L'Arrabassada

Avui parlem de valors tradicionals i, per tant, tornem a parlar de l’onada reaccionària que ens envaeix gairebé per terra, mar i aire per part de partits polítics, influencers masclistes, cryptobros i mitjans de comunicació. Després d’anys de conquestes socials i discursives pel que fa a drets de les dones i també LGTB, l’ultraconservadorisme està més organitzat que mai i vol retrocedir en tots aquests àmbits. De fet, està tan ben organitzat que aquesta reacció ha esquitxat també espais teòricament d’esquerres, que reivindiquen la família, el matrimoni o la maternitat més carca, la que sempre té caldo a la nevera com deia la Rigoberta, com a valors positius i gairebé revolucionaris. Per què cada cop més gent torna als valors tradicionals i sembla més falangista? Les dones es veuen empeses a tenir parella i a ser mares encara que no ho vulguin? Hem avançat tant com ens creiem? És igual de fàcil ser dona als pobles que a la ciutat? A tot això i molt més respondrem avui, i ens acompanya la periodista i escriptora Emma Zafón, una dona que treu de polleguera a fatxes i masclistes a les xarxes, valgui la redundància, tant que, de fet, té l’honor de ser víctima d’un “bulo” propagat per Alvise Pérez. Avui parlarem de tot el que hi ha darrere del llibre de la nostra convidada, titulat “Casada i Callada”. A més, el Marc reinventarà una mica el pòdcast de l’Emma, “Que Viva Espanya”, a la seva secció i l’Iñaki us resumirà els conceptes i persones més de dretes que hi ha a l’Estat espanyol.

Avui parlem de les nostres misèries, del nostre petit i ridícul país, de tot allò que podria ser i no és. Catalunya sembla que no tingui solució, anem a derrota gairebé diària, o el que és el mateix un “you’ve been PSOEd” diari, i sembla que no remuntem. Sous de merda, habitatge pels núvols, un servei de trens tercermundista, massificació, desaparició en directe del català, un nivell educatiu cada cop més lamentable, dèficit fiscal… I a tot plegat, no hi ha cap solució ni a curt ni a llarg termini, també en gran mesura per culpa dels dirigents d’aquí. Podem solucionar Catalunya? No ho sabem, però avui ho intentarem. I ho farem acompanyats del primer convidat que repeteix a l’Arrabassada, un compatriota noubarrienc CUPvergent que, per si no ho sabíeu, es va tornar a fer soci de l’ANC fa poc. És a dir, ja li queda poc per anar al geriàtric. Un aplaudiment per l’únic periodista que respectem, Antonio Baños. Avui l’Iñaki ens porta alguns tràilers dels èxits que s’estan a punt d’estrenar, el Marc convertirà l’Antonio en el superheroi que Catalunya necessita i l'Oriol crearà amb l’Antonio una nova Constitució pel Principat.

Hem estat a Andorra, a Sabadell, a Roses, a Girona… I aquest és el primer programa que fem des de la Catalunya Nova, la Catalunya Bona. Som a la flamant ciutat que va guanyar al reconegudíssim programa ‘Batalla monumental’, un premi que van obtenir perquè la boira no els deixava veure el que realment hi havia al davant. Som a Lleida, als Camps Elisis amb menys glamour, a l’Aplec del Cargol, la Fèria d’Abril però ben feta i sense tants espanyols (tot i que veient els resultats de les municipals, no ho podríem assegurar). Avui parlem de Ponent, una de les zones més estereotipades i més oblidades de Catalunya. Per què molts pixapins pensen que a Lleida la gent es desplaça en tractor quan realment és la sisena ciutat del país? Hi ha massa centralisme a Catalunya? També passa això amb els dialectes? De tot això i molt més en parlarem amb el convidat més potaxie que ha passat per l’Arrabassada, malgrat haver nascut a Andorra, en Marc Miranda, aka Tro de Ponent. L’Iñaki us porta el nou capítol de Tor a Lleida, el Marc us porta uns missatges que el Tro haurà de yassificar i aponentar i l'Oriol us farà una ruta guiada pels millors indrets de Ponent.

El passat 12 de maig la festa de la democràcia un cop més va demostrar que, com bé sabeu, la democràcia no funciona. Per què? Doncs perquè no va sortir el que nosaltres volíem, així de fàcil. Setmana dura per tota aquella gent que ens considerem d’esquerres i catalanistes. Estem acostumats a perdre, però aquesta hòstia de realitat fa molt de mal. Tenim menys escons d’esquerres, menys escons independentistes, i només un guanyador: Espanya. Si bé sabem que la política va molt més enllà del Parlament, avui parlarem de les darreres eleccions a Catalunya i analitzarem els resultats més depriments dels últims 10 anys. Per què ERC i la CUP s’han fotut aquesta batacada tan impressionant? Carles Puigdemont tornarà per la Diagonal a lloms d’un cavall groc escortat per motolauris? Salvador Illa es canviarà el nom per Salvador Isla? De tot això i molt més en parlarem a Badalona, des d’un dels petits espais de resistència que queden dins del Reich on Xavier Garcia Albiol governa amb mà de ferro, acompanyats de la il·lustre badalonina i albanokosovar (valgui la redundància), guionista de la Competència i columnista i analista política al diari Nació, Noelia Karanezi. Avui, l’Iñaki i el Marc us portaran els possibles pactes postelectorals i l'Oriol s’imaginarà com serà la Catalunya de Salvador Isla d’aquí a 3 anys.

Estimats oients del sud, avui tenim bones notícies per vosaltres. Després de 29 programes d’Arrabassada mirant-nos el melic, ja tocava. Per fi dediquem aquesta hora i mitja a parlar sobre el País Valencià, més concretament, sobre la pitjor gentola que conviu amb els nostres germans del sud: els blaveros. Aquella gent que diu defensar el valencià enfront dels atacs del pancatalanisme, però misteriosament sempre parla en castellà. Per què diuen que el català i el valencià no són la mateixa llengua? Quan van sorgir els blaveros? Fem alguna cosa malament a Catalunya perquè tants valencians ens odiïn? A tot això i molt més respondrem avui amb l’ajuda de la nostra flamant convidada, vinguda directament des de Godella, el Sant Cugat del Vallès de l’Horta de València. Avui, l’Iñaki ens explicarà els plans del ministre torero de cultura de la Generalitat Valenciana, el Marc ens portarà de nou a la ruta del Bakalao i l'Oriol us farà una dissecció del perfil d’un blavero regionalista perquè els pugueu evitar pel carrer.

Avui us portem un episodi farcit de política, però política de la bona, d’aquesta que us podreu entaforar pel PEC, en el qual parlarem de llengua i identitat, de catalanitat. Què és actualment ser català? Existeix la identitat txarnega? Parlar català ens fa automàticament rics i jo no me n’he assabentat i per això no estic rebent la pagueta per ser català? Per què la cultura catalana es percep com a carrinclona i conservadora? De fet, què és la cultura catalana? Ho és també el ramadà i qualsevol cosa que es faci a Catalunya, com deia Manuel Delgado? (Pista: no) De tot això i molt més parlarem avui, de catalanitat, lerrouxisme i txarneguisme, amb la persona que probablement en sàpiga més del tema de tot Catalunya. Una vertadera expat de Sant Celoni que viu a Nou Barris que ha fet el camí a la inversa dels neo-rurals, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda, la nostra intel·lectual de referència. Avui, l’Iñaki us ensenyarà el programa polític secret dels partits que es presenten a les catalanes, el Marc ens portarà de tornada la Juana Dolores per repartir carnets de catalanitat i l'Oriol diu que farà secció però ens perdrem tant parlant de la catalanitat que la deixarem per un altre dia.

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l’Empordà”. Roses, durant uns mesos de l’any, és la meca del turisme francès i és una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme. Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la majoria? Quines externalitats té el turisme sobre el medi ambient o, per exemple, la llengua? Per què ens queixem dels guiris, però després acabem fent el torracollons de la mateixa forma que ells quan viatgem a altres països? De tot això i molt més parlarem avui. A més, l’Iñaki us portarà una versió de la cançó més nostrada d’aquesta zona, el Marc esdevindrà graduat en publicitat i farà uns quants anuncis pels turistes que visiten Catalunya i l'Oriol, aprofitant que parlem de turisme, ha fet una mica de vacances i no ha fet cap secció.

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d’un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d’aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta? Com es gestiona la pressió i el fracàs? Com afecta a la salut mental la sobreexposició? Es pot parlar de fama si pertanys a l’star system català? A tot això i molt més intentarem respondre amb el nostre convidat d’avui, en Cesc Fuentes, que amb només 22 anys va enamorar totes les tietes de Catalunya que aguantaven despertes els divendres a la nit. Avui, l’Iñaki us portarà un test per descobrir excentricitats de famosos, el Marc afegirà una cançó de trap al disc del Triquell i l'Oriol intentarà descobrir tots els safarejos de dins d’Eufòria.

A Catalunya tenim gairebé només una porta oberta en l’àmbit audiovisual i avui mateix, aquí, amb públic i en directe, ens l’estem tancant. Som a Sants, la Gràcia bona i sense tants italians, a la Llama Fest. Avui parlarem (o més bé, rajarem) d’una de les quatre principals institucions de Catalunya. Ja ho sabeu, hi ha el Barça, hi ha Montserrat, hi ha la família Farelo i després hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran menjadora de Catalunya, de la qual parlarem avui. Per què ‘La Nostra’ s’està convertint cada cop més en ‘La seva, la dels comuns’? Per què la Corpo malbarata recursos contractant joves que no han fet servir en sa puta vida el català a les xarxes? Per què encara hi ha censura als mitjans públics de Catalunya? A tot això i molt més intentarem respondre avui amb el nostre convidat: guionista de la Competència, membre de la Sotana i membre també de l’Associació d’Afectats pel PSOE. Hem de dir per això que va sortir molt més ben parat que Lasa i Zabala, l’empotrador de Salt Manel Vidal. Avui tots tres esbrinarem els formats que ho petaran a la Corpo aquest 2030. Després, farem un concurs per triar el pitjor programa que ha passat per TV3 i tindrem un consultori amb el Manel per deixar que la gent hi aboqui totes les seves preguntes i misèries des de l'anonimat.

Avui parlem de la indústria musical catalana, un sector canviant amb cada cop més propostes que arriben a nous públics, la qual cosa és positiva per la llengua; Alhora, però, parlem també d’un sector cada cop més despolititzat, molt precari per la majoria dels músics i només beneficiós per a quatre empreses que dominen tot el mercat. Per què sempre hi ha les mateixes discogràfiques i promotores al darrere de tot? Per què cada cop tot va més enfocat cap als festivals amb els mateixos cartells quilomètrics? Es pot viure de la música si no passes per l’aro? A tot això i molt més intentarem respondre amb els nostres convidats d’avui, situats una mica al marge d’aquests circuits. Amants del shitpost, amb un disc que no irònicament es diu “jaja salu2”, van proposar-se agafar tots els estils musicals menys comercials i lucratius de la història i fer-ne una banda. Avui l’Iñaki sacrificarà la seva secció, en Marc recordarà la seva experiència laboral en un matinal de ràdio i l'Oriol rebrà una masterclass de composició per part del Ramon i el Miquel d'El Pony Pisador. Les parts: 0:00 - Intro 4:35 - La indústria musical 29:57 - Preguntes "ràpides" 45:55 - El Tomb 1:03:18 - La tertúlia 1:20:55 - La secció del Marc 1:35:25 - La secció de l'Oriol 1:52:00 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l’episodi d’avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s’ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l’Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar? A tot això i molt més intentarem respondre avui i, què coi, també ens desfogarem. I ho farem acompanyats d’una de les referents pel que fa a cuina catalana. Una dona que sortosament va decidir abandonar la inútil carrera de Ciències Polítiques per posar-se a omplir les nostres panxes. L’Iñaki us portarà el primer true crime culinari, en Marc canviarà el cognom Lesan per Ribas i l'Oriol confeccionarà amb la Maria la carta de restaurant més clixé i presumptuosa de la història.

Som a la capital bona del Vallès Occidental, Sabadell, al Casal independentista Can Capablanca, lloc de reunió i, possiblement, de reproducció dels cupaires de la ciutat. Aquí intentarem esbrinar d’on ve, com està i cap on va l’esquerra independentista. I ho fem ara perquè qui sap si dintre d’un any, a aquest pas, la CUP ja haurà desaparegut fins i tot del Parlament. Escissions del moviment socialista a Arran, pèrdua de representació a les institucions municipals i estatals, Procés de Garbí… Què ha passat perquè el partit que ens va il·lusionar i que havia de dur-nos a la independència estigui perdent pistonada? Per què la CUP ha acabat fent discursos en molts casos autocomplaents i endogàmics i el seu missatge no arriba als barris més empobrits? Per descobrir-ho, avui tenim amb nosaltres dues figures clau de la CUP, l’exdiputada, exregidora de Barcelona i matemàtica, Eulàlia Reguant; i el jurista i diputat de la CUP Xavier Pellicer. Avui l’Iñaki us portarà un manual de comunicació política, en Marc us portarà el Procés de Garbí millorat, el Procés de Garbuix, i l'Oriol intentarà esbrinar tot el safareig i marro parlamentari que em puguin explicar l’Eulàlia i el Xavi.

Després de 21 episodis intentant esquivar la bala del futbol, avui toca embardissar-se i parlar-ne. Però no us amoïneu oients, l’Arrabassada no es convertirà en una còpia barata de la Sotana, perquè no venim a parlar de tècnico-tàctica, cruyffisme i del Barça. Que sapiguem això és un pòdcast d’humor i no pas un obituari depriment. Per això avui parlarem de futbol però des de la vessant política. Si bé la majoria de seguidors de futbol van força mancats de neurones i massa sobrats de misogínia i masculinitat tòxica, aquest esport també és un escenari de batalla cultural i de politització que, com qualsevol àmbit de la societat, reflecteix les dinàmiques econòmiques, polítiques i socials del nostre sistema. I per explicar-vos-ho, avui tenim un convidat de luxe. Tornem amb força de les vacances de Nadal (som uns dropos, hem trigat a fer programa) perquè ens visita avui tota una eminència en el camp de la política al futbol i dels ultres. És historiador i ve directament des de Little Italy o nova Buenos Aires, és a dir, Gràcia: el gran Dr. Carles Vinyas. Avui, l’Iñaki ens porta una sessió de ‘ouija’ per ressuscitar un important directiu del Barça a qui li agradaven molt els sangüis i els calés, el Marc s’imaginarà com serà un món on futbol i política no es barregen i l'Oriol us porta un test on refrescarem alguns dels millors càntics i frases de futbolistes, que de vegades freguen la ultradreta.

Vint-i-unè i últim episodi de l’Arrabassada d’aquest 2023! Qui ens hauria dit fa un any que el Jordi Borràs, la Berta Aroca, l’Antonio Baños, el Joel Díaz o en Gerard Furest, entre molts i moltes altres, visitarien el nostre pòdcast. I el millor de tot, qui ens hauria dit que faríem quatre bolos en directe, que tindríem el millor celler de la Conca de Barberà patrocinant-nos i que superaríem el miler i mig d’oients fidels només a Spotify! Moltes gràcies a tots. Com a recompensa, us portem un programa especial per Nadal. I com és un programa especial, avui l’Iñaki s’excedirà en el que ja és el seu ‘guilty pleasure’, és a dir, el cunyadisme; el Marc presentarà la gala de l’Arrabassat de l’Any i l'Oriol mateix repassarà els esdeveniments més importants que han passat aquest 2023.

Exacte, avui viatgem a Andorra o, més bé, Andorra ve a l’Arrabassada. Andorra, el país que ens fa dubtar si realment els catalans mereixem un Estat propi i independent. Perquè, sincerament, ens val la pena si acaba així? Avui parlarem de Toblerones, de youtubers evasors d’impostos, de factures de telefonia que han arribat a enfonsar economies de molts despistats o del Caldea. Però Andorra no és només anar a l’Avinguda Meritxell d’Escaldes a comprar roba. Al país també hi viu gent de carn i ossos (tampoc gaires, eh? només 80.000). Però en definitiva hi viu gent que pateix, que té els seus maldecaps i que està polititzada. Especulació immobiliària, vulneracions de drets humans, explotació laboral o catalanofòbia, entre moltes altres coses, són la realitat de molts ciutadans d’Andorra. És per això que avui ens acompanya la Clàudia Cunill, més coneguda com a Clàudia Bunny, per explicar-nos des de dins com és el país pirinenc.