El fotimer

Com a homenatge al recentement desaparegut Ozzy Osbourne, comencem temporada amb un dels discos que, a principis de la dècada dels 70, van posar els pilars del futur heavy metal, "Paranoid", segon disc de Black Sabbath. 01 "War pigs/Luke's wall" 02 "Paranoid" 03 "Planet caravan" 04 "Iron man" 05 "Electric funeral" 06 "Hand of doom" 07 "Rat salad" 08 "Jack the stripper/Fairies wear boots" 09 "Paranoid" - Megadeth 10 "Planet caravan" - Pantera 11 "Hand of doom" - Slayer 12 "War pigs" - Faith No More

El darrer programa de la temporada és novament especial: escoltem "El nus i altres mons", del 2019, amb el seu creador, Xarim Aresté. Ens explicarà per què aquest, el cinquè disc en solitari, és el seu disc maleït. 01 "El prat" 02 "Respira" 03 "Estaves al mig del merder" 04 "Orquestra" 05 "Allà on no cou l'amor" 06 "El temps de les flors" 07 "Em desfermaré" 08 "Arrencar el vol" 09 "Cançó dels morts" 10 "He vingut a adorar-te" 11 "Deixalles vora el riu" 12 "Soltar-ho tot" 13 "5555" 14 "4444" 15 "3333" 16 "2222" 17 "1111" 18 "0000"

ZZ Top és un grup de començament dels 70 que, en els seus inicis, feien un blues-rock tirant a hard. Sota la simplicitat del trio i les harmonies blues van fer una colla de discos molt interessants, però cap tant com el del 1973, el tercer de la seva carrera, "Tres hombres". 01 "Wintin' for the bus" 02 "Jesus just left Chicago" 03 "Beer drinkers & hell raisers" 04 "Master of sparks" 05 "Hot, blue and righteous" 06 "Move me on down the line" 07 "Precious and Grace" 08 "La Grange" 09 "Shiek" 10 "Have you heard?" 11 "La Grange (live)" 12 John Lee Hooker - "Boom Boom" 13 Sam the Sham - "Wooly Bully" 14 Cream - "White room" 15 George Jones - "The race is on" 16 Jimi Hendrix - "Voodoo chile"

Keane van ser el hype del 2004 amb el seu disc de debut, "Hopes and fears", post-britpop, amb influències de la música alternativa i l'electrònica soft, i gust per les melodies, amb un biaix cap a l'èpica i una certa intranscendència lírica. Vint anys més tard, el disc roman com un molt bonic i agradable document de l'època. 01 "Somewhere only we know" 02 "Bend and break" 03 "We might as well be strangers" 04 "Everybody's changing" 05 "Your eyes open" 06 "She has no time" 07 "Can't stop now" 08 "Sunshine" 09 "This is the last time" 10 "On a day like today" 11 "Untitled 1" 12 "Bedshaped"

Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal. 01 "Movin' on up" 02 "Slip inside this house" 03 "Don't fight it, feel it" 04 "Higher than the sun" 05 "Inner flight" 06 "Come together" 07 "Loaded" 08 "Damaged" 09 "I'm coming down" 10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)" 11 "Shine like stars"

El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes. 01 "Solar sex panel" 02 "The action" 03 "Inside job" 04 "Big love" 05 "Take another look" 07 "Do you want my job" 08 "Don't go away mad" 09 "Fool who knows" 10 "She runs hot" 11 "Don't think about her when you are trying to drive" 12 "Don't bug me when I'm working" 13 John Hiatt - "Have a little faith in me" 14 Nick Lowe - "Cruel to be kind" 15 Ry Cooder - "Paris, Texas" 16 Joe Cocker - "Night calls"

Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.

El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats. 01 "Cigarettes and chocolate milk" 02 "Greek song" 03 "Poses" 04 "Shadows" 05 "California" 06 "The tower of learning" 07 "Grey gardens" 08 "Rebel prince" 09 "The consort" 10 "One man guy" 11 "Evil angel" 12 "In a graveyard" 13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)" 14 "Across the universe" 15 Loudon Wainwright III - "One man guy"

It's a Beautiful Day va ser una banda de l'escena psicodèlica de San Francisco de finals dels 60 que no va tenir tant èxit com d'altres de contemporànies. Només van publicar quatre discos entre el 1969 i el 1973, on mostraven el camí cap al rock progressiu abans que no fos evident. La seva barreja de folk, jazz, rock i world music, vista amb el temps, els fa únics. 01 "White bird" 02 "Hot summer day" 03 "Wasted Union blues" 04 "Girl with no eyes" 05 "Bombay calling" 06 "Bulgaria" 07 "Time is"

La banda americana de Filadèlfia The War On Drugs va aconseguir el Grammy a millor àlbum de rock en l'edició del 2018 amb el seu quart disc, "A deeper understanding", una obra mestra contemporània on trobem neopsicodèlia i un ús sensible i intel·ligent de l'electrònica. 01 "Up all night" 02 "Pain" 03 Holding on" 04 "Strangest thing" 05 "Knocked down" 06 "Nothing to find" 07 "Thinking of a place" 08 "In chains" 09 "Clean living" 10 "You don't have to go"

El tercer disc de The Allman Brothers Band va capturar en directe tot el talent de la banda especialitzada en el blues més rocker del sud dels Estats Units. Va ser un èxit comercial i figura en tots els catàlegs de millors discos de la història, tot i ser en directe i instrumental. 01 "Statesboro blues" 02 "Done somebody wrong" 03 "Stormy monday" 04 "You don't love me" 05 "Hot 'Lanta" 06 "In memory of Elizabeth Reed" 07 "Whipping post"

Els anys 80, a banda de la frivolitat ballable per la qual són fonamentalment recordats, també són la dècada d'esplendor del heavy. Escoltem el quart disc de Metallica, del 1988, que es considera el darrer que van fer dins el subgènere trash abans d'obrir-se a un públic més ampli. 01 "Blackened" 02 "...And justice for all" 03 "Eye of the beholder" 04 "One" 05 "The shortest straw" 06 "Harvester of sorrow" 07 "The frayed eyes of sanity" 08 "To live is to die" 09 "Dyers eve"

The Stooges van ser un grup sense gaire èxit a la seva època de finals dels 60 i inicis dels 70 que, no obstant, van deixar un llegat imprescindible per entendre el punk, que es consolidaria amb The Ramones i The Sex Pistols a mitjans de la dècada. El seu segon disc, del 1970, és una obra mestra, el disc preferit de gent com Joey Ramone, Nick Cave o Steve Albini. De fet, els tres primers discos són obres mestres. 01 "Down on the street" 02 The Pixies - "Rock music" 03 The Doors - "Back door man" 04 "Loose" 05 Deep Purple - "Smoke on the water" 06 "T.V. Eye" 07 "Dirt" 08 "1970" 09 "Fun house" 10 "L.A. Blues"

Tornem a la dècada dels 90 per escoltar un disc fundacional de l'indie noranter. El dream pop psicodèlic dels poc prolífics Mazzy Star (quatre discos en 35 anys) s'expressa més narcòtic que mai en aquesta obra classificada sempre entre el millor de la seva època. 01 "Faced into you" 02 "Bells ring" 03 "Mary of silence" 04 "Five string serenade" 05 "Blue light" 06 "She's my baby" 07 "Unreflected" 08 "Wasted" 09 "Into dust" 10 "So tonight that I might see" 11 Arthur Lee - "Five string serenade" 12 J Mascis -"Fade into you"

Fem una mica d'arqueologia musical comparada escoltant el que es considera un dels discos fundacionals del rock, el debut en LP de Little Richard, del 1957, i a continuació els singles que havia publicat abans, des del 1951, que tenien un to més formal. El rock&roll va consistir a trencar aquests formalismes. 01 "Tutti frutti" 02 "True, fine mama" 03 "Can't believe you wanna leave" 04 "Ready Teddy" 05 "Baby" 06 "Slippin' and slidin'" 07 "Long tall Sally" 08 "Miss Ann" 09 "Oh why?" 10 "Rip it up" 11 "Jenny, Jenny" 12 "She's got it" 13 "Taxi blues" 14 "Every hour" 15 "Get rich quick" 16 "Thinkin' 'bout my mother" 17 "Ain't nothin' happenin'" 18 "Why did you leave me" 19 "Please have mercy on me" 20 "I brought it all on myself"

El tercer disc del músic anglès d'origen africà va ser un gran salt més enllà del nou soul, amb influències tan diverses com Pink Floyd, Marvin Gaye, Bill Withers o Fela Kuti. "Love & hate" apareix a totes les llistes del millor del 2016. L'escoltem amb Xavi Duran, antic treballador de la discoteca de Catalunya Ràdio i TV3. 01 "Cold little heart" 02 "Black man in a white world" 03 "Falling" 04 "Place I belong" 05 "Love & hate" 06 "One more night" 07 "I'll never love" 08 "Rule the world" 09 "Father's child" 10 "The final frame"

Quan Georges Brassens va morir el 1981, tenia un grapat de lletres i cançons a mig fer. El seu amic i músic Jean Bertola va fer una feina increïble donant vida a aquests projectes, que es van publicar en dos discos. Escoltem aquestes cançons al costat del cantautor català Miquel Pujadó, que acaba de publicar un triple disc amb totes les cançons de Brassens que ell ha traduït al català. 01 George Brassens - "Le temps ne fait rien à l'affaire" 02 Miquel Pujadó - "El temps no té cap importància" 03 Jean Bertola - "Quand les cons sont braves" 04 Jean Bertola - "La nymphomane" 05 Jean Bertola - "L'andropause" 06 Jean Bertola - "La maîtresse d'école" 07 Jean Bertola - "Entre la rue de Didot et la rue de Vanves" 08 Jean Bertola - "Méchante avec des jolies seins" 09 Jean Bertola - "Si seulement elle etait jolie" 10 Jean Bertola - "Chansonnette a celle qui reste pucelle" 11 Jean Bertola - "Le progrès" 12 Jean Bertola - "Le revenant" 13 Jean Bertola - "Le sceptique"

El 1982, Donald Fagen, després de la separació de Steely Dan, va entrar a l'estudi a gravar el que seria el gran disc de la seva vida. "The nightfly" és un àlbum únic, elegant, de pop-jazz sofisticat que, a més, va ser pioner en la tecnologia d'enregistrament digital. Això va permetre a un perfeccionista com Fagen treballar més còmodament. Tot el projecte el va desgastar tant que va trigar onze anys a gravar un nou disc. 01 Donald Fagen - "I.G.Y." 02 Donald Fagen - "Green flower street" 03 Donald Fagen - "Ruby baby" 04 Donald Fagen - "Maxine" 05 Donald Fagen - "New frontier" 06 Donald Fagen - "The nightfly" 07 Donald Fagen - "The goodbye door! 08 Donald Fagen - "Walk between raindrops" 09 Sonny Rollins - "How high the moon" 10 Sonny Rollins - "Rock a bye your baby with a dixie melod

Ara fa pocs dies ha mort Bill Fay, un personatge únic de la música britànica. Va publicar dos discos el 1970 i 1971 que van passar sense pena ni glòria. Com que no es podia guanyar la vida com a músic, es va dedicar a altres coses, com fer de jardiner. A finals dels 90, va ser redescobert i va passar a ser considerat un artista de culte gràcies a influents prescriptors com Jeff Tweedy. Gràcies a això, va tornar a publicar, ja a la tercera edat, tres discos més. Avui n'escoltem el segon, del 2015. 01 "The geese are flying westward" 02 "War machine" 03 "How little" 04 "Underneath the sun" 05 "Something else ahead" 06 "Order of the day" 07 "Who is the sender?" 08 "The freedom to read" 09 "Bring it on, Lord" 10 "A page incomplete" 11 "A frail and broken one" 12 "World of life" 13 "I hear you calling (studio reunion)"

Tornem a l'oasi dels anys 90 per escoltar el disc de debut de Garbage, una banda pionera en l'exploració de l'electrònica aplicada al rock alternatiu. El 1995, "Garbage" va ser ben rebut per la crítica i alhora un gran èxit comercial. No oblidem que el bateria del grup, Butch Vig, havia estat el productor del "Nevermind" de Nirvana. 01 "Supervixen" 02 "Queer" 03 "Only happy when it rains" 04 "As heaven is wide" 05 "Not my idea" 06 "A stroke of luck" 07 "Vow" 08 "Stupid girl" 09 "Dog new tricks" 10 "My lover's box" 11 "Fix me now" 12 "Milk"