El fotimer

Publicat l'agost del 1973, és el disc amb què els Isley Brothers es van reinventar: una barreja atrevida de soul, funk i versions de cançons de cantautors blancs de l'època que va convertir "3+3" en el primer disc de platí de la banda i per consens apareix a totes les llistes de millors àlbums de la història. 01 "That Lady" 02 "Don't Let Me Be Lonely Tonight" 03 "If You Were There" 04 "You Walk Your Way" 05 "Listen to the Music" 06 "What It Comes Down To" 07 "Sunshine (Go Away Today)" 08 "Summer Breeze" 09 "The Highways of My Life"

El tercer disc de la banda, del 1969, és considerat el moment en què Fairport Convention va començar a allunyar-se del folk-rock americà per endinsar-se en el so que acabaria definint-los: el folk tradicional. 01 "Genesis Hall" 02 "Si tu dois partir" 03 "Autopsy" 04 "A Sailor's Life" 05 "Cajun Woman" 06 "Who Knows Where the Time Goes?" 07 "Percy's Song" 08 "Million Dollar Bash"

Escoltem el segon disc de Bill Callahan sota el seu propi nom, publicat el 2009, després d'haver deixat enrere el pseudònim Smog. La veu de baríton de Callahan, gairebé parlada, passeja per uns arranjaments de corda inesperats per a algú conegut per la seva austeritat. 01 "Jim Cain" 02 "Eid Ma Clack Shaw" 03 "The Wind and the Dove" 04 "Rococo Zephyr" 05 "Too Many Birds" 06 "My Friend" 07 "All Thoughts Are Prey to Some Beast" 08 "Invocation of Ratiocination" 09 "Faith/Void"

Publicat el 1976, "Zoot allures" marca un punt d'inflexió en la carrera de Zappa. És el primer disc en què toca ell mateix la majoria de les guitarres i alguns baixos, de manera que s'allunya del seu format habitual de banda gran. Combina rock, blues i moments d'humor absurd característics seus amb paròdia del prominent gènere disco. 01 "Wind up workin' in a gas station" 02 "Black napkins" 03 "The torture never stops" 04 "Ms. Pinky" 05 "Find her finer" 06 "Friendly little finger" 07 "Wonderful wino" 08 "Zoot allures" 09 "Disco boy" 10 "Sleep dirt" 11 "Filthy habits" 12 "The ocean is the ultimate solution"

Gravat enmig del caos a la mansió de Keith Richards al sud de França, on la banda s'havia exiliat per motius fiscals, aquest disc doble del 1972 combina blues, country i rock and roll amb un so brut i desordenat. Poc valorat quan va sortir, avui és considerat per molts com el millor àlbum dels Rolling Stones. 01 "Rocks Off" 02 "Rip This Joint" 03 "Shake Your Hips" 04 "Casino Boogie" 05 "Tumbling Dice" 06 "Sweet Virginia" 07 "Torn and Frayed" 08 "Sweet Black Angel" 09 "Loving Cup" 10 "Happy" 11 "Turd on the Run" 12 "Ventilator Blues" 13 "I Just Want to See His Face" 14 "Let It Loose" 15 "All Down the Line" 16 "Stop Breaking Down" 17 "Shine a Light" 18 "Soul Survivor"