L'Arrabassada

Burocràcia i paperassa infinita, normatives molt exigents, costos molt alts i preus de venda irrisoris, horaris interminables, manca de relleu generacional, importacions que fan competència deslleial i molts entrebancs més. A tot això és al que ha de fer front el sector primari del nostre país, que cada cop viu més ofegat per un marc regulatori molt estricte i un marge de beneficis cada cop més reduït. Les petites explotacions agrícoles, que han estat tradicionalment el que ha dominat en el sistema agrari català, malden per sobreviure envoltades de macroprojectes i multinacionals que van acumulant hectàrees, diners i poder dintre del sector. És per aquesta situació tan dramàtica que els estreny que ja fa mesos i anys que la pagesia es manifesta i talla carreteres amb els seus tractors. No, no ho fan per molestar-te a tu quan vas a tocar neu a la Cerdanya, pihippy, que ets un pihippy ecologista molt conscienciat però et menges cada matí alvocats “sostenibles” que han assecat aqüífers sencers a 10.000 quilòmetres. No ho fan per tocar-te els ous, sinó que protesten per la seva supervivència.Avui parlarem de tots els entrebancs que es troben pagesos i ramaders a Catalunya i els Països Catalans per fer la seva feina i també intentarem aclarir algunes de les contradiccions que afronta el sector. Quines millores reclamen els pagesos del nostre país perquè puguin viure fent el que fan? Quin és el paper de la Unió Europea en tot plegat? Són els mateixos els interessos dels petits productors i els de les grans explotacions i multinacionals? L’ecologisme entra en contradicció amb el que reclama el sector primari? Què podem fer com a consumidors per ajudar els nostres productors i tenir més sobirania alimentària?De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra convidada. Ella ve des de Cal Rosill, a Peramola, l’Alt Urgell, per posar una mica de seny entre tres pixapins desubicats que quan veuen una plaga de conills rebentant els arbres fruiters a Lleida diuen “oh, ca monus ca son aquests animalons”. Avui ens acompanya una persona que ha vist la pitjor cara del cosmopaletisme a Barcelona, perquè ha estudiat una carrera en anglès a la Pompeu Fabra anomenada Global Studies. Amb aquests anys d’estudi n’hi va haver prou per veure que com a casa enlloc, i va tornar a la granja bovina de llet familiar, on fa de ramadera. Segur que la coneixeu perquè fa uns anys amb la revolta pagesa la vèiem fins i tot a la sopa, és la Greta Thunberg del sector primari català, però la veritat és que parla molt bé.A més, avui l’Iñaki ens porta un test per esbrinar com és la nostra convidada i el Marc guiarà als urbanites pel camp amb el seu Pixadvisor.Les parts:0:00 - Intro9:05 - La pagesia59:49 - Preguntes ràpides1:12:01 - El Tomb1:23:28 - La secció de l'Iñaki1:34:15 - La secció del Marc1:48:16 - Comiat

Fa uns 10 mesos vam dedicar un episodi exclusivament a parlar de Rodalies perquè pensàvem que el transport ferroviari interurbà de Catalunya havia tocat fons: durant 78 dies dels primers 90 dies de l’any passat hi va haver incidències de tota mena a Rodalies, o el que és el mateix, el servei va funcionar correctament només un 15% dels dies. Clarament ens equivocàvem pensant que havíem tocat fons. Els catalans sempre podem ser una mica més humiliats, podem fer més el ridícul i Rodalies sempre pot funcionar una mica pitjor. Després de l’accident del passat 20 de gener, quan va descarrilar un tren a Gelida provocant una m0rt i 37 ferits, el transport ferroviari a Catalunya viu un dels seus pitjors col·lapses. El tractament colonial pel que fa a inversions i infraestructures és més visible que mai. Durant dos dies no va circular ni un tren a tot el país i les afectacions ja fa més de dues setmanes que s’allarguen, incloent-hi retards infinits, caigudes del servei, línies tallades, busos alternatius per carretera i una davallada en la velocitat de circulació generalitzada. Per si això era poc, a més, l’AP-7, l’autopista més important de tot l’Estat, també fa dues setmanes que està tallada i el col·lapse també és encara més visible a les carreteres.Moure’s al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és tan difícil com ser milionari als Estats Units i no aparèixer a la llista Epstein, de la mateixa forma que és també difícil moure’s per tot el país si fas servir la Renfe. Per aquest motiu, aprofitant el caos que vivim a Catalunya, avui parlem de mobilitat, també més enllà de Rodalies. El tractament que rebem per part de Renfe i Adif és colonial? La situació dels trens aquí és equiparable a la d’altres països d’Europa? Per què s’ha prioritzat invertir en alta velocitat? Com podem promoure la mobilitat sostenible i reduir l’ús del cotxe amb aquest desgavell que tenim muntat? Tenim el transport públic adaptat a l’augment demogràfic que hem viscut en els últims anys?De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada d’avui, la persona que posarà seny entre nosaltres, un grup de tres homes que repeteixen eslògans que han vist per Twitter amb una copa de vi a la mà. Ella és enginyera civil i és especialista en mobilitat, urbanisme i logística. Va cursar el màster en sistemes intel·ligents del transport, justament el que no tenim aquí, i actualment treballa a l’Autoritat del Transport Metropolità. Per cert, també és valenciana i de les bones. A més, avui l’Iñaki ens portarà de nou la Cadena COPE a les nostres orelles, el Marc trucarà al Ministeri de Transports per demanar explicacions i l'Oriol farà una mica de periodisme d’investigació, que d’alguna manera ha de justificar els quatre anys de carrera que va fotre.Les parts:0:00 - Intro8:09 - El caos de mobilitat1:08:33 - Preguntes ràpides1:17:17 - El Tomb1:29:49 - La secció del Marc1:47:40 - La secció de l'Iñaki2:01:49 - Comiat

El 2026 ha començat molt més mogudet del que ens esperàvem, estimats oients, i Trump n’és el principal responsable. El 3 de gener, quan alguns encara es recuperaven de la ressaca i els vòmits de Cap d’Any, el govern dels Estats Units va decidir bombardejar Veneçuela i segrestar el president del país, Nicolás Maduro, per jutjar-lo a Nova York per narcoterrorisme. Lluny de quedar-se aquí, the Father of the Pelúcons ara amenaça d’envair Groenlàndia, de carregar-se també l’OTAN de pas i d’enfrontar-se directament a la Unió Europea. Guerres d’aranzels, el cas Epstein, batudes contra immigrants, violència policial extrema, amenaces d’intervenció a altres països americans… Sembla mentida que tot això ja hagi passat durant les tres primeres setmanes del 2026 i és complicat no pensar que d'aquí a mig any la situació no s’haurà embardissat encara més. Tot indica que estem a les portes d’un conflicte a gran escala o, si més no, d’un canvi de paradigma en l’ordre internacional i en les relacions interestatals.I abans que ens enviïn a tots tres a una trinxera de Groenlàndia a 20 graus sota zero a defensar la poca sobirania que li queda a la Unió Europea, creiem que és necessari fer aquest programa. Avui volem conèixer millor la figura de Donald Trump, el multimilionari novaiorquès que va arribar per primer cop a la presidència dels Estats Units el 2017. Des d’aleshores, cada setmana o cada dia sacseja la política nord-americana i internacional amb les seves declaracions incendiàries i sovint falses i amb les seves decisions polèmiques, si per “polèmiques” volem dir vulnerar 40 drets diferents a cada cosa que fa. Avui intentarem entendre el trumpisme i aprofundir en la seva forma de fer política, la seva ideologia, la seva base de votants i en les conseqüències de la seva acció de govern. La política exterior de Trump és gaire diferent de la que han esperonat altres presidents dels Estats Units? Tots els nord-americans que voten Trump són supremacistes blancs i feixistes? Existeix la democràcia en aquell país? Trump és tan boig com ens diuen o realment sap el que es fa?De tot això i molt més en parlarem amb algú que ha viscut durant uns quatre anys al país de les oportunitats i els somnis, si entenem com a somni haver de pagar una operació mèdica de la teva butxaca després d’acabar cosit a trets en un control rutinari de la policia. Avui ens visita un periodista de Súria, de la Catalunya Central, que fa tant de temps que treballa a Barcelona que podríem dir que ja parla mig xava. La seva carrera és una història de superació: va estar moltíssims anys fent de periodista esportiu a la ràdio i a Esport3, un sector reconegut pel seu rigor i imparcialitat, acompanyat d’eminències com Minguella (un visionari amb el Haaland i molts jugadors més) i d’allà va passar a ser corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units fins fa no gaire. I sí, és per això que el convidem, perquè coneix bé el país i la societat ianqui, que l’ha explicat al seu llibre “A Washington amb paracaigudes” i al pòdcast “Follow Garriga”, on va quedar nominat als premis Sonor i, com nosaltres, no va guanyar.Les parts:0:00 - Intro13:13 - El trumpisme1:13:56 - Preguntes ràpides1:32:09 - El Tomb1:47:10 - El Foraster, als Estats Units2:03:35 - Comiat

Bon Nadal a tots, estimats oients (o com dirien a qualsevol escola de Gràcia amb pedagogies alternatives per no ofendre ningú tot i que l’alumnat sigui 100% blanc i europeu, bon solstici d’hivern). Després d’aquests dies de menjar ostentosament sense cap mena de sentit fins a tenir diarrea, de fingir que et fa il·lusió el jersei nadalenc que t’han regalat i de trobar a faltar la sequera perquè no veiem el sol des de fa dues setmanes, arriba el moment que tots esperàveu. I no, no ens referim al Cap d'Any i tota la nostàlgia i depressió que suposa saber que ets un any més vell i continues tenint una feina que no t’omple, sent pobre i vivint en el millor dels casos independitzat en un pis de merda. Ens referim al ja tradicional Episodi Especial de l’Arrabassada que fem en aquestes dates. Ja ho vam dir l’any passat, la paraula “especial” és l’excusa per treballar una mica menys i per fer un programa més murri, trapella, gamberro i tots els noms de bars caríssims de l’Eixample que se us puguin acudir. Què farem avui? Doncs repassarem una mica per sobre tot el que ha passat aquest 2025 (notícies, polèmiques, dades, etcètera) de la mateixa manera que ho faria qualsevol cunyat en qualsevol dinar familiar d’aquests dies però sense desitjar la tornada de Franco. I després? Doncs les seccions també tradicionals de finals d’any, és a dir: el Carrusel Cuñativo de l’Iñaki, el top 10 de coses ridícules que fan els votants del PSC amb el rànking de la tollamenta i la charca de l'Oriol i, per acabar, el Marc organitzarà la votació de l’Arrabassat de l’Any. Les parts: 0:00 - Intro 8:48 - El resum del 2025 10:56 - Donald Trump 22:31 - La puta Renfe 24:48 - Els greuges del català 34:35 - L'apagada general 37:53 - La PSOE 40:45 - La part dels argentins 45:34 - El Futbol Club Barcelona 52:03 - Ricard Ustrell 55:07 - Les notícies breus 1:02:23 - El Tomb 1:18:06 - La secció del Marc 1:37:04 - La secció de l'Oriol 1:52:31 - La secció de l'Iñaki 2:03:27 - Comiat

Cada cop ens acostem més a la trentena, estimats oients. La incipient calvície de dos membres d’aquest pòdcast i les ulleres que fem, que se’ns han instal·lat de forma permanent a les nostres cares, en són una prova bastant notable. Ens estem fent adults i, de retruc, al nostre entorn ja comencen a ressonar molt més sovint del que ens agradarien els típics plans i temes associats a la vida adulta de debò: meravelloses tardes de dissabte mirant mobles a l’IKEA, transferències de 150€ a la teva amiga més el preu del cobert perquè es casa amb un capullo el pròxim dissabte, que si em dono d’alta del model 037 d’Hisenda, que si ara he de passar la ITV del meu cotxe del 2007, que si quan es cola algú al metro ja començo a fer com mala cara (i si és de fora una mica més)… Ens estem fent grans, més avorrits, més rondinaires, més conservadors. I fer-se gran implica mirar una mica cap al futur, com ja vam fer amb el Marc Sarrats fa dues setmanes, i parlar d’un tema, d’un gran tema, DEL tema. D’allò al voltant del qual tota la humanitat gira, que és tenir fills. Avui parlarem de ser pares, de natalitat i de tot el que implica portar una vida al món. Voldrem tenir fills, en un futur? Encara que vulguem, podrem permetre’ns tenir-ne? És egoista decidir no tenir fills per no voler tenir responsabilitats? Què passarà amb l’estat del benestar, el català o les pensions si decidim no tenir descendència? Com et canvia la vida tenir un fill? De tot això i molt més parlarem avui, nosaltres tres, homes heteros no gestants, amb el nostre convidat, que no només és pare en el sentit de tenir fills, sinó que també és UN pare perquè padreja massa sovint. Avui ens acompanya la veu del pessimisme català, el que vindria a ser un català, un home a qui quan preguntes com està no et respon automàticament amb un “tot bé”, sinó que se t’obre en canal com un bon home desconstruït i fa que la pregunta “què tal” t’acabi resultant incòmoda. Exguia del bus turístic de Barcelona –i, per tant, una peça més de l’engranatge que ens expulsa de la ciutat–, exfumador de porros professional i exintent de quillo, ens visita un home que no ha tingut mai la vida fàcil. Va néixer a l’Hospitalet, va estudiar als Maristes de Sants i va decidir estudiar sociologia. La broma es fa sola. La cosa no pintava gaire bé fins que anys més tard es va fer guionista, amb el temps també humorista, i ara es guanya la vida sent la persona probablement més graciosa de Catalunya, excepte quan surt a l’Està Passant, en aquest cas el nivell baixa una mica. També és una de les veus de la Sotana, és íntim amic de la Shakira i és pioner en haver enregistrat el primer stand-up de comèdia en català de forma autogestionada. Òbviament, parlem del Magí Garcia, també conegut com a Modgi, la calba més famosa de Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 10:58 - Tenir fills 52:14 - Preguntes ràpides 1:10:44 - El Tomb 1:22:02- La secció de l'Iñaki 1:30:28 - La secció del Marc 1:47:00 - Comiat

Com a tres joves de Nou Barris encara per emancipar, cada dia que passa veiem com el nostre futur es va tornant més negre que en Michael Jackson si poses el seu biopic marxa enrere. I és que com molts altres, hem fet tot el que ens havien dit que havíem de fer per tenir una bona vida: sigueu bons, estudieu una carrera amb sortides, busqueu-vos una bona feina, treballeu molt… Això ha portat a tota la nostra generació al coitus interruptus més gran de tots els temps. Ni bones feines, ni independitzar-nos, ni oportunitat de formar el nostre projecte de vida, ni molt menys pensar a portar canalla a aquest món. Imagineu-vos com ha d’estar la cosa que el nostre as sota la màniga per intentar sortir de la precarietat és aquesta matraca en format MP3 que avui compleix el seu seixantè episodi. Precarietat, canvi climàtic, Espanya, extrema dreta, lingüicidi, preu de l’habitatge, PSC, pensions, guerres, la graella de TV3… Si mirem una mica al nostre voltant, la veritat és que no ve gaire de gust pensar a 10 o a 20 anys vista i posar-se a tenir fills. De fet, el més normal del món és resignar-se i convertir-se en un rondinaire i en un pessimista o un nihilista militant, és a dir, en un català. Però per desempallegar-nos d’aquesta aura derrotista que sempre tenim a sobre els catalans, avui ens acompanya una persona amb una alta flipamenta a qui ja podríem considerar amic del programa. Més enllà de la seva secundària faceta d’humorista i de les seves aparicions puntuals a l’Està Passant i altres projectes de la Corpo sense importància, el nostre convidat és conegut sobretot per haver estat co-nominat amb nosaltres als prestigiosos i reconegudíssims Premis Crit i també per haver-nos fet de teloner al Paral·lel 62. I com que no és prou conegut doncs hem dit: mira, li fem el favor de convidar-lo a l’Arrabassada i així li donem una empenteta, aviam si li va bé. Avui, rebrem una trucada molt especial d’un amic de l’Iñaki que diu que pot predir el futur i el Marc recuperarà la secció "Saber Morir". Les parts: 0:00 - Intro 10:40 - Sense futur 56:10 - La secció de l'Iñaki 1:05:17 - Preguntes ràpides 1:20:29 - El Tomb 1:35:23 - La secció del Marc 1:54:54 - Comiat

Per primer cop en tres anys, i en un clar acte de beneficència, l’Arrabassada per fi trepitja les Terres de l’Ebre. I avui no és que només siguem a la vegueria més deixada de la mà de Déu del país, sinó que som també a la comarca menys poblada i més abandonada dintre de les mateixes Terres de l’Ebre. Imagineu-vos si la Terra Alta està aïllada que fins i tot l’aigua del riu Ebre els ha abandonat, perquè no pràcticament per cap poble de la comarca. Aquí no hi ha arròs, no hi ha centrals nuclears, no hi ha autovies, no hi ha canals de regadiu i el més emocionant que passa és que de tant en tant algú trobi alguna bomba de la Guerra Civil en una pineda perduda. Això és la perifèria real, la perifèria de la qual no parlen ni el PSC ni els Comuns, estimats oients, i no pas Nou Barris o l’Hospitalet de Llobregat. “No, és que soc de Santako i visc a la perifèria, estic molt mal comunicat”. Víctima, que ets un víctima, que vius només a 30 minuts en metro del centre de Barcelona, eh, no et queixis tant. Vine a Gandesa i els expliques què és viure a la perifèria. En fi, aprofitant que som a la perifèria real, en una comarca on només hi ha una estació de tren que, a més, para enmig del no-res i que tan sols la fan servir aragonesos, avui parlem de despoblament rural. La Terra Alta ja fa anys que perd població i l’únic que creix aquí són parcs eòlics a tort i a dret. Com ho podem fer per reviscolar els pobles i evitar que la gent marxi a les ciutats? Quines són les conseqüències d’anar buidant el país i que els pagesos ja no treballin la terra? Hi ha oportunitats reals al món rural? Estan fent prou les administracions públiques per evitar aquesta sagnia de gent? De tot això i molt més parlarem avui amb no un, sinó dos convidats! Ells són una mica la nit i el dia: un home i una dona, una persona que s’ha quedat a la Terra Alta i una que n’ha marxat, un activista i una creadora de contingut. Les seves dues perspectives ens serviran molt per entendre què està passant aquí i al món rural en general. Avui, l’Iñaki ens portarà a la nau del misteri, el Marc farà d'influencer de viatges i ens descobrirà la cara secreta de la Terra Alta i jo mateix intentaré explicar i resoldre el despoblament rural. Les parts: 0:00 - Intro 6:35 - El despoblament 51:30 - Preguntes ràpides 1:01:56 - El Tomb 1:14:21 - La secció de l'Iñaki 1:22:18 - La secció del Marc 1:36:58 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ L’Arrabassada torna per tercer cop a Girona, la ja anomenada "Petite Tour-de-France", l’única gran capital catalana on governa l’esquerra independentista i, sorpresa, gairebé no es nota. Girona cada cop s’assembla més a Barcelona: lloguers cars, locals de brunch a cada cantonada i expats a tort i dret que, amb una mica de sort, compren masies per milions d’euros i les converteixen en allotjament rural mentre et diuen “no entiendo como los españolos pueden pagar sus casas”. Avui, a més, som al FuturFest, la trobada de creadors de contingut dels Països Catalans, és a dir, la trobada dels que volen ser constantment el centre d’atenció. En aquest sentit, ens sembla molt encertat fer-lo a Girona, perquè segur que els creadors i les creadores se senten en la seva salsa entre la gent més egocèntrica de tot Catalunya. Avui farem un repàs a l'actualitat (de fa una setmana): Palestina, inundacions al sud, Vito Quiles, una llengua oprimida sent discriminatòria i moltes altres coses que comentarem, com sempre, des de la nostra perspectiva nacional-marxista-cunyadista. Què vol dir això? Que parlem sense gairebé tenir ni idea de res, exactament igual que els tertulians del Matí de Catalunya Ràdio però sense cobrar diners públics i sense tant d'egocentrisme. I ho farem acompanyats del nostre col·laborador de capçalera, el lavabo portàtil més conegut i esperem que més net de Catalunya, don Pol Solernou i Parera, millor conegut com el Polyklin. Avui, l’Iñaki ens explicarà el dia a dia d’un discriminat per la llengua a Catalunya, el Marc trucarà a una immobiliària de luxe per esbrinar qui hi ha darrere de la gentrificació de Girona i l'Oriol i el Pol faran l'1x1 dels influencers catalans si fossin monuments de la capital gironina. Les parts: 0:00 - Intro 6:00 - La repassada 38:00 - El Tomb 52:53 - La secció del Marc 1:05:55 - La secció de l'Oriol i del Pol 1:09:50 - La secció de l'Iñaki 1:16:12 - Comiat

12 d’octubre, dia internacional de “qué pone en tu DNI” que enguany celebrem des del Paral·lel, un carrer tradicionalment força freqüentat a la nit per tots els que van a la manifestació del matí. Droga, prostíbuls... en fi, ja ens enteneu. L’episodi d’avui és molt especial, no només pel goig que fa la sala del Paral·lel 62 plena d’un públic un pèl més femení i amb més paritat que el de la Sotana (només un pèl), sinó perquè avui parlem de la cosa que probablement més odiem del món. El capitalisme? No. La gent que veu TikToks amb volum al metro? Tampoc. Argentina? Gairebé. Avui parlem d’una cosa encara pitjor: l’Estat que ens odia, ens reprimeix i no ens permet ser qui volem ser, que ens xucla els recursos any rere any i que ens ha imposat la seva llengua des de fa tres segles. Avui venim a cagar-nos en Espanya, la germana petita i retardada de França. I per desfogar-nos comptem amb un dels millors convidats que podíem tenir. Terrassenc i graduat en comunicació audiovisual (escalf), avui ens acompanya un dels tòtems de la comunicació a Catalunya, és a dir, un paio que xucla de la mamella pública a TV3 però també de la mamella privada a Can Godó. Codirector i guionista de la Competència des del 2009 i presentador de l’Està Passant, al diari El Triangle el descriu així: “Líder dels humoristes contractats per TV3 que difonen l’odi contra Espanya”. Per tant, avui ens visita un gran putaespanyista a qui encara no han fet fora de la feina. Sortosament, ha millorat els seus defectes, tant cantar en castellà com el fet de no tenir sentit del ridícul, que seria ben bé el mateix. Avui, l’Iñaki ens ajudarà a fer la Transició del 78 com realment s’hauria d’haver fet, el Marc reclutarà l'Òscar per convèncer la gent que deixi de sentir-se espanyola i l'Oriol el sotmetrà a un test per veure com seria ell si no hagués nascut a Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 10:02 - Puta Espanya 35:32 - Preguntes ràpides 55:13 - El Tomb 1:12:17 - La secció de l'Iñaki 1:25:45 - La secció del Marc 1:39:39 - La secció de l'Oriol 1:48:46 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

Sortosament per vosaltres i malauradament per nosaltres tornem de les vacances i encetem ja la quarta temporada. L’estiu, aquella època xafogosa que passa entre agressió i agressió catalanòfoba, ja ha acabat i, per tant, tornen les cares de son al metro, els dies interminables a l’oficina, les carmanyoles de macarrons amb tomàquet solís que et menges a correcuita, torna Podemos dient-te racista per ser català… En fi, torna la rutina, torna el capitalisme en el seu estat més pur. Avui parlem de parlamentarisme, de política de despatxos, de partits, governs i oposicions. Aprofitant això, també parlarem de per què cada cop la gent mostra més apatia política o, per contra, directament es fa d’extrema dreta, analitzarem les esperançadores enquestes que s’han publicat fa no gaire i intentarem esbrinar què ha fet malament l’esquerra per arribar fins a aquest punt. Realment es treballa gaire, al Parlament? Estan justificats els sous que cobren els polítics? Com revertim la desafecció política i la dretanització? La democràcia funciona? Tot això ho comentarem amb una convidada que, per primer cop en dos anys, ha estat bastant mediàtica aquest estiu. Perquè sí, els cupaires intenten que els facin cas, però només surten a la tele quan es barallen. Llicenciada en Ciències ambientals, professora, militant compromesa, exregidora de l’Ajuntament de Tarragona i ara també exdiputada, avui ens visita una dona que fins fa dos mesos, quan va dimitir per discrepàncies polítiques, era la presidenta del grup parlamentari de la CUP. A banda de l'editorial de l'Oriol, l’Iñaki ens portarà el test “Quin tipus de cupaire ets?” i el Marc entrenarà a la nostra convidada per tornar a fer de professora o de diputada al Parlament. Les parts: 0:00 - Intro 7:08 - El parlamentarisme 1:07:17 - Preguntes ràpides 1:22:20 - El Tomb 1:34:58 - La secció de l'Iñaki 1:43:20 - La secció del Marc 1:58:32 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

📝 Testimonis de militants independentistes torturats per la Guardia Civil durant l'Operació Garzón: https://www.vilaweb.cat/noticies/loperacio-garzon-fa-25-anys-els-relats-de-les-tortures-en-primera-persona/ 📺 Documental "L'operació Garzón contra l'independentisme català": https://www.youtube.com/watch?v=ydiMs3u2obg 🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui tornem a Osona per enllestir la temporada amb un petardasso d’episodi (mai millor dit). Ja sabeu que el nostre humil pòdcast fa pseudo-apologia de la violència revolucionària (tot i que nosaltres siguem uns cagats) i a cada episodi simulem que afusellem algú de forma figurada. Com a conseqüència, crec ja era hora que parléssim per fi d’un tema, d’un tabú, d’un elefant a l’habitació que hi ha a Catalunya que es diu Terra Lliure: el que t’arriba quan demanes ETA per AliExpress. Estimats oients, avui parlem de lluita armada, de clandestinitat, de valentia, d’explosions, de detencions, de tortures, de compromís amb unes idees malgrat la repressió, però no només això, sinó que també reflexionarem sobre la legitimitat de la violència política i sobre l’evolució que ha fet l’independentisme en les darreres dècades. Per què la lluita armada als Països Catalans va ser molt menys potent que al País Basc? Per què hi havia gent que decidia agafar les armes i arriscar-ho tot durant la Transició? Com treballava i s’organitzava per dins un grup armat? Què va passar l’any 92 durant l’Operació Garzón? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat d’avui, en Pep Musté tot un emblema d’Osona, pagès i militant de pedra picada de l’esquerra independentista que durant dos anys va ser dirigent de Terra Lliure. Detingut i torturat per la seva activitat política, va passar quatre anys a la presó. 20 anys després d’això, les seves idees continuen sent igual de fermes i és precisament per aquest motiu que és militant de la CUP i no s’ha fet d’Aliança Catalana com el Bentanachs. Les parts: 0:00 - Intro 6:46 - Terra Lliure 57:22 - Preguntes ràpides 1:08:01 - El Tomb 1:21:58 - El consultori del militant 1:37:32 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui som al Teatre l’Espiga (per segon cop ple de gom a gom) a Les Corts, a tocar del Reial Club de Polo, dels xalets de Pedralbes, del Reial Club de Tennis, de la Plaça d’Artós, del 90% de clíniques i escoles privades de Barcelona o, entre d’altres, del campus d’ESADE on els cayetanos fingeixen que estudien per poder heretar les empreses dels seus pares. I què abunda aquí, a l’Upper Diagonal, més enllà d’una proporció inexplicablement alta de gent amb diversitat funcional fruit de genealogies circulars? Doncs els pijos, valgui la redundància. En efecte, arrabassaires, avui parlarem d'aquell col·lectiu que, tot i tenir la vida solucionada d’ençà que neixen, no podran fugir mai de les futures i inevitables malalties degeneratives causades per l’endogàmia. I avui, evidentment, deixarem relluir el nostre odi de classe de forma desvergonyida o, com va dir la il·lustre portaveu de l’associació de propietaris “Som Habitatge”, la nostra “envegeta”. Perquè sí, potser l’odi de classe és enveja, jo reconec que tinc enveja de ser ric i poder viure tranquil sense fotre ni brot, però almenys nosaltres no ens diem Bosco, no patim la síndrome de l’alcoholisme fetal ni vestimmocassins en ple 2025. I tenim moltes preguntes. D’on prové la riquesa dels pijos de Catalunya? Quins són els seus hàbits i objectius vitals? Hi ha diversos tipus de pijo? Per què aquí són més carques i vesteixen pitjor que a la resta d’Europa? És el mateix ser ric que ser pijo? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més coneixements té sobre aquest col·lectiu disfuncional. Avui ens acompanya un home que és el resultat del que sorgiria si un gentleman de Londres i un peixater d’un mercat barceloní que crida molt i no té respecte per les vocals neutres tinguessin un fill. Historiador de l’art, escriptor dels llibres “Pijos: qui són, què fan i on trobar-los” i de la seqüela “Encara més pijos”, comunicador en majúscules i fashion victim, el convidat d’avui és probablement la persona més mediàtica que ha passat per l’Arrabassada d’ençà que va fer el salt a “la uno” de Televisió Espanyola aquest gener passat. A banda del show d'en Marc Giró, l'Iñaki i l'Oriol descobriran la biodiversitat cayetana del nostre país i posaran el nostre convidat a prova. Les parts: 0:00 - Intro 9:11 - Els pijos 47:51 - Preguntes ràpides 1:06:45 - L'afusellada (Preguntes incòmodes) 1:21:23 - El Tomb 1:36:20 - La secció de l'Iñaki i de l'Oriol 1:48:56 - Comiat

Salaris irrisoris, feines en negre, períodes de prova que no se superen, contractes temporals que no esdevenen mai fixos, hores extra pagades com a ordinàries, falsos autònoms, acomiadaments improcedents, horaris partits indignes, pràctiques no remunerades, ritmes de treball frenètics… I així podríem continuar hores. La precarietat laboral és un dels problemes estructurals enquistats als Països Catalans. Estic segur que la majoria dels nostres oients n’han patit en algun moment de la seva vida. Nosaltres també. Treballar ja no és sinònim de poder guanyar-se la vida dignament, sinó que en gran part dels casos, sobretot entre els més joves, el treball assalariat és sinònim de males condicions laborals i, de retruc, d’una vida marcada per la pobresa. “Oh, és que la gent d’ara no vol treballar”, diu el teu pare boomer jugant al Candy Crush mentre la teva mare posa una rentadora que ell encara no sap com funciona per rentar els seus calçotets bruts. Doncs no, el que passa és que les condicions són tan esclavistes que cada cop menys gent està disposada a acceptar-les. La realitat és que el model econòmic i social del nostre país basat en el turisme i el sector serveis, impulsat des de la Puta Espanya, però també pels partits sobiranistes, juntament amb la legislació i inspecció laboral lamentable que tenim, ens empobreix com a nació i com a classe. D’això parlem avui, de precarietat en el seu sentit més ampli. Què és ser classe treballadora? Quines són les causes de l’escassetat que pateix una gran part de la nostra població? Existeix la classe mitjana? Quins sectors dels assalariats són els més empobrits? Quina responsabilitat té l’esquerra en tot plegat? Com podem canviar el nostre model econòmic? Preguntes, masses preguntes que avui intentarem respondre amb l’ajuda d’un convidat que, com sempre, és de luxe. Avui ens acompanya el Jordi Hurtado del Baix Llobregat, perquè tot i que s’acosti a la cinquantena, sembla que tingui 30 anys. Vidal Aragonès és advocat laboralista, és a dir, dels bons, té un cognom com a nom i va ser diputat de la CUP durant tres anys. Però no només és advocat, també és marxista revolucionari, és docent i també escriptor d’uns quants llibres, entre els quals "Pobretariat", de Tigre de Paper, del qual parlarem avui. Vingut des de Cornellà, creieu-me si us dic que està molt infravalorat si el comparem amb altres figures conegudes de la ciutat com Jordi Évole o Joan Tardà. A més, avui l’Iñaki ens porta una guia per sobreviure a la precarietat i el Marc tornarà a treure el CD del Chiringo Mix amb els hits de l’estiu dedicats a la precarietat. Les parts: 0:00 - Intro 7:43 - La precarietat als Països Catalans 1:07:03 - Preguntes ràpides 1:30:33 - El Tomb 1:42:08 - La secció de l'Iñaki 1:54:35 - La secció del Marc 2:08:36 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes!

Ja ho va dir Pere Quart: Com el Vallès no hi ha res. El problema és que es va oblidar de dir la resta de la frase, que seria “Com el Vallès no hi ha res tan horrorós”. I és que allà onta abans hi havia masies i conreus ara hi ha polígons industrials on els quillos fan “kdadas” per cremar roda, autopistes plenes de camions, trens de Rodalies que s’incendien, urbanitzacions cutres plenes de votants del PSC o, el pitjor de tot, la Roca Village. El Vallès Oriental és l’exemple perfecte de com el progrés econòmic i el creixement demogràfic pot arribar a trinxar una comarca fins al punt de fer desaparèixer la major part del seu sector primari, del seu patrimoni, del seu paisatge i, en definitiva, de la seva identitat. I quina millor idea, ha pensat el PSC, que construir una altra megainfraestructura d’origen franquista per acabar de rebentar-ho tot. D’això parlarem avui, del Quart Cinturó, de la B-40, un projecte continuista amb la cotxe-dependència que tant de mal ha fet al país. Per què la gent hi està en contra si és una infraestructura suposadament descentralitzada? Quins espais naturals trinxarà aquesta carretera si s’arriba a construir? Per què el PSC vol convertir Catalunya en un país només pels cotxes com si això fos Oklahoma? Som la Catalunya del “no a tot” o també proposem alternatives? De tot això i molt més parlarem amb la nostra flamant convidada d’avui. Membre de la Campanya contra el Quart Cinturó i encausada per aturar un desnonament, i nascuda a Marata, una de les poblacions amenaçades pel projecte del Quart Cinturó i un dels pocs reductes catalanòfils que queden a les Franqueses. Va agafar l’ascensor social i com a bona botiflera que és es va mudar a l’altre Vallès, a Sant Cugat. No li preguntarem com s’hi pot pagar el lloguer, perquè és clar que no és gràcies al seu ofici, ja que va estudiar Ciències Polítiques, carrera no coneguda precisament per l’opulència que genera. A més, l’Iñaki, ens ensenyarà els plans reals del PSC en aquest projecte i el Marc s’imaginarà com seran les obres del futur Quart Cinturó. Les parts: 0:00 - Intro 6:23 - El Quart Cinturó 32:23 - Preguntes ràpides 42:26 - El Tomb 53:19 - La secció de l'Iñaki 1:01:26 - La secció del Marc 1:12:45 - Comiat

Avui l’Arrabassada torna a Girona, la Florència de Catalunya que s’assembla tant, però tant a Florència, que ja té el dubtós honor de coprotagonitzar amb Barcelona el documental ‘Expats’. Fa uns dos anys vam fer un programa aquí i el públic encara no sabia què eren les cafeteries franquícia com el Vivari o el 365. En aquest breu temps que ha passat podríem dir que, malauradament, Girona gairebé ha avançat Barcelona pel que fa a gentrificació. I sabeu com l’ha avançat? En bicicleta i per l’esquerra, perquè tot i que hi ha un govern liderat per l’esquerra independentista a la ciutat, almenys de moment sembla que no s’hi pugui fer gaire cosa per evitar aquesta gentrificació. I coses com aquesta són símptomes del que precisament parlarem avui. Avui parlem de l’esquerra al poder, dels límits que hi ha a l’hora de governar i de si realment es poden canviar les coses des de les institucions o, per contra, tot està muntat perquè no canviï res. Quina ha de ser l’estratègia de l’esquerra anticapitalista, governar o estar a l’oposició? Les reformes també poden ser revolucionàries? Per què quan l’esquerra governa acostuma a ser decebedora? Quins són els límits que es troben els polítics que volen canviar les coses quan arriben al poder? Es pot ser purista ideològicament sense caure en la irrellevància política? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat de luxe, el primer alcalde que oficialment passa per l’Arrabassada. Sí, d’acord, és cert que el poble que governa amb prou feines arriba als 1.000 habitants, però continua sent un il·lustríssim senyor alcalde, té un bastó ben guapo que ho acredita i, a més, és de la CUP. Potser el coneixereu per ser un dels pocs membres d’aquest partit que aquest estiu es va adonar que al segle XXI fer vídeos a les xarxes és més efectiu per arribar als joves que no pas fer manifestos de quinze pàgines parlant de les conseqüències del gir neoliberal tardocapitalista neofeixista. Té un accent gironí que enamora, parla amb claredat i concisió, és joveníssim, és cantant i, a més, porta arracada. És el Carlos Cuevas, però millor. A més, respondrem les qüestions del públic i l'Iñaki i el Marc simularan un ple de l'ajuntament de Cervià i posaran contra les cordes a l'il·lustríssim alcalde. Les parts: 0:00 - Intro 6:31 - Reforma o revolució 45:41 - Preguntes ràpides 1:03:46 - El Tomb 1:17:05 - El consultori 1:22:53 - La secció de l'Iñaki i el Marc 1:38:26 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

The Wall Street Wolverine, Andrew Tate, Alvise Pérez, Roma Gallardo, David Santos, un Tio Blanco Hetero, Álvaro Reyes o, fins i tot, Jordi Wild. Si no coneixeu cap d’aquests noms, enhorabona, probablement no teniu els calçotets cagats i, per tant, no sou misògins o, per contra, potser sí que ho sou, però simplement sou massa boomers per conèixer-los. Aquests homes que acabem d’esmentar són alguns dels personatges que de forma més o menys explícita formen part de l’anomenada "masclosfera", un conjunt de webs, fòrums, persones i contingut a internet que s’oposa frontalment al feminisme, promou la misogínia i defensa una masculinitat i uns rols de gènere tradicionals. Segons la concepció dels integrants de la "masclosfera", el col·lectiu realment oprimit a la societat són els homes i el feminisme és una mena de conxorxa sistèmica que els perjudica. I deveu pensar: estan tarats, en deuen ser quatre, oi? Doncs les dades ens diuen que no tant, perquè la majoria d’adolescents i de joves homes opinen que s’ha arribat massa lluny amb el feminisme i consumeixen aquest tipus de contingut. Per què els nanos cada cop pugen més reaccionaris? Qui són els incels i què vol dir tot l’argot de la sèrie "Adolescence"? Per què a les xarxes triomfen tots aquests personatges masclistes? Cal fer autocrítica també des de l’esquerra i el feminisme? Com de masclista és el sistema judicial espanyol? De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra flamant convidada, que no només és advocada penalista especialitzada en violències masclistes i, per tant, molt més intel·ligent que nosaltres tres, sinó que també és criminòloga, escriptora, docent i podríem dir que experta en prevenir la violència de gènere. La Carla Vall és una de les persones amb el cervell més gran que ha passat per l’Arrabassada i una dona que, amb la seva feina, fa tot el possible per protegir els drets de les dones i, per tant, els drets humans. A banda de l'editorial de periodisme xampany de l'Oriol, l’Iñaki posarà a prova el coneixement de la nostra convidada sobre grupuscles d’homenots i el Marc mirarà de reeducar els joves que es creuen mascles alfa. Les parts: 0:00 - Intro 5:31 - La masclosfera 30:24 - Preguntes ràpides 44:58 - El Tomb 1:00:09 - La tertúlia 1:25:26 - La secció del Marc 1:43:14 - La secció de l'Iñaki 1:50:49 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Incendis a les catenàries, rescats enmig de les vies, vagons atapeïts en hora punta, retards eterns que fan perdre anys de vida, cancel·lacions del servei sense cap avís als usuaris, vagues espanyolistes de maquinistes, sabotejaments o argentins improvisant amb un altaveu enmig dels vagons. Rodalies és un caos, és un desgavell, l’excepció s’ha fet norma, i el menys habitual ara és que el servei funcioni correctament. De fet, Rodalies és probablement el principal desencadenant de depressió i ansietat a Catalunya juntament amb el capitalisme, l’especulació immobiliària i l’últim disc dels Tyets. Cada setmana, gairebé cada dia, els usuaris de Renfe pateixen les conseqüències de dècades de manca d’inversió i deixadesa i, al capdavall, les conseqüències de ser ciutadans de segona. Perquè sí, estimats oients, Rodalies és un d’aquells pilars fonamentals de l’Estat espanyol que, de la mateixa manera que l’espoli fiscal estructural o la substitució lingüística, et recorden que ben bé no vius en una colònia, però en alguns aspectes s’hi assembla. Avui parlarem de trens i transport públic, però també venim a cagar-nos en la puta Espanya, (com va dir aquell: puta Renfe i puta Espanya), que és la responsable de treure’ns hores i hores de la nostra vida a causa de la seva gestió negligent de Rodalies i, per tant, també la responsable que molta gent encara es vegi obligada a agafar el cotxe i contaminar encara que no vulgui. Realment hi haurà traspàs integral del servei de Rodalies a Catalunya? La Renfe funciona igual de malament a la resta de l’Estat? Quines són les pitjors experiències que han arribat a viure els usuaris de Rodalies? Aquest mal funcionament dels trens a Catalunya és intencionat? La resposta a moltes d'aquestes preguntes ja les sabeu. Les parts: 0:00 - Intro 7:02 - Rodalies 29:14 - El Tomb 43:57 - La tertúlia 1:09:04 - Les anècdotes de la Renfe 1:20:21 - La secció de l'Iñaki 1:37:32 - La secció del Marc 1:54:34 - Comiat

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L’Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 2:09 - Els guiris 8:45 - El Tomb 24:42 - La tertúlia 41:28 - La secció de l'Iñaki 54:28 - La secció del Marc 1:14:20 - La secció de l'Oriol 1:27:33 - Comiat

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24. Les parts: 0:00 - Intro 1:33 - Els boomers 9:04 - El Tomb 22:24 - La tertúlia 38:13 - La secció de l'Iñaki 47:42 - La secció del Marc 1:05:46 - La secció de l'Oriol 1:16:56 - La secció del Pol 1:33:16 - Comiat

Condicions laborals precàries, preus prohibitius, catxets desmesurats i desiguals entre artistes, fons d’inversió, subvencions milionàries i guiris, molts guiris. Si l’alvocat o els poke bowls són el cavall de Troia de la gentrificació en forma d’aliment, la Copa Amèrica en forma d’esport, o els argentins en forma de nacionalitat, els macrofestivals són la manera en què el capitalisme ferotge es mimetitza en el món de la música per fer-lo cada vegada més elitista. Sigui com sigui, sembla ser que la majoria de persones d’esquerres, probablement sota l’efecte de drogues bastant dures i entestades a intentar ser els més moderns del barri, és incapaç de veure tota la merda que hi ha al darrere d’aquests esdeveniments. És per això que avui venim a cagar-nos en els macrofestivals, la màxima expressió del capitalisme dins de la indústria musical, un model cultural que enriqueix a uns pocs, empobreix la majoria del sector i aporta més aviat pocs beneficis. Quins són els abusos laborals que es cometen en aquests festivals? Per què les administracions públiques hi aboquen tants calés? Realment la gent pot gaudir de la música en un macrofestival? Com afecta tot plegat a les sales petites i als concerts corrents? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més en sap, bàsicament perquè ha escrit un llibre sobre el tema. Ell és el paio que probablement més carrer té en el tema de festivals i possiblement, també, el que més drogues ha arribat a veure. Melòman, barceloní, d’esquerres i assumim que una mica putaespanyista, avui ens visita l’únic periodista musical que, en comptes de reproduir notes de premsa de macrofestivals, s’ha dedicat a investigar-ne els draps bruts. A més, l’Iñaki, crearà el festival definitiu amb el nostre convidat, el Marc trucarà a l’últim periodista musical underground que queda a Barcelona i l'Oriol us dirà com sou depenent del festival a on aneu. Les parts: 0:00 - Intro 5:15 - Els macrofestivals 37:33 - Preguntes ràpides 50:10 - El Tomb 1:04:13 - La tertúlia 1:23:20 - La secció del Marc 1:35:47 - La secció de l'Iñaki 1:44:20 - La secció de l'Oriol 1:50:23 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: