Greuges

Portem temps sentit que la sanitat pública se'n va a la merda, i hem volgut aprofitar el dia de la Grossa de Nadal per entregar-vos el nostre primer especial amb convidats. Preguntem a tres metges si realment estem molt millor que a Madrid, si la política sanitària del Botànic és tan bona com la pinten i quant tardarà tot açò en petar. Les respostes no vos sorprendran. Amb Ferran Badenes, Maria Garcia-Fayos i Enrique Rodríguez.

Com ja sabeu o s'imagineu, Greuges Pendents tracta sobretot de la nostra digestió de la crisi dels 30; i sabeu també que la relació amb l'artesania és una de les nostres obsessions. En esta línia, hui Andrea vos acosta a la seua relació amb la ceràmica a través del procés en com ha fet els bols que han acabat en els cabassos dels verkamistes.

Parlem amb l'amic Josep Nadal de si hi ha vida després, abans o fora de la política i d'un grapat de coses més, i el resultat, a banda de ser cafè per a cafeteros, no sabem encara si és prou positiu i de futur per a merèixer ser el primer Recapte de 2023. Jutgeu-ho vosaltres, i sobretot aneu acostumant-se al caos conceptual marca de la casa

Hi ha qui diu que sempre estem lamentant-nos o que les coses ens semblen malament, però esta setmana visitem una exposició a la que li podem posar molt poques pegues: a "VALÈNCIA 1972, CAP A LA CIUTAT MONSTRE", comissariada per Josep Vicent Boira, disponible al Centre Cultural la Nau fins al 23 d'abri, trobem una saludable combinació entre nostàlgia, història viva i crítica i tot allò tan en voga de les distopies i els universos alternatius. 

Gravem un dimarts de Carnestoltes, que resulta que a Pego és el dia de la crosta, i casualment teniem per casa al nostre amic Àngel Oltra, que a banda de pegolí il·lustre i expert en gastronomia local, també s'ha presentat a unes primàries recentment. Desbarrem sobre primàries, democràcia interna, selecció d'elits i comportament estratègic, perquè de tant en tant encara ens comportem com a politòlegs -i ocasionalment, amb autoestima.

Tenim la impressió que Portugal existeix un poc per portar-nos la contrària: sembla que és possible independitzar-se d'Espanya amb èxit, que els dictadors no moren al llit i últimament, que és possible actuar perquè la gent jove trobe a casa i els especuladors no es facen amb tot. Hui parlem dels nostres cosins de Portugal i el seu govern, la cara B -o, més probablement, l'A- del nostre

Conversem amb Anna Pérez, natural d'Hospitalet de Llobregat que és entre moltes altres coses xef, traductora, programadora, migrant i bona amiga. Aprofitem que fa anys que resideix a Dinamarca per parlar de què significa viure lluny, emigrar i l'enyorança. Açò ens porta als temes recurrents de la comunitat, l'habitatge i la migració, però aquesta vegada per confirmar els mites o no del paradís socialdemòcrata (els sants de lluny sempre fan més miracles).    

Diu la llegenda urbana que l'aspecte de Super Mario està inspirat en Iosif Stalin, però per trobar rastres de marxisme en altres videojocs no cal anar-nos-en al terreny de la fantasia. O això diu Antonio Flores Ledesma en el seu Marx Juega (Episkaia, 2022) un llibre molt recomanable que ens explica autors marxistes a través dels videojocs, i viceversa. AIxí que hui repassem la nostra trajectòria gamer, i si n'hem après alguna cosa

Hui recomanem La cultura valenciana de Zoom, el programa de documentals d'Àpunt, com a excusa per parlar de sector cultural i la seua sostenibilitat. Indústria, punts sobre el PIB, la demanda desapareguda en combat i el món de la musculació com a convidat inesperat

Parlem amb Naira Puertas, @domingosenchandal en tuiter, de la identitat basca, de segones residències, de les quadrilles de tota la vida i de crear comunitat en les ciutats, i també aprofitem per a presumir de ser xupòpters dels recursos públics, especialment de biblioteques i xarxa de transport. Amb tot ens dona temps per parlar del paper de la comunicació i del periodisme, i com l’excés d’informació pot arribar a ser tòxic, sense necessàriament parlar de notícies falses. 

Fa temps que voliem ressenyar Pobre diablo, la sèrie d'animació dels creadors de La Hora Chanante per a HBO Max, però no tothom de l'equip havia fet els deures...

Que l'audiovisual no es fa per amor a l'art ho tenim cada vegada més clar: cada vegada hi ha més sindicats i més vagues -ara mateix, la de guionistes a Hollywood, per exemple- en un sector cada volta més precari on fins i tot els de Sálvame han d'aprendre a fer-se el currículum. Ara s'estan començant a reconèixer també els concursants de realitis, un sector on abunden els abusos. Hui ens preguntem: és possible la indústria audiovisual amb condicions laborals dignes?

Volíem donar-li un espai a Juan perquè fera bromes sobre la pluja i els valencians però al final sols era una excusa per poder parlar a pocs dies d'eleccions sobre agricultors fatxes, gestió de l'aigua, cultius i canvi climàtic i decidir si, en definitiva, se'ns enduran els avocats per davant. 

Entre vins, sobrassada de Xaló i pastissets de verdures (o, com diem localment, ‘bollos’) parlem, de manera distesa i extensa, de la història personal de Manu Guardiola amb el vi, de què significa ser segona generació d’agricultors, de l’experimentació i la innovació en les indústries tradicionals, així com també de les diferents varietats amb què treballa i què significa a nivell pràctic la producció respectuosa amb el medi ambient, entre moltíssimes altres coses.

El programa de hui va d'un documental de la 2, així que acomodat bé al sofà i agafa postura perquè parlem de com la policia dels Estats Units utilitza la intel·ligència artificial per a detectar criminals. I per a sorpresa de tots acaben tancant a la pressor a més "persones de color".