El divan, amb Sílvia Cóppulo

La casa de fusta a Rubí on estiuejava de menuda Ada Castells, convidada d'avui a "El divan", era un refugi idoni per inventar-se històries i començar a escriure, també sobre les seves pors; pors com la que li feien els estris que el seu pare, ginecòleg, guardava al pis laberíntic de Sant Gervasi, a Barcelona, on va créixer jugant a encertar el color dels cotxes que passaven pel carrer. L'activisme polític exercit a la Facultat de Periodisme va confegir una personalitat compromesa influïda per situacions com la que es vivia a Nicaragua a la dècada dels 80. Lletraferida, va entrevistar gegants de les lletres des del diari Avui, una escola per perfeccionar la seva pròpia producció. Ara presenta el seu últim treball literari, "L'antropòloga", una aposta per reconciliar-nos amb la condició humana en aquests temps d'intel·ligència artificial i desconfiança.

El mestre Edmon Colomer, convidat d'avui a "El divan", va viure la música a casa des de menut. Cosa d'uns pares músics que van tenir l'empenta d'impulsar un orfeó als anys foscos del franquisme. A Barcelona. Impulsant l'activitat cultural quan més difícil era treure el cap. Amb el seu pas pels Estats Units, aquest director d'orquestra va perfeccionar la seva passió de conduir grups humans en un entorn molt específic. Alta cultura conjugada amb la pedagogia que porta a l'ADN, amarada d'un esperit inconformista que el caracteritza. Busca l'ideal i, per això, admet que és poc realista. Ara, a la tardor de la vida, rumia sobre la falta de cultura al nostre país i la pobresa en la percepció que la política té de la música. I creu que tenim molt potencial, que potser seria millor governar-nos nosaltres mateixos.

Al convidat d'avui a "El divan" no li agrada la gent, però sí les multituds. Admet que això és una incongruència, que justifica amb la dispersió provocada pel seu trastorn de l'espectre autista, que li condiciona el neurodesenvolupament i que li afecta la comunicació i la interacció social. Salvador Macip, però, d'interacció, en té molta, i amb molta gent. Coses de l'ofici... o els oficis! I és que mentre investiga i difon amb expertesa complexos processos científics, escriu i fa música. Un poemari és la seva última aportació al món de les lletres, mentre barrina el futur dels laboratoris que condueix a Barcelona i a Londres. Potser perquè el seu fill li ha marxat a la universitat a fer música, i entén que el temps passa i que ja no és aquell jove que es menjava el món a Nova York quan van caure les Torres Bessones.

Gonzalo Boye és ja part de la història de Catalunya i, assegut a "El divan", confessa que és aquí on vol acabar els seus dies..., davant del mar que tant el fascina, i que ja es mirava bocabadat de criatura a casa seva, allà a Xile. Una casa on sempre hi havia enrenou, coses d'un pare periodista que s'oposava a la dictadura. El seu avi, un català originari del barri de Gràcia, arrenca una connexió catalana que Boye ha completat defensant als tribunals Carles Puigdemont. I després d'anys defensant-lo, ha arribat a una conclusió clara: Pedro Sánchez, diu, viu al marge de la moralitat.

Eusebi Ayensa és de l'Empordà, des d'on emetem avui, però no li importaria si li diguéssim que és grec. De fet, així que pot, se'n va de Riumors, on viu al costat d'un centenar més de persones, a tocar de Figueres, i torna a Atenes com a bon hel·lenista que és... i traductor... i filòleg. Quan ha d'afrontar l'adversitat, com li va passar amb la diplomàcia espanyola quan dirigia l'Institut Cervantes a la capital grega, retorna a Kavafis, el poeta hel·lè que ha traduït amb excel·lència reconeguda i premiada pel mateix govern grec. Aquell Kavafis d'amor i erotisme desinhibit, que el va fer un avançat al seu temps i alhora un incomprès. Potser per això, a Catalunya, sempre hi ha tingut un refugi.