L'Arrabassada

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l’Empordà”. Roses, durant uns mesos de l’any, és la meca del turisme francès i és una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme. Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la majoria? Quines externalitats té el turisme sobre el medi ambient o, per exemple, la llengua? Per què ens queixem dels guiris, però després acabem fent el torracollons de la mateixa forma que ells quan viatgem a altres països? De tot això i molt més parlarem avui. A més, l’Iñaki us portarà una versió de la cançó més nostrada d’aquesta zona, el Marc esdevindrà graduat en publicitat i farà uns quants anuncis pels turistes que visiten Catalunya i l'Oriol, aprofitant que parlem de turisme, ha fet una mica de vacances i no ha fet cap secció.

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d’un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d’aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta? Com es gestiona la pressió i el fracàs? Com afecta a la salut mental la sobreexposició? Es pot parlar de fama si pertanys a l’star system català? A tot això i molt més intentarem respondre amb el nostre convidat d’avui, en Cesc Fuentes, que amb només 22 anys va enamorar totes les tietes de Catalunya que aguantaven despertes els divendres a la nit. Avui, l’Iñaki us portarà un test per descobrir excentricitats de famosos, el Marc afegirà una cançó de trap al disc del Triquell i l'Oriol intentarà descobrir tots els safarejos de dins d’Eufòria.

A Catalunya tenim gairebé només una porta oberta en l’àmbit audiovisual i avui mateix, aquí, amb públic i en directe, ens l’estem tancant. Som a Sants, la Gràcia bona i sense tants italians, a la Llama Fest. Avui parlarem (o més bé, rajarem) d’una de les quatre principals institucions de Catalunya. Ja ho sabeu, hi ha el Barça, hi ha Montserrat, hi ha la família Farelo i després hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran menjadora de Catalunya, de la qual parlarem avui. Per què ‘La Nostra’ s’està convertint cada cop més en ‘La seva, la dels comuns’? Per què la Corpo malbarata recursos contractant joves que no han fet servir en sa puta vida el català a les xarxes? Per què encara hi ha censura als mitjans públics de Catalunya? A tot això i molt més intentarem respondre avui amb el nostre convidat: guionista de la Competència, membre de la Sotana i membre també de l’Associació d’Afectats pel PSOE. Hem de dir per això que va sortir molt més ben parat que Lasa i Zabala, l’empotrador de Salt Manel Vidal. Avui tots tres esbrinarem els formats que ho petaran a la Corpo aquest 2030. Després, farem un concurs per triar el pitjor programa que ha passat per TV3 i tindrem un consultori amb el Manel per deixar que la gent hi aboqui totes les seves preguntes i misèries des de l'anonimat.

Avui parlem de la indústria musical catalana, un sector canviant amb cada cop més propostes que arriben a nous públics, la qual cosa és positiva per la llengua; Alhora, però, parlem també d’un sector cada cop més despolititzat, molt precari per la majoria dels músics i només beneficiós per a quatre empreses que dominen tot el mercat. Per què sempre hi ha les mateixes discogràfiques i promotores al darrere de tot? Per què cada cop tot va més enfocat cap als festivals amb els mateixos cartells quilomètrics? Es pot viure de la música si no passes per l’aro? A tot això i molt més intentarem respondre amb els nostres convidats d’avui, situats una mica al marge d’aquests circuits. Amants del shitpost, amb un disc que no irònicament es diu “jaja salu2”, van proposar-se agafar tots els estils musicals menys comercials i lucratius de la història i fer-ne una banda. Avui l’Iñaki sacrificarà la seva secció, en Marc recordarà la seva experiència laboral en un matinal de ràdio i l'Oriol rebrà una masterclass de composició per part del Ramon i el Miquel d'El Pony Pisador. Les parts: 0:00 - Intro 4:35 - La indústria musical 29:57 - Preguntes "ràpides" 45:55 - El Tomb 1:03:18 - La tertúlia 1:20:55 - La secció del Marc 1:35:25 - La secció de l'Oriol 1:52:00 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l’episodi d’avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s’ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l’Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar? A tot això i molt més intentarem respondre avui i, què coi, també ens desfogarem. I ho farem acompanyats d’una de les referents pel que fa a cuina catalana. Una dona que sortosament va decidir abandonar la inútil carrera de Ciències Polítiques per posar-se a omplir les nostres panxes. L’Iñaki us portarà el primer true crime culinari, en Marc canviarà el cognom Lesan per Ribas i l'Oriol confeccionarà amb la Maria la carta de restaurant més clixé i presumptuosa de la història.

Som a la capital bona del Vallès Occidental, Sabadell, al Casal independentista Can Capablanca, lloc de reunió i, possiblement, de reproducció dels cupaires de la ciutat. Aquí intentarem esbrinar d’on ve, com està i cap on va l’esquerra independentista. I ho fem ara perquè qui sap si dintre d’un any, a aquest pas, la CUP ja haurà desaparegut fins i tot del Parlament. Escissions del moviment socialista a Arran, pèrdua de representació a les institucions municipals i estatals, Procés de Garbí… Què ha passat perquè el partit que ens va il·lusionar i que havia de dur-nos a la independència estigui perdent pistonada? Per què la CUP ha acabat fent discursos en molts casos autocomplaents i endogàmics i el seu missatge no arriba als barris més empobrits? Per descobrir-ho, avui tenim amb nosaltres dues figures clau de la CUP, l’exdiputada, exregidora de Barcelona i matemàtica, Eulàlia Reguant; i el jurista i diputat de la CUP Xavier Pellicer. Avui l’Iñaki us portarà un manual de comunicació política, en Marc us portarà el Procés de Garbí millorat, el Procés de Garbuix, i l'Oriol intentarà esbrinar tot el safareig i marro parlamentari que em puguin explicar l’Eulàlia i el Xavi.

Després de 21 episodis intentant esquivar la bala del futbol, avui toca embardissar-se i parlar-ne. Però no us amoïneu oients, l’Arrabassada no es convertirà en una còpia barata de la Sotana, perquè no venim a parlar de tècnico-tàctica, cruyffisme i del Barça. Que sapiguem això és un pòdcast d’humor i no pas un obituari depriment. Per això avui parlarem de futbol però des de la vessant política. Si bé la majoria de seguidors de futbol van força mancats de neurones i massa sobrats de misogínia i masculinitat tòxica, aquest esport també és un escenari de batalla cultural i de politització que, com qualsevol àmbit de la societat, reflecteix les dinàmiques econòmiques, polítiques i socials del nostre sistema. I per explicar-vos-ho, avui tenim un convidat de luxe. Tornem amb força de les vacances de Nadal (som uns dropos, hem trigat a fer programa) perquè ens visita avui tota una eminència en el camp de la política al futbol i dels ultres. És historiador i ve directament des de Little Italy o nova Buenos Aires, és a dir, Gràcia: el gran Dr. Carles Vinyas. Avui, l’Iñaki ens porta una sessió de ‘ouija’ per ressuscitar un important directiu del Barça a qui li agradaven molt els sangüis i els calés, el Marc s’imaginarà com serà un món on futbol i política no es barregen i l'Oriol us porta un test on refrescarem alguns dels millors càntics i frases de futbolistes, que de vegades freguen la ultradreta.

Vint-i-unè i últim episodi de l’Arrabassada d’aquest 2023! Qui ens hauria dit fa un any que el Jordi Borràs, la Berta Aroca, l’Antonio Baños, el Joel Díaz o en Gerard Furest, entre molts i moltes altres, visitarien el nostre pòdcast. I el millor de tot, qui ens hauria dit que faríem quatre bolos en directe, que tindríem el millor celler de la Conca de Barberà patrocinant-nos i que superaríem el miler i mig d’oients fidels només a Spotify! Moltes gràcies a tots. Com a recompensa, us portem un programa especial per Nadal. I com és un programa especial, avui l’Iñaki s’excedirà en el que ja és el seu ‘guilty pleasure’, és a dir, el cunyadisme; el Marc presentarà la gala de l’Arrabassat de l’Any i l'Oriol mateix repassarà els esdeveniments més importants que han passat aquest 2023.

Exacte, avui viatgem a Andorra o, més bé, Andorra ve a l’Arrabassada. Andorra, el país que ens fa dubtar si realment els catalans mereixem un Estat propi i independent. Perquè, sincerament, ens val la pena si acaba així? Avui parlarem de Toblerones, de youtubers evasors d’impostos, de factures de telefonia que han arribat a enfonsar economies de molts despistats o del Caldea. Però Andorra no és només anar a l’Avinguda Meritxell d’Escaldes a comprar roba. Al país també hi viu gent de carn i ossos (tampoc gaires, eh? només 80.000). Però en definitiva hi viu gent que pateix, que té els seus maldecaps i que està polititzada. Especulació immobiliària, vulneracions de drets humans, explotació laboral o catalanofòbia, entre moltes altres coses, són la realitat de molts ciutadans d’Andorra. És per això que avui ens acompanya la Clàudia Cunill, més coneguda com a Clàudia Bunny, per explicar-nos des de dins com és el país pirinenc.

Avui el 5% de joves que parlem sovint català a Nou Barris som, literalment, en aquesta episodi. Un 5%, eh? Una autèntica minoria. Així que Alizzz, si tens collons, vine aquí a dir-nos que tu, que parles castellà i fas música en la llengua hegemònica, estàs discriminat. Avui, com a bons catalans que som, venim a parlar de les nostres misèries. I què hi ha més miserable que l’estat actual del català! Com és viure en la nostra llengua a les perifèries metropolitanes de Catalunya? Com ens afecta? Per què hi ha zones on el català gairebé ha desaparegut? Què hi podem fer? Avui intentarem respondre a tot això. Nosaltres hi intentarem posar l’humor i el rigor el posarà el nostre convidat, en Gerard Furest, un intel·lectual nostrat que sap molt de sociolingüística. I per què diem intel·lectual? Doncs perquè escriu a Núvol.

Per segon cop en la breu història arrabassadaire, marxem de Catalunya. El primer cop ho vam fer per criticar els Estats Units, país menyspreable, imperialista i on amb prou feines pots sortir al carrer sense rebre un tret. Avui viatjem cap a l’altra banda, a un país de l’Orient pròxim que també podríem definir com a menyspreable, imperialista i on amb prou feines, si ets palestí, tampoc pots sortir al carrer sense rebre un tret. Un Estat beneït per tot el món occidental i que manté en règim d’apartheid la població àrab. Normalment defugim de l’actualitat però avui n’anem a remolc perquè creiem que l’ocasió ho mereix, i per això xerrarem d’Israel i l’ocupació de Palestina. Com sempre, ho intentarem fer amb humor, tot l’humor que ens permeti aquesta conjuntura cruenta, però sobretot aprofundirem en les claus de l’ocupació israeliana. I ho farem acompanyats de la Verònica Landa, historiadora, professora i defensora de la causa palestina. I venim amb seccions avui. L’Iñaki farà entrar per trucada la periodista sense escrúpols Pilar Ratola, el Marc us retransmetrà el conflicte com si fos un partit de futbol com ja fan molts a Twitter i l'Oriol us portarà un curset per aprendre a blanquejar un país criminal.

Tenim moltes ganes de començar l’episodi però abans de tot, permeteu-nos parafrasejar l’Hugo Chaves en català: "Vull condemnar una altra vegada, des del fons de la meva ànima i dels meus budells, l'Estat d'Israel. Maleït siguis, Estat d'Israel!" I és que precisament avui som a la Israel de Catalunya, Girona, el territori odiós que manté en règim d'apartheid a tot el sud del Principat. Terra de flipats i pedants, de catalanor pura, i de calés, molts calés. Nosaltres venim de Barcelona, just al límit de la Catalunya Vella, i avui tenim la intenció de deixar ben escaldats als gironins. Per fer-ho, ens acompanya algú que ve del Tercer Món, d’allà on les neutres no existeixen i on encara xalen, com dirien ells, amb els braus Joan Ferrús, odiador professional de gironins. El programa d’avui ve farcit de seccions. L’Iñaki ens portarà una paròdia de com serien algunes sèries americanes si es gravessin a Catalunya, el Marc farà un joc de titulars sobre desastres naturals i l'Oriol s’imaginarà com seria una futura Catalunya independent que inclogués només les comarques gironines

Avui parlarem d’un tema sobre el qual la gent diu que no se’n parla prou. Paradoxalment, de tant repetir i dir que no se’n parla, és un dels temes sobre els quals se’n parla més. Sí, nois, el teu pòdcast de Radio Primavera Sound preferit o el teu influencer de Sumar de confiança només tenen un sintagma a la boca: Salut mental. El pòdcast dels basats, però, li donarà una volta al concepte i en parlarem obertament amb un tio que sempre sembla estar a punt del col·lapse mental, en Marc Sarrats. Avui l’Iñaki ens presentarà el nou format que ho està petant a Telecirco titulat “Quién quiere ser psicòleg de la seguretat social”, el Marc retornarà amb el seu consoltori de ‘Saber Morir’ i l'Oriol, per primera vegada i excusant-se en la seva nul·la salut mental, no ha fet cap secció perquè no li donava més la vida. Hem de donar exemple, no?

Segona temporada que encetem, com sempre, amb els cartutxos ben carregats de bales i la furgoneta arrabassaire ben plena de benzina. I és que avui parlarem d’aquells éssers que regalen ulleres de sol a nanos famolencs de Sud-àfrica, que es graven al Japó rient-se al davant de cadàvers o que promocionen trastorns de conducta alimentària amb els seus continguts. Exacte, avui parlem d’influencers, i per fer-ho, n'hem convidat a una que, malgrat néixer a Mataró, creiem que és un pèl més assenyada que la majoria. L’Iñaki ens delectarà amb el dietari del viatge d’un influencer al continent africà, en Marc s’imaginarà com serà Catalunya quan els influencers en prenguin el poder a punta d’iPhone, i l'Oriol us farà descobrir tots els xafardejos més rellevants dels famosets catalans amb la col·laboració de la nostra convidada.

Som al bell mig de la campanya electoral per les eleccions espanyoles i avui l’Arrabassada posarà el seu granet de sorra per aturar l’extrema dreta en els propers comicis. Nosaltres no ensabonarem el president del Govern que va abaratir l’acomiadament, retallar en sanitat o canviar la Constitució per prioritzar el pagament del deute, com fan als pòdcasts de pseudoesquerra espanyola conduïts per Inés Hernand. En comptes de demanar-vos que dipositeu la papereta del PSOE o el PSOE 2.0 (Sumar) a l'urna per aturar l’extrema dreta, us portem un convidat que coneix quina és la capital de la Cerdanya i que en sap prou d'extrema dreta. Llàstima que justament el seu primer cognom rimi amb cambra de gas, ja és mala sort.

L’episodi d’avui parla de dos grans sectors econòmics que destaquen per la seva estabilitat laboral, les seves bones condicions i la gran riquesa que aporten a la ciutadania sense cap mena d’externalitat negativa: l’hostaleria i la restauració. Qui no coneix algun cambrer o hostessa d’hotel que no sigui ric després de rebre els grans beneficis que aporta el sector als treballadors? Avui l’Iñaki us porta el nou format televisiu que ho està petant arreu, el concurs “Quién quiere ser proletario?”, en Marc us portarà un gran repertori de cançons d’estiu en relació amb l’hostaleria i l'Oriol exercirà per fi de periodista i investigarà les millors ofertes de feina del sector. I tot això amb el gran Ritxi Naval, que va decidir passar de la comèdia a ser un explotador laboral en potència.

Avui l’Arrabassada no marxa enlloc, l’Arrabassada se queda, com va dir Piqué amb Neymar. Ja hem criticat sense embuts en altres programes la nostra ciutat, amb qui tenim una relació d’amor-odi, però mai és tard per criticar-la encara més. Avui li dediquem exclusivament un programa a Barcelona, una ciutat plena d’europeus rics que fan trebacances i paguen lloguers de temporada a 2.000€ al mes, mentre els indígenes autòctons tenen feines de merda al sector serveis i gaudeixen només d’un 2% d’habitatge públic. Una ciutat venuda al capitalisme global, buidada de contingut, que ja és un producte més que un lloc on viure. Xerrarem de tot plegat amb l’Antonio Baños, periodista i autor del llibre “Barcelona no té solució” i, sobretot, noubarrienc. Com va tot? Avui l’Iñaki us portarà una reedició del Joc de Trons però amb els alcaldables de la Ciutat Comtal, en Marc produirà una nova temporada de Plats Bruts més de vint anys després a la Barcelona actual i jo mateix m’endinsaré en un viatge al futur per saber com serà la nostra ciutat el 2035.

Una mica de soroll que són les festes de la Prospe! Avui a l’Arrabassada agafarem els guants i les tisores de podar perquè ens ficarem en un bon jardí del qual ens pot costar molt sortir. L’humor té límits? Es poden fer acudits sobre qualsevol tema? Podem ofendre a qualsevol col·lectiu existent o hi ha excepcions? La correcció política està provocant que no es puguin fer bromes de res, tal com asseguren els humoristes d’extrema dreta que opinen que les dones no haurien de sortir de casa? Avui intentarem respondre a totes aquestes preguntes i ho farem acompanyats d’un home que, per si no tenia prou amb néixer a Santa Coloma de Gramenet, ha viscut la censura en la seva pròpia pell a la Corpo.

En aquest desè episodi, l'Arrabassada recorre el sinuós camí del Far West i arriba als Estats Units, un país en què els tirotejos massius són tradició i les eleccions tracten de triar entre la dreta amb purpurina i l’überextrema dreta propera a Mussolini. Xerrarem sobre urbanisme distòpic cotxecentrista, sobre imperialisme, sobre el dret a tenir armes, sobre racisme policial o sobre la nul·la gastronomia del país en què les propines són obligatories. Radiografiarem el país de la llibertat (si l'entenem com a tenir la llibertat de vendre la teva sang a canvi de diners i exportar-la) acompanyats de la Marnie Manning, humorista estatunidenca i exiliada a Catalunya. L'Iñaki us portarà el concurs del "Preu Just" per endevinar algunes factures mèdiques, en Marc fundarà un nou mitjà de l'alt-right per difondre fake news i l'Oriol posarà a prova el coneixement amb un quiz sobre les lleis més absurdes dels EUA.

No cal ser un culturetes que llegeix compulsivament Núvol, para catanyol i fa veure que a l’Heliogàbal posen música bona per adonar-se que la cultura viu moments convulsos. Sí, ara la cultura arriba a més gent, però també és més precària i més elititzada que mai. Però no cal que patiu, gent de Nou Barris. Per sort, per arreglar la cultura catalana. hem vingut els de l’Arrabassada aquí, en directe al Parc de la Guineueta! Tres homes que pensen que la Ilíada la va escriure Homer Simpson. Serà entretingut. L’Iñaki farà un pitching amb productes culturals made in Nou Barris, en Marc convidarà a la Juana Dolores perquè ens reciti un dels seus poemes i el seccionista platino Pol Solernou cantarà a les elits culturals que, de moment, no som nosaltres tampoc.