Música i salut es fusionen en una interessant iniciativa promoguda per la metgessa i pianista Natàlia Arisa, una resident de quart any de Medicina del Treball que ha impulsat un programa de musicoteràpia adreçat a les dones embarassades del seu hospital. La pell és l’òrgan més gran del nostre cos i el que sovint mostra de manera més evident l’envelliment. Parlem amb la dermatòloga Alba Català per conèixer millor quines són les funcions de la pell i les principals claus per tenir-ne cura en el dia a dia. Temps afegit: per combatre l’increment de casos de xarampió, la vacuna és la nostra millor arma. L’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda la història d’una vacuna que ha demostrat, sobradament, la seva eficàcia i seguretat.
Recollir i preservar testimonis personals i familiars de la Guerra Civil Espanyola és l’objectiu d’un projecte col·lectiu en el qual participa l’especialista en aparell digestiu Ramon Abad. Actualment jubilat, aquest metge és un dels coautors del llibre La Guerra Civil Española contada por los que nos la contaron. L’aplicació de la realitat virtual en l’àmbit de la salut està revolucionant àmbits com la formació i entrenament dels professionals a través de la simulació, però també d’altres com la salut mental. Parlem amb la psiquiatra Mar Baz d’algunes aplicacions que ja s’estan emprant en l’assistència. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el thriller mèdic Contagion, una pel·lícula de 2011 amb un repartiment de luxe que reflecteix de manera molt realista una situació de pandèmia
Les vivències durant el període de formació com a metge resident han estat material i inspiració per al cirurgià general i digestiu Àngel Gávila (nom artístic) a l’hora escriure i interpretar la comèdia musical Pijamas Verdes. L’obra d’aquest metge, que també es reivindica com a actor, utilitza l’humor per fer èmfasi en la necessitat de tenir cura de la salut mental i emocional en un moment d’especial exigència per als joves metges. La mala qualitat de l’aire no és tan sols una amenaça per a la salut respiratòria, sinó que hi ha moltes altres afeccions relacionades amb les partícules que inhalem i que arriben al nostre organisme. En parlem amb la pediatra Elena Codina, posant especial atenció en els infants. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens transporta fins a l’univers del personatge de Frankenstein i de la novel·la homònima escrita per Mary Shelley.
La metgessa Loida Galvany no té records de la seva vida sense que la dansa hi hagi estat present, especialment, el ballet. Aquesta dermatòloga, que ha ballat a diferents escenaris internacionals, troba en la dansa una via d’expressió artística que li permet, a més, fer exercici i, com ella mateixa diu, fer “autocura de l’ànima”. Els problemes del son no només són cosa dels adults. També els nens i adolescents pateixen alteracions que afecten el seu desenvolupament i aprenentatge. El neurofisiòleg clínic Òscar Sans insisteix que cal actuar en la infància per evitar que aquests problemes s’arrosseguin i s’agreugin en l’edat adulta. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la història del Doctor Jekyll i Mister Hyde, des de la novel·la original fins a les diferents versions cinematogràfiques que se n’han fet.
L’orquestra Ars Medica del CoMB és una iniciativa única i pionera que aplega 42 músics, la meitat dels quals són metges i professionals de la salut. El president de l’entitat i metge de família, Josep Maria Bosch, ens parla del que suposa formar part i tocar en aquesta orquestra, que celebra 40 anys de vida. Una nova etapa s’obre en la vida de la metgessa Mònica Retuerto, que acaba de començar la residència de Medicina Familiar i Comunitària i que ens transmet, en una entrevista, reflexions i missatges que traspuen il·lusió i, sobretot, molta vocació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla tanca una sèrie sobre el xarampió amb una tercera entrega on fa èmfasi en l’enorme capacitat de contagi del virus causant d’aquesta malaltia, per a la qual, sortosament, disposem d’una vacuna molt segura i efectiva.
El metge Víctor Vidal juga al futbol des de ben petit. Fa de porter i va arribar a dedicar-s’hi professionalment, a la categoria de Primera Federació. Quan va arribar el moment, va apostar per la medicina i, actualment, és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, però manté el contacte amb el futbol com a jugador a la Kings League. El neuròleg Marc Suárez-Calvet ens ofereix una aproximació esperançadora i, alhora, acurada i realista als darrers avenços sobre Alzheimer en una interessant entrevista. Més coneixement sobre les causes de la malaltia, una nova generació de tractaments i nous biomarcadors marquen un canvi de paradigma. Temps afegit: arriba la segona part sobre els prions de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.
L’afició recent per la novel·la negra, com a lectora i també com a autora, ha portat la metgessa Violeida Sánchez a implicar-se en la direcció del festival literari Berga Negra, i en la dinamització de clubs de lectura. El dèficit de vitamina D i la suposada necessitat de sumplementació d’aquest nutrient essencial per al metabolisme dels ossos és un tema cada cop més present a les xarxes, però el metge de família Jordi Mestres alerta contra les modes que circulen a Internet i recorda que cal comptar amb la valoració d’un professional i seguir uns bons hàbits quant a dieta i exposició moderada a la llum solar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla dels prions, les proteïnes defectuoses causants de malalties greus i mortals.
La metgessa Lidón Muñoz, resident de segon any d’Aparell Digestiu, comparteix l’experiència de compaginar la seva formació i carrera professional amb la natació de competició: té 24 rècords d’Espanya i va participar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Ets una exagerada és el títol del llibre editat per Raig Verd que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent ha coordinat i on diverses pacients i metgesses exposen com el biaix de sexe i gènere ha perjudicat durant dècades l’atenció a la salut de les dones. Temps afegit: el nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla, ens acosta a la figura d’un dels pares de la Neurologia moderna: Jean-Martin Charcot.
Fa poc que s’ha jubilat de la gestió sanitària, però el metge de família Jordi Varela encara dedica hores a fer formació i també a escriure, una afició que fa temps que l’acompanya i que ha cultivat tant des de la narrativa com, més recentment, a través de l’assaig i d’articles més breus. Encara són pocs els ciutadans que han emès i registrat un document de voluntats anticipades, però la metgessa de família Rosario Jiménez ens recorda en una entrevista que aquesta eina ens permet protegir la nostra dignitat i decidir com volem viure fins al final. Temps afegit: Coneixem avui, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història de James Parkinson, un metge d’esperit inquiet que va viure a Anglaterra, a cavall dels segles XVIII i XIX, i que va descriure i donar nom a una malaltia ben coneguda.
Ha mantingut, des de petit, el contacte amb la terra i amb les tasques lligades a la pagesia. A dalt del tractor, mentre observa els solcs a la terra, el cirurgià digestiu Ramon Vilallonga ordena els pensaments i s’hi troba tan bé com a dins del quiròfan. La disfàgia o dificultat per deglutir és una patologia sovint ignorada o poc valorada, malgrat ser molt prevalent entre gent gran i persones que han patit malalties cerebrovasculars o neurodegeneratives. En parlem amb Pere Clavé, també cirurgià digestiu i tot un referent internacional en disfàgia i en el seu abordatge. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui del refredat comú, una infecció respiratòria darrere de la qual hi poden haver més de 200 virus.
La metgessa Montserrat Bellver és especialista en Medicina de l’Esport i també una gran esportista. Ha viscut dos Jocs Olímpics, els de Tòquio 2020 i els de París 2024, com a membre de l’equip mèdic del Comitè Olímpic Espanyol, unes experiències que li han reportat grans vivències professionals i personals. La digestòloga Lucía Márquez ens dona algunes claus per entendre com és d’important per a l’organisme humà la microbiota intestinal i per què en els darrers anys han augmentat els diagnòstics de malaltia inflamatòria intestinal. Temps afegit: Si hi ha un tema que apassiona l’epidemiòleg Antoni Trilla, aquest tema són els virus. Avui el nostre col·laborador ens parla d’aquests microorganismes i de la virusfera.
La metgessa Pilar Verdaguer compagina la seva feina com a geriatra amb la seva passió per la música. Ho fa a través de la direcció de corals a la Fundació Vozes, una entitat que acosta la formació musical de qualitat i gratuïta a infants i adolescents. Quines causes poden produir la pèrdua de l’olfacte? És possible recuperar la capacitat de sentir i identificar les olors? L’otorrinolaringòloga Alda Cardesín respon a aquestes i altres preguntes en una entrevista sobre la rehabilitació olfactiva. Temps afegit: La brillant carrera del científic francès Luc Montagnier, reconegut, l’any 2008, amb el Premi Nobel de Medicina com a codescobridor del virus de la sida, va fer un gir inesperat, en els seus darrers anys, cap a teories més marginals. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.
Aina Camps es troba en el tercer any de residència de Medicina Preventiva i Salut Pública, però la passió pel teatre se li va encendre des de ben petita. Ens explica com ha estat aquest viatge: de les actuacions escolars a les companyies amateurs i de l’actuació a la direcció i a l’escriptura de textos teatrals. Els espais dels centres sanitaris també poden ser espais de salut i la nefròloga Itziar Navarro ens n’explica una experiència d’èxit en què la col·laboració entre professionals de la salut, arquitectes i pacients ha estat clau. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla recorda una figura cabdal a la història universal, tant pel que va representar per a la ciència, com per al paper de la dona a la societat. Evidentment, es tracta de Marie Curie.
L’epidemiòleg Jordi Casabona és autor i lector de poesia i comparteix les seves reflexions al voltant del valor que té la paraula a la literatura i, també, a la medicina. Si l’especialitat dels metges de família és la Medicina Familiar i Comunitària, la metgessa Marta Castelló ens explica en una entrevista en què consisteix i per què és tan important aquest segon qualificatiu que fa referència al context del pacient: la comunitat. Temps afegit: Retrocedim a principis dels anys 80 del segle passat i recuperem, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història del descobriment del virus de la sida, el VIH, una fita que va fer mereixedors del Nobel de Medicina, l’any 2008, els científics Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi.
El metge de família Jaume Padrós sempre ha viscut amb molta intensitat el Nadal, una època durant la qual dedica hores a muntar un gran pessebre que cada any incorpora nous personatges i enginys i que, sobretot, és una molt bona excusa per convidar amics i compartir-hi una estona. L’infectòleg Adrià Mendoza repassa en una entrevista diferents aspectes del que significa i implica viure avui dia amb el VIH: tractaments, profilaxi, qualitat de vida, relacions, estigma... Temps afegit: Molts virus, un cop descoberts, han estat batejats amb topònims d’arreu del món i l’epidemiòleg Antoni Trilla ens en recorda alguns.
Jaume Rosset és metge traumatòleg especialitzat en patologies de músics i d’artistes i la seva passió pels castells també ha fet que sigui un expert en seguretat i millora de la capacitat física dels castellers. A més, recentment, s’ha aficionat a ballar lindy hop. El programa català de cribratge de càncer colorectal està a punt de fer 25 anys i la doctora Gemma Binefa, especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, en fa balanç dels resultats i dels reptes d’aquesta eina per a la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla tanca la seva sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis amb el metge d’origen polonès Albert Sabin.
Als 40 anys, el cardiòleg pediàtric Ferran Gran va aprendre a tocar la guitarra i va començar a tocar amb un grup d’amics que conserva des de l’època de la facultat. Gaudeix dels assajos setmanals amb la seva banda de pop rock, però, sobretot, gaudeix de les converses i dels moments que comparteixen després dels assajos. L’oftalmòloga Zoraida del Campo ens parla del glaucoma, una afecció del nervi òptic que avança de manera silenciosa i que és una de les principals causa de ceguesa, i insisteix en la importància de la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla inicia una sèrie de tres entregues dedicada a la vacuna de la pòlio. La d’avui té com a protagonista Franklin Roosevelt, qui va ser president dels Estats Units.
L’interès i la voluntat de visibilitzar el paper que moltes dones han tingut en la ciència, així com els biaixos de gènere en salut, ha portat l’especialista en salut pública Marta Aymerich a fer-ne recerca i a publicar recentment el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions). La irrupció al mercat de fàrmacs de la família del conegut Ozempic, indicats per a la diabetis o l’obesitat, ha generat moltes expectatives. En parlem amb l’endocrinòloga Paula Garcia-Sancho, que ens explica com funcionen aquests medicaments i per què és tan important que es consumeixin sempre sota prescripció i seguiment mèdic. Temps afegit: Ara fa 60 anys, es va descobrir el virus Epstein Barr i, per primer cop, es va demostrar que un virus podia provocar càncer en éssers humans. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.
La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.
L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.