Parlant en veu alta

En aquest episodi de Parlant en veu alta expresso la meva profunda preocupació per tot el que està passant a Veneçuela després de l’atac produït la matinada de dissabte per part de l’exèrcit nord-americà, en el qual va ser detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro. Reflexiono sobre el fet que Maduro és una figura que ha arruïnat el seu propi poble, però també defenso que això no pot justificar, en cap cas, la violació del dret internacional ni de la sobirania d’un estat sobirà com és Veneçuela per part dels Estats Units. Una reflexió crítica, serena i necessària sobre els límits del poder, la legalitat internacional i les conseqüències per a la població civil.

En aquest episodi de Parlant en veu alta abordo tres qüestions d’actualitat molt diferents però igualment rellevants. D’una banda, poso el focus en la tensió i els riscos que es viuen en les hores prèvies al derbi català de Primera Divisió que es disputa aquesta nit a les 21 h a l’estadi de Cornellà-El Prat, l’Espanyol-Barça, amb una atenció especial al fet que serà la primera visita de l’exporter de l’Espanyol Joan Garcia com a nou porter del màxim rival, un element que afegeix encara més morbo i intensitat a un partit que ja de per si sempre és especial. En segon lloc, comento el que ha passat aquesta passada matinada arran de l’atac militar dels Estats Units a territori veneçolà, que segons les informacions disponibles hauria provocat la detenció del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva dona per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment, parlo de l’arribada de la borrasca Francis al nostre país, que sembla que portarà pluges, neu i sobretot una forta baixada de les temperatures, amb el que podria ser la primera gran onada de fred des de l’any 2018.

En aquest últim episodi de Parlant en veu alta d’aquest 2025, comparteixo una reflexió sincera i tranquil·la a poques hores de deixar enrere l’any. Un espai per aturar-nos un moment, mirar tot el que hem viscut, el que hem après i també el que ens ha costat, amb la voluntat de tancar el 2025 de la millor manera possible. Sense presses ni grans promeses, parlo de la importància de començar el 2026 amb calma, il·lusió i els peus a terra, cuidant-nos més i donant valor a les petites coses que realment compten. Una reflexió per acomiadar l’any i obrir la porta al nou amb esperança i consciència.

Una reflexió en veu alta sobre com de ràpid passa tot: avui som tots junts a les portes del pont de la Puríssima, i ben aviat ens plantarem a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. I, quan ens n’adonem, tot ja haurà passat. De fet, sembla que fa un moment érem a l’estiu, i de cop ja ens trobàvem per Tots Sants. També parle del fet que, en els últims anys, hem anat adoptant tradicions que no són pròpiament nostres, com Halloween o el Black Friday, i em pregunte per què fem servir paraules que tampoc són nostres, que venen de l’anglés i que ni tan sols tenen arrel llatina. Una mirada al ritme accelerat del temps i als canvis culturals que vivim sense adonar-nos-en. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, comparteixo dues reflexions ben diferents però igualment presents al meu dia a dia. D’una banda, em qüestiono què hem fet malament com a societat perquè estiguin calant discursos tan perillosos, tant de l’extrema dreta espanyola com catalana i d’arreu del món. De l’altra, parlo de la satisfacció personal que m’està aportant la meva subscripció a YouTube Premium, una eina que m’està millorant molt l’experiència de consum de continguts. aaajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, faig una reflexió a partir d’un missatge molt especial que em va enviar el meu amic Fermín, més conegut com Minchu, company també al podcast Tot Fútbol. En Minchu, que és asturià i viu i treballa a Alemanya, em deia que m’estava escoltant des del cotxe, gaudint d’aquest podcast. A partir d’això, reflexiono sobre com, gràcies a Internet i als podcasts, podem —de manera humil— posar el nostre granet de sorra perquè la llengua catalana arribi a més gent. Parlo de com persones que no són catalanes poden apropar-s’hi, entendre-la i fins i tot animar-se a aprendre-la i parlar-la, com està fent en Minchu. Una mostra preciosa de com la comunicació i la passió poden travessar fronteres. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete parla sobre les cinc ciutats més poblades de Catalunya, analitzant tant la seva població total com la seva densitat d’habitants per quilòmetre quadrat. Basant-se en les dades facilitades per la IHA, en aquest cas CHAT-GPT, reflexiona sobre com aquestes xifres reflecteixen la distribució demogràfica del territori català i com poden influir en aspectes com la mobilitat, els serveis i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest episodi neix arran de la seva estada a Terrassa amb motiu de la celebració de les JPOD a la mateixa ciutat. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete comparteix les seves reflexions sobre el conflicte polític i històric català, gravat des de la comoditat del seu iPhone 16 Pro, sense necessitat de connectar-se a l’iMac. Hi parla de la importància de trobar un nou model d’Estat espanyol, ja sigui federal o confederal, que reconegui la pluralitat dels pobles que el formen. Aporta exemples de models internacionals reconeguts, tot destacant que cap d’ells no inclou el dret a l’autodeterminació, un element que considera essencial per assolir una convivència més justa i respectuosa. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

aEn aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre una qüestió que poques vegades s’aborda obertament: fins a quin punt som realment lliures per decidir sobre les nostres vides. Una mirada sincera i profunda sobre la capacitat —o la possibilitat— de prendre decisions pròpies, condicionades sovint per les circumstàncies personals, laborals o socials. Josete també parla del paper que hi juga la sort en aquestes decisions, i de com pot influir en el rumb que pren la nostra existència. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre la idea que “tots els polítics són iguals” i defensa que aquesta afirmació és falsa. Explica que deixar d’anar a votar per aquest motiu debilita el nostre sistema democràtic, que, tot i les seves imperfeccions, continua sent el menys dolent dels que coneixem. Recorda com els nostres pares i avis van viure sota un règim que no permetia cap llibertat, i contrasta aquella manca real de llibertat amb les queixes actuals sobre la suposada manca de llibertat d’expressió. A més, Josete reivindica el català com una eina d’integració per als immigrants que arriben al nostre país, i proposa fer-lo atractiu a través de la cultura i els mitjans. Ofereix consells per aprendre la llengua escoltant podcasts, ràdio, mirant la televisió o continguts en plataformes com Netflix, recomanant veure sèries i pel·lícules doblades al català i, si cal, amb subtítols en la llengua materna. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre la importància de fer comunitat dins del món del podcasting en català. Us comento la iniciativa del meu amic Chus, del podcast Explican treçort, que ha creat un grup de Telegram obert tant a creadors de podcasts en català independents com a oients. Trobareu l’enllaç al grup a les notes d’aquest episodi. A més, comparteixo una de les meves aficions: seguir l’evolució de la informació climatològica. En els darrers dies el temps a Catalunya ha canviat de manera notable, amb pluges abundants i un descens de les temperatures per sota de la mitjana climàtica. Tot i això, sembla que en els pròxims dies les temperatures es tornaran a normalitzar i es quedaran en els valors habituals per a l’època de l’any en què ens trobem. https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi manifesto la meva por davant l’augment, segons totes les enquestes, de les formacions d’extrema dreta i d’extrema radicalitat a Catalunya. Em preocupa especialment el cas de VOX i d’Aliança Catalana, aquesta última independentista però amb un discurs que considero supremacista. El seu eslògan durant la Diada de l’11 de setembre, “Una Catalunya més catalana”, em genera molts dubtes i em porta a preguntar-me: què vol dir exactament això? Per mi, Catalunya som tots aquells que estimem aquest país, independentment d’orígens, llengües o creences. Defenso la idea d’una Catalunya terra d’acollida, com ha estat fins ara, oberta i plural. Afegeixo també que aquest mal, l’augment del suport a les forces d’extrema dreta, és un fidel reflex del que passa arreu del món, no només a casa nostra. Fins i tot als Estats Units estem veient com aquest fenomen creix i es normalitza. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre el final de l’estiu i les festes majors que omplen el territori. Comparteixo amb vosaltres les celebracions que s’han viscut a Sant Adrià de Besòs del divendres 5 al dilluns 8 de setembre, la meva localitat i també la de molts dels oients. Explico algunes de les activitats a les quals pensàvem assistir amb la Candita i la meva germana, com el pregó i el primer concert de l’orquestra, celebrat el mateix divendres després del pregó, a càrrec dels membres de l’Ateneu Adrianenc. Enguany l’entitat adrianenca està d’aniversari, ja que celebra el seu centenari després de ser fundada l’any 1925. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi reflexiono sobre les feines vocacionals i el fet que, tot i ser una sort poder treballar del que sempre has volgut, això no vol dir que no et puguis cansar o necessitar un respir. També parlo sobre la importància de l’autoestima: cal cuidar-la i tenir-ne prou per avançar, però sense caure en els excessos. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Avui vull fer un petit homenatge sentit als grans comunicadors d’aquest país. Homes i dones que, des de la ràdio, la televisió, la premsa i ara també les noves plataformes digitals, han marcat camins i han estat referents per a mi i per a molta gent. Per mi, la ràdio ha tingut una importància cabdal: m’ha acompanyat sempre, ha estat una escola de vida i un refugi de companyia i de paraula. La televisió, en menor mesura, també ha tingut un paper destacat, portant-me imatges i moments que han quedat gravats. Gent com l’Antoni Bassas, en Joaquim Maria Puyal, en Jordi Basté, la Mònica Terribas, la Gemma Nierga, la Lídia Heredia, l’Helena García Melero… i tants d’altres. No pararia mai de donar noms, perquè cadascun d’ells ha deixat empremta amb el seu estil i la seva manera d’entendre la comunicació. Persones que amb la seva manera de parlar, d’explicar, de transmetre, han aconseguit connectar amb l’ànima d’aquest petit gran país que és Catalunya. Ells i elles han estat mestres d’ofici, exemples d’honestedat, de passió i de rigor. I el més bonic de tot és que, mentre en recordem i reconeixem els que han deixat una petjada inesborrable, també veiem com en van sorgint de nous, amb frescor i amb ganes de continuar fent gran la comunicació catalana. Aquest homenatge és per tots ells: pels que ja hi són, pels que vindran, i pels que sempre ens acompanyaran a través de la seva veu i del seu record. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, faig una reflexió sobre el que per mi s’han convertit en mals usos de les xarxes socials. D’una banda, la facilitat amb què els menors d’edat tenen un telèfon intel·ligent amb accés lliure a aquestes plataformes, sovint sense cap control per part dels adults. De l’altra, la manera com la societat en general fa servir les xarxes amb una polarització que va més enllà del que seria desitjable. He volgut llençar un missatge de responsabilitat, demanant que els adults tinguem cura d’on entren els menors a internet i que nosaltres mateixos actuem amb més mesura a les xarxes socials. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

aEn aquest episodi de Parlant en Veu Alta, faig un repàs a l’actualitat del 11 d’agost, marcada per fets greus que m’han portat a expressar la meva opinió. Començo parlant de l’anunci del president dels Estats Units sobre el desplegament de la Guàrdia Nacional i la retirada de competències a la policia municipal de Washington, argumentant que la ciutat té índexs de delinqüència superiors a llocs com Ciutat de Mèxic o Bogotà. També tracto el que ha passat a la Franja de Gaza amb l’assassinat de cinc periodistes de la cadena Al Jazeera, segons l’exèrcit israelià, que afirma que un d’ells era membre de Hamas, cosa que la cadena ha negat. No deixo de mencionar que, abans de la cimera prevista a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, el president nord-americà mantindrà una videoconferència amb el president ucraïnès i la Unió Europea. Finalment, reflexiono sobre l’onada de calor que està afectant Catalunya i tota la Península Ibèrica, i com això ha provocat un augment alarmant dels incendis forestals arreu. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquesta reflexió parlaré sobre si, en les últimes tres a cinc dècades, hem millorat o empitjorat com a societat. La resposta, segons el meu punt de vista, depèn molt del context des del qual es miri. Per exemple, en l’àmbit científic i tecnològic hem avançat de manera impressionant. Un cas clar va ser durant la pandèmia de la Covid-19, un moment tan caòtic i incert, en què la tecnologia ens va permetre mantenir-nos en contacte amb familiars i amics, malgrat la distància i les restriccions. A més, en l’àmbit científic, la troballa de vacunes efectives en un temps rècord va ser clau per ajudar-nos a sortir abans del que ens pensàvem d’aquell malson col·lectiu. Però, d’altra banda, aquesta mateixa tecnologia també ens ha allunyat del dia a dia, de la realitat immediata. Només cal sortir al carrer per veure com molta gent camina mirant el mòbil, sense parar atenció als semàfors o als altres vianants, posant-se en perill a si mateixos i als altres. Per tant, crec que no es pot dir de manera absoluta si hem empitjorat o millorat, sinó que tot depèn de com utilitzem els avenços i del valor que donem a allò que és essencial. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, reflexiono sobre com han canviat els models vacacionals en els últims anys. Ja no es concentren únicament als mesos de juliol i agost, sinó que s’han anat esglaonant al llarg de l’any. Cada cop més persones escullen fer vacances al maig, juny, setembre o fins i tot a l’octubre, aprofitant la flexibilitat laboral, l’estalvi econòmic i una experiència menys massificada. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Nou episodi de Parlant en veu alta, on reflexiono sobre l’individualisme creixent a la nostra societat. Parlo de com aquesta tendència ens allunya els uns dels altres i de la inquietud personal que em genera veure com el col·lectiu i la solidaritat perden força davant l’interès propi. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X