Discover
Una tarda a l'òpera
Una tarda a l'òpera
Author: 3CatCultura
Subscribed: 75Played: 1,204Subscribe
Share
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Description
Catalunya Música us convida a passar "Una tarda a l'òpera". La història, les històries i els grans noms de l'òpera, els diumenges, de 19.00 h a 20.00 h, amb Jaume Radigales.
343 Episodes
Reverse
El cicle que dediquem aquesta temporada a títols desconeguts del repertori també inclou compositors cèlebres, algunes de les òperes dels quals romanen en un injust oblit. Aquest és el cas de "Romilda e Costanza", amb llibret de Gaetano Rossi. Es tracta de la quarta òpera de Giacomo Meyerbeer i la primera que va escriure per a un teatre italià, el 1817, quan el músic d'origen alemany comptava 26 anys.
Admirada per compositors com Héctor Berlioz, Louise Bertin va ser una compositora francesa que el 1831 va estrenar al Teatre Italià de París l'òpera "Faust," adaptada del poema dramàtic de Goethe. Escrita en llengua italiana, aquesta òpera és segurament la primera a adaptar la immortal obra del poeta alemany. Amb una peculiaritat: el personatge de Faust està escrit per a una mezzosoprano.
"L'empio punito", estrenada a Roma el 1669, és la primera composició operística sobre temàtica relacionada amb el mite de Don Joan. Amb música d'Alessandro Melani, va aconseguir burlar la censura romana amb el canvi de nom dels personatges, d'ascendència clàssica. El seu estil musical és el propi de l'òpera veneciana del segle XVII contemporània de Cavalli.
Violinista virtuós, espadatxí temut i, durant un temps, oficial de l'exèrcit revolucionari, Joseph Bologne, el Cavaller de Saint-Georges, fill d'un colon francès i d'una dona esclavitzada a Guadalupe, també va ser compositor. De la seva obra només n'ha sobreviscut una òpera completa, "L'amant anonyme", estrenada el 1780; una comèdia amable sobre l'amor declarat en secret, amb ballet inclòs. Redescoberta fa poques dècades, avui la portem al nostre programa com a testimoni d'un geni oblidat massa temps.
Dotze anys abans que Verdi estrenés "Les vêpres siciliennes", un compositor alemany ja havia portat a l'escena la revolta siciliana del 1282: Peter Joseph von Lindpaintner, mestre de capella a Stuttgart, elogiat en el seu temps per Schumann i Mendelssohn. "Il vespro siciliano", estrenada el 1843 en quatre actes a l'estil de la gran òpera parisenca, va caure després en un oblit gairebé total. Una raresa romàntica recuperada fa poc en disc que avui recuperem també nosaltres al programa.



