La Renaixença

Parlem del despertador: de llarg, l'estri domèstic que més ràbia fa. S'ha de ser molt desgraciat perquè t'agradi que un trasto d'aquests et desperti amb aquella maleïda fressa. Tenim un espeleòleg amb nosaltres, en Víctor Ferrer. Li preguntem què l'empeny a fotre's a totes les coves que troba, perquè d'entrada ens sembla una mica estrany. I passegem el gos per la invenció del cronòmetre marí. Sí, de primeres sembla una merda d'història, però us prometem que és més interessant del que aparenta.

Aquesta setmana dediquem els programes al velcro, la bústia, el porticó i l'altaveu. Quatre objectes que no tenen res a veure, més que parlar-ne nosaltres de manera correlativa. I encara que puguin semblar objectes avorrits, són d'allò més curiosos! Ens han passat a visitar en Lluc Crusellas, la Laila Karrouch, la Ivette Nadal i en Jofre Cutal. I hem rigut i hem après amb tots ells, escolteu tot el que ens han explicat, perquè és or.

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Dediquem el capítol a un objecte tan trist com necessari: el porticó. Vosaltres també sou de dormir completament a les fosques? Quants cops heu hagut de patir anar a l'estranger i no tenir ni persianes ni porticons a les finestres de l'habitació? I aquells porticons de fusta amb un cor al mig? Fantàstic. Entrevistem la cantautora i poetessa Ivette Nadal, ja veieu que tindrem poesia i bona música! Durant el passeig del gos anem a la Itàlia feixista per veure com li va amb en Mussolini. I això serà tot.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.