’Assaig Musical Joventuts Musicals de Catalunya - Ficta Edicions.Imatge del capítol: L’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana (1934, Foto de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona)Músiques del capítolGERHARD, Robert: La calandria de Sis cançons populars catalanes (1928) Núria Rial, soprano; Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); Francesc Prat, director - L’AUDITORIBRAHMS, Johannes: Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en la menor Op.102 (1887) Jacques Thibaud,violí; Pau Casals, violoncel; Orquestra Pau Casals (OPC); Alfred Cortot, director - NAXOSPAHISSA, Jaume Pahissa: "Andante agitato" de la Suite intertonal (1926) Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC);  Salvador Brotons, director - COLUMNA MÚSICABERG, Alban: Concert per a violí 'A la memòria d'un àngel' (1935) Isabelle Faust, violí; Orchestra Mozart; Claudio Abbado, director - HARMONIA MUNDI GARRETA, Juli: Les Illes Medes (1923) Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); Miquel Ortega, director - TRITÓSintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de Pepe Reche: https://www.pepereche.com/ Premi JMCatalunya-FICTA d’Assaig Musical: https://premiassaigmusical.com Llibre Entre Les illes Medes i Ariel de Pepe Reche: https://www.ficta.cat/ca/llibres/471-de-les-illes-medes-a-ariel-lorquestra-pau-casals-i-la-musica-moderna-pepe-reche-9788412853346.html Fundació Pau Casals: https://www.paucasals.org/ Fons de l’Orquestra Pau Casals a la Biblioteca de Catalunya: https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Orquestra-Pau-Casals Documental sobre l’Orquestra Pau Casals: https://caixaforumplus.org/v/la-orquesta-pau-casals

En la sèrie que estem dedicant a la història de la capella de música de la seu gironina, aquesta vegada ens fixem en l’època de més esplendor. Descobrim com era la capella en aquell temps, quins músics la integraven, quin paper jugava el mestre de capella i quines obligacions tenia, quines eren les celebracions més importants, i quins van ser els músics més destacats. Un capítol realitzat amb la col·laboració de Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC i escriptor) i Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona). Músiques del capítolGAZ, Josep: La pasión sobre el pecho Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.GAZ, Josep: Manus tuae Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.COMES, Joan Baptista: In Nativitate Domini (inici) Victoria Musicae. J. R. Gil-Tàrrega, director.MILANS, Tomàs: Litaniae lauretanae La Xantria. Pere Lluís Biosca, director.MILANS, Tomàs: Salve Regina a6 La Xantria. Pere Lluís Biosca, director.GAZ, Josep: Libera me Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona:https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/El barroc musical gironí, blog de Josep Pujol, nascut a partir del llibre El barroc musical, publicat per la Diputació de Girona l’any 2005: https://barrocmusicalgironi.wordpress.com/El barroc musical a Girona. Una mirada a les fonts, article de Josep Pujol:https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271562/359190L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya):https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=caLa música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori: https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf

El pianista de Granollers repassa en aquest capítol la seva trajectòria en el món del disc, on porta enregistrades fins ara una seixantena de gravacions. Parlem del món de l’enregistrament discogràfic, de com ha canviat aquests últims anys, però també dels seus inicis en la música i de la seva vessant d’escriptor. La conversa amb Jordi Masó, a més, va acompanyada de mitja dotzena de peces significatives, totes elles de compositors catalans, seleccionades per ell mateix.Músiques del capítolGERHARD, Robert: Soirées de Barcelona (Sostenuto molto energico e pesante) Jordi Masó, piano.LAMOTE DE GRIGNON, Ricard: Preludis a l’amic absent (I. Lent) Jordi Masó, piano.MOMPOU, Frederic: El plany del captaire Jordi Masó, piano.HOMS, Joaquim: Impromptu núm.1 Jordi Masó, piano.MONTSALVATGE, Xavier: Ritmes Jordi Masó, piano.RUERA, Josep Maria: Tocs de festa Jordi Masó, piano.Fotografia: Cristina MembriveSintonia del podcast: CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Veu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de Jordi Masó:https://www.jordimaso.comDiscografia de Jordi Masó: https://www.jordimaso.com/discografia/Llibres de Jordi Masó:https://www.jordimaso.com/llibres/Blog Les criatures de Jordi Masó: https://jordi-maso-rahola.webnode.es/Jordi Masó a X: https://x.com/jordimasoraholaJordi Masó a Spotify: https://open.spotify.com/artist/3AGPFUzKdyY4KxzgZqWGPt?si=BjtffstSQBGLuD2ZVYVWuwEls discos de Jordi Masó a YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCfDU7VY1OZiY8bUOJV3pQCw

En aquest capítol ens fixem en la documentació conservada a l’Arxiu Capitular. Així, descobrirem quantes peces musicals s’hi conserven, de quin tipus, quins són els autors més destacats, com està organitzat i també descobrirem algunes curiositats com ara el Llibre dels Infants de Cor. Un capítol que hem pogut fer amb l’ajuda de Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Villar (arxiver de l’Arxiu Capitular de la Catedral) i Josep Pujol (musicòleg, professor a l’ESMUC i escriptor). Músiques del captolPUJOL, Joan Pau: Passio Domini nostri Jesu Christi secundum Joannem (inici) La Colombina.GAZ, Josep: Salve Regina Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.GÒNIMA, Manuel: Dolor y amor. Drama sacro (inici) Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.GAZ, Josep: Jácara, Jacarilla de Gusto Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.VERDALET, Joan: Missa a 8 (Et incarnatus) De Canendi Elengantia. Francesc Garrigosa, director. https://youtu.be/PsqDAcIwECI?si=CA3YxSGOkUknReGj GAZ, Josep: Et incarnatus est Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.Sintonia del podcast: CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu JariodSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=caLa música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori: https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf

Amb aquest capítol comencem una sèrie dedicada a la Catedral de Girona, per a celebrar els 550 anys de la creació de la seva Capella de Música. Aquesta vegada, Joan Villar (arxiver de l’Arxiu Capitular de la Catedral), Mar Miranda (musicòloga), Josep Pujol (musicòleg, professor a l’ESMUC i escriptor) i Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona), ens parlen de com es va formar la capella de música, de qui va ser el bisbe Joan Margarit, de quin paper jugava la Capella de Música de la Catedral en el dia a dia de la ciutat de Girona, de què era un mestre de cant i de qui va ser el primer mestre de capella.Músiques del capítolMORALES, Cristóbal: Versos sobre Ave maris stella (Alternatim) Ensemble Cristóbal de Morales. Pere Lluís Biosca, director.ANÒNIM: Vim faciebat - Insurrexerunt in me testes iniqui La Colombina.REIG, Josep: Precibus, Virginis Mariae La Caravaggia. Josep Cabré, director.MORALES, Cristóbal de: Missa Quem dicunt homines (Kyrie) Ensemble Cristóbal de Morales. Pere Lluís Biosca, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Assistent de producció: Martí FerrerAssessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Web de la Catedral de Girona:https://catedraldegirona.cat/Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya):https://ifmuc.uab.cat/collection/ACCG?ln=caTesi doctoral Música i cerimònia a Girona, 1500-1650, de Mar Miranda:Fons Isaac Albéniz - Arxiu Museu de la Musica de Barcelona (bcn.cat)

Isaac Albéniz és d’aquells compositors de qui encara ens queden moltes coses per aprendre i molta música per descobrir. Aquest capítol de PAPERETS té com a objectiu descobrir-vos el músic, però també la persona i el personatge. Una persona que l’ha estudiat a fons, fins al punt de dedicar-li una tesi doctoral és el pianista Lluís Rodríguez Salvà. En Lluís ja fa temps que estudia no només la música d’Isaac Albéniz, sinó també els seus escrits. Aquesta vessant del músic, la d’escriptor, és encara molt desconeguda i ens permet descobrir-hi una part més íntima de la seva biografia. No fa gaire que ha sortit el mercat, el primer volum d’aquests escrits d’Isaac Albéniz. Un llibre dedicat als escrits personals, que ha publicat Ficta Edicions dins la seva col·lecció d’assaig FICTA LLETRES, amb una acurada edició a càrrec de Lluís Rodríguez Salvà.Músiques del capítolSCARLATTI, Domenico: Pastorale-Capriccio Alexander Brailowski, piano.LISZT, Franz: Konzertetüden, S. 145, Núm. 1 (Waldesrauschen, Murmuris del bosc) Frederic Lamond, piano.ALBÉNIZ, Isaac: Pepita Jiménez (To gather sweet flowers) Carol Vaness (soprano), Orquesta de la Comunidad de Madrid. José de Eusebio, director.ALBÉNIZ, Isaac: La vega Esteban Sánchez, piano. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)Veu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolSi voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.ENLLAÇOS RELACIONATS:Isaac Albéniz. Escritos (vol. 1 escritos personales). Lluís Rodríguez Salvà, edició:https://www.ficta.cat/ca/llibres/428-isaac-albeniz-escritos-vol1-escritos-personales-9788412853308.htmlArxiu del Museu de la Música de Barcelona (Fons Albéniz)Fons Isaac Albéniz - Arxiu Museu de la Musica de Barcelona (bcn.cat)Biblioteca de Catalunya (Fons Albéniz)Albéniz, Isaac / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya (bnc.cat)Centre de Documentació Musical de l'Orfeó Català (CEDOC) Las iberias de Albéniz | CEDOCMuseu Isaac Albéniz de Camprodon (MIAC)MIAC – Museu Isaac Albéniz Camprodon (museuisaacalbeniz.org)