L'Arrabassada

Ni els argentins ni els italians que gentrifiquen els nostres barris marxen del Poblenou (el barri barceloní des d'on aquesta quinzena fem el programa), però el que sí que torna són les ideologies dels seus avis feixistes. De fet, en aquests dos països, Argentina i Itàlia, governa l’extrema dreta i molts dels que viuen aquí hi donen suport. Però l’onada reaccionària no és només cosa de l’Argentina perquè ja fa molts anys que recorre Europa i el món i té una gran presència no només als parlaments dels països, sinó també en molts governs i al carrer. Trump, Meloni, Orban i milers d’exemples més són prova d’això, així com totes les comunitats autònomes on governa el PP amb el suport de Vox. Els catalans ens pensàvem que això era un oasi, que el nostre país era una excepció i que érem éssers de llum superiors a la resta, però (oh, sorpresa!) no ho som, i val més que sigui així. Si volem ser un país normal com qualsevol altre hem de passar pel mal tràngol de tenir gent fastigosa amb qui conviure i amb qui discutir al nostre voltant, amb qui barallar-nos als comentaris del 3/24, així que l’aparició i creixement d’un partit com Aliança Catalana només era qüestió de temps. Ara els tenim aquí a prop, sembla que van forts a les enquestes, i des de l’Arrabassada venim a intentar oferir-vos solucions.Quines diferències hi ha dintre de les organitzacions d’extrema dreta? És Aliança Catalana més perillosa que altres partits? Per què capten tant de vot entre el jovent? Quina és la seva estratègia a xarxes? Què fan bé i què fa malament la resta perquè hagin crescut tant?De tot això i molt més parlarem amb un convidat de luxe. No us enganyarem, no és de les cares més conegudes que ha passat per l’Arrabassada, però això no parla malament d’ell, sinó de vosaltres, ignorants. Algú de vosaltres ha guanyat algun premi Emmy? No, oi? Doncs calleu i escolteu, perquè ell n’ha guanyat un tot i haver nascut a Sabadell.El nostre convidat és periodista i documentalista, també fotògraf, i ha treballat a mitjans com Al Jazeera, Associated Press, Televisió Espanyola o TV3. La llista de les zones de conflicte on ha estat és interminable, perquè sobretot s’ha dedicat al periodisme de guerra: el Sàhara Occidental, Palestina, Iraq, Afganistan, Líbia, Macedònia… Però avui no parlarem només de la seva increïble i arriscada trajectòria, sinó que ens centrarem en els dos últims episodis de la sèrie documental “Punt de no retorn”, de 3Cat, on analitza l’auge de l’extrema dreta entre els joves i els que també la combaten. Avui, l’Iñaki us portarà una guia per localitzar fatxes i nazis encoberts, el Marc cantarà una oda al Charlie Kirk català i l'Oriol analitzarà, amb l’ajuda del Raül, perquè l’extrema dreta té tant d’èxit entre els joves.Les parts:0:00 - Intro8:13 - L'auge de l'extrema dreta a Europa13:53 - El jovent d'extrema dreta a Europa20:18 - Les diferents formes de l'extrema dreta a Catalunya i a Europa27:37 - Infiltrar-se com a periodista en l'extrema dreta33:39 - La nova estètica i el "rebranding" de l'extrema dreta37:53 - Les xarxes socials i els algoritmes que potencien l'extrema dreta45:51 - L'extrema dreta a Catalunya50:53 - "Alimentant la bèstia", de Jordi Borràs i Kerrature, ja disponible!53:17 - Preguntes ràpides a en Raül Gallego1:03:44 - El tomb de l'extrema dreta1:16:41 - La secció de l'Iñaki - El decàleg (de vuit punts) per identificar un n4zi1:27:42 - La secció del Marc - Som l'Arnau Borràs1:34:55 - Comiat

Som tres nois de Nou Barris que van passar el Procés Independentista com a adolescents i que, per tant, el van viure de la mateixa manera que les nostres companyes de classe fans de Justin Bieber: seguint-ho absolutament eufòrics, portant a terme performances ridícules sense cap mena de sentit, i estan molt i molt atents a tot el que feia un tio amb pentinat de lesbiana. Quins anys! El Barça encara guanyava alguna Champions, la Pilar Rahola ens entretenia cada dia en alguna tertúlia, la CUP molava i encara era independentista, en Gabriel Rufián tot just entrava al Congreso per estar-s’hi divuit mesos… Tot estava per fer i tot era possible, tots crèiem en el full de ruta de Junts pel Sí i confiàvem que uns polítics que pocs anys abans havien reprimit vagues i retallat en educació i sanitat ens durien a la independència. Potser una mica curtets sí que vam ser, no ens enganyem. I d’aquella pols, venen aquests fangs: frustració, els sociates al govern, el catalanisme en hores baixes, racisme contra marroquins i la penya tirant putos petards per la selecció espanyola.Avui parlarem del Procés™ i de les seves conseqüències des del Casal Boira Baixa de Manlleu i des d’una comarca, Osona, que viu en directe la reconversió de tots els tiets puigdemontistes i admiradors de Laura Borràs en senyors racistes que creuen que vivim en un Califat™. Què vam fer malament aquells dies d’octubre del 17 per acabar tal com estem? Vam ser massa ingenus i figaflors? L’independentisme podrà ressorgir de les cendres? Hi ha motius per tenir esperances amb aquesta pinça que ens estan fent PSC i Aliança?De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat d’avui. Ens faltarien hores per fer-li totes les preguntes que voldríem, per repassar tota la seva trajectòria i pensament. Cantautor, músic, escriptor, activista, polític, fins i tot vinyater i, sobretot, un patriota i lluitador. És que no calen presentacions, de debò, perquè no li faríem justícia. Només us diré que el seu segon cognom, Grande, ja diu bastant de la importància de l’eminència que tindrem el privilegi de tenir aquí durant una estona. Avui, l’Iñaki i el Marc, proclamaran per fi la tan esperada república catalana a la seva manera i l'Oriol repassarà la carrera musical i sobretot política del cantautor català més important del segle XX.Les parts:0:00 - Intro7:04 - Els inicis d'en Lluís Llach i els Setze Jutges11:40 - "L'estaca" i la censura21:29 - L'autoexili a París25:52 - El retorn a Catalunya després de Franco i la repressió31:47 - La simpatia per l'anarquisme català34:02 - En Lluís Llach mai ha sigut PSOEitzat42:34 - El procés i Junts Pel Sí, segons Lluís Llach51:55 - Junts pel Sí: valentia independentista o farol polític?57:05 - El poder popular VS la classe política catalana1:08:56 - Contra el PSC i contra Aliança1:13:50 - Una revifada de l'independentisme és possible?1:21:02 - Preguntes ràpides a en Lluís Llach1:30:57 - El tomb del Procés1:44:49 - La secció de l'Iñaki i el Marc - El procés constituent 2.02:00:09 - Comiat

El govern de tothom, el govern d’aquell PSC pragmàtic que venia a resoldre els problemes reals dels catalans després del Procés, ha demostrat ser un frau. Si per una cosa havia de destacar el nostre president, amb menys carisma que sopar mongeta bullida i un iogurt natural sense sucre un divendres a la nit, era per la gestió del mentrestant. Però aquest home gris, aquest govern de buròcrates, tampoc sap gestionar. L’únic que ha fet és incendiar absolutament tots els serveis públics de Catalunya i tenir descontents no només els treballadors públics dels diversos sectors –excepte la policia, que ha fet servir políticament per infiltrar-se a les assemblees–, sinó la majoria de la societat.Avui, des de la plaça Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú (concretament, des de l’Antara, la trobada de joves del Penedès organitzada per Arran) parlarem del sector que clarament més guerra ha donat durant els últims mesos, no només aquí, sinó també al País Valencià, que són els docents del nostre país. 22 dies de vaga a escoles i instituts.Gestionar nens i adolescents que tenen les neurones fregides pel TikTok i per l’ús de la intel·ligència artificial no deu ser gens fàcil, encara menys si tens un departament d’educació sense ningú al volant: ràtios d’alumnes altíssimes, finançament insuficient, males condicions laborals, molta burocràcia, currículums educatius que canvien cada any de criteri i un nivell entre els alumnes que cada cop és inferior. Quins són els motius que han portat els docents a dir prou? Quin és el dia a dia a les aules? Com es fa per resistir tantes jornades de vaga? Per què UGT i Comissions Obreres són més traïdors que Figo pels culers? Quines són les principals reivindicacions dels sindicats i el futur que preveuen?De tot això i molt més parlarem avui a l’Arrabassada, i intentarem posar tot el seny que falta a les tertúlies del Basté i l’Ustrell. I per parlar dels dos mesos de vacances que tenen i com en són de privilegiats els docents, comptem amb tres membres de tres sindicats diferents: l’Andreu Mumbrú, coordinador d’acció sindical de l’USTEC, la Laura Gené, secretària general d’ensenyament de la CGT i en Carles Amigó, delegat de la Intersindical. Avui, l’Iñaki i el Marc comprovaran si els representants dels docents són més llestos que un nen que estudia per projectes i l'Oriol moderarà un debat entre representants sindicals que no té res a envejar als que fan a TV3.Les parts:0:00 - Intro6:19 - La situació laboral dels docents a Catalunya13:05 - El problema de les ratios escolars16:27 - L'èxit de la vaga de docents24:47 - L'estabilitat del pla educatiu a Catalunya32:54 - Les crítiques al pla pedagògic de Niubó (i companyia)36:57 - Les negocacions dels sindicats amb Educació45:25 - El "preacord" amb el PSC56:15 - Mobilitzacions dels sindicats de cara a setembre58:37 - Preguntes ràpides als sindicats d'educació1:07:26 - El tomb de l'educació1:18:10 - La secció de l'Iñaki i el Marc - Ets més llesta que un nen de projectes?1:34:20 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/👕 Fes-te amb el marxandatge de L'Arrabassada! https://merxxa.com/collections/larrabassadaUna Catalunya que creix en quantitat però no en qualitat, que vol més llocs de feina però pitjors pagats, que s’espanyolitza sibil·linament, que promou el sector turístic, els macroesdeveniments i els macroprojectes que ens empobreixen i ens despersonalitzen, en definitiva, una Catalunya gris, desarrelada, amb uns serveis públics trinxats i unes infraestructures del segle passat. Això és la Catalunya del PSC, estimats oients arrabassaires, amb uns dirigents tan mediocres i ensopits com l’amanida russa sense maionesa, com un Getafe-Oviedo a les quatre de la tarda, com follar sense llepar genitals. Amb el PSC al capdavant, el país està en caiguda lliure i va pel pedregar (o per la tartera) en gairebé tots els sentits.Però no siguem tan negatius. Hi ha gent que, malgrat aquest estat d’indiferència, menfotisme i resignació que ens ha imposat la pacificació socialista, lluita, alça la veu, parla clar i, com diuen els joves ara, “escup factors”. És el cas dels nostres convidats d’avui, que retraten a la perfecció i amb molta ironia com és la Catalunya del PSC. Vinguts des de la Bisbal de l’Empordà, aquest grup que barreja punk i folk és exactament tot el que està bé i necessita el nostre país: no es mosseguen la llengua, són nacionalment autocentrats, d’esquerres, amb consciència social i profundament putaespanyistes. Avui venen a presentar el seu últim disc, Romancer tartera, que resumeix quin és l’estat del país: trens tercermundistes, festivals que acaben amb l’oci de proximitat, gentrificació a les ciutats, extrema dreta i un govern que simula ser progressista però és més de dretes que esmorzar un cigaló mirant l’Espejo Público. Si l’Arrabassada no fóssim un pòdcast i fóssim una banda, segur que tocaríem i sonaríem molt malament, però clarament intentaríem assemblar-nos als nostres convidats. Avui venen a fer un tomb per l'Arrabassada amb nosaltres els membres de Fetus Adrià Cortadellas i Telm Terradas.I, a més, avui l’Iñaki polititzarà l’escena musical catalana, el Marc traurà els draps bruts dels nostres convidats amb l’ajuda de l’últim periodista de l’underground musical i l'Oriol una d’aquelles recerques periodístiques que tant el caracteritzen i per la qual ens van premiar en part amb un valuosíssim premi Crit, que nosaltres sempre hem dit que són l’avantsala dels Pulitzer.Les parts:0:00 - Intro7:18 - El "Romancer tartera" i la Catalunya del PSC14:42 - You've been PSCed19:55 - Definint la Catalunya del PSC22:55 - El declivi de Rodalies25:18 - Fetus i l'Arrabassada, lluites compartides27:00 - La crítica als macrofestivals32:47 - La gentrificació i l'odi al brunch38:34 - L'esquerra i la tradició41:56 - La ruta d'esmorzars de forquilla dels Fetus49:21 - L'auca dels romancers dels Fetus51:00 - La teva aliança és un nou jou56:09 - La secció del Marc - Miguelito Soundsystem1:09:01 - Preguntes ràpides als Fetus1:23:54 - El tomb del PSC1:35:39 - La secció de l'Iñaki - Segadors FM1:48:46 - Comiat

📩 Proton Mail: el correu encriptat que no vendrà les teves dades personals a criptobros. Prova'l ja de manera gratuïta: proton.me/larrabassada📚 "Ho vam donar tot", la història de lluita de la Cristina Farré. Ja disponible a les llibreries i a manifestllibres.catQuan ve una convidada com la d’avui a assentar càtedra, l’únic que podem fer és seure, parlar més aviat poc, escoltar i aprendre. Perquè sí, en la nostra curta vida hem viscut moltes coses i hem percebut la repressió de ben a prop: hem vist com pegaven iaies que votaven i com buidaven ulls a gent propera, hem vist com empresonaven els líders de les dues entitats més figaflors de Catalunya per pujar a un cotxe, hem fugit de furgons de la policia nacional per l’Eixample, hem tallat carreteres, hem anat a l’aeroport i ens l’hem jugat per defensar uns polítics que ara pacten amb el PSC. Fins i tot hem hagut de suportar com la Pilar Rahola apareixia a cada tertúlia, o el pitjor que ens ha fet Espanya: que un tal Joan digués cada dia bona nit als presos polítics amb un altaveu. Ni oblit ni perdó. Però tot això que hem viscut en la nostra curta vida no és res comparat amb el que els més veterans han arribat a patir per defensar uns ideals i la seva dignitat.Avui parlem de militància i de repressió, de tot el que està disposat a fer un Estat, en aquest cas l’espanyol, per intentar que no canviï res i per aturar la dissidència, tant en dictadura com democràcia. Alhora, també veurem com hi ha gent feta d’altra pasta que, malgrat tota la violència física i psicològica viscuda, no claudica, no acota el cap i no deixa mai de lluitar. Què implica, en l'àmbit personal, viure en la clandestinitat? Com s’aguanten les tortures sense col·laborar amb la policia? Com és viure a l’exili? Què va significar la Transició per totes les organitzacions que no es van empassar l’enganyifa? Què podem fer contra la pacificació sociata que vivim actualment?De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada d’avui, una dona que ha de ser referent per a tots els que som d’esquerres i putaespanyistes. Nascuda a Barcelona a finals dels 40 en una família molt polititzada i catalanista, el 1968 va començar a militar al PCE(i). Uns mesos després, es va atrevir a llençar una escultura de Franco per la finestra de la UB i, des d’aleshores, va passar a viure en la clandestinitat. Després van venir les detencions, les tortures, diversos mesos de presó i un llarg exili, una repressió que no només no va acabar amb la mort del dictador, sinó que es va intensificar durant la Transició i els primers anys suposadament democràtics. Avui tenim amb nosaltres l’única refugiada política reconeguda per l’ONU durant l’Espanya democràtica, una dona que malgrat tot el que ha passat encara lluita contra l’Estat i les injustícies, i ha explicat per primer cop la seva història en blanc sobre negre a les seves memòries, titulades "Ho vam donar tot”. Avui, l’Iñaki i el Marc escriuran a quatre mans el guió de la pel·lícula sobre la vida de la nostra convidada i l'Oriol repassarà el periple vital de la Cristina des que va començar a militar amb 20 anys.Les parts:0:00 - Intro8:49 - L'ambient familiar revolucionari de la Cristina15:08 - Els inicis militants de la Cristina20:47 - Quan la Cristina va llençar el bust de Franco per la finestra24:34 - L'entrada a la clandestinitat26:50 - La detenció de la Cristina i les tortures 36:03 - La preparació per a la repressió38:36 - La presó de Carabanchel i la vaga de preses45:50 - El retorn a la clandestinitat, amb fills i en democràcia48:43 - La mort de Franco i la pantomima de la transició51:09 - L'ass4ssin4t de Gustau Muñoz 53:26 - Refugiada política a Algèria58:12 - El retorn a una Catalunya pacificada1:08:02 - Preguntes ràpides1:17:32 - El tomb de la repressió espanyola1:28:32 - La secció de l'Iñaki i del Marc1:48:45 - Comiat