Occitània explicada a Veu en Off

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E20/Llegendes-occitanes Tres llegendes que encara no coneixes. Haurien de ser revisats els contes de sempre perquè fossin pedagògics i eduquessin en emocions? La fantasia tradicional plena de sang i criatures bé segueix tenint gràcia. Són llegendes: ✳️ Joan de l'Ors: Un conte universal i occità per excel·lència, sobre l’herculi fill d’un os i una dona, amb força sobrehumana, que viu aventures èpiques a capa i espasa (en aquest cas, barra de ferro). ✳️ El drac de Bèucaire: Una llegenda del Roine on un drac d’aigua segresta una dona per fer-li de dida. La dona alleta el fill del drac durant set anys veient com devora infants. Un cop lliure, ella li planta cara... i ell li arrenca l’ull. ✳️ La sèrp des de Vidala: Una llegenda aranesa documentada per Loïsa Socasau. Un infant no creix malgrat mamar constantment. El pare descobreix que una serp es colava cada nit i xuclava la llet destinada al nadó, connectant-se a la mare. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E19/De-l-electroxoc-a-la-revolucio De la vinya al carbó, dels electroxocs a la revolució. El 1970 el poemari “Res no val l’Electrochòc” il·lustraria el moment revolucionari d’Occitània, especialment dels Carboners de La Sala, que es mourien sota l’eslògan “Volem Viure i Treballar al País”. Com a antecedents, la Revolta dels Vinhairons (vineters) al Llenguadoc, que clamaven contra la baixada del preu del vi. L’una i l’altra segueixen molt presents en la genealogia occitana actual. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E18/Literatura-Aranesa Entre mossens que escriuen i escriptors que prediquen. La història escrita de l’aranès pesa dos quilos i mig. La literatura aranesa comença en 1912, quan Bernat Sarrieu convenç Mossèn Condò Sambeat d’escriure en aranès. Però no tot el que s’ha escrit en aranès és literatura. El Vademecum Aranense de Jèp de Montoya recull tota mena de documents —de tipus literari, notarial, jurídic, folklòric i religiós— des del segle XII fins al XX. –Literari: obres en vers i en prosa que mostren l’evolució de la (poca) creació literària aranesa. –Notarial: escriptures, capítols matrimonials, testaments, contractes de compravenda... d’Aran i de Comenge –Jurídic: Lleis, privilegis, cartes de poblament, disposicions senyorials, estatuts municipals, fragments de la Querimònia –Folklòric: Alguna mostres de cultura popular com ara cançons, endevinalles, rondalles, receptes... –Religiós: homilies, pregàries, sermons… També hi ha escriptors que segueixen predicant l’aranès en l’actualitat: –Manuela Anè: dinamitzadora cultural a Es Corbilhuers de Les i directora del Grop de Teatre Era Cabana, on crea una obra totalment nova cada any. –Tòni Escala: guanyadora recurrent de premis de literatura en prosa i poesia. –Xavi Gutièrrez: historiador, bibliotecari i traductor que juga amb les paraules en poemes i endevinalles. A ells els devem una producció literària en aranès avui en dia. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E17/La-Renaixença És difícil saber si la Renaixença s’emmiralla en el Felibritge Occità o bé és a l’inrevés. Ens ajudarà saber que la literatura catalana en algun moment va estar en occità, i els catalans en algun moment van ser part del Felibritge; les set mantenenças del Felibritge, representades en l’estel de set puntes o Lugarn, eren: 1. Provença 2. Alvèrnia 3. Guiana 4. Llemosí 5. Llenguadoc 6. Gascunya 7. Catalunya La confluència entre catalans i occitans va personificar-se en Víctor Balaguer i Cirera, qui ofrenà la Copa Santa als Provençals, ara part del seu himne. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E16/Martror Voleu saber com se celebra l’equinnoci de tardor a occitània? A Pesenàs 'La fèsta dels mòrts' es va recuperar l'any 2009. Des de llavors, el col·lectiu Temporadas n’organitza les celebracions, amb espectacle a càrrec de la companyia. A arreu en diuen Martror, i a Aran se n’havia dit fins fa poc i se’n conserven arrepervèris (proverbis). A Gascunya és ben conegut el conte “El sopar dels morts”, que ens ensenya a guardar-los sempre respecte, una postura molt diferent de l'anglosaxona americana. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E15/Un-occita-ben-parit-el-niçard Revisem alguns dels bàsics de literatura Niçarda que cabran a la teva caixa d’eines. Mistral, que no en parlem prou, era provençal. D’aquí que hi ha tres dialectes del provençal amb identitat pròpia i que de comú escriuen en grafia Mistralenca: -El Rodanenc -El Marítim -El Niçard La bela Niça té una forta personalitat històrica, ja que no va unificar-se a França fins a 1860. Revisem alguns dels bàsics de literatura Niçarda que cabran a la teva caixa d’eines. Hi ha revistes, teatre i fins i tot matemàtiques en niçard. Estem parlant d’autors com: --Menica Rondelly --Francis Gag --Reinat Toscano Mencions extra a les gallines, Cavour, el valencià Toni Butxana i a la Unió Esportiva Sant Andreu. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E14/Balh-der-Os El despertar de l'ós vist des de l'òptica irreverent d'en Zabala. Un enriquidor document amb les olors més distintives de la primavera. En Zabala i una nova veu-en-off aprenen sobre les festes de l'ós als Pirineus i les costums dels caçadors, especialment la seva recuperació a la Vall d'Aran per part de l'agrupació Es Paums, que ja han sigut entrevistats al programa. Més informació sobre els Barbacans i el ball de l'Os es poden trobar a continuació. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E13/Calandreta Ni el papagai ni la lauzeta! L'ocell més famós d'occitània és la calandreta! La que dona nom a l'educació en Occità! Parlem de les escoles calandretes i del seu mètode pedagògic tan innovador com polaritzant. Estudiar en occità és una missió impossible a França, per la insuficiència de centres i personal tant com per les incompatibilitats amb la llengua de l'imperi. Els mètodes bilingües han anat apareixent com a resposta a la metodologia immersiva de la calandreta, amb una taxa d'èxit incerta. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E12/Cristo-Viene Avui revisem la fe dels valdesos, que no la dels fans d'Esteban Valdés. En Veu-en-off ha preparat una presentació no gaire encertada sobre els valdesos, per sort Manèl Zabala domina del tema. Avui veurem què és l'esglesia valdesa dins i fora d'Occitània. Veurem els seus principis i la història recent. Finalment, descobrirem la literatura occitana que ha deixat aquesta fe. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E11/Valls-dAneu Les Valls d'Àneu intercanvien influències amb la Vall d'Aran. Voleu saber què té en comú la Vall d'Aran amb aquests pobles catalans de frontera? Mai havíem parlat de les Valls d'Àneu, que són la porta d'entrada històrica a la Vall d'Aran fins a la construcció del Túnel de Vielha. Per aquesta raó, algunes característiques del parlar de Pujòlo coincideixen amb el parlar del Pallars. En Zabala revisarà altres trets, com l'autogovern o la participació en comunitats de treball per acabar la comparativa.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E10/Bestieses Joan Bodon va ser l’escriptor occità de postguerra autor de “Els contes del Drac”, que esprem el folklore de l’home llop a la terra del Roergue. Avui Zabala parla d’una bèstia i dels dracs. Aprenem la diferència entre drac i dragó. L'un propi de Bodon, i l'altre propi de sant Jordi. Mites antics, sarcasme modern i un alt nombre de defuncions. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat Bibliografía En Algeria sur les pas de Jean Boudou Contes et Legendes du Guevaudan Contes del Drac L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

“Prego davant del poder dels Dèus infernals a Maponos…” https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E9/Les-Malediccions Zabala revisa la tauleta de plom de Chambalèira, una llosa gravada en gàl·lic que conté una maledicció. Parlem de conjurs a Occitània abans de l’aparició de l’occità, durant els temps dels gals. Una altra demostració de creences paganes i màgiques que no podíem deixar passar és a l’Espitalet de Larzac, que és el text gàl·lic més llarg que es conserva. Però si pensem en cremar bruixes, els primers en condemnar les bruixes serien els catalans, amb les lleis contra la bruixeria del 1424. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del pòdcast País Invisible amb identitat intel·lectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat Bibliografía --------------------------------------------- Per Bruixa i Metzinera – Museu d'Història de Catalunya (2007) Arrepervèris-- Frederic Vergés Escrichs sus lei fèmnas -- Josiana Ubaud (2013)

On han quedat les històries de l’antic Imperi Occità, aquell que va travessar el mar fins a Trípoli i Síria? https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E8/LOccitania-Imperial En Zabala desafia les percepcions sobre l'occità, el seu pes demogràfic i històric. La configuració actual ens fa creure en una jerarquia de llengües grans i petites –si més no de dominants i subordinades–, quan de fet cada moment global té uns vencedors diferents segons estratègia geopolítica, exportacions, ocupacions i invasions. El domini lingüístic, doncs, pot ser sovint un resultat de l’aplicació de la força, sigui de manera bel·ligerant o soterrada, i en un moment pots estar a dalt, com es pot estar a baix. Amplieu els continguts del vídeo a la nostra web! https://paisinvisible.cat *Fonts del gràfic inicial --------------------------------------------- Pels parlants d’anglès: Viquipèdia en català (2007), font desconeguda. Pels parlants d’espanyol: La dada és d’Ethnologue que la recull al seu torn de l’Institut Cervantes (2019), un organisme depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya. La seva tasca és la promoció i ensenyament de la llengua castellana, així com la difusió de la cultura hispana. Pels parlants de francès: Organization International de la Francophonie (2020). L'Oganització (OIF) es dedica a promoure la llengua francesa, els ideals francesos, i l'educació segons aquests estàndards. La redacció de País Invisible reconeix la dificultat de verificació d’aquestes dades, elaborades pels mateixos estats que hi guarden interès, i desitgem que aquestes no distreguin del missatge que l’autor volia transmetre.

T’avorreixes? Restaura l’antic Regne de Navarra. https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E7/LOccitania-perduda-al-Pais-Basc A Navarra l’occità hi tenia cabuda. De Jaca fins a Donosti, els occitans hi feren intercanvi. L’Occità Cispirinenc és aquell occità que va creuar al sud dels Pirineus. A falta de godomací per distracció, explorarem els topònims occitans del País Basc i l’Alt Aragó. Per transportar-nos al passat, ens caldrà aprendre uns nous conceptes: – Aliara o arres – Sanchet i altres monedes correderes. – Cimec o Sumac – Baldressèr – que no és el mateix que baldressera. ⚠️ DESCÀRREGA DE RESPONSABILITAT ⚠️ Aquest programa conté contingut +18 per adults, cosa que des de producció ja no ens sorprén. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat intelectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://paisinvisible.cat/Donatius

El Petit Príncep és quasi la Bíblia per milers de col·leccionistes que el compren en tants idiomes com poden per evitar comprar la Bíblia en tants idiomes com poden. Sabries dir quants Petits Prínceps s’han editat en occità? Et sorprendrà saber que les edicions en occità quadrupliquen les del català. El passi de cromos ens servirà per mostrar els set dialectes occitans en la seva esplendor: –Llenguadocià, –Gascó, incloent-hi l’aranès, –Llemosí, –Provençal, amb atenció a la grafia de Frederic Mistral –Alpí-Vivarès o vivaroalpenc, amb atenció a la grafia del Po. –L’alvernès (auvernhat) encara no ha vist cap traducció del Petit Princep. –El Creixent n’ha vist un munt. Aprofitem per saludar als traductors Justin de Laban ( Yustî de Laban ), Pèir Morà, Eric Chaplain, Verònica Barès, Paul Rainal, Jòrdi Blanc, Andrieu Ariès, Peireto Berengier, Albert Rosso, Gianna Bianco i Giovanna Jayme. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat intelectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://paisinvisible.cat/Suport

El Petit Príncep és quasi la Bíblia per milers de col·leccionistes que el compren en tants idiomes com poden per evitar comprar la Bíblia en tants idiomes com poden. Sabries dir quants Petits Prínceps s’han editat en occità? Et sorprendrà saber que les edicions en occità quadrupliquen les del català. El passi de cromos ens servirà per mostrar els set dialectes occitans en la seva esplendor: –Llenguadocià, –Gascó, incloent-hi l’aranès, –Llemosí, –Provençal, amb atenció a la grafia de Frederic Mistral –Alpí-Vivarès o vivaroalpenc, amb atenció a la grafia del Po. –L’alvernès (auvernhat) encara no ha vist cap traducció del Petit Princep. –El Creixent n’ha vist un munt. Aprofitem per saludar als traductors Justin de Laban ( Yustî de Laban ), Pèir Morà, Eric Chaplain, Verònica Barès, Paul Rainal, Jòrdi Blanc, Andrieu Ariès, Peireto Berengier, Albert Rosso, Gianna Bianco i Giovanna Jayme. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat intelectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. paisinvisible.com/Suport

Baixem a la dimensió íntima de la mort en guerra – això és la poesía. https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E5/Mort-per-la-patria Les aliances militars són una forma de reconeixement dels pobles, a canvi del delme de les seves nacions. A la Primera Guerra Mundial, el sacrifici de les lleves de perifèria substituiria les baixes d’altres individus de pretesa superior escala social. I catalans, occitans, bascos, algerians i colonitzats diversos deurien demostrar la seva fidelitat morint on un francés sobreviuria. Els felibres (autors de la renaixença occitana) també es van veure empesos a la guerra. Alguns, fins i tot, eren voluntaris catalans del Sud: Josep Vidal i Sardà d’Almacelles. i Pere Ferrés-Costa de Sant Vicenç dels Horts. També Camil Campanyà i Mas, el líder visible dels Voluntaris Catalans i fundador de la revista La Trinxera Catalana, fill del Poble de Sants i mort pels ideals republicans. Desde la perspectiva occitana, cal destacar Auberd-Bertrand Mistral (Abel Bréart), Leon Còrdas i les cartes de Loís Bonfils a Pèire Azéma. Bonfils va ser acusat per un tribunal de guerra de parlar Occità a un oficial, després va ser absolt i va morir per la pàtria francesa. Paisinvisible.cat/Donatius

Un sirventés és una cançó d’Odi. Guilhem de Berguedà, senyor feudal del s.XII, arribà als extrems per escampar el seu odi. https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E4/Oda-a-lodi Amb l’inspiració del sirventès, Francesc Ribera Titot va musicar els sirventesos com una depuració de la mofa, tant explorada en l’art modern de la glosa i la cançó improvisada. Aquest antic trobador però, va perdre el cap escrivint i alimentant el monstre que tenía dins, fins que la ira i els seus instints van portar-lo al crim i al ostracisme. Considerem la figura de Guillem de Berguedà, els seus versos i les seves víctimes, discutint les seves figures retòriques i la seva fredor, el “true crime” poètic occità. Paisinvisible.cat/Donatius

La volen apedregar! El llibre més traduït ha voltat tant que ja no sap el que es diu. No ens referim a que les lapidacions siguin un càstig a evitar, si no a que la Biblia occitana no té clares les seves lapidàries. https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E3/La-dona-adultera Bukowski diu “Els diumenges maten més gent que les guerres”. I a petició d’una història de sexe i adulteri a gust del darrer, tirem d’una que sigui apta per a missa de diumenge. Paisinvisible.cat/Donatius

Parlem de les contraindicacions d’escriure occità. De quines maneres diferents s’escriu? Parlem de tres grans grups: la grafia clàssica, la grafia mistralenca i la grafia bonaudiana. https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E2/Als-conflictes-de-grafia Grafia Clàssica: Zabala descriu que la grafia clàssica, o alibertina, és basada en l'escriptura medieval de l'occità. Va ser posada al dia per Loís Alibèrt i es fa servir a Catalunya. També s'utilitza en diverses institucions occitanes i en la majoria de treballs i acadèmies occitanes. Grafia Mistralenca: La grafia mistralenca va ser creada per Josèp Romanilha i Frederic Mistral al segle XIX. Està centrada en la correspondència entre so i grafia, basant-se en el francès com a idioma de referència. Encara es fa servir a Provença i altres regions occitanes. Grafia Bonaudiana: Aquesta grafia va ser inventada per Piare Bonaud, que va canviar d'opinió sobre la seva utilització a la llarg de la seva vida. Al principi va usar la grafia clàssica adaptada a l'alvernès, però més tard va crear la seva pròpia grafia que defensava la distinció entre l'alvernès i l'occità. Altres grafies d’autor menys influents pretenen adaptar els fonemes coneguts en altres llengües a certs parlars locals. Grafia del Pó: A part d'aquestes grafies, altres variants com la fonètica fonològica de l'Escòla dau Pò i altres grafies d'autor que han tingut diferent influència, per exemple, a les valades occitanes. Malgrat l'estàndard lingüístic actual ha manllevat la grafia clàssica , totes elles han oferit a l’occità aportacions i riquesa lingüística. L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat pròpia, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. paisinvisible.cat/Donatius