Parlant en veu alta

Episodi de Parlant en veu alta estructurat com un viatge amb dues estacions clarament diferenciades, dedicat al meu amic Àngel, que ens va deixar el dia 3 de febrer. En la primera part, el programa s’endinsa en una reflexió filosòfica i íntima sobre la vida com a trajecte: el pas del temps, les decisions que ens modelen, les incerteses, les pèrdues i els aprenentatges que configuren el nostre periple vital col·lectiu i personal. Una conversa pausada, introspectiva i oberta que convida l’oient a mirar-se a si mateix i al camí recorregut, també des del record i l’absència. En la segona part, el to canvia cap a un registre més terrenal i apassionat, on s’expressa la indignació com a afeccionat del Barça —i, per extensió, de qualsevol seguidor del futbol— davant el tracte arbitral que, segons s’argumenta, beneficia de manera reiterada el Reial Madrid. Durant el debat es posen sobre la taula dades concretes i exemples verificables que es poden contrastar públicament, generant una crítica directa al sistema arbitral i a la percepció de desigualtat en el món del futbol. aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi de Parlant en veu alta comparteixo dos sentiments oposats però igualment intensos, nascuts de dos motius molt diferents. D’una banda, l’alegria profunda i sincera pel creixement sostingut del podcast. Un projecte que, a poc a poc, va trobant el seu lloc i la seva gent, amb una mitjana d’entre quaranta i cinquanta oients per episodi, i fins i tot superant els vuitanta en algun cas. Una evolució que emociona, que anima a continuar i que confirma que hi ha veus a l’altra banda que escolten, acompanyen i donen sentit a tot plegat. De l’altra, manifesto la meva indignació per l’excés de publicitat que darrerament hem de suportar en molts episodis de molts podcasts, fins i tot en el podcasting independent. Vull deixar molt clar que no som els podcasters qui decidim inserir aquests anuncis, sinó que és una decisió de les plataformes de podcasting. En el cas dels podcasts que formen part de la plataforma Mundo Podcast d’iVoox, és la pròpia plataforma la responsable del feed i, per tant, de la publicitat que pot resultar especialment molesta per als oients. En aquest podcast, però, no us apareix publicitat a través del feed, ja que la durada dels episodis no permet que s’hi insereixin anuncis. Una reflexió en veu alta, sincera i necessària, sobre créixer, crear i conviure amb les regles d’un ecosistema que no sempre juga a favor de qui escolta ni de qui crea. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi vull fer un petit anunci: si tot surt bé, de tant en tant faré algun episodi d’aquest podcast amb algun convidat o convidada, d’una manera similar a com ho faig a El Rincón de Josete, però aquí, a Parlant en veu alta. Tot i això, no serà l’habitual. La tònica general del podcast continuarà sent la mateixa de fins ara: reflexions en català, dites en veu alta, amb calma i amb sentit. Com a curiositat, aquest episodi l’he gravat directament des de l’iPhone, utilitzant el micròfon propi de l’iPhone 16 Pro. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en Veu Alta parteixo d’una conversa real que vam tenir uns amics i jo dins d’un grup parlant sobre l’ús de la intel·ligència artificial. D’aquell intercanvi d’opinions em va sorgir una pregunta que no em vaig poder treure del cap: no estem abusant, potser una mica o fins i tot molt, de l’ús de la IA? Aquesta reflexió no vol dir, ni de bon tros, que no sigui conscient que per a les persones amb discapacitat visual la IA pot ser una eina d’una gran ajuda i un suport molt valuós. Però això no treu el fet que, com a societat, potser n’estem fent un ús una mica massa abusiu. Especialment entre els joves estudiants, on una gran part fa servir la IA com a recurs principal, fet que pot provocar que no investiguin, no facin les recerques necessàries i no desenvolupin l’esforç personal que els ajuda realment a aprendre de debò. Una reflexió oberta, sense judicis, per pensar-hi plegats. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una reflexió personal sobre la necessitat, sota el meu punt de vista, de ser una societat més autocrítica. Una societat capaç de qüestionar-se a si mateixa, de ser crítica no només amb aquells que pensen diferent de nosaltres, sinó també amb els que formen part del nostre propi entorn o comparteixen les nostres idees. Parlo de la importància de no donar res per fet, d’aturar-nos a mirar la realitat amb esperit crític i de no acceptar discursos o actituds sense abans analitzar-los amb profunditat. Una invitació a pensar, revisar i repensar-nos com a individus i com a col·lectiu. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta anuncio la creació del nou compte oficial de X del podcast. Un espai més per continuar compartint reflexions, novetats i converses que neixen des de la veu i l’experiència. Deixo l’enllaç del compte perquè el pugueu seguir i us animo a tots els oients de Parlant en veu alta a formar part també d’aquesta nova via de comunicació. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una petita reflexió sobre el fred d’aquest any. Després de diversos hiverns en què gairebé no havíem notat el fred, aquest any sí que l’estem vivint amb intensitat. En plenes dates nadalenques hem experimentat la primera onada de fred després de gairebé vuit anys sense cap, una situació que contrasta clarament amb el que passa als estius, on cada any gairebé sempre hi ha una o més onades de calor intensa, amb moltes nits tropicals o fins i tot tòrrides. Una reflexió personal sobre com està canviant la nostra percepció de les estacions i del clima.

En aquest episodi de Parlant en veu alta expresso la meva profunda preocupació per tot el que està passant a Veneçuela després de l’atac produït la matinada de dissabte per part de l’exèrcit nord-americà, en el qual va ser detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro. Reflexiono sobre el fet que Maduro és una figura que ha arruïnat el seu propi poble, però també defenso que això no pot justificar, en cap cas, la violació del dret internacional ni de la sobirania d’un estat sobirà com és Veneçuela per part dels Estats Units. Una reflexió crítica, serena i necessària sobre els límits del poder, la legalitat internacional i les conseqüències per a la població civil.

En aquest episodi de Parlant en veu alta abordo tres qüestions d’actualitat molt diferents però igualment rellevants. D’una banda, poso el focus en la tensió i els riscos que es viuen en les hores prèvies al derbi català de Primera Divisió que es disputa aquesta nit a les 21 h a l’estadi de Cornellà-El Prat, l’Espanyol-Barça, amb una atenció especial al fet que serà la primera visita de l’exporter de l’Espanyol Joan Garcia com a nou porter del màxim rival, un element que afegeix encara més morbo i intensitat a un partit que ja de per si sempre és especial. En segon lloc, comento el que ha passat aquesta passada matinada arran de l’atac militar dels Estats Units a territori veneçolà, que segons les informacions disponibles hauria provocat la detenció del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva dona per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment, parlo de l’arribada de la borrasca Francis al nostre país, que sembla que portarà pluges, neu i sobretot una forta baixada de les temperatures, amb el que podria ser la primera gran onada de fred des de l’any 2018.

En aquest últim episodi de Parlant en veu alta d’aquest 2025, comparteixo una reflexió sincera i tranquil·la a poques hores de deixar enrere l’any. Un espai per aturar-nos un moment, mirar tot el que hem viscut, el que hem après i també el que ens ha costat, amb la voluntat de tancar el 2025 de la millor manera possible. Sense presses ni grans promeses, parlo de la importància de començar el 2026 amb calma, il·lusió i els peus a terra, cuidant-nos més i donant valor a les petites coses que realment compten. Una reflexió per acomiadar l’any i obrir la porta al nou amb esperança i consciència.

Una reflexió en veu alta sobre com de ràpid passa tot: avui som tots junts a les portes del pont de la Puríssima, i ben aviat ens plantarem a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. I, quan ens n’adonem, tot ja haurà passat. De fet, sembla que fa un moment érem a l’estiu, i de cop ja ens trobàvem per Tots Sants. També parle del fet que, en els últims anys, hem anat adoptant tradicions que no són pròpiament nostres, com Halloween o el Black Friday, i em pregunte per què fem servir paraules que tampoc són nostres, que venen de l’anglés i que ni tan sols tenen arrel llatina. Una mirada al ritme accelerat del temps i als canvis culturals que vivim sense adonar-nos-en. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, comparteixo dues reflexions ben diferents però igualment presents al meu dia a dia. D’una banda, em qüestiono què hem fet malament com a societat perquè estiguin calant discursos tan perillosos, tant de l’extrema dreta espanyola com catalana i d’arreu del món. De l’altra, parlo de la satisfacció personal que m’està aportant la meva subscripció a YouTube Premium, una eina que m’està millorant molt l’experiència de consum de continguts. aaajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, faig una reflexió a partir d’un missatge molt especial que em va enviar el meu amic Fermín, més conegut com Minchu, company també al podcast Tot Fútbol. En Minchu, que és asturià i viu i treballa a Alemanya, em deia que m’estava escoltant des del cotxe, gaudint d’aquest podcast. A partir d’això, reflexiono sobre com, gràcies a Internet i als podcasts, podem —de manera humil— posar el nostre granet de sorra perquè la llengua catalana arribi a més gent. Parlo de com persones que no són catalanes poden apropar-s’hi, entendre-la i fins i tot animar-se a aprendre-la i parlar-la, com està fent en Minchu. Una mostra preciosa de com la comunicació i la passió poden travessar fronteres. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete parla sobre les cinc ciutats més poblades de Catalunya, analitzant tant la seva població total com la seva densitat d’habitants per quilòmetre quadrat. Basant-se en les dades facilitades per la IHA, en aquest cas CHAT-GPT, reflexiona sobre com aquestes xifres reflecteixen la distribució demogràfica del territori català i com poden influir en aspectes com la mobilitat, els serveis i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest episodi neix arran de la seva estada a Terrassa amb motiu de la celebració de les JPOD a la mateixa ciutat. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete comparteix les seves reflexions sobre el conflicte polític i històric català, gravat des de la comoditat del seu iPhone 16 Pro, sense necessitat de connectar-se a l’iMac. Hi parla de la importància de trobar un nou model d’Estat espanyol, ja sigui federal o confederal, que reconegui la pluralitat dels pobles que el formen. Aporta exemples de models internacionals reconeguts, tot destacant que cap d’ells no inclou el dret a l’autodeterminació, un element que considera essencial per assolir una convivència més justa i respectuosa. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

aEn aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre una qüestió que poques vegades s’aborda obertament: fins a quin punt som realment lliures per decidir sobre les nostres vides. Una mirada sincera i profunda sobre la capacitat —o la possibilitat— de prendre decisions pròpies, condicionades sovint per les circumstàncies personals, laborals o socials. Josete també parla del paper que hi juga la sort en aquestes decisions, i de com pot influir en el rumb que pren la nostra existència. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre la idea que “tots els polítics són iguals” i defensa que aquesta afirmació és falsa. Explica que deixar d’anar a votar per aquest motiu debilita el nostre sistema democràtic, que, tot i les seves imperfeccions, continua sent el menys dolent dels que coneixem. Recorda com els nostres pares i avis van viure sota un règim que no permetia cap llibertat, i contrasta aquella manca real de llibertat amb les queixes actuals sobre la suposada manca de llibertat d’expressió. A més, Josete reivindica el català com una eina d’integració per als immigrants que arriben al nostre país, i proposa fer-lo atractiu a través de la cultura i els mitjans. Ofereix consells per aprendre la llengua escoltant podcasts, ràdio, mirant la televisió o continguts en plataformes com Netflix, recomanant veure sèries i pel·lícules doblades al català i, si cal, amb subtítols en la llengua materna. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre la importància de fer comunitat dins del món del podcasting en català. Us comento la iniciativa del meu amic Chus, del podcast Explican treçort, que ha creat un grup de Telegram obert tant a creadors de podcasts en català independents com a oients. Trobareu l’enllaç al grup a les notes d’aquest episodi. A més, comparteixo una de les meves aficions: seguir l’evolució de la informació climatològica. En els darrers dies el temps a Catalunya ha canviat de manera notable, amb pluges abundants i un descens de les temperatures per sota de la mitjana climàtica. Tot i això, sembla que en els pròxims dies les temperatures es tornaran a normalitzar i es quedaran en els valors habituals per a l’època de l’any en què ens trobem. https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi manifesto la meva por davant l’augment, segons totes les enquestes, de les formacions d’extrema dreta i d’extrema radicalitat a Catalunya. Em preocupa especialment el cas de VOX i d’Aliança Catalana, aquesta última independentista però amb un discurs que considero supremacista. El seu eslògan durant la Diada de l’11 de setembre, “Una Catalunya més catalana”, em genera molts dubtes i em porta a preguntar-me: què vol dir exactament això? Per mi, Catalunya som tots aquells que estimem aquest país, independentment d’orígens, llengües o creences. Defenso la idea d’una Catalunya terra d’acollida, com ha estat fins ara, oberta i plural. Afegeixo també que aquest mal, l’augment del suport a les forces d’extrema dreta, és un fidel reflex del que passa arreu del món, no només a casa nostra. Fins i tot als Estats Units estem veient com aquest fenomen creix i es normalitza. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre el final de l’estiu i les festes majors que omplen el territori. Comparteixo amb vosaltres les celebracions que s’han viscut a Sant Adrià de Besòs del divendres 5 al dilluns 8 de setembre, la meva localitat i també la de molts dels oients. Explico algunes de les activitats a les quals pensàvem assistir amb la Candita i la meva germana, com el pregó i el primer concert de l’orquestra, celebrat el mateix divendres després del pregó, a càrrec dels membres de l’Ateneu Adrianenc. Enguany l’entitat adrianenca està d’aniversari, ja que celebra el seu centenari després de ser fundada l’any 1925. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X