En aquest episodi del Tren de la Història viatgem del 1375 al segle XXI amb dues històries que exploren com representem i expliquem el món. Comencem amb els 650 anys de l’Atles Català, una obra extraordinària atribuïda a Cresques Abraham i considerada un dels mapes més fascinants de la Mediterrània medieval. Sis fulls de pergamí plens d’or, miniatures i cosmografia que aspiraven a guiar viatgers molt abans que tinguéssim GPS a la butxaca. Parlem amb Noelia Ramos, cap de la Cartoteca de Catalunya, per entendre què el fa tan singular, quina és la seva veritable història i com es va convertir en un autèntic mite de la cultura catalana. Tot seguit pugem al MNACTEC BUS, el museu itinerant del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Un autobús convertit en espai interactiu i immersiu que porta la ciència, la tecnologia i el patrimoni industrial a escoles i pobles d’arreu, especialment del món rural. Amb Carme Prats descobrim com funciona aquest museu sobre rodes, què s’hi pot veure a dins —des del canvi del paisatge fins a la recerca científica, la robòtica o la transició ecològica— i com vol transformar la manera com la ciutadania viu la divulgació científica.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Viatgem fins al 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va autoritzar la creació de la Universitat de Barcelona. En plena ebullició humanista, la ciutat aspirava a tenir un centre de coneixement propi per impulsar el progrés del país. En parlem amb Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, que ens explica com eren els primers estudiants, quins conflictes va afrontar la UB al llarg dels segles i com va renéixer després de 1714.📚 Tot seguit, recuperem un altre tresor ocult de la nostra història: el patrimoni bibliogràfic dispersat durant la desamortització eclesiàstica del segle XIX. Llibres, arxius i pergamins que van circular entre convents i institucions, fins a trobar refugi a la Biblioteca Provincial de Tarragona fundada el 1847. En parlem amb la seva directora, Dolors Saumell, que ens guia per aquest recorregut entre pèrdues, salvaments i recuperació patrimonial.🚂 Dos trajectes que ens demostren com la història del nostre país es manté viva a través de les seves aules i els seus llibres.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La directora de l'Arxiu Tarradellas Macià, Núria Gavarró, ens presenta la jornada dedicada a la preservació documental dels arxius dels casals catalans a la diàspora per evitar que el temps ho esborri per sempre. I després descobrim la història fascinant i tràgica de l’Escola del Mar, joia pedagògica destruïda el 1938 pels feixistes, i que ara es vol reconstruir per ubicar-hi el Museu de l'Educació de Catalunya. Un viatge imprescindible per entendre com la memòria explica el present compartit amb el pedagog Jordi Vivancos i l'arquitecte Marc Cuixart Goday i net del creador de l'Escola del Mar.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
A "El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom" (Efadós) David Revelles i Jesús Martínez ens expliquen com ara fa cent anys la violència omplia els carrers d'una ciutat convulsa. Montserrat Terrones ens presenta "Història de l'art en femení" (Garbuix Books), un llibre imprescindible per recordar qui eren Dora Maar, Frida Kahlo... i qui van ser Élisabeth Vigée Le Brun, Rachel Ruysch, Artemisia Gentileschi... i moltes altres dones ara oblidades. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El professor Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) ha estudiat la importància del comerç mediterrani també després de l'inici de la colonització d'Amèrica i ens presenta "Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani" (Rafael Dalmau Editor). I amb Ramon Alberch, referent de l'arxivística mundial, parlem de l'origen de l'Arxiu Municipal de Barcelona arran de la publicació del seu llibre "Fem Arxiu, construïm ciutat".L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Un petit objecte trobat a Sabadell el 1977 ha resultat ser un fragment d’ivori d’hipopòtam del calcolític, identificat pels investigadors de la UB com un possible ídol o eina tèxtil. La troballa revela l’existència de xarxes d'intercanvi mediterrànies i el paper de materials exòtics en la prehistòria catalana. Ens ho ha explicat el catedràtic a la UB, Javier López Cachero. L’Arxiu Nacional de Catalunya presenta una exposició excepcional que rescata la tasca diplomàtica de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil. A través de documents originals recuperats dels ‘Papers de Salamanca’, correspondència inèdita i filmacions de Laya Films, la mostra revela la creació de la Secretaria de Relacions Exteriors i la xarxa de delegacions catalanes al món entre 1936 i 1939. N'hem parlat amb el comissari de la mostra, el politòleg Manuel Manonelles.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Amb els seus negocis, la nissaga dels Castellarnau va transformar Tarragona i el seu port. Ens ho expliquen la directora de l'Arxiu Històric de Tarragona Laia Lanceta i la historiadora Isabel Companys, comissària de l'exposició "El món dels Castellarnau". A més, recordem que el 1925 la dictadura de Primo de Rivera va clausura el camp del FC Barcelona i l'Orfeó Català. En parlem amb l'historiador Joaquim Monclús que acaba de publicar un llibre sobre el tema a Dalmau Editor.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El professor Arnau Vives (UB) ens ajuda a entendre la importància d'una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, ara que Barcino ha publicat una nova edició del "Llibre d'Amic i Amat". I l'historiador Pablo Batalla ens explica com totes les ideologies des del nazisme fins l'anarquisme, passant pel comunisme i el feminisme, han utilitzat l'excursionisme per fer política al seu llibre "La bandera en la cumbre" (Capitán Swing). A més, visitem la sala de ball abandonada de l'estació de tren de Flinders Street de Melbourne.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
La militant comunista Roser Rius, que va ser torturada i empresonada el 1974 a la presó de Yeserías de Madrid, ens presenta el seu llibre "Memòria dibuixada", on reuneix i dotzenes de dibuixos que tant li servien com a mitjà de comunicació íntim amb el seu company, també empresonat, a Carabanchel, com a vàlvula d'escapament de la situació viscuda. La seva publicació es produeix justament en el 50è aniversari de la mort de Franco.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Antoni Tortajda ens parla de ‘La Infàmia’, l'exposició del Museu Marítim de Barcelona sobre esclavatge, memòria i racisme històric. I Àngels Parés (Associació per a l’Estudi del Moble) presenta el projecte “El teu bagul, la nostra història”, per què els baguls familiars, plens de records i secrets, són testimonis vius del nostre passat.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
A més de la famosa torre, Eiffel també va construir ponts pels ferrocarrils d'arreu del món, també a casa nostra. Ens ho explica Lluïsa Amenós, autora de “L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro” (Rafael Dalmau Editor). També presentem "històries que no fan la Història" (Eumo Editorial), on Carlo Greppi reflexiona sobre com s'ho fan els historiadors per explicar les vides anònimes que també fan la HistòriaL’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
El professor de literatura comparada, Antoni Martí Monterde, ens porta a les estacions de Portbou i Can Franc. La historiadora Núria Miquel Magrinyà ens explica que el Passeig de Gràcia abans eren jardins i parcs d'atraccions. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Què se sent amb un crani de fa 75.000 anys a les mans? Conversem amb la doctora Lucía López-Polín (Iphes), que ha reconstruït el crani protagonista del documental “Secrets of the Neanderthals” de Netflix. I el catedràtic emèrit Josep M. Torras Ribé (UB), ens desvela qui van ser els botiflers quintacolumnistes infiltrats a la Catalunya de 1714 al seu nou llibre publicat per Rafael Dalmau Editor.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.
Hem conversat amb Vicenç Altaió sobre el seu últim llibre, “El radar americà” (Galaxia Gutenberg), la biografia de l’arquitecte i galerista afincat a Cadaqués, Lanfranco Bombelli.I l’historiador Oriol Riart explica al llibre “Érem feres” (Pagès editors) què van escriure els combatents de la guerra civil als seus diaris personals.
La costa empordanesa amaga un vaixell romà amb tota la seva càrrega. Rut Geli, directora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ens explica els seus secrets. I ara que torna la lliga, val la pena recordar que fa 100 anys la violència d'extrema dreta ja era present al futbol. N'hem parlat amb J.F. Mota, autor del llibre "Els ultres de la Peña Ibérica" (Manifest Llibres).
Dos personatges singulars protagonitzen aquest viatge: El doctor en Història, Marcel Farinelli ens presenta el seu llibre “Antoni Simon Massa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme” (Rafael Dalmau, ed.). I conversem amb la professora de filosofia Júlia Torres Canela de la seva biografia “Olympe de Gouges, els orígens de la filosofia política feminista” (Ed. Enoanda).
Conversem amb David Ballester sobre el seu llibre “Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo”.El músic i filòleg Xavi Olucha ens presenta el seu treball “Ni corall ni roses”, on musica poesia barroca amb ritmes urbans.
Entrevistem al periodista i professor de la UPF Joan Safont, comissari de l’exposició “100 anys de Coses Vistes, el llibre que va convertir Josep Pla en escriptor”. I el professor de la URL, Xavier Pujadas, ens explica els orígens de l’esport modern.
El catedràtic de prehistòria (UAB) i investigador de l'IPHES, Carlos Tornero, ens explica per què és tan important que hagin trobat una punta de fletxa de sílex incrustada en una costella humana de fa 4.000 anys. I conversem amb el professor de la UB, Joan Molet, del seu llibre sobre l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.
La musicòloga Anna Costal ens presenta el disc "Josep Anselm Clavé: música per a una república federal", que recull peces inèdites de Josep Anselm Clavé. Entre elles destaca la versió catalana de la Marsellesa. I l’arqueòloga Isabel Rodà ens explica quins sistemes tenien a l’antiga Roma per controlar el pas del temps.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.