La Renaixença

Els últims quatre programes els hem dedicat al petard, el paraigua, l'escombreta del vàter i el carret. Quatre objectes que no tenen res a veure, només que formen part de la primera temporada de "La Renaixença". Si voleu descobrir-ne curiositats que mai havíeu sentit, aquí en trobareu un recull. Hem parlat amb l'Eduard Estivill, la Sara Figueras, Sexenni i en Gerard Pastor. Quatre convidats de qui hem descobert anècdotes curioses i amb qui també hem rigut una estona. Gaudiu-ne!

Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la càmera fotogràfica intentant no perdre totes les fotos de la comunió d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les càmeres analògiques ha tornat, i això significa que també han tornat els carrets. Per això li dediquem aquest capítol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la música que sona als parcs d'atraccions. No sabíeu que algú es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'Àreu per la flagel·lació de l'Hel·lespont, el 480 aC.

Hi ha objectes que són invisibles, com l'escombreta del vàter. Tampoc és que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, però li dediquem el capítol perquè tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidatà Sexenni. Sí, a Lleida fan música, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Històries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.

Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes més descuidats del món? És ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest capítol. Ens visita la Sara Figueras, sismòloga i cap de l'Àrea de Geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratrèmol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quiròfan, el 1848.

Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de Rússia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regió devien estar contentíssims. Ara, són ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el capítol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per què no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.

Hem parlat del pírcing, el marcapassos, la torratxa i el barnús. Quatre objectes que aparentment no tenen res a veure, per això els hi hem dedicat capítols diferents. Hem rebut la visita de Patrick Urbano, Mariona Moya (funambulista), David Carabén i Eloi Palau (rider de bicitrial). I en aquest capítol de millors moments, hi trobareu alguns fragments de tots aquests instants perquè pugueu decidir per quin dels capítols d'aquesta setmana voleu començar a fer el repàs de tot el que ens ha passat.

La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barnús. Aquí, l'equip de les tovalloles té l'Àlex de capità, mentre que el del barnús estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el capítol al barnús, més endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parròquia, Eloi Palau, campió del món de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la tragèdia del Batavia, un vaixell comercial neerlandès.

Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del català. I perquè la majoria de gent de "La Renaixença" en diem així, què hi farem. Dediquem el capítol a la torratxa. Ens visita David Carabén per parlar de Mishima, de futbol i del seu caràcter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Però no és l'única visita que rebem, també hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.

Sabeu que hi ha més de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Què passaria si es trobessin tots a l'Estadi Olímpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest capítol a un invent que allarga vides, com la de Dalí, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa més hores caminant per la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Cooper per l'evangelització fallida a l'illa Sentinel del Nord, el novembre del 2018.

Pot ser que el pírcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolescència o a la majoria d'edat? Ja d'adults, s'han de saber portar, perquè hi ha una línia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al pírcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van més enllà de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.

Aquí hi trobareu un resum d'informació de la tireta, la mà de morter, el detector de metalls i les sabates de claqué. També converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gomà, la Maria Díaz (primera maquinista del Cremallera de Núria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt bé fent això. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els capítols sencers.

Si viviu en un pis i teniu veïns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de taló poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre veí o veïna de dalt fa claqué i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el capítol a les sabates de claqué. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord és que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Però si els detectors de metalls fossin legals, estaríem tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el capítol a cap gamba, sinó al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la plaça de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagués allioli, perquè a l'antic Egipte ja tenien mà de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el capítol a la mà de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria Díaz, la primera dona maquinista del cremallera de Núria. L'únic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un rànquing de mals, en quina posició posaríeu arrencar-vos una tireta després d'una anàlisi de sang? Pot ser que faci més mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el capítol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gomà. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Balenyà, per la massacre de Múnic del 1972, en plena celebració dels Jocs Olímpics.

Ens agrada combinar objectes amb història, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escalèxtric, l'harmònica, l'aixada i la corriola. També hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Solé (director de subhastes). Així podeu decidir per quin dels quatre capítols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mouré el món." Això no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no és que fos l'inventor de la corriola, però ens agrada això de dir coses que inspirin, però que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a això també: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixença": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada és una eina que ens acompanya des que la humanitat va començar a cavar la terra. Tanta és la importància d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. També té punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms més importants de la música catalana dels últims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.

De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.