El Meu Racó

En aquest episodi del meu racó comparteixo una reflexió profunda sobre la meva preocupació davant l’actual situació internacional, marcada per l’escalada del conflicte arran de la guerra iniciada de manera unilateral pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Analitzo les possibles conseqüències d’aquest escenari, tant en l’àmbit geopolític com econòmic, i com aquesta inestabilitat global pot afectar-nos més del que sembla en el nostre dia a dia. També parlo de l’èxode massiu de ciutadans durant aquesta Setmana Santa, amb exemples com Barcelona, on moltes persones han decidit mantenir els seus plans de vacances malgrat el context d’incertesa mundial i les seves implicacions econòmiques. Una reflexió sobre com, tot i les tensions globals, la vida quotidiana continua i les decisions individuals segueixen el seu curs. Per acabar, aprofito aquest episodi per presentar-vos dos projectes germans d’aquest espai: El Rincón de Josete Podcast i el canal de YouTube, fent alguns anuncis relacionats amb el seu desenvolupament i el contingut que hi podreu trobar pròximament. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó reflexiono, per una banda, sobre l’aparició d’un nou lloc web creat per Joan Boluda, una figura coneguda dins del món del màrqueting i el podcasting, especialment pel seu podcast “Màrqueting Digital”. Es tracta d’una plataforma anomenada Pretocast, que permet crear petits àudios d’una durada màxima d’un minut. Aquests continguts es publiquen en format podcast tant dins la mateixa web com als diferents gestors de podcasting. El sistema és innovador per la seva immediatesa i simplicitat, i està tenint un gran èxit: en menys d’una setmana des del seu llançament ja ha superat els 1.000 usuaris. Per altra banda, també reflexiono sobre la greu situació internacional actual, marcada per l’escalada de tensió al Pròxim Orient. Des de l’inici de les hostilitats, el conflicte ha implicat directament potències com Israel i els Estats Units, enfrontades amb l’Iran, després d’uns atacs iniciats de manera unilateral per aquestes forces militars, sense el suport ni l’autorització d’organismes internacionals com les Nacions Unides. Aquesta situació genera una gran preocupació pel seu impacte global i per les possibles conseqüències que pot tenir en l’estabilitat internacional. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó parlo sobre el llibre que estic llegint al gestor digital de l’ONCE, Barça inèdit, una obra que aprofundeix en la catalanitat del FC Barcelona sense deixar de reconèixer la seva dimensió universal. El Barça és, sens dubte, un club global, amb penyes repartides arreu dels cinc continents, fet que el converteix en un dels clubs més estimats del món. Malgrat aquesta projecció internacional, el club mai no ha perdut la seva essència ni la seva identitat catalana, i no hi ha cap motiu perquè ho faci. Que sigui un club universal no està renyit amb la seva catalanitat; al contrari, aquesta és una de les seves grans fortaleses. Ningú no hauria de posar en dubte aquesta realitat. Al llarg dels seus més de 125 anys d’història, el Barça ha hagut de fer equilibris constants per mantenir-se fidel als seus valors, especialment en contextos polítics adversos. Durant períodes difícils, com les dues dictadures militars de caràcter feixista que va patir l’Estat espanyol, el club va ser perseguit precisament per ser un símbol de defensa de la llengua, la cultura catalana i la idea de Catalunya com a nació. Aquesta situació es va fer especialment evident durant els 40 anys de franquisme, una època en què es va reprimir durament qualsevol expressió de les singularitats catalanes, mentre que es va afavorir clarament l’etern rival, el Real Madrid. Tot plegat reforça encara més el paper del Barça com a entitat que va més enllà de l’esport, mantenint-se ferm en la seva identitat al llarg del temps. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó vaig tenir l’oportunitat de gravar una conversa molt especial amb el meu amic i company Alex Molins. Junts vam tenir una xerrada força entretinguda sobre què significa viure durant gairebé tota una vida lluny de casa nostra. Durant la conversa, l’Alex ens explica com ha estat la seva experiència vivint fora i, sobretot, com ha aconseguit mantenir viu el contacte amb la llengua i la cultura catalanes malgrat la distància. De fet, mai no ha perdut del tot el vincle amb Catalunya, en gran part perquè bona part de la seva família continua vivint a la seva ciutat natal, Terrassa. A més de ser amic meu i company meu i de la Lore al podcast Arreglant el Món, l’Alex també té el seu propi projecte: el podcast Puede Ser Una Charla Más, que segur que molts de vosaltres ja coneixeu. Una conversa propera, plena d’experiències personals i reflexions sobre identitat, arrels i la manera de mantenir viva la cultura pròpia encara que la vida et porti lluny de casa. Puede Ser Una Charla Más en TikTok Puede Ser Una Charla Más en TikTok ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! Puede Ser Una Charla Más https://go.ivoox.com/sq/1025042 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! ARREGLANT EL MÓN https://go.ivoox.com/sq/2396123 Puede Ser Una Charla Más (@PodcastPS1CM) en X PSUCM (El podcast) (@podcast_ps1cm) • Fotos y vídeos de Instagram aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó us explico una mica més el que normalment no es veu darrere dels meus podcasts ️. Parlo de quan acostumo a gravar els episodis, com m’organitzo perquè tot flueixi de manera natural i quin és el meu procés personal a l’hora de preparar-me abans d’encendre el micròfon. També comparteixo el meu mètode tant per gravar com per editar l’àudio: des de com estructuro les idees, com intento mantenir un ambient tranquil mentre gravo, fins a la manera com reviso i retoco el so perquè el resultat final sigui el millor possible. Un episodi més proper i entre bastidors on explico el meu procés creatiu i tècnic pas a pas ✨. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi d’El meu Racó, comparteixo la recomanació d’un llibre que m’he llegit aquest darrer cap de setmana: 1939: La caiguda de Barcelona, de l’escriptor i periodista Andreu Claret. En aquesta obra, Claret ens transporta als dies dramàtics de la caiguda de Barcelona a finals de la Guerra Civil, el gener de 1939. A través d’una narració intensa i documentada, l’autor combina rigor històric i sensibilitat literària per retratar la por, la incertesa i l’esperança d’una ciutat que veu com el seu món s’ensorra. El llibre posa el focus tant en els grans esdeveniments polítics i militars com en les vivències personals de personatges que simbolitzen tota una generació marcada per l’exili, la derrota i la pèrdua. En aquest episodi reflexiono sobre com la novel·la ens ajuda a entendre millor aquell moment clau de la nostra història, el pes de la memòria col·lectiva i la importància de preservar les veus que van viure aquells fets. Una lectura colpidora i necessària per comprendre què va significar realment el 1939 per a Barcelona i per al país.

En aquest primer episodi de la nova etapa del podcast, el que fins ara coneixíeu com Parlant en veu alta reneix sota el nom de El meu racó, un espai que manté l’essència reflexiva que l’ha definit des del principi però que evoluciona per reforçar la seva identitat i el seu vincle natural amb el seu podcast germà, El Rincón de Josete. Un racó personal, íntim i honest on les paraules continuen sent refugi, però també punt de trobada. Aquesta nova etapa neix amb la voluntat de consolidar un estil propi dins d’una mateixa família: la proximitat, la naturalitat i la conversa sense artificis. Les reflexions que han donat ànima al projecte hi continuen presents, però a partir d’ara s’hi afegeix una nova dimensió: entrevistes i xerrades que aportaran mirades diferents, històries compartides i converses amb ànima. I per inaugurar aquesta nova secció d’entrevistes, no podia ser amb ningú millor que amb la meva companya i gran amiga Lorena, creadora del projecte Arreglant el món, amb qui comparteixo camí, idees i passió per comunicar. Una conversa especial per donar el tret de sortida a aquesta etapa renovada, plena de complicitat, sinceritat i aquella manera tan nostra d’entendre la comunicació: parlant des del cor, però construint comunitat. Benvinguts a El meu racó. Lorena Iserte Rodriguez (@loreneta_isro) • Fotos y vídeos de Instagram Lorena Iserte Rodriguez (@loreneta_isro) • Fotos y vídeos de Instagram ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! KIOSKO CHISPAS https://go.ivoox.com/sq/2201642 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! Podcaster al Desnudo https://go.ivoox.com/sq/1036366 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! ARREGLANT EL MÓN https://go.ivoox.com/sq/2396123 aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

aEn aquest episodi de Parlant en veu alta vos faig diversos anuncis importants. A més de presentar la nova secció, que consistirà en una entrevista/xerrada un cop al mes amb el mateix estil que El rincón de Josete podcast, però amb periodicitat mensual i no setmanal, també vos cont els canvis del projecte. A partir d’ara, Parlant en veu alta passarà a dir-se El meu racó. El logotip serà el mateix, però quan sigui el logo, en comptes de posar El rincón de Josete podcast hi posarà El meu racó, perquè hi hagi una marca reconeixible per tothom i es mantingui la mateixa essència del projecte. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi especial de Parlant en veu alta he volgut retre un sentit homenatge al món de la ràdio amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, celebrat avui divendres 13 de febrer. Un reconeixement sincer a un mitjà que ens ha acompanyat generació rere generació, que ha informat, emocionat i connectat persones arreu del territori només amb la força de la paraula i el so. Al llarg del programa recordem la màgia de la ràdio: la seva immediatesa, la proximitat de les veus, la capacitat de crear imatges dins del cap de l’oient i d’acompanyar-nos en qualsevol moment del dia. Però aquest homenatge també és profundament personal. La ràdio ha estat present en la meva vida des de ben petit, com a oient fidel, gairebé com una banda sonora quotidiana. Despertar-me amb una emissora de fons, escoltar partits, magazins o programes nocturns en silenci abans d’anar a dormir… són records que formen part de qui soc. En l’episodi comparteixo una anècdota molt especial de la meva infantesa, un moment senzill però carregat de significat que explica fins a quin punt la ràdio no només m’acompanyava, sinó que em feia sentir part d’alguna cosa més gran. Aquella experiència va marcar la meva manera d’entendre la comunicació i, en part, també el meu camí posterior davant del micròfon. Reivindiquem amb convicció que la ràdio i el món del podcasting poden conviure amb total normalitat. Lluny de competir, es complementen. La ràdio aporta trajectòria, professionalitat i directe; el podcast ofereix flexibilitat, nous formats i llibertat creativa. Junts amplien veus, multipliquen històries i fan créixer l’univers sonor. Aquest episodi és, doncs, una celebració compartida: de la ràdio de sempre i del podcast d’avui. Perquè el so ens uneix, ens informa i ens fa sentir part d’una mateixa conversa, sigui a través d’un transistor o d’uns auriculars connectats al mòbil. aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig un anunci molt especial: us revelo qui serà la primera convidada d’aquesta nova secció del podcast, en què, igual que a El Rincón de Josete, de tant en tant tindrem xerrades amb convidats i convidades, tot i que aquí seran cada mes o dos mesos segons com pugui organitzar-ho. A més d’aquest anunci, us llenço també una pregunta per reflexionar i debatre: la cultura catalana és només allò que es fa en llengua catalana o és tot allò que es fa des dels territoris de parla catalana, independentment que sigui en català o en castellà? aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Episodi de Parlant en veu alta estructurat com un viatge amb dues estacions clarament diferenciades, dedicat al meu amic Àngel, que ens va deixar el dia 3 de febrer. En la primera part, el programa s’endinsa en una reflexió filosòfica i íntima sobre la vida com a trajecte: el pas del temps, les decisions que ens modelen, les incerteses, les pèrdues i els aprenentatges que configuren el nostre periple vital col·lectiu i personal. Una conversa pausada, introspectiva i oberta que convida l’oient a mirar-se a si mateix i al camí recorregut, també des del record i l’absència. En la segona part, el to canvia cap a un registre més terrenal i apassionat, on s’expressa la indignació com a afeccionat del Barça —i, per extensió, de qualsevol seguidor del futbol— davant el tracte arbitral que, segons s’argumenta, beneficia de manera reiterada el Reial Madrid. Durant el debat es posen sobre la taula dades concretes i exemples verificables que es poden contrastar públicament, generant una crítica directa al sistema arbitral i a la percepció de desigualtat en el món del futbol. aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi de Parlant en veu alta comparteixo dos sentiments oposats però igualment intensos, nascuts de dos motius molt diferents. D’una banda, l’alegria profunda i sincera pel creixement sostingut del podcast. Un projecte que, a poc a poc, va trobant el seu lloc i la seva gent, amb una mitjana d’entre quaranta i cinquanta oients per episodi, i fins i tot superant els vuitanta en algun cas. Una evolució que emociona, que anima a continuar i que confirma que hi ha veus a l’altra banda que escolten, acompanyen i donen sentit a tot plegat. De l’altra, manifesto la meva indignació per l’excés de publicitat que darrerament hem de suportar en molts episodis de molts podcasts, fins i tot en el podcasting independent. Vull deixar molt clar que no som els podcasters qui decidim inserir aquests anuncis, sinó que és una decisió de les plataformes de podcasting. En el cas dels podcasts que formen part de la plataforma Mundo Podcast d’iVoox, és la pròpia plataforma la responsable del feed i, per tant, de la publicitat que pot resultar especialment molesta per als oients. En aquest podcast, però, no us apareix publicitat a través del feed, ja que la durada dels episodis no permet que s’hi insereixin anuncis. Una reflexió en veu alta, sincera i necessària, sobre créixer, crear i conviure amb les regles d’un ecosistema que no sempre juga a favor de qui escolta ni de qui crea. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi vull fer un petit anunci: si tot surt bé, de tant en tant faré algun episodi d’aquest podcast amb algun convidat o convidada, d’una manera similar a com ho faig a El Rincón de Josete, però aquí, a Parlant en veu alta. Tot i això, no serà l’habitual. La tònica general del podcast continuarà sent la mateixa de fins ara: reflexions en català, dites en veu alta, amb calma i amb sentit. Com a curiositat, aquest episodi l’he gravat directament des de l’iPhone, utilitzant el micròfon propi de l’iPhone 16 Pro. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en Veu Alta parteixo d’una conversa real que vam tenir uns amics i jo dins d’un grup parlant sobre l’ús de la intel·ligència artificial. D’aquell intercanvi d’opinions em va sorgir una pregunta que no em vaig poder treure del cap: no estem abusant, potser una mica o fins i tot molt, de l’ús de la IA? Aquesta reflexió no vol dir, ni de bon tros, que no sigui conscient que per a les persones amb discapacitat visual la IA pot ser una eina d’una gran ajuda i un suport molt valuós. Però això no treu el fet que, com a societat, potser n’estem fent un ús una mica massa abusiu. Especialment entre els joves estudiants, on una gran part fa servir la IA com a recurs principal, fet que pot provocar que no investiguin, no facin les recerques necessàries i no desenvolupin l’esforç personal que els ajuda realment a aprendre de debò. Una reflexió oberta, sense judicis, per pensar-hi plegats. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una reflexió personal sobre la necessitat, sota el meu punt de vista, de ser una societat més autocrítica. Una societat capaç de qüestionar-se a si mateixa, de ser crítica no només amb aquells que pensen diferent de nosaltres, sinó també amb els que formen part del nostre propi entorn o comparteixen les nostres idees. Parlo de la importància de no donar res per fet, d’aturar-nos a mirar la realitat amb esperit crític i de no acceptar discursos o actituds sense abans analitzar-los amb profunditat. Una invitació a pensar, revisar i repensar-nos com a individus i com a col·lectiu. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta anuncio la creació del nou compte oficial de X del podcast. Un espai més per continuar compartint reflexions, novetats i converses que neixen des de la veu i l’experiència. Deixo l’enllaç del compte perquè el pugueu seguir i us animo a tots els oients de Parlant en veu alta a formar part també d’aquesta nova via de comunicació. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una petita reflexió sobre el fred d’aquest any. Després de diversos hiverns en què gairebé no havíem notat el fred, aquest any sí que l’estem vivint amb intensitat. En plenes dates nadalenques hem experimentat la primera onada de fred després de gairebé vuit anys sense cap, una situació que contrasta clarament amb el que passa als estius, on cada any gairebé sempre hi ha una o més onades de calor intensa, amb moltes nits tropicals o fins i tot tòrrides. Una reflexió personal sobre com està canviant la nostra percepció de les estacions i del clima.

En aquest episodi de Parlant en veu alta expresso la meva profunda preocupació per tot el que està passant a Veneçuela després de l’atac produït la matinada de dissabte per part de l’exèrcit nord-americà, en el qual va ser detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro. Reflexiono sobre el fet que Maduro és una figura que ha arruïnat el seu propi poble, però també defenso que això no pot justificar, en cap cas, la violació del dret internacional ni de la sobirania d’un estat sobirà com és Veneçuela per part dels Estats Units. Una reflexió crítica, serena i necessària sobre els límits del poder, la legalitat internacional i les conseqüències per a la població civil.

En aquest episodi de Parlant en veu alta abordo tres qüestions d’actualitat molt diferents però igualment rellevants. D’una banda, poso el focus en la tensió i els riscos que es viuen en les hores prèvies al derbi català de Primera Divisió que es disputa aquesta nit a les 21 h a l’estadi de Cornellà-El Prat, l’Espanyol-Barça, amb una atenció especial al fet que serà la primera visita de l’exporter de l’Espanyol Joan Garcia com a nou porter del màxim rival, un element que afegeix encara més morbo i intensitat a un partit que ja de per si sempre és especial. En segon lloc, comento el que ha passat aquesta passada matinada arran de l’atac militar dels Estats Units a territori veneçolà, que segons les informacions disponibles hauria provocat la detenció del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva dona per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment, parlo de l’arribada de la borrasca Francis al nostre país, que sembla que portarà pluges, neu i sobretot una forta baixada de les temperatures, amb el que podria ser la primera gran onada de fred des de l’any 2018.

En aquest últim episodi de Parlant en veu alta d’aquest 2025, comparteixo una reflexió sincera i tranquil·la a poques hores de deixar enrere l’any. Un espai per aturar-nos un moment, mirar tot el que hem viscut, el que hem après i també el que ens ha costat, amb la voluntat de tancar el 2025 de la millor manera possible. Sense presses ni grans promeses, parlo de la importància de començar el 2026 amb calma, il·lusió i els peus a terra, cuidant-nos més i donant valor a les petites coses que realment compten. Una reflexió per acomiadar l’any i obrir la porta al nou amb esperança i consciència.