Després del col·lapse

Divendres de repàs i resum a Després del col·lapse: El millor de la setmana en una sola emissió. Arran de la publicació de l’informe del Pentàgon divendres passat al voltant de fenòmens voladors no identificats als Estats Units , vam tenir l’oportunitat de parlar d’Ovnis. A més hem parlat de Lideratge polìtic: Quins atributs calen per ser un bon líder? Cap a on avança la nostra política i la política global?Tanquem el resum amb el Sexisme als Dibuixos Animats. Son tan masclistes com sospitem? Voldríem veure un canvi en l’animació infantil?Què li estem ensenyant als nostres nens?Escuchar audio

Arribem al final de l’any. A molts, l’any escolar encara marca les nostres vides. Per tant, podem dir que hem arribat al final de l’any i hi hem arribat més o menys bé. Déu n’hi do els reptes que ens ha plantejat aquest 2020-2021. El vam començar amb una espurna de llibertat acabada de recuperar que vam tornar a perdre al cap de només uns mesos; aquest curs ha continuat morint gent, hem vist negocis tancar, hem patit l’afectació de la nostra salut mental, però també hem vist la fita humana d’aconseguir-ne la vacuna abans d’un any i administrar-la a un ritme frenètic a dia d’avui. I el COVID encara ens ha permès parlar de moltes altres coses. Ens ha donat temps de fer una ullada a l’estat de la immigració, de sostenibilitat, de masclisme, d’educació, de l’Espanya buidada, de la burocràcia digital, la pobresa energètica, de bots financers, de si hi ha vida fora de la Terra i d’amor. 186 programes han donat per parlar de tot i bé. 186 imatges que il·lustren cadascun d'aquests temes componen la imatge d'avui en aquest gran collage portada dels nostres grans èxits. Ha estat un any complet i profitós. Perquè hem après molt i hem pogut compartir-ho amb vosaltres. Escuchar audio

Una nova atracció a Disneyland Resort, a California, ha provocat la polèmica perquè inclou el petó final de la Blancaneus. Aquell que totes recordem, el petó del príncep que la treu d’una mena d’estat catatònic en què ha entrat la Blancaneus per l’enverinament amb una poma, orquestrat per la seva madrastra. El cas és que el petó que la salva li fa el prínce, o en el llenguatge actual diríem el perpetra, quan ella està inconscient i això, en el context que vivim, no és un missatge que volem transmetre els nostres fills i filles.  De fet, la polèmica ens ha posat el mirall de què estan transmetent els dibuixos animats que veuen les nostres criatures. Son tan masclistes com sospitem? Voldríem veure un canvi en l’animació infantil, i més ara, Després del col·lapse?Amb la participació de-Núria Pedrós Pons, doctora en Pedagogia, membre de la Xarxa d’Expertes del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. -Delicia Aguado-Peláez, doctora en comunicació audiovisual i experta en el món Disney i sòcia investigadora de la cooperativa Aradia. -Sonia Herrera Sánchez, doctora en comunicació audiovisual i especialista en estudis de gènere. -Yago Fandiño, director de continguts infantils d’RTVE. -Elodie Mellado, assistent de programació a Filmin. -Mireia Manén i Calvet. -Myriam Ballesteros, presidenta de MIA (Mujeres en la Industria de la Animación). -Belli Ramírez, directora de producció de la 1ª y la 4ª temporada de Pocoyó.Escuchar audio

La pandèmia de la Covid19 ha suposat una crisi sense precedents que ens ha afectat a tots els nivells. En aquest context, el lideratge polític per gestionar i sortir d’aquesta crisi ha esdevingut un element clau que cal analitzar. A més, s’hi han sumat altres factors, com la influència de les xarxes socials o l’auge dels moviments populistes. Quins atributs calen per ser un bon líder?Cap a on avança la nostra política i la política global? Podríem plantejar-nos una nova manera de liderar Després del col·lapse?Amb la participació de-Euprepio Padula, expert en lideratge polític. -Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF Barcelona School of Management. Autor de “La política de les emocions”. -Verónica Fumanal, presidenta d’ACOP (Associació de comunicació política). -Tomàs Peire, director del postgrau en lideratge polític de la UAB. -Joseph Pich, professor d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF. -Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la UB. -Carlos Rico, professor i politòleg.Escuchar audio

L’ informe de l'Pentàgon publicat aquest divendres assegura que dels 144 albiraments d'ovnis des de 2004, tots menys un segueixen sense explicació. I no descarta la possibilitat que els objectes siguin extraterrestres. Les autoritats nordamericanes prefereixen anomenar aquests esdeveniments encara sense explicació com Fenòmens voladors no identificats, no "objectes". Aquest ha estat el seu primer pas per començar a abordar les múltiples incògnites i interrogants que desperta el món dels OVNIS allunyant-se de conspiranoies. El cas es que hi ha fenomens a dojo sense explicar que son vitamina pura per l’especulació i la feina sovint desprestigiada dels ufòlegs. El món dels fenòmens voladors no identificats, avui a Després del col·lapse. Amb la participació de-Thor Jurodovich, escriptor especialitzat en antropologia de les religions. -Nacho Vigalondo, director de cinema. -Josep Guijarro, periodista i ufòleg. -Pablo Vergel,  director de l’editorial Reediciones anomalas. -Miquel Sureda,  enginyer aeroespacioal, físic i divulgadorEscuchar audio

Acomiadem la setmana amb el nostre Resum setmanal. Comencem amb l’entrada de diners dels fons d'inversió a les macrogranges catalanes. Aquest model de ramaderia i agricultura intensiu porta problemes i la Generalitat ajusta les regulacions d'aquest negoci que és un oasi per als inversors, A Espanya, una de cada tres persones d'entre 20 i 39 anys se senten sovint soles. La Solitud és un problema que no discrimina edats i no atendre-la pot comportar problemes greus de salut. També hem picat la porta a la policia: qui controla als que ens-controlen?Sovint les manifestacions civils acaben amb ferits i denúncies. Tenim un problema amb les forces de l'ordre?El més destacat de la setmana en una sola emissió.Escuchar audio

L’audiència de Barcelona ha condemnat un mosso d’esquadra a 2 anys de presó per colpejar un periodista mentre cobria una mobilització social Entre els 2010 i 2016, més de 2.000 persones van denunciar haver patit violència policial a Espanya, segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Al 2019, les protestes per la sentència del Procés van acabar amb més de 200 ferits. Enguany, durant protestes per l'entrada a la presó de Pablo Hasel unes altres 200 persones més van resultar ferides. Aquests fets ens han fet plantejar-nos si els cossos policials estan més orientats a gestionar els aldarulls que a protegir l’ordre públic, i si això hauria de canviar Després del col·lapse. Amb la participació de-José Ángel Brandariz, professor de Dret Penal i Criminologia a la Universitat de la Corunya i codirector del projecte europeu Polstops. -Francesc Guillén, responsable de projectes i organització del departament d’Interior de la Generalitat. -Xavi Pellicer, diputat de la CUP. -Inma Viudes, portaveu del sindicat de Mossos d’Esquadra SAP-FEPOL. -Anaïs Franquesa, advocada i codirectora del centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. -Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals d'Amnistia Internacional Catalunya. -Manuel Soler, coordinador legal nacional de l’Agrupació Reformista de la Policia (ARP). -Manel Martínez, regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Feliu de LlobregatEscuchar audio

Tenim un problema amb la solitud. El problema no es limita a gent anciana als que els familiars hagin donat l'esquena, sinó que s'estén a altres edats. En el conjunt d'Europa ����, es calcula que prop de 30 milions de persones adultes sovint se senten soles, és un 7% de la població d’adults. A Espanya, una de cada tres persones (35%) d'entre 20 i 39 anys se senten sovint soles, segons ha detectat un estudi de l'Obra Social "la Caixa". La comunitat mèdica adverteix que la manca d'afecte pot conduir a greus problemes de salut, i més encara Després del col·lapse. Amb la participació de-Manuel Delgado, llicenciat en Història de l'art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona. -Albert Quiles, director de la fundació Amics de la Gent Gran-Pedro Aguilera, director de la FAGIC: Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya. -Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures. Ajuntament de Barcelona.Escuchar audio

Catalunya és una de les comunitats autònomes que més macrogranges té a tot l’estat. Parlem de granges que apleguen més de 2.000 animals cadascuna, majoritàriament porcs. En total a Catalunya en tenim vora 8 milions de caps. Aquest model intensiu de ramaderia ha generat tants problemes, sobretot amb el mediambient, per acció dels purins, que la Generalitat ha aprovat recentment una moratoria a noves explotacions ramaderes a 66 municipis i una llei nova per regular-ne la dejecció. El model intensiu, o més aviat, superintensiu, també ha arribat a l’agricultura, no sense pocs problemes. Els pagesos asseguren que aquestes explotacions destrueixen llocs de treball i perjudiquen el medi ambient, però en paral·lel els fons d’inversió hi han vist un oasi. I més encara ara, que les empreses alimentàries s’han vist tan afavorides Després del col·lpse. Amb la participació de-Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya. -Luis Ferreirim, responsable d’agricultura Greenpeace España. -Joan Carles Massot, president de Jarc Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. -Vicente Varo, experto en finanzas y portavoz de FINECT. Escuchar audio

Arribem a divendres i com ja és costum, aquesta tarda farem un resum repassant els moments més destacats de la setmana en el nostre Resum setmanal. Parlem de Dones cientifiques, persones que pel sol fet de ser dones van ser silenciades però el seu llegat, molt necessari avui dia, està més viu que mai. Vam tenir temps d’analitzar el pacte que s'ha gestat en plena pandèmia, amb tota la Unió sacsejada per la COVID19. Els caps d'estat van reunir-se per acordar un paquet d'ajudes als països més afectats pel virus. Ens van tocar 140.000 milions, que ara haurem de repartir. Revisem els ets i uts d’aquella negociació sense precedents i que definirà la nostra vida. Demà dissabte és l'últim dia per votar entre les 184 actuacions proposades per repartir 30 milions d'euros de pressupostos municipals a la plataforma Decidim.Barcelona. Educació i espai urbà són majoria entre les propostes de la Barcelona del futur i tu en pots formar part.Escuchar audio

En plena pandèmia, amb tota la Unió sacsejada per la COVID19, els caps d’estat i de govern dels 27 països membres es reuneixen per acordar un paquet d’ajudes als països més afectats pel virus.  Són 4 dies crucials, que decideixen el futur de tots. El final, ALERTA SPOLIER, es un paquet de 750.000 milions d’euros que es reparteix a parts iguals entre ajudes directes i crèdits . D’allà en va tornar Pedro Sánchez entre aplaudiments del seu gabinet, perquè ens van tocar 140.000 milions, que ara haurem de repartir. I per primera vegada podem veure les imatges de la càmera que va seguir el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ens ensenya els ets i uts d’aquella negociació sense precedents i que definirà la nostra vida Després del col·lapse. Amb la participació de-Joan Pere Plaza Font, Investigador i professor especialitzat en interregionalisme i institucions europees a ESCI-UPF. -Robert Cassajoana, Soci economista de SLM i director acadèmic de l’Institut Superior d’Empresa i Finances.-Maria Carou, Corrresponsal de RTVE a Brussel·les. -Albert Garrido,  periodista especialista en informació internacional. Escuchar audio

En els últims anys delegacions de ciutats com París, Stuttgart,  i Londres han vingut a Barcelona interessant-se pel model de les super illes que també ha atret a experts d’altres parts del món llunyanes com Australia. És una aposta urbanística que va començar fa 4 anys i que creu que una ciutat més verda, més humana i amb menys trànsit és possible. Ens els propers 4 anys Barcelona vol multiplicar per 5 els km d’aquestes illes verdes. Nosaltres n’hem parlat amb l’arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona Xavier Matilla i hem visitat la primera superilla de la ciutat la del Poble Nou. Fragment de l'emissió, Jaume Collboni: "L'Hermitage es una oportunitat" - 16/06/2021Escuchar audio

Per fer front a les conseqüències de la crisi econòmica als comerços de la ciutat l’ajuntament de Barcelona ha posat en marxa des de mitjans de maig un projecte pilot que aposta per la comunicació digital intel·ligent que aprèn dels clients. S’està fent a 4 comerços de l’Eixample i és possible gràcies a la inversió de 150.000 eurus invertits al 50% entre l’Ajuntament i el Cercle Tecnològic de Catalunya Techno. Compta també amb el suport de l’associació de comerciants CorEixample. Fragment de l'emissió, Jaume Collboni: "L'Hermitage es una oportunitat" - 16/06/2021Escuchar audio

Aquest dissabte finalitza el termini de votació oberta a Barcelona per decidir com s’han de repartir 30 milions d’eurus del pressupost municipal. Hi ha 184 actuacions proposades, la majoria iniciatives de l’àmbit educatiu i de la pacificació de l’espai públic, que es poden escollir a través de la plataforma Decidim.Barcelona. El fet és que la ciutat ha començat a prémer l’accelerador per encarar la sortida de la crisi de la COVID19 i hem volgut preguntar-nos com serà la Barcelona pots pandemia, la Barcelona #DespresDelCollapse. Amb la participació de-Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia de la ciutat de Barcelona. -Pau Rubio cap comunicación ISGLOBAL-Anna Menéndez, presidenta FAVB Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona-Dani Granados, delegat de Drets Culturals Ajuntament de Barcelona, ICUBAmb testimonis de-Barcelona Activa, CTecno Cercle Tecnològic de Catalunya, CorEixample, Barrabés, Crearte Styling, Beabloo i Ajuntament de BarcelonaEscuchar audio

Creu Casas va ser una una farmacèutica,  professora, i briòloga, estudiosa de les molses, la més important del segle XX, però el seu nom ha passat desapercebut pel gran públic. Això mateix ha passat amb Margarita Salas, Katherine Johnson o Hipatia d’Alexandria entre d’altres. Ja coneixem les raons profundes per les que han estat silenciades, però el seu llegat és ben viu entre la comunitat científica. Un llegat molt necessari després d el col·lapse. Amb la participació de-Dunia Ramiro, autora del documental sobre Creu Casas. -Marta Macho Stadler, profesora de la Universitat del País Vasc (UPV/EHU), i editora del blog "Mujeres con ciencia". -Maite Paramio, Vicepresidenta de AMIT, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues.Escuchar audio

El 43% de la població catalana ha rebut almenys una dosi de la vacuna. Els hospitals comencen a buidar-se d’emergències #COVID i amb les dades al davant, és raonable pensar que ens pocs mesos recuperarem la normalitat,  o alguna cosa molt semblant. Els últims 15 mesos han trasbalsat les nostres vides i en volem fer un repàs. I també fer una ullada als reptes que tenim per endavant, com els jocs olímpics,  o la represa de l’oci nocturn, que de ben segur seran molt diferents després del col·lapse. Amb la participació de-Roger Paredes, cap de secció del Servei de Malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. -Josep Maria Llibre, metge adjunt a la Unitat VIH a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol-Dr. Quique Bassat, epidemiòleg i pediatra d’ISGLOBAL Institut de Salut Global de Barcelona. -Anna Vilella, epidemiòloga de l’Hospital Clínic-Teresa Moratalla, psicòloga clínica i secretaria de la junta de govern del col·legi oficial de psicologia de Catalunya. Escuchar audio

Concloem una nova setmana, en la qual hem tocat temes importants. Avui repassem els millors moments de la setmana al nostre "Resum Setmanal". El Cotxe Elèctric no és ecològic. Sense una transició energètica, el cotxe elèctric pot ser més contaminant que un cotxe comú. Les dificultats per reciclar les bateries de liti, un mineral finit i escàs, o la petjada ecològica en la mera fabricació dels cotxes o el subministrament d’electricitat ens fa preguntar-nos si estem pensant en la línea correcta o si el cotxe elèctric és una forma més de green washing. És correcte donar-li suport des del govern davant d'altres alternatives més adequades?35 anys han passat des de l’explosió de la central nuclear de Txernòbil. A conseqüència de l'accident es va emetre unes 400 vegades més radiació que l'alliberada per la bomba nuclear llançada sobre Hiroshima. Aquest és, fins ara, el major accident nuclear de la història i el debat sobre l’energia nuclear continua obert. Hi ha gent que clama que la necessitem més que mai . Si hi ha alguna cosa que ha posat encara més en evidència aquesta pandèmia són les desigualtats socials de el món en què vivim. 3.000 entitats socials catalanes que lluiten contra la pobresa i les desigualtats, reclamen al nou executiu que “premi l’accelerador” i posi en marxa el rescat social “de manera immediata”. Les agrupacions veïnals i les xarxes d'ajuda estan més actives Després del col·lapse. Escuchar audio

El 26 d'abril de 1986 el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va patir una explosió durant unes proves tècniques. A conseqüència de l'accident es va emetre unes 400 vegades més radiació que l'alliberada per la bomba nuclear llançada sobre Hiroshima. Aquest és, fins ara, el major accident nuclear de la història. 35 anys després, el debat sobre l’energia nuclear continua obert però compta amb arguments renovats, perquè davant d’una crisi climàtica a tombar la cantonada, hi ha gent que clama que la necessitem més que mai . És possible que la comencem a mirar amb uns altres ulls Després del col·lapse?Amb la participació de-Cristina Rois, coordinadora del moviment ibèric antinuclear. Membre del comitè assessor del consell de Seguretat Nuclear per Ecologistes en Acció. -Lluis Batet, professor agregat, Dept. Física, U. Politècnica de Catalunya i expert en Enginyeria Nuclear. -Evelyn Segura, biòloga, divulgadora científica i presentadora de Qué Animal, a La 2 de TVE-José Joaquín Rodríguez Moreno, doctor en Art i Humanitats i autor de l'estudi "L'energia atòmica vista a través de la cultura popular nord-americana: una aproximació”.Escuchar audio

L’anunci de SEAT de fabricar 500.000 cotxes elèctrics a Martorell a partir del 2025 ha posat el cotxe elèctric al radar de tothom . El director de la marca va demanar un pla d’impuls del govern espanyol i la comissió europea, que s’ha traduït en una sèrie de subvencions al cotxe elèctric.  La mesura, a simple vista, sembla estar en línia amb l’objectiu de reducció de gasos contaminants que s’ha marcat Europa abans del 2030, però quan la mires més a prop, sorgeixen els dubtes. Les dificultats per reciclar les bateries de liti, un mineral finit i escàs, o la petjada ecològica en la mera fabricació dels cotxes o el subministrament d’electricitat ens fa preguntar-nos si estem pensant en la línia correcta o si el cotxe elèctric és una forma més de green washing, de donar aparença de sostenibilitat a coses que no ho son tant, una pràctica molt en boga ara, Després del col·lapse. -Guillaume Fouché, Director de negocis a Bloomberg New Energy Finance. -Alex Barredo, periodista especialitzat en tecnologia. -Francisco Llorente, economista. -Paula Bartolomé, directora de Comunicació a Citroën.Escuchar audio

En els últims set mesos a Barcelona s’han posat en marxa dos centres residencials especialitzats en l’atenció a dones sense sostre. Al mes d’octubre es va obrir La Llavor dels Serveis Socials de Sant Joan de Déu i més recentment La Violeta de la Fundació Assís. I a més un dels 3 albergs municipals per a gent sense sostre que hi ha a la ciutat s’ha especialitzat en l’atenció a dones en situació de carrer. Però aquesta sensibilitat vers les dones sense llar no ha estat sempre tan positiva. Per això volem posar en valor el Lokal de la Lola un projecte que va sorgir fa 4 anys per atendre les dones sense sostre. En aquell moment els recursos i les entitats especialitzades en atendre aquest col.lectiu encara no havien fet una aposta decidida d’enfoc de gènere. A Nou Barris, un grup de dones vinculades als moviments socials i veïnals del districte van ser les pioneres. Tothom les coneix com Las Lolas. Nosaltres les hem visitat. Fragment de l'emissió, “3.000 entitats reclamen al nou executiu el rescat social” - 08/06/2021Escuchar audio