Avui sentirem: "Adoration" (violí i orquestra); "Resignation" i "Praise the Lord" (cor); Concert per a violí núm. 2; Simfonia núm. 4 (III. Allegro: Juba); "Dances in the Canebrakes" (piano). Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.
Avui sentirem: Quintet amb piano, en la menor; "My soul's been anchored in the Lord"; "Songs to a dark Virgin". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.
Avui sentirem: Quartet núm. 2, en la menor (II. Andante cantabile); Concert per a piano núm. 1; "Mississipi Suite". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.
Avui sentirem: Quartet núm. 1, en sol major; "Fantasia negra"; "Ethiopia's shadow in America"; "Deserted garden". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.
Avui sentirem: Simfonia núm. 1, en mi menor. Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora del departament de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció es manté inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.
Avui escoltarem: "Requiem" op. 89 (selecció); "Te Deum" per a cor i orquestra, op. 103. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui escoltarem: Missa en re major, per a cor, solistes i orquestra op. 86. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui escoltarem: "La núvia de l'espectre" cantata op. 69 (selecció); "Santa Ludmilla", oratori per a cor, solistes i orquestra, op. 71. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui sentirem: "Duets moravis" op. 32; Psalm 149, per a cor mixt i orquestra, op. 79. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons "a cappella" o amb piano fins a grans composicions simfonicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui escoltarem: "Stabat Mater" op. 58 (selecció). La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a capella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui hem sentit: "Regne amour" (ària de "Zoroastre"); "Du pouvoir de l'amour" (ària de "Pygmalion"); Suite de danses de "Pygmalion"; "C'est trop soupirer" (de "Les Paladins"); "Les Boréades" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Platée" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Castor et Pollux" (selecció); "Dardanus" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Hippolyte et Aricie" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de la Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Les indes galants"(selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "La tempesta", música incidental per a l'obra de Shakespeare, op. 109; "Tapiola", poema musical, op. 112. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en do major, op. 105; "Intrata" (de la "Música ritual maçònica", per a orgue, op. 113); "Esbossos" per a piano, op. 114. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical, i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Oma maa" (Nostra terra), cantata per a cor mixt i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6 en re menor, op. 104. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Les oceànides", poema simfònic op. 73; Simfonia núm. 5 en mi bemoll major, op. 82. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Pelléas et Mélisande", poema simfònic op. 46; Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 47. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Raul
Voldria recomanar-vos que facin una setmana de Enrique Soro o també podria ser compositors Xilenes(n'hi molts, per cert sóc Xilè.) Si necessiteu més informació, no dubteu a posar-vos en contacte raulcelismaturana@gmail.com Gràcies per el programa, salutacions des de Berlín.