Tenim paraula

Acabem la segona temporada i tirem confeti. Blau, groc, vermell i verd, petit i rodó. Amunt el confeti, amunt les paraules, amunt el català, les seves etimologies, les seves curiositats i la cultura, la bogeria i el joc¿ Confeti i llengua. Fins a la temporada que ve.

"No estic per romanços, jo" és una frase que hem sentit sovint a les nostres mares i als nostres pares. També hem sentit dir, potser més als avis, allò de "no estic per sopars de duro". En aquest capítol sí que estem pels romanços i per tot el que signifiquen. Perquè un romanço pot ser una excusa però també moltes altres coses.

Hi ha paraules que sonen com el que fan. Una cleca. Clec. Pam. Buf. Bufetada. Fotre una cleca. També podem fotre una bufa, una fava o un bolet. A qui li donaríeu una cleca? Capítol altament violent, aparteu les criatures.

A la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.

Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.

Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.

Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?

"Aquesta cançó ho està petant", "Aquesta actriu ho peta". El "petar-ho" ha entrat amb força al nostre idioma i, com sempre passa amb les paraules noves, hi ha els qui defensen que s'han d'incorporar a la normativa i els qui esperen que passin de moda i que la gent jove deixi de fer-les servir. Al "Tenim paraula" tenim representants dels dos bàndols. Alea jacta est.

Els catalans som garrepes? En qüestió de llengua segur que no, perquè el català és una de les més actives del món a internet, i Catalunya és un dels racons on es publiquen més llibres del planeta. Per què tanta fal·lera amb la nostra llengua? Potser perquè sempre està en perill d'extinció? Potser sí.

Hi ha paraules que semblen incorrectes i "capritx" n'és una. Durant una época la vam substituir per "caprici" o fins i tot per antull. Però "capritx" és al diccionari i "encapritxar-se" també. En aquest capítol del "Tenim paraula" posem tots els capricis, els antulls i els capritxos dels nostres lletraferits sobre la taula.

Guerra de boires entre Ponent i Osona, entre Francesc Canosa i Roser Cabré-Verdiell. Boira pixanera, boira gebradora i moltes altres maneres de no veure-hi clar. Com deia el poeta, "És quan hi ha boira, que hi veig clar". O no ho va dir així? Confusió i boira al "Tenim paraula". Posem llengua a la foscor. Un no parar.

"Birra" és el neologisme del 2022. Així es va escollir en una votació popular impulsada per l'Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, en què van participar quasi 14.000 persones. D'entre les deu paraules proposades per les entitats organitzadores, "birra" (32,6%) va ser la més votada, seguida de "salut mental" (19,6%), "tuit" (11,9%), "violència vicària" (8,4%) i "poliamor" (8,4%).

L'exili és enyor, és dolor, és saber que voldries però no pots. És saber, és constatar, mossegant el temps, tancant els punys, que algú t'hi ha obligat. L'exili és temps. L'exili és no saber però estar convençut. És un cop d'estat, és un judici, és una farsa. Avui tenim paraula, i és "exili".

Estirat, altiu, alterós, arrogant... Però també intel·lectual, revolucionari i lluitador! El francès ens repel·leix i ens fascina a parts iguals. La seva llengua, la nostra i tot el que compartim, en aquest "Tenim paraula". I ja que hi som, una "baguette" i uns Mon Chéri, merci beaucoup.

Programa especial en directe des del Palau de la Llengua d'Anglesola, que el 2023 retia homenatge a la reconeguda lingüista Carme Junyent, que va morir el mes de setembre passat i amb qui van poder comptar en la primera edició d'aquesta jornada. Canosa, Vidal i els catalanòfils d'Anglesola posant tot el fato sobre la taula.

De què estan tan contents, els gínjols? Diem estar més content, més trempat o més eixerit que un gínjol sense haver-nos preguntat si un gínjol és un animal, una planta o un pastor del Pirineu. Al "Tenim paraula" coneixerem el gínjol, el ginjoler i encara més: descobrirem què se'n fa, de la fusta, un instrument que només sona bé si és del ginjoler.

Analitzem una de les dotze incorporacions noves al DIEC (les altres són betlem, botulisme, gentrificació, gentrificar, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec) amb un expert en tota mena de paraules, sobretot antigues: el paleògraf Jesús Alturo, autor amb Tània Alaix del llibre de l'any. A "Lletres que parlen" ens revelen que les Homilies d'Organyà no van ser el primer text en català! El passat, el present i el futur de la llengua en un mateix capítol.

És cert que "botifler" ve del francès? Una de les paraules més sonores del català podria venir d'una flor bonica, segons explica el Pau Vidal. La Cabré defensa que la flor bonica és ella; en Canosa, que el garden és seu, i a partir d'aquí ens fiquem en un jardí. Botiflers, nacionalismes i una fantasia heràldica amb la perla de l'Andrea Jofre.

Donem la benvinguda al poeta Josep Pedrals, que s'incorpora a l'equip del "Tenim paraula!". La Maria Climent, l'Andrea Jofre i la Maria Rodríguez el reben amb una mançana que no és de la discòrdia, ans al contrari. Aquí hi trobareu mançanes, pomes, illes de cases, grecs i romans i uns "collons de poma" que ens duu el nou alumne Pedrals. I Pink Lady per a tothom!

Comencem la segona temporada del "Tenim paraula"! i ens retrobem amb els lletraferits Canosa, Jofre, Rodríguez i Cabré-Verdiell. Tots ells arriben acompanyats de passerells, coloms, mixons, uns ous Kinder i un Hegel trilirí (al "Tenim paraula" hi passen coses molt estranyes¿). Passeu, passeu, que això és casa vostra. Si és que hi ha cases d'algú.