DiscoverEls viatgers de la Gran Anaconda
Els viatgers de la Gran Anaconda
Claim Ownership

Els viatgers de la Gran Anaconda

Author: Catalunya Ràdio

Subscribed: 388Played: 13,830
Share

Description

Toni Arbonès ens fa mirar el món amb les orelles! Les dels viatgers amb qui compartim el gran ventre-canoa de l'Anaconda. Si tu ets un d'ells, si t'agrada viatjar i explicar la teva experiència pel món, confirma el teu bitllet amb destinació "Els viatgers de la Gran Anaconda"! Sortim ja!
597 Episodes
Reverse
En l'últim viatge d'"Els viatgers de la Gran Anaconda", el món transita per davant nostre mentre l'observem des d'un amagatall, en companyia del doctor Martí Boada, científic ambiental i geògraf, i Jordi Sargatal, ornitòleg. Dos experts mediambientals a qui el coneixement empíric del món i la natura els legitima per fer un diagnòstic del seu estat actual.
A l'antiguitat, els emperadors del Japó emprenien un llarg pelegrinatge un cop o dos a la vida, convençuts que recórrer el Kumano Kodo els purificava. Encara avui, aquesta és la creença de milers de pelegrins, que any rere any travessen boscos i muntanyes per endinsar-se en aquest univers sagrat. De tot això i més, en parlem amb Xavier Moret, periodista i viatger.
Durant dècades, arribar a les muntanyes dels Nuba, al Sudan, era una quimera. Es tractava d'un món indígena tancat, sobretot per als occidentals. L'aïllament els havia convertit en un mite. Després de tres intents fallits, Joan Riera, antropòleg, hi ha pogut entrar i ens ho explica.
A les Shetland no temen els accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt travessa la pista de l'aeroport i només un semàfor en regula el pas. Els robatoris, per exemple, són cosa d'un altre món. En aquest petit arxipèlag d'un centenar d'illes escampades per l'Atlàntic Nord, fins i tot hi ha frigorífics amb pastissos vora la carretera. Només cal triar-ne un i deixar els diners en una capsa.
La història de l'antiga Mesopotàmia és la de molts pobles. La terra entre dos rius va ser el bressol de sumeris, accadis, babilonis, caldeus i assiris, entre d'altres. Alguns d'ells, contemporanis dels antics egipcis. Fa més de cinc mil anys aquí hi van florir el que avui dia es considera les primeres ciutats documentades de la història de la humanitat: Ur, Uruk, Lagaix, Kix, Eridú... També Babilònia, la ciutat on el 10 de juny de l'any 323 aC va morir Alexandre el Gran. Passejar ara pel desert àrid que enterra els vestigis d'aquestes cultures et transporta mil·lennis enrere. L'Iraq, un vertiginós viatge en el temps amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona. La segona aturada la reservem a Cajamarca, al Perú, ciutat molt més recent que visitem en companyia de la viatgera de la Gran Anaconda en marxa, la fotògrafa i escriptora de viatges Kris Ubach i les seves "Cròniques americanes".
Occident ha fracassat a l'Afganistan, i el règim fonamentalista al poder promou obertament l'islamisme radical i la incultura. La realitat evidencia la creença de la periodista Mònica Bernabé: l'Afganistan és l'únic país del món on les nenes no poden estudiar a partir dels dotze anys. La violència contra les dones està normalitzada en aquesta societat conservadora i masclista.
Lluís Domènech i Montaner, primer, i Josep Puig i Cadafalch, després, van liderar dues missions arqueològiques per inventariar el romànic català escampat pel Pirineu. Tots dos volien catalogar i, alhora, frenar l'espoli d'obres d'art que ja havia començat allà on hi havia les esglésies més rellevants d'aquest estil medieval. Un segle després, Enric Soler intenta resseguir les seves passes, cercant els camins que més s'aproximen als que ells van recórrer.
A mitjans del 1945, a Okinawa s'hi va dur a terme l'operació Iceberg, l'assalt amfibi més gran de la guerra del Pacífic. Malgrat que l'ocupació nord-americana es va acabar oficialment l'any 1972, a l'illa hi van quedar algunes bases i 25.000 soldats. En aquest arxipèlag del sud del Japó impera la cultura del perdó, i potser és aquí on rau el secret del fet que hi visquin tantes persones centenàries.
Borneo era tan gran com l'interrogant que s'obria dins el cap d'en Lluís. S'havia proposat creuar l'illa d'oest a est, seguint el curs dels rius, saltant les muntanyes i travessant la selva que entapissava el trajecte. No havia pogut parlar amb ningú que l'hagués precedit. El repte era majúscul: selva, solitud, foscor i fins i tot trobades inesperades, com la d'un guerrer del poble Punang.
Fa més de 400 anys, les dones de la província xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignorància a què les sotmetien els homes. A través d'aquest llenguatge, les dones podien denunciar les injustícies derivades del patriarcat imperant i també compartir els abusos que patien. Amb el temps, va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femení.
Mswati III viu com un rei. Se li atribueix una col·lecció de limusines i la compra d'uns quants jets per a ús privat. Un rei absolutista, l'últim de tot Àfrica, establert a Eswatini, l'antiga Swazilàndia, al sud d'Àfrica. L'any 2018, Mswati III va canviar el nom del país amb l'argument d'evitar confusions amb Suïssa, malgrat que a Swazilàndia no hi ha vaques ni formatges.
El gran stupa de Borobudur s'alça com una muntanya de pedra enmig d'un paisatge de volcans, a l'illa de Java. És considerat el monument budista més gran del món. Agustí Pániker la situa al nivell de les grans construccions religioses de la humanitat, com els temples d'Angkor, a Cambodja, o el palau de Potala, al Tibet. Ascendir per les nou plataformes fins al cim equival a un viatge interior cap al despertar.
Bagdad t'omple la boca només de pronunciar-ne el nom. Malgrat l'allargada ombra de dècades de guerra, en la ment d'Irene Cordón el conflicte armat es difumina per donar pas a la ciutat de conte i, sobretot, a la capital del país que ocupa la llegendària "terra entre dos rius": Mesopotàmia. Bagdad torna a obrir-se, i els seus carrers i places recuperen la vida d'abans.
Els ianomamis de l'Amazònia es miren amb reticència el camí més llarg. Quan s'ha de comunicar la mort d'algú del poblat, es dirà que la persona en qüestió s'ha desmaiat, se n'ha anat, que plora o que s'ha escalfat i està furiosa. Si qui mor és una dona, diran: "Ha caigut una fulla"; si és un home: "Ha caigut una fletxa". Però mai no s'al·ludirà directament a la mort.
La mort sempre ha ocupat un lloc destacat en l'ètica dels samurais, tal com recull el "bushido" (el camí del guerrer), el codi de conducta que seguien. Per si hi hagués cap dubte, el "Hagakure", el llibre dels samurais, rebla que el camí d'aquests guerrers del Japó medieval era morir. El samurai dedicava la vida a preparar-se per a aquest moment.
Al capvespre dels equinoccis de primavera i de tardor, la serp emplomallada maia, Kukulkan, descendeix per les escales de la gran piràmide de Chichén Itzá fins a penetrar en la terra. Es creu que aquest moment estava relacionat amb les fases de fertilitat de la terra. Els sacerdots aprofitaven el fenomen astronòmic per indicar al poble que havia arribat el moment de sembrar els camps.
Vet aquí un viatge de Pablo Picasso a Gósol, poc conegut, però no per això intranscendent. De fet, alguns experts ho consideren fonamental pel sorgiment del cubisme. L'any 1906, Picasso encara no era el nom que revolucionaria l'art del segle XX, tot i que ja havia fet els primers passos. Alguns dels seus primers passos artístics els va fer a París, però d'altres els va donar als vessants de la muntanya Forcada, durant l'estada a Gósol. Per això, en aquell entorn se'l coneixeria com a "Pau de Gósol".
L'arqueòloga Irene Cordón viatja fins a l'enclavament de la ciutat homèrica per constatar que, efectivament, la llegenda amagava un pòsit de realitat. El mateix que, dècades abans, va intuir l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann quan va considerar la "Ilíada" un text històric, la va adoptar com a llibre de capçalera i amb només set o vuit anys va exclamar: "Jo trobaré Troia."
L'Alba i en Ricard sempre s'havien imaginat que Mongòlia era plana, una estepa verda. Va ser quan ja pedalaven que es van adonar que cada dia acumulaven més de mil metres de desnivell i que, com més s'acostaven al nord o a l'oest, més creixien les muntanyes. En total, han recorregut mil vuit-cents quilòmetres per una terra remota, desproveïda d'indicadors i topònims, que requeria un gran compromís.
Anys després de la Revolució dels Paraigües, Hong Kong ofereix recompenses a qui ajudi a localitzar-ne els líders fugitius. Després de la primavera prodemocràtica asiàtica, esclafada sense contemplacions pel règim autoritari xinès, molts hongkonguesos se'n van anar; d'altres, van desaparèixer. Sobta que al Hong Kong d'anys posteriors no es vegin policies enlloc. Però no calen: les càmeres ho controlen tot.
loading
Comments (2)

Ivan Abedul

que malos son los chinos, que buenos somos en Europa.... en fin, filtraremos

May 10th
Reply

Roman Polansky

El millor programa de la història de Catalunya Ràdio

Mar 11th
Reply