Claim OwnershipEnsems
Subscribed: 5Played: 157
Subscribe
© 2025 Ensems
Description
Ensems és un podcast d'Alhora, un partit polític independentista, transversal, amb consciència social, que treballa per un objectiu clar: alliberar Catalunya d'Espanya enfortint la nació. Conduït per Jordi Graupera, professor de filosofia i president del partit, el podcast vol posar sobre la taula els temes de conversa que haurien de ser al Parlament per a aconseguir-ho, i és possible gràcies als seus 400 fundadors. Ens cal suport econòmic. Ens calen idees. Ens calen mans. Entra a alhora.cat/militants i fes-te militant.
39 Episodes
Reverse
El 2014, el 45% dels escocesos van votar per la independència en un referèndum pactat amb Londres. El Brexit va fer pujar el suport fins al 58%. El 2021, majoria aclaparadora pro-independència: 72 escons de 129. I malgrat tot això, 11 anys després, el moviment independentista escocès està encallat. Daniel Cetrà, politòleg especialista en nacionalisme i política escocesos, explica com Escòcia ha triat el que ells consideren la via "pragmàtica" i de la "paciència": l'SNP, únic partit majoritari...
Natalitat, immigració i envelliment: les tres crisis que ningú no vol afrontar alhora i cal afrontar alhora. Tothom que vulgui vendre un discurs sobre natalitat sense parlar de les altres dues coses vol prendre el pèl a la gent. Fa 40 anys que Catalunya està per sota de l'anomenada taxa de reemplaçament: no tenir prou fills per mantenir la població estable sense immigració. I durant tot aquest temps no s'ha fet res políticament. Ara que la crisi demogràfica sembla inevitable, l'única resposta...
L'articulisme a Catalunya viu sota pressió. Els mitjans paguen entre 30 i 70 euros per article mentre mantenint els articulistes "amb l'aigua al coll" perquè mai puguin alçar la veu amb llibertat. Però la pressió ha canviat de forma. Montserrat Dameson, jurista, politòloga i articulista a mitjans com El Nacional, explica com abans els partits processistes intentaven comprar-te amb ofertes de feina. Ara, amb els socialistes governant a tots els nivells, la pressió és més perversa: "Ha estat fe...
El Barça és on s'amaga el virus que som els catalans. Quan els espanyols ens posen la vacuna per destruir-nos, ens refugiem al Barça per expressar la nostra veritat política. Per això ens volen ficar al cap que hem de separar el futbol de la política, una idea absurda que no fa cap sentit en cap lloc del món. El Barça expressa les nostres batalles polítiques perquè amb el Barça es poden dir totes les coses que no diem gairebé enlloc més, en particular a la política: parlar de guanyar, exigir...
Quan dues persones comencen a parlar a Catalunya, tendeixen a convergir cap a una de les dues llengües en qüestió de segons. Durant dècades, els catalans hem convergit cap al castellà per indefensió apresa. Però això està canviant. Anna Arqué, portaveu de Mantinc el Català, explica com un grup de ciutadans sense experiència activista va crear un moviment que ha aconseguit el que quaranta anys de governs nacionalistes no havien aconseguit: generar un imaginari col·lectiu potent al voltant de ...
La sentència del TSJC contra l'anomenat Decret Aragonès no busca el 25% de castellà a les aules. Busca la desaparició dels catalans com a comunitat política. L'arquitectura jurídica espanyola està dissenyada sabent que aquesta assimetria porta a la desaparició de les llengües no castellanes. La sentència prohibeix que l'escola formi part d'un programa de normalització lingüística. Elimina els programes d'immersió que serveixin per millorar el català o incrementar-ne l'ús. Suprimeix l'obligac...
El futur del català no es decideix només a les escoles o als parlaments. Es decideix també a les oficines, a les plantes de producció, a les reunions de direcció, a les polítiques de recursos humans. Cada dia, milers de professionals estrangers altament qualificats arriben a Barcelona per treballar en empreses tecnològiques que mai els oferiran la porta d'entrada a la cultura catalana. Mentrestant, centenars de treballadors de baixa qualificació s'instal·len a pobles com Guissona, transform...
Els números sempre són els mateixos, no són novetat. Catalunya recapta 94.000 milions d'euros anuals però 20.000 milions marxen cap a Madrid i no tornen mai. Aquest dèficit fiscal del 8% del PIB és una sagnia única al món que porta 40 anys esquilmant l'economia catalana. Ho explica Xavier Martínez Gil, expert en fiscalitat de l'Agència Tributària de Catalunya i líder del col·lectiu Primer d'Octubre dins d'Esquerra Republicana. L'objectiu és evident: mantenir Catalunya en una dependència perma...
El PP i Vox volen convertir Alacant en una excepció castellanòfona al País Valencià. L'objectiu és clar: iniciar un efecte dòmino que acabi amb els drets lingüístics dels valencians, començant per la ciutat més vulnerable del sud i estenent la castellanització cap al nord fins arribar a València. Si Alacant cau, la propera serà Elx; si cau Elx, el procés de sudització continuarà imparable. La consulta educativa del conseller José Antonio Rovira va demostrar que hi ha més resistència del que ...
La gestió forestal a Catalunya no és només una qüestió tècnica: és un acte polític que defineix el model de país. Tallar o no tallar, fer cremes controlades o deixar créixer el bosc sense control, són decisions que responen a una visió territorial que sovint prioritza el creixement urbà per sobre del món rural i la muntanya. Catalunya es troba entre les cinc comunitats de l'Estat espanyol que menys inverteixen per hectàrea forestal. Aquest abandonament del territori es tradueix en boscos carr...
Com ajudar? donatius.radioarrels.cat 44 anys després de néixer com a primera ràdio catalana de la Catalunya Nord, Ràdio Arrels es troba en una situació crítica. L'única veu completament local i catalana del territori pateix les retallades de l'Estat francès i l'hostilitat creixent de l'extrema dreta, que a Perpinyà ja governa amb un discurs obertament anticatalanista. Laura Manaut, presidenta de l'Associació Arrels, i Albert Noguer, director i periodista de la ràdio, expliquen com l'herència...
Sembla com si la memòria col·lectiva dels catalans no aconseguís mai saltar d'una generació a la següent. Aquesta ruptura no és casual: és el resultat d'una estratègia deliberada per esborrar la tradició independentista més radical del país. Oriol Falguera, president de la Fundació Reixida, dedica la seva vida a recuperar aquesta memòria perduda. Des dels separatistes del segle XIX fins als primers resistents contra Franco, que van ser els primers a organitzar xarxes d'evasió durant la Segona...
"Parlar català et fa més lliure." Aquesta afirmació pot semblar estranya fins que descobreixes Ngũgĩ wa Thiong'o, l'escriptor kenyà que va revolucionar la seva carrera literària quan va decidir deixar d'escriure en anglès per fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Una decisió que el va portar a la presó i a l'exili, però que li va demostrar que les llengües no són simples eines de comunicació: poden dominar-te o alliberar-te. Òscar Andreu, humorista de "La Competència", ha viscut un procé...
Avui tenim un podcast diferent, on els participants són 100% Alhora. Els partits independentistes tradicionals han fracassat perquè estan hipotecats per les seves dinàmiques pactistes i no poden oferir el que la gent demana: polítiques que tinguin el país al cap. D'aquí ha sorgit a Granollers una candidatura municipalista que ha trencat el monopoli polític i ha crescut en dues eleccions consecutives, demostrant que és possible fer política independent quan t'alliberes de les limitacions del p...
Sixena no només és important pel patrimoni artístic i cultural que està en joc. És per la reescriptura completa de la història d'uns territoris que molesten l'estat espanyol per la seva catalanitat. Sixena forma part d'una operació sistemàtica que va començar amb la segregació del Bisbat de Lleida el 1995, va continuar amb l'art de la Franja i culmina ara amb les pintures murals. L'objectiu és clar: esborrar la memòria de la vinculació històrica entre Catalunya i aquests territoris fronterers...
Avui dia, en què costa trobar una catequesi en català i el pes del nacionalcatolicisme de Franco encara és una llosa a Catalunya, resulta difícil imaginar que Catalunya va tenir una estreta relació d'influència de més de mil anys amb el Vaticà. Des dels comtes de Barcelona que buscaven legitimitat papal per preservar la seva independència, fins als Papes que van estudiar als monestirs catalans i van canviar Europa amb formació adquirida a Ripoll, Vic i Barcelona. Jordi Graupera, profess...
La contradicció no podria ser més flagrant: un país que lluita per la seva llibertat política, però que sembla acceptar amb resignació una creixent dependència energètica. Ho vam veure amb l'apagada del 28 d'abril de 2025, en què, a més, el president de la Generalitat va ser l'últim a comparèixer. Mar Reguant, economista especialista en economia de l'energia, conversa amb Jordi Graupera sobre com les energies renovables estan transformant les relacions de poder mundials, mentre Catalun...
Tots hem vist com el procés independentista ha consistit en socialitzar idees febles sobre la nació, en comptes d'apostar per un discurs autocentrat fruit d'una cultura política madura que altres països tenen, cosa que els ha empès a dir sempre una cosa i fer la contrària, anant en contra dels interessos de la població. Per parlar-ne, de vegades és útil saber què en pensa la gent que viu fora i que, a més, coneix la cultura política del país. Per això avui comptem amb Edgar Illas, escriptor i...
En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera, president d'Alhora, conversa amb els escriptors Leticia Asenjo i Víctor Recort sobre la seva decisió d'escriure en català malgrat no ser la seva llengua materna. Ambdós, de famílies castellanoparlants, expliquen el seu procés conscient d'adopció del català com a llengua literària: "vaig pensar que havia d'escriure en la llengua que estava amenaçada", explica Asenjo, mentre Recort descriu la seva escriptura en català com un procés "salvatge" i "més d...
En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera conversa amb Giacomo Ponzetto, investigador sènior del CREI i professor d'Economia a la UPF, sobre la política aranzelària de Trump i les seves conseqüències. Ponzetto desmunta el mite proteccionista afirmant que "el percentatge d'economistes que et diuen que els aranzels i la guerra comercial són un error és una majoria aplastant, del noranta-i escaig per cent." També explica qui paga realment els aranzels, analitza les motivacions darrere aquesta p...
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States