El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Tres peces per a quartet de corda"; "Le chant du rossignol", poema simfònic; "Quatre cançons populars russes", per a cor de veus femenines; "Ragtime", per a onze instruments. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Renard", història burlesca cantada i interpretada per a dos tenors, dos baixos i petita orquestra; "Les noces" per a solistes, cor, quatre pianos i percussió. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Dos poemes de Paul Verlaine", per a baríton i orquestra; Estudis per a piano, op. 7 (selecció); "La consagració de la primavera". Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Cant fúnebre" op. 5; "Petruixka", suite del ballet. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Scherzo fantàstic" op. 3; "Focs d'artifici" op. 4; "L'ocell de foc", suite del ballet. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui sentirem: "Klagelied" B76; Coral per a orgue "Ein feste Burg ist unser Gott" B184; Sonata per a dos violins, viola da gamba i continu, en do major, B266; cantata "Heut triumphieret Gottes Sohn", B43. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques seves, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Membra Jesu nostri", cantates VI i VII; Preludi i Ciaccona per a orgue, B173; Preludi en mi major B141; Sonata a trio núm. 5, op. 2. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Membra Jesu nostri", cantates I a V. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: Suite per a clavicèmbal en sol major, núm. 7; Sonata a trio núm. 3, op. 2; Cantata "Herzlich Lieb, hab ich dir o Herr". Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: Motet "Cantate Domino"; Sonates per a violí, viola da gamba i clavicèmbal, op. 1/1 i op. 1/3; Cantata "Nun danket alle Gott". Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Happy end" (tres cançons); "Els set pecats capitals". Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la república de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat" i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París i, el setembre del 1935, cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.

Avui sentirem: "L'òpera de tres rals" (selecció); "Kleine Mahagonny" (selecció). Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la República de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat" i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París, i el setembre del 1935 cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.

Avui sentirem: "Das Berliner Requiem"; "Der Lindberghflug" ("El vol de Lindbergh sobre l'oceà"). Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la República de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la seva joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat" i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París, i el setembre del 1935 cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.

Avui sentirem: "Recordare", op. 11 (fragment); Concert per a violí i orquestra de vent, op. 12; "La llegenda del soldat mort" i "A Potsdam sota els roures", per a cor a cappella. Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la república de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la seva joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat", i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París, i el setembre del 1935 cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.

Avui sentirem: Simfonia núm. 1; "Zaubernacht", pantomima-ballet, op. 9 (fragments). Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la república de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la seva joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat", i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París, i el setembre del 1935 cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.

Avui escoltarem: Cantates per al tercer diumenge després de l'Epifania BWV 73, 111, 72 i 156 (fragments). En arribar a Leipzig l'any 1723 amb el càrrec de kantor de les esglésies de la ciutat, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va haver d'escriure una ingent quantitat de música religiosa per a tots els diumenges i dies festius de l'any. L'època de més activitat era Nadal, que s'acabava amb la festa de l'Epifania i dels diumenges successius, per als quals va compondre diverses cantates solemnes i festives que descobrirem al llarg d'aquests cinc capítols.

Avui escoltarem: Cantata BWV 155 (per al segon diumenge després de l'Epifania) i Cantata BWV 3 (per al segon diumenge després de l'Epifania). En arribar a Leipzig l'any 1723 amb el càrrec de kantor de les esglésies de la ciutat, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va haver d'escriure una ingent quantitat de música religiosa per a tots els diumenges i dies festius de l'any. L'època de més activitat era Nadal, que s'acabava amb la festa de l'Epifania i dels diumenges successius, per als quals va compondre diverses cantates solemnes i festives que descobrirem al llarg d'aquests cinc capítols.

Avui escoltarem: Cantata BWV 13 (per al segon diumenge després d'Epifania) i Cantata BWV 248/6 per al dia de Reis (pertanyent a l'Oratori de Nadal). En arribar a Leipzig l'any 1723 amb el càrrec de kantor de les esglésies de la ciutat, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va haver d'escriure una ingent quantitat de música religiosa per a tots els diumenges i dies festius de l'any. L'època de més activitat era el Nadal, i s'acabava amb la festa de l'Epifania i els diumenges successius, per als quals va compondre diverses cantates solemnes i festives que descobrirem al llarg d'aquests cinc capítols.

Avui escoltarem: Cantata BWV 65 (per al dia de Reis), Cantata BWV 124 (per al primer diumenge després d'Epifania) i Cantata BWV 154 (per al primer diumenge després d'Epifania). En arribar a Leipzig l'any 1723 amb el càrrec de kantor de les esglésies de la ciutat, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va haver d'escriure una ingent quantitat de música religiosa per a tots els diumenges i dies festius de l'any. L'època de més activitat era el Nadal, i s'acabava amb la festa de l'Epifania i els diumenges successius, per als quals va compondre diverses cantates solemnes i festives que descobrirem al llarg d'aquests cinc capítols.

Avui escoltarem: Cantata BWV 123 (per al dia de Reis) i Cantata BWV 32 (per al primer diumenge després d'Epifania). En arribar a Leipzig l'any 1723 amb el càrrec de kantor de les esglésies de la ciutat, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va haver d'escriure una ingent quantitat de música religiosa per a tots els diumenges i dies festius de l'any. L'època de més activitat era el Nadal, i s'acabava amb la festa de l'Epifania i els diumenges successius, per als quals va compondre diverses cantates solemnes i festives que descobrirem al llarg d'aquests cinc capítols.