Claim OwnershipCloscadelletra
Subscribed: 1Played: 26
Subscribe
© 2022
Description
Peces petites i sonores que voldrien contar les visions de Biel Mesquida més fulgurants o fosques, dramàtiques o còmiques, abstractes o senzilles, no-reseres o espectaculars. Tot allò que fila amb artesà ofici i cura de la bona perquè arribi als ulls de la mirada com un afterlife fresc i consolador de tants de dolors i desastres com ens conten les notícies, com vivim aquí mateix i en nosaltres, en el fons de cadascú per dir-ho clar i just.
160 Episodes
Reverse
Cal entendre que l’apocalipsi on nedam és una revelació
El mot és aquest vent que fou aigua, i esdevé aigua, després d’haver tirat la seva màscara
Podem considerar els textos absents com un encontre entre el projecte de l’escriptor i l’activitat del lector
M’agrada aquesta escriptura modesta i obstinada que avança tota sola, viva, que no té en aparença res a dir llevat de denunciar les impostures del seriós
Cal prendre antídots contra la uniformització. Un llibre vertader pot ser una cambra pròpia!
El litigi dels llençols d’uns cossos en combat d’amor desvetlen refundacions de la mirada
La frase més tendra s’ha d’escriure amb una destral
L’únic artista és el temps, que fa feina molt lentament
Una mala fi de distopies de ciència-ficció descriuen el nostre present: el futur volen que sigui com un retorn a una suposada edat d’or, mentre s’instaura una acceleració del necrocapitalisme sense que es vegi cap futur discernible
Necessit fugir dels pretexts que em diuen: per a escriure cal tenir més temps, una casa tranquil·la, el cap a lloc; no és ver; basta que escrigui per tot, escrivim per tot.
Ara, darrere els vidres que no s’han cruiat hi ha una llum negra semblant a la de les Vanitas del segle XVII que evoca l’amenaça atòmica i una possible fi del món
Defora hi ha pluges de sang humana i no humana, i hauríem de ser conscients del desastre que ens pot caure damunt no importa quin moment del dia, i les paraules més repetides són mots d’escorxador
Som un ésser fugitiu, habitat per una espècie d’infinit.
Que pensament i memòria, pensament i reconeixement, pensament i sensació, meditin plegats
Aquesta llum efímera podria ser com la dels pelegrins d’Emmaús que descobriren Jesús ressuscitat quan va esbocinar el pa
L’home que ja comença a vellejar i que ara escriu Closcadelletra, conta setmana darrere setmana què és la seva vida?
Som en uns instants de vellut que em corsequen, en què cada hora és una aventura de la immunitat
Pots escriure: don narracionera a les meves idees perquè ressonin. Pot ser més poderosa l’encarnació dels pensaments que la seva expressió
Cal llegir això com si ho escrivís un tanoca, un babau, un recaragolat, la nit de la gran tempesta des de dins un bassiot amb les retxes de la pluja
M’agradaria escriure: estic trist pel meu país, i fer una llista de raons i desraons per fonamentar aquesta afirmació tan vertadera
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States