L'ofici d'educar

Els savis docents de "L'ofici d'educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocació docent, de la desmotivació de l'alumnat, dels perills que l'escola sigui una bombolla aïllada del que passa al món, d'inclusió i de llengua. Fem tertúlia de savis mestres amb el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus: Un segle d'educació diferenciada". Parlem també amb la mestra Coral Regí, biòloga, directora durant molts anys de l'Escola Virolai, i amb el mestre i escriptor Joan Maria Girona, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys: Memòries d'un mestre". També ens acompanyen el mestre, assessor i formador del programa Magnet David Vilalta, autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i el mestre Jaume Cela, escriptor de més d'un centenar de llibres, entre els quals hi ha "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat" i Creu de Sant Jordi. Finalment, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Quines emocions us desperta la vostra ciutat? La sentiu com a vostra? Us ho posa fàcil o difícil, la vostra ciutat, a l'hora de criar? Què hauria de poder fer un infant en una ciutat? I com podem transformar les ciutats perquè siguin més habitables per als infants i per a tothom? Afavorir el benestar emocional de les ciutats (individual, col·lectiu, social i polític) és l'objectiu del projecte Emociutats, que agrupa les ciutats que situen el benestar emocional de les persones en el centre de l'acció municipal. El projecte neix amb vocació de ser una xarxa mundial de ciutats compromeses amb el benestar emocional, a partir de la declaració de les primeres jornades d'Emociutats, el 2023 a Barcelona. Del benestar emocional de les ciutats, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Rafael Bisquerra, doctor en Ciències de l'Educació i llicenciat en Pedagogia i Psicologia. Bisquerra també és president i fundador de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar (Rieeb) i autor de "Competencias emocionales para un cambio de paradigma en educación" i "Política y emoción". Parlem també amb l'advocat Jaume Bosch, que va ser alcalde de Sant Boi i és membre i soci fundacional de la Rieeb. Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

El Departament d'Educació ha anunciat el tancament de 111 grups pel pròxim curs: 43 a infantil i 68 a 1r d'ESO. Fa un any, ja es va anunciar el tancament de 57 grups a infantil i 31 a 1r d'ESO. Tanquen línies i també escoles, i la tendència apunta que aquesta xifra anirà a més. Educació justifica aquests tancaments pel descens d'alumnes a causa de la caiguda de la natalitat. Però un informe de la Fundació Bofill alerta que 111 escoles i 5 instituts, 63 concertats i 57 públics, estan en risc de tancament per falta d'alumnes i també per la manca de planificació del Departament, que afavoreix mantenir línies obertes a la concertada i a la privada en detriment de la pública. Són inevitables aquests tancaments? Quina és la situació dels centres i de les famílies afectades? I per on passen les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar i cap de projectes de recerca a la Fundació Bofill; Tiago Ferreira, membre de la plataforma La Pepeta, que agrupa unes 40 AFAs de l'escola pública de Terrassa; Fàtima Pérez, membre de l'AMPA de l'escola Joan Solans de Granollers; Lidon Gasull, directora de l'Affac i advocada en drets humans; Iolanda Segura, portaveu de la USTEC; Marta Martínez, mare del Col·legi Sant Ferran de Castelldefels, que tancarà a finals d'agost; i la psicopedagoga Sylvie Pérez Lima. Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

L'Èric, després de veure que els seus companys d'equip havien guanyat diners amb les apostes esportives en línia, ho va voler provar i va perdre diners. Durant un any i mig, va intentar recuperar el que havia perdut d'amagat dels pares i la bola es va fer més gran. Al final, desesperat, ho va haver d'explicar. Els menors estan exposats cada vegada a més perills a internet: apostes esportives, pornografia, criptomonedes, videojocs, xarxes socials com TikTok, ciberassetjament, grooming, compres en excés i sexting. Aquests perills els poden convertir en addictes i tenir conseqüències a la vida real, tal com passa a la sèrie britànica "Adolescence". Quins són els senyals d'alarma? Com podem ajudar-los? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el sergent David Romera, sotscap de l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual dels Mossos d'Esquadra; Elena Flores Marquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent de l'Hospital Sant Joan de Déu, i la doctora Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic i del Programa d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Una gran apagada ha paralitzat tota la península Ibèrica. Van fallar les comunicacions i el sistema elèctric. Però aquesta vegada en lloc de quedar-nos a casa tancats, com durant la pandèmia, sense tecnologia vam sortir al carrer i a les places per buscar els estranys, esbrinar què passava i no sentir-nos sols. "Si no parléssim mai amb estranys no faríem amics; la possibilitat d'anar amb qui no toca és el risc i la potència de l'amistat": és el moll de l'os del llibre "La passió dels estranys. Una filosofia de l'amistat", que ens presenta a "L'ofici d'educar" Marina Garcés, autora també d'"El temps de la promesa", "Males companyies" i "Escola d'aprenents". Amb la filòsofa reflexionem sobre l'apagada, la dependència tecnològica i el futur distòpic. Però també ens preguntem: de què serveixen els amics? Com podem saber si una amistat és autèntica? Quin és el poder transformador de l'amistat? Sentirem també les experiències d'amistat de la Txell, l'Alan i l'Aurora, així com les reflexions dels psicòlegs Alba Alfageme, Roger Ballescà i Elisenda Pascual. Acabarem amb l'experiència del Sergi Vives, pare primerenc de bessones, amb les amistats de les seves filles.

Els joves a "L'ofici d'educar" parlen sense embuts del que els preocupa: del despropòsit que encara hi hagi centres educatius en barracons, de la crisi mediambiental i del seu propi futur incert, dels conflictes de gènere, de la sèrie "Adolescència" i de com ajudar-los a regular les pantalles, el bullying o la massificació turística. Fem el programa de final de curs del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb joves de quatre instituts: l'Abril Rofes Masip i l'Adrià Montoliu Ferré, de l'Institut Priorat; l'Ona Moreno Lagrifa i el Roger Llobet Ricol, de l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; la Júlia Flisek Becerril i l'Ainhoa Gràcia Ortega, de l'Institut Joan Brossa de Barcelona, i els alumnes Noa Garzón Soteras, Leire Gallardo Borja, Celest Pena Forcada i Larisa Naomi Berindei, de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera, al Segrià. En directe, des del Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa, a Barcelona, lliurem els II Premis de l'Ofici d'Educar als millors programes fets pels centres educatius.

Per crear i consolidar l'hàbit lector des que els infants són ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l'esperit crític i l'educació i la vocació literària, coincideixen els experts. Com ho fan els clubs de lectura per convertir la lectura en un plaer en lloc d'una obligació entre infants i joves? Els clubs de lectura ens recomanen llibres per a infants i joves. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Óscar Carreño, que és impulsor dels clubs de lectura, autor de "Clubes de lectura" i "El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura" i condueix clubs de lectura allà on l'hi proposen; Maria Gajas, que és professora, té un màster en Biblioteca Escolar i condueix diversos clubs de lectura, com el de Lectors, al tren!, de Rubí, i Jaume Centelles, mestre, autor de "La biblioteca, el cor de l'escola" i "El abrazo de la literatura" i artífex del blog "La invitació a la lectura" i de l'espai "Llibres per somiar". Sentirem també Pep Molist, escriptor, bibliotecari i conductor de clubs de lectura, així com les recomanacions literàries de l'Otger, la Jana, la Tanit, la Naia, en Fèlix i la Maria.

Només un terç dels catalans, 2,2 milions de persones, tenen el català com a llengua habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població. El català cau en totes les franges d'edat, sobretot dels 15 als 29 anys, i ha perdut 100.000 parlants habituals en cinc anys; sona menys a les escoles, als patis, als comerços i als carrers. A "L'ofici d'educar", parlem de com revertir el baix ús social del català amb Llorenç Comajoan-Colomé, doctor en Lingüística per la Universitat d'Indiana Bloomington dels Estats Units i professor titular de la Universitat de Vic; Laura Grau, comunicadora i creadora de contingut en català que col·labora a "Els experts", "La tarda", "Zona zàping", "Grau x Grau" i el "Com dir-t'ho" d'Òmnium, i Avel·lí Flors, sociolingüista, professor i coautor de "Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l'acció". Escoltarem també la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, com a representant de Català per a Tothom, i la doctora en Filologia Catalana Montserrat Sendra, i acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Vuit de cada deu mares i pares se senten culpables per no dedicar als seus fills i filles el temps que voldrien i se senten cremats, desbordats, esgotats, perduts, desorientats i al límit. Les dificultats per conciliar, sumades a la criança intensiva (que la vida giri al 100% al voltant de les activitats i necessitats dels fills) i haver de dedicar-los més temps i diners que mai per assegurar-los una bona vida, converteixen la mapaternitat en un despropòsit i una bogeria. Parlem del burnout parental a "L'ofici d'educar", amb Bruna Alvarez, professora d'Antropologia de la UAB i investigadora del grup AFIN; Mireia Bosch Teixidor, psicòloga perinatal especialitzada en maternitat, paternitat i criança i autora del conte infantil "Els camins de la fura"; Albert Pons, terapeuta especialitzat en criança i paternitat del grup Entrehomes; Estel Solé, actriu, escriptora i Premi Ramon Llull amb "Aquest tros de vida", i Jordi Chacón, de Mimeraki, un espai de joc lliure per a nadons de Girona. També sentirem el burnout parental del Sergi Vives, pare primerenc de bessones. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Set de cada deu alumnes utilitzen continguts audiovisuals per aprendre, però fins fa ben poc no ho podien fer en català perquè als cercadors d'internet i a plataformes com YouTube pràcticament no n'hi havia. Conscients d'això, el maig del 2024 es va posar en marxa des de 3Cat el SuperCampus: la primera plataforma de continguts educatius en català confiables, de qualitat i en un entorn segur per a famílies i docents. En aquesta superfície el material va adreçat a primària i secundària i ja hi ha un miler de vídeos que, en total, acumulen tres milions de reproduccions. Del que ofereix el SuperCampus a famílies, docents i escoles en parlem a "L'ofici d'educar" amb Cristina Villà, directora d'Innovació, Recerca i Estratègia Digital de 3Cat; Ester Forné, doctora en Educació i docent assessora del SuperCampus; Toni Martínez, mestre i professor de l'escola Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, i el comunicador Òscar Dalmau. Sentirem també l'experiència amb el SuperCampus de la Carolina Duque, la Sylvia Jiménez, el Genís, el Martín i l'Alma. Acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles i el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

En el discurs de presa de possessió, Donald Trump va cancel·lar la política de gènere i raça, i va sentenciar que només hi ha dos gèneres: home i dona. Dies més tard, en Marc, de tretze anys, i en Pau, de vint, afirmaven que és una ximpleria considerar res que no sigui ser un home o una dona, i que ser trans, una bicicleta o un gos només és una invenció de la ment; també reivindicaven "ser normals", farts de la deriva woke i de l'apologia LGTBI. Per primera vegada, discursos com el de Trump calen entre alguns adolescents de famílies progressistes. Què passa? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Joan Roa, psicòleg, investigador de Psicologia Social i professor de la Universitat de Girona; amb Jordi Bonet Martí, sociòleg i professor que ha analitzat l'antifeminisme i el negacionisme de gènere en la generació Z, i amb Teo Pardo, educador sexual, professor de secundària i activista trans. Sentirem també el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La intel·ligència artificial ha entrat amb força als centres educatius, però se n'ha reflexionat prou? Quins indicis hi ha ara mateix del seu benefici en l'aprenentatge? Quins riscos comporta? La realitat és que un 65% dels estudiants admeten fer-la servir, tot i que un 72% no han rebut cap formació en IA i demanen que s'integri en el currículum. A més, segons un informe de GAD3, un 68% consideren urgent formar els docents. A"L'ofici d'educar", parlem dels desafiaments que suposa introduir la IA a l'aula amb Albert Sabater Coll, director de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, doctor en Estadística Social per la Universitat de Manchester i autor del model pioner d'avaluació PIO sobre dades i sistemes d'IA; amb Núria Vallès, sociòloga i doctora en Estudis de la Ciència i la Tecnologia, científica titular a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i professora al Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb Jordi Serarols, subdirector general de Recerca i Cultura Digital. També comentarem els usos de la IA amb els professors Christian Negre, Gonzalo Pertierra, Manolo López i Guillermo Antón Pardo, autor de la guia "ChatGPT para docentes"; amb diferents joves i amb Amaia Arroyo Sagasta, coordinadora del llibre "Inteligencia artificial y educación: construyendo puentes". Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A la dècada dels 80, una generació de noies valentes es van plantar i van dir que també volien jugar al waterpolo. Fins llavors només hi jugaven els homes. Hi van posar moltes hores, moltes ganes, sacrifici i moltíssima passió, i els clubs finalment els van fer costat. A "L'ofici d'educar" parlem amb una d'aquelles dones: Matilde de Miguel Rubio, que té al seu palmarès tres Campionats de Catalunya, dues Copes catalanes, vuit Lligues espanyoles i dues Copes de la Reina, i va rebre les medalles de bronze, de plata i d'or de la Federació Espanyola de Natació. El 1997, amb la primera selecció espanyola de waterpolo femení, van fer història amb un quart lloc. Gràcies en part a l'atreviment d'aquella generació de noies, el waterpolo femení ha fet el cim i s'ha fet escola femenina de waterpolo. Escoltem també les waterpolistes internacionals Laura Flaqué, Anna Pardo, Anni Espar i Laura Ester; l'entrenadora Marian Díaz, la periodista Maria Guixà i les joves waterpolistes Lucía, Amàlia, Carla, Ona, Lucía i Gal·la, de l'equip infantil de waterpolo femení del CE Mediterrani. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La paraula "postpart" sol tenir connotacions negatives i, de vegades, la maternitat és una experiència que pot ofegar i fer emergir les emocions més fosques, tal com passa a la pel·lícula "Salve Maria". El postpart és un moment de canvis vitals, de vulnerabilitat màxima, de mil primeres vegades, de nits eternes, d'inseguretats, de cansament, de desesperació, de dolor; però també de bellesa, d'amor, de reconnexió amb el cos i de transformació. Per cuidar el nadó, la mare necessita que la cuidin, i és aleshores quan té el superpoder de fer sentir bé la criatura, asseguren les expertes. A "L'ofici d'educar" busquem les claus per afrontar els alts i baixos del postpart amb Laia Aguilar, llevadora, consultora i formadora experta en lactància, directora de LactApp Medical i autora del llibre "Conoce tu posparto: 40 días y 500 noches". També hi participen Imma Campos, llevadora de parts a casa, professora de ioga i autora d'"El poder del embarazo"; Mireia Grossmann, fisioterapeuta experta en sòl pelvià, fisiosexòloga, osteòpata i autora d'"El suelo pélvico al descubierto", i la psicòloga perinatal Elisenda Pascual. A més, sentirem el testimoni de l'Aina, de la Laura, de la Inés i del Pau, i acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Els psicòlegs alerten que la principal causa d'esgotament físic i emocional dels adolescents és la pressió acadèmica. Senten que tenen massa feina i massa exàmens, i expectatives molt altes. Segons dades del Departament de Salut, l'ús d'antidepressius en joves de menys de 15 anys s'ha disparat un 250% en tres anys, i més d'un 9% de les persones de més de 15 anys tenen depressió. Per conèixer què els preocupa als joves, a "L'ofici d'educar" fem tertúlia de joves Pro amb Noè Santallusia, de 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Alvarez, de 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferrater de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, de 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i Esther Espinosa, de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.