Claim OwnershipEl divan, amb Sílvia Cóppulo
Subscribed: 70Played: 4,140
Subscribe
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Description
SÃlvia Cóppulo té un consultori particular! "El divan", un espai on els convidats es deixen anar. Il·lusions, desitjos, records i músiques que acompanyen les converses més sinceres, més Ãntimes.
352 Episodes
Reverse
Demanar-li a l'Enric Calpena que assegui Catalunya a "El divan" era tota una gosadia. Així que hem preferit asseure-l'hi a ell perquè ens expliqui quins episodis de la nostra història mereixen ser ben analitzats. Resulta que ho són tots! Comptat i debatut, el nostre convidat a "El divan" està convençut que el nostre és un país traumatitzat. Que li falta tranquil·litat. Un autèntic bany de realitat considerant que ens ho avança algú que ha estat "En guàrdia" durant més de mil programes a la ràdio pública i nacional de Catalunya.
En aquest programa, a "El divan", una dona de cap a peus, conscient de l'esforç de la multitud de dones que han treballat intensament durant generacions perquè ella avui pugui ser una metgessa d'èxit. I això que la doctora María Pérez va apostar per la medicina integrativa malgrat la profunda desconfiança que l'envoltava. Es defineix com una dona valenta. No ho diu per dir. Castellana de soca-rel, filla de guàrdia civil, va votar al referèndum d'independència de Catalunya i va explicar a les seves filles que cal sempre tenir criteri propi a la vida. Paraula de dona d'èxit.
El catedràtic d'ètica Norbert Bilbeny, que s'asseu avui a "El divan", va aprendre ràpid que allò de raspallar abrics a la sastreria Élite de Barcelona, on treballava de marrec, no estava fet per a ell. Dibuixar i llegir el van alliberar d'aquella vida, que va transformar més tard en el conreu d'una curiositat insaciable, que l'ha portat a reflexionar sobre la vida, la immigració i una Catalunya que voldria econòmicament més lliure. Però sense independència. El que sí que és innegociable per a aquest lletraferit, amant de Bach i Mozart, és el gaudi de la companyia d'altres persones. I mirar el cel i les Plèiades. Un altre espectacle de vida que no es vol perdre mai.
El camí de l'oest de Catalunya a Noruega és llarg. Sobretot si es passa per Anglaterra. Aquest és l'itinerari vital de la convidada d'avui a "El divan", Mònica Guillén-Royo. Una investigadora del clima, lleidatana, que ho va deixar tot per volar primer a Bristol i després a Oslo, al prestigiós centre de recerca ambiental Cicero, i perseguir la fascinació intel·lectual provocada per un llibre que li va canviar la vida: "Una teoria de les necessitats humanes". Un llibre que l'ha assegut al seu divan particular, i l'ha convençut que treballem, treballem i treballem per tenir més quan no ens cal. I pel camí malbaratem el planeta. Per què ho fem, doncs?
Una crisi de fe va portar l'Eduard Sala a fer un tomb de vida radical. No tenia ni 20 anys. Encaminat als estudis d'economia, aquell sotrac va acabar sent el motor de canvi cap a l'altruisme social i el voluntariat. Ara, el director de Càritas a Barcelona s'asseu a "El divan" per reflexionar sobre la vida i sobre la dificultat de tirar endavant, però també sobre la possibilitat de superar els moments difícils a partir d'estratègies senzilles. I que són de franc. Com ara ser empàtic. Escoltar. I apreciar el que tenim.
Carme Portaceli i Inés Boza porten al Teatre Nacional de Catalunya una visió innovadora i trencadora de Maria Magdalena, transformada en una dona investigadora que va de Barcelona a Brussel·les per fer una conferència. Però també altres dones que l'acompanyen són Maries Magdalenes. I Crist, un taxista. Una picada d'ullet de dones amb cabells llargs, una identificació col·lectiva amb Maria Magdalena que captiva i que ens narren a "El divan" la directora i la dramaturga d'una aventura colossal que subratlla una idea controvertida: "darrere del mite de Maria Magdalena, hi anem totes".
Els mariachis, el tequila i el Barça formen part de l'univers vital de Mateo Valero, un home que diu que és producte del caos i que considera l'esforç un valor inqüestionable. El barber del seu poble li va ensenyar matemàtiques amb l'esperit vital del llogarret aragonès on va créixer i on l'aigua és un tresor. Mig segle després, aquell vailet s'ha convertit en un malalt del Barça i -sobretot- en un professional admirat a tot el món, que dissenya computadores i lidera un equip internacional de genis al Barcelona Supercomputing Center. Els peus a terra, la mirada al futur i Alfamén al cor.
La ràdio era omnipresent en la infantesa d'en Xavier Grasset, un fill de Vila-seca que ha excel·lit en aquest mitjà màgic que escoltava sota d'un trespol irregular amb els seus tres germans. El convidat d'aquesta setmana a "El divan" recorda amb enyorança les sèries "Bonanza" i "El virginiano", que el traslladaven des del sud de Catalunya, que vol més ambiciós, a la màgia de mons llunyans. I ara, si bé no creu que el món s'acabi, demana més ambició i mirar-se amb una altra cara la gent que fa anys i vol seguir fent feina. Ell ho fa cada tarda des de "La selva", a TV3.
Carmina Munté ja fa 15 anys que viu a Anglaterra, on la seva formació d'enginyera l'ha portat a posicions de gran responsabilitat a la multinacional Nissan. El temps passat fora la fa valorar més que mai el camí que ha fet en una vida que va començar a Girona i que l'ha compromès molt amb una Catalunya que ara veu perduda. Tanta feina feta fora també l'ajuda a entendre que, arribats a un punt de la vida, la família i les arrels s'imposen. Unes sensacions que tenen molt a veure amb l'adopció d'una criatura anglesa, que espera veure créixer a casa nostra, i que li ha fet entendre que hi ha vivències i sensacions que són tan genuïnament catalanes que sembla mentida que no les apreciem més. A "El divan", hi parlem des de la delegació del govern de Catalunya al Regne Unit.
Seny i rauxa caracteritzen Elena Fort, advocada i vicepresidenta del Barça, que s'asseu a "El divan" orgullosa del seu rol com a gairebé l'única dona amb protagonisme a les juntes directives d'un equip de futbol. El seny d'una formació sòlida l'ha ajudat a superar tragèdies vitals de ben jove. La rauxa l'ha empès a assumir un lideratge valent als passadissos del poder, esportius i polítics. Positiva i forta, augura un futur benigne per a Catalunya, un far que l'ha guiat des de ben menuda, va abraçar la catalanitat en tota la seva expressió des del barri barceloní del Poble Sec.
Jaume Clotet s'ha entestat a fer que la literatura catalana també tingui obres que entretinguin, diverteixin i facin passar una bona estona. Per això creu que "La germandat de l'àngel caigut" i "La calavera de l'apòstol", amb què ens ha atrapat, contribueixen a fer millor la Catalunya que tant estima i per la qual ha treballat portant diferents barrets. Papes, bisbes, Satanàs i el monestir de Montserrat són part d'un univers vital que Clotet desgrana amb la trapelleria que ja tenia aquell marrec de Sarrià que feia entremaliadures a Madrid amb un carnet d'identitat català. Ara Clotet ens demana mantenir l'optimisme. Al capdavall, diu, no estem pas tan malament.
La rebel·lia i l'audàcia caracteritzen Marc Buxaderas, un jove emprenedor que va refusar resignar-se davant la seva discapacitat i que ha reeixit com a figura mediàtica. Tot a través d'un moviment innovador i sagaç, que ha desenvolupat durant anys i que ens porta a "El divan": "Posa un discapacitat a la teva vida". Supervivent també del bullying, en Marc s'ha ancorat en el suport de la família per jugar el rol que li negaven i ha demostrat que, amb determinació i esforç, no només es poden superar les adversitats, sinó que també es poden despertar consciències.
Una tria de cançons de Nadal a càrrec de l'equip d'"El divan" per acompanyar l'escudella i la carn d'olla.
De l'Empordà al Camp de Tarragona hi ha tot un univers vital i espiritual recorregut per Joan Planellas, l'arquebisbe de Tarragona, que s'asseu a "El divan". El seu to serè convida a la reflexió. Sobretot quan desgrana com la universalitat de l'Església fa de l'ordenament de les dones un afer almenys tan complicat com la gestió de la seva infància a una Verges assetjada pel feixisme durant la Guerra Civil. L'esperança plana sobre el seu compromís amb una institució que vol despolititzada i a la qual aporta el sentit de la vida, nucli de la seva feina. De rerefons, un desig, particularment adient en aquestes dates: que la humanitat s'acabi imposant al materialisme.
Coincidint amb la 34a edició de La Marató de 3Cat, dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, s'asseu a "El divan" Antoni Sisó, metge de família. Sisó també presideix la CAMFiC, l'organització que aplega els facultatius que exerceixen aquesta especialitat, clau per a la salut de la ciutadania. El doctor Sisó és una persona altament compromesa amb el treball i l'esforç, els valors que el van portar a ser l'únic metge de casa seva a través del sacrifici, l'austeritat, la paciència i la generositat. A part d'un talent propi que el mena a aconseguir que el sistema d'atenció primària català sigui un model exportable a molts països d'Europa.
Xavier Solano se'n va anar a Escòcia fa 20 anys aprendre anglès. S'hi volia estar poc temps, però ja no ha tornat, enamorat com està del respecte per la meritocràcia d'una societat que admira i que li ha obert les portes dels passadissos del poder polític. Tot assessorant els líders independentistes escocesos, aquest exdelegat del govern català al Regne Unit ha après que a Catalunya li falta una empenta final per honorar tot el seu potencial. Però no s'hi vol involucrar, entristit per una societat, la nostra, que diu que camina en cercles. En parlem de Londres estant, gràcies a la col·laboració del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat.
El blau i el verd són dos dels colors primaris, aquells que no es poden crear barrejant altres colors. Són també dos colors fonamentals en la vida de Toni Bach. El blau, pel cel del Masnou on va créixer, fascinat pel mar i les embarcacions. El verd, pels colors dels Castellers de Vilafranca, que va comandar com a cap de colla mig a contracor, mig amb la passió de qui entén que pujar un castell és com pujar una vida. El santuari del Colell, reconvertit en internat, va marcar la vida d'un home que mira enrere amb gratitud i que voldria que Catalunya s'empeltés de l'esperit d'equip dels castells, per fer arribar així el país a fites insospitades.
El cos menut i l'aparença fràgil de Iolanda Batallé amaguen la fortalesa i la determinació de qui denuncia amb la força d'un gegant els abusos diaris que pateixen les dones. Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, asseiem a "El divan" aquesta editora i escriptora, viatjada per tot el món, que es rebel·la contra la por que fa callar. Amb el seu llibre "Valenta com tu", evoca l'àvia que li va ensenyar el llenguatge universal de les dones, i ens proposa una revisió masculina que contribueixi a deixar enrere el Me Too, que -diu- forma part de tota la vida femenina.
"En un món en què tothom tindrà màsters en economia i tota mena de coses que es consideren útils, un bé tan escàs com la cultura acabarà per ser el més preuat de tots." Preocupat pel futur incert i sense perdre l'optimisme, l'antiquari i escriptor Artur Ramon ens dona claus per entendre el mercat de l'art i valorar la cultura mentre ens relata la història de la nissaga de marxants d'art a la qual pertany, un privilegi i un repte alhora.
Amb ell, la galeria que porta el seu nom i que va néixer al Sitges modernista s'ha posicionat als millors aparadors internacionals, però el salt més personal l'ha fet amb un parapent.
El teclat regalat per l'àvia va canviar la vida de Raquel García-Tomás, l'única compositora catalana que ha estrenat una obra al Liceu. Diu que al començament tenia un solfeig una mica just, cosa que no ha impedit que amb esforç i tenacitat aflorés el seu enorme talent creatiu, propi d'una compositora infatigable. El seu èxit i la seva precocitat s'han construït sobre la base sòlida d'una complicitat fidel, la d'una família modesta on es va refugiar de la violència del seu barri de la Barcelona preolímpica. I, si bé creu que el biaix de gènere continua, l'empenta que la caracteritza també veu un canvi social envers les dones que li fa pensar en aquella àvia que la va orientar cap a èxits impensables.
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States