Recordem la importància del marc mental i distingim entre el marc de la legalitat/oficialitat i el de la sostenibilitat/ecolingüisme.
Arran de la polèmica pels usos lingüístics de la Kings League i de les declaracions de Gerard Piqué, recordem la importància de les ideologies lingüístiques i de promoure’n una que faci sostenible la diversitat.
Tots tenim idees sobre les llengües, però no sempre som conscients de la ideologia a la qual pertanyen i que estem ajudant a estendre.
En aquesta 24a nota de veu em centro en aquest concepte, que és un dels més importants de la proposta ecolingüista.
Reprenc les notes de veu després de gairebé un any per presentar el resultat del debat mantingut amb desenes de persones: un manifest per un moviment social i polític. Signeu-lo!
En aquesta ocasió intento aclarir aquest terme que us animo a emprar i difondre.
La idea que les persones només fem servir una llengua si ens resulta útil és pròpia d’un marc mental que perjudica les llengües dominants. No hi hem d’entrar.
Quina relació hi ha o pot haver-hi entre la reivindicació d’una República per a Catalunya i el foment de l’ús social de la llengua?
Sobre la necessitat de promoure i d’exigir polítiques públiques en favor de la sostenibilitat lingüística, que prioritzin les llengües subordinades.
Moltes vegades, sense adonar-nos-en, empenyem cap a l’hostilitat persones que en realitat són indiferents. Si volem ajudar la llengua hem de ser més hàbils.
Què entenem per “bilingüisme”? Tots interpretem el terme de la mateixa manera? Som bilingües realment?
Arran de la intervenció de Cayetana Álvarez de Toledo al FAQS de dissabte passat, proposo un altre marc mental: la ideologia de la responsabilitat lingüística.
Això està canviant i ho tenim ben orientat, però hem de centrar els esforços en la columna vertebral de tot plegat.
Avui us explico tres plantejaments possibles i m’agradaria saber amb quin us identifiqueu.
Arran de l’editorial de Vicent Partal a VilaWeb, proposo reforçar la defensa de les llengües subordinades en termes no nacionalistes ni identitaris ni essencials sinó ben republicans.
Quin interès tenen les converses bilingües? De què poden ser indici? Per què val la pena tenir-ne?
Onzena nota de veu amb referències a Pere Comellas, Carme Junyent, Rudolf Ortega i Josep Maria Castellà.
La desena nota de veu la dedico a comentar el flamant secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno.
Quines conseqüències té el fet que una llengua quedi subordinada a una altra de dominant?
En aquesta ocasió qüestiono que ens sigui favorable continuar parlant de normalització lingüística i proposo, en canvi, que la resposta més adient a la #CrisiLingüística és promoure la ideologia de la responsabilitat lingüística, #RespLing.