L'ofici d'educar

A "L'ofici d'educar" conversem amb Eva Bach, pionera en la introducció de l'educació emocional a l'escola i a la família, i una de les deu pedagogues més rellevants del segle XX i principis del XXI, segons el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Autora de nombroses obres sobre salut emocional, ens presenta el seu darrer llibre: "Disbarats emocionals: Ja n'hi ha prou!", que inclou pautes per identificar els influenciadors que fan un mal ús de les emocions i altres disbarats emocionals. La pedagoga ens alerta dels perills a les xarxes i a les aules, amb la proliferació de solucions fast food mancades de rigor que substitueixen una educació emocional profunda. Segons denuncia, l'auge de tot el que comporta el qualificatiu "emocional" ha contribuït a la multiplicació de models i propostes d'educació emocional sense rigor, insanes, enganyoses o desvirtuades, amb l'altaveu de les xarxes socials, de l'oportunisme i de l'autobombo. També sentim el catedràtic d'Orientació Psicopedagògica Rafael Bisquerra i veiem com se'n surt Sergi Vives amb l'educació emocional de les bessones. Acabem amb el manual pràctic de les relacions escolars, amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

L'educadora social Marta Darnes fa discursos diferents als seus dos fills adolescents, un noi i una noia. Per això és pregunta: com es pot educar les noies en l'autonomia i l'empoderament si els diem: "vigila, no torneu soles" per la inseguretat que hi ha al carrer? Com se'ls pot transmetre seguretat sense por? I com es pot educar els nois en el feminisme si els diem que no es barallin o que acompanyin les noies del grup a casa? Els transmetem la idea que les noies no es valen per si mateixes? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joel Audi, psicòleg general sanitari i psicoterapeuta d'EntreHomes; amb Silvia Catalan, psicòloga i sexòloga que fa tallers de sexualitat a primària a batxillerat i coautora d'"I ara què li dic?"; amb Laura Ferrer, educadora social especialista en educació sexual i emocional per a infants, joves i famílies, amb el psicòleg, terapeuta familiar i pedagog Gus Bas, autor d'"Un món en un dia" i l'educadora social i mare Marta Darnés. Acabem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Segons l'OCDE, fins al 70% del cobalt procedent de la República Democràtica del Congo ha tingut algun vincle amb el treball infantil. L'or blau de la tecnologia, que proveeix de bateries recarregables els nostres dispositius, explota 40.000 nens. Alguns només tenen 6, 7 i 8 anys, i fan jornades de 12 hores diàries, 7 dies a la setmana, a les mines de cobalt, de diamants, d'or o de coltan del Congo, un dels subsols més rics del món. Són infants que arrisquen la vida per 2 dòlars al dia o menys, exposats a substàncies tòxiques i a feines perilloses, perquè al ser petits es poden colar més fàcilment pels túnels. Responem a la preocupació del Nil, de 6è de primària de l'escola Doctor Alberich i Casas (Reus), sobre l'explotació infantil a les mines d'Àfrica a "L'ofici d'educar" amb Xavier Aldekoa, periodista de La Vanguardia en terres africanes, autor de "Quijote en el Congo", "Indestructibles", "Hijos del Nilo" i "Oceano Àfrica"; Premi Ortega i Gasset de periodisme 2023 pel seu projecte sobre el riu Congo; Gemma Parellada, corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Àfrica, autora de "Viatge al punt zero de la tecnologia" i Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado 2023; Siddharth Kara, investigador, escriptor, activista, autor de "Cobalto Rojo, el Congo se desangra para que tu te conectes" i finalista al Premi Pulitzer 2024; Marc Pastor, escriptor, policia científic dels Mossos d'Esquadra i autor de "Riu de safirs", i el Nil Tafunell Morató, de 6è de l'escola Doctor Alberich i Casas (de Reus), que ens presenta "Connexions". I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Són adolescents i mostren preocupació per les fake news i per la fast fashion, tot i que reconeixen que els encanten les marques. Reivindiquen un noticiari específic per a adolescents, que sigui entretingut i parli del que interessa als joves, i que els ajudi a destapar vocacions. Aposten per una societat lliure d'estereotips, senten la pressió per ser perfectes i tenen por de matar-se estudiant per, al final, tenir una feina que no els permeti ni pagar el lloguer. Fem "L'ofici d'educar" des de Reus, amb 4 instituts del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació: amb Soumia El Youssfi i Núria Balagué Qabouche, de l'IE Daniel Mangrané de Jesús (Tortosa); Llorenç Plans Vallès i Fèlix Pérez Coca, de l'INS Vilafranca 2, i Cèlia Rodríguez Miró i Roc Ferran Flores, de l'INS Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp). I sentirem també les notes de veu de la Daniela, la Clàudia, les Lucies, el Heiton, la Mar i la Mariana, de l'INS Carles Vallbona (de Granollers). I lliurem també els primers Premis de L'ofici d'educar amb el Departament d'Educació, i la col·laboració d'Abacus, com a reconeixement als millors programes de ràdio fets durant el primer trimestre.

En els últims 40 anys s'han promulgat 8 lleis d'educació, cada 5 o 7 anys, mentre que per consolidar un projecte educatiu calen 10 anys. Les polítiques educatives les fan els polítics, que tenen un mandat de 4 anys i volen resultats, cosa que no permet crear un pacte nacional de país, lamenten els mestres. Els docents apel·len també a la responsabilitat de la comunitat educativa, si cal, amb renúncies provisionals per arribar al consens. A "L'ofici d'educar" ens acompanyen Jaume Cela, mestre, escriptor de més d'un centenar de llibres i Creu de Sant Jordi; Agnès Barba, mestra d'infantil, que va ser directora de l'Escola dels Encants; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, exdirector d'Aspasim, Medalla d'Honor de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus", i Coral Regí, biòloga, mestra, exdirectora de l'escola Virolai i membre del grup d'experts per a la millora educativa. Acabarem amb "Com educo" de la mà la psicòloga Lara Terradas.

La gestació subrogada, buscar mare per substitució per tenir un fill que no es pot o no es vol tenir d'una altra manera, és una realitat que no para de créixer, a la vegada que desperta moltes crítiques. El 2022 va generar 12,97 milers de milions d'euros, el 2023, 15,76 milers de milions d'euros i s'especula que el 2031 pot arribar a 74,63 milers de milions d'euros, 5 vegades més. Dels desafiaments de la gestació subrogada, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Elena Crespi, psicòloga, sexòloga, terapeuta de parella, docent i autora d'"El negoci dels nadons. La gestació subrogada". Sentirem també el testimoni del Fran, que té dos fills fruit de la gestació subrogada als Estats Units; de l'Olivia Maurel, filla de la gestació subrogada, i de la doctora en Filosofia Begoña Roman. Acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

Per la psicòloga Elisenda Pascual, és essencial revisar d'on venim, la infància, i quina motxilla portem: de qui vam aprendre a estimar i a estimar-nos i què ens va faltar. Les dificultats a l'hora de criar i a la vida ens parlen de les carències de la infància, i és prenent-ne consciència que podem deixar de perpetuar-les i de patir, apunta Pascual. Fins a quin punt la criança i la parella ens posen al davant l'infant que vam ser i tot el que tenim pendent? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i terapeuta de la sèrie "Això no és Suècia" i autora d'"Amor de piel adentro, el arte de revisar patrones para quererse bien", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara". Sentirem també la psicòloga Laura Gutman, autora de la "Biografia humana" i la revisió en clau d'humor de la infància del Sergi Vives, pare primerenc de bessones. I acabarem amb "Com educo amb la psicòloga Lara Terradas".

Tots tenim un mestre que ens ha marcat, que són referents, i tot el que passa dins l'aula ens determina, per a bé o per a mal. Un bon mestre pot ser un far que impulsa i guia la vida d'un alumne, però un mal mestre també pot arrabassar les ganes d'estudiar. Quines són les qualitats essencials del bon mestre? En parlem amb Teresa Terrades, professora de secundària, formadora de docents i coautora del llibre "La gosadia d'ensenyar", i amb David Vilalta Murillo, mestre, formador de mestres a l'ICE de la UAB, impulsor del programa Magnet i autor del llibre "Poesia d'ensenyar, testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici". Escoltarem també la mestra de música i humorista Neus Rossell, autora de "Tres mesos de vacances i altres alegries de ser mestra", i el mestre Xavi López, autor de "Mestres d'un mestre". I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A Catalunya hi ha 8.415 presos i la meitat són pares o mares, que viuen el dia a dia allunyats dels seus fills. Com és la vida d'un infant amb el pare o la mare empresonat? I la vida d'aquests pares i mares que no poden compartir el dia a dia amb els seus fills? Són infants que experimenten el pes de l'estigma, la vergonya i el sentiment de desemparament; i pares i mares privats de llibertat que viuen la mapaternitat amb culpa i frustració. D'aquí ve que els grups de parentalitat, presents a les nou presons catalanes, treballen perquè, malgrat la separació, no es trenqui el vincle entre els interns i els seus fills. A "L'ofici d'educar", en parlem amb Helena Cabo, cantant, pedagoga i creadora de NIUS; Ángela Peinado, referent de tallers artístics a les presons; la Jani, interna de la presó de Brians 1; el Jesús, intern a la presó de Quatre Camins; la Mariana, filla d'un pres a Brians 2; Jan Garrido, terapeuta Gestalt i educador social del grup Entre Homes, i Roger Estapé, tècnic d'esports a la presó de Quatre Camins. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Metges, científics i entitats ciutadanes fan un crit d'alerta per denunciar els problemes de salut que comporta la pol·lució. Es calcula que a Catalunya causa més de 3.000 morts anuals, amb una alta incidència en la infància. Hi ha evidències científiques que constaten que la contaminació de l'aire afecta les criatures abans i després de néixer; per això els experts reclamen accions polítiques urgents i contundents. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Ferran Campillo, pediatre de la Unitat de Salut Mediambiental de la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa i coordinador del Grup de Treball sobre Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, i amb Jordi Sunyer, investigador de l'ISGlobal i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. També hi participen Meri Collazos Solà, directora del documental "Respira, mama", Premi Sol d'Or al millor documental de Suncine i candidata als Gaudí, i Joan López Lloret, coguionista del documental, tots dos pares d'una nena que va néixer amb deficiència d'alfa1 antitripsina, una condició genètica que comporta més riscos de desenvolupar malalties respiratòries. Sentirem també el cantant Joan Dausà, que pels problemes respiratoris de les seves dues filles van anar a viure a la natura. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

La probabilitat de tenir un problema de salut mental en la població infantil i adolescent oscil·la entre el 10 i el 20%, mentre que entre el 4 i el 6% dels infants patirà un trastorn mental greu. Entre el 50 i el 70% de les malalties psiquiàtriques de l'edat adulta comencen a desenvolupar-se en la infància o l'adolescència; per això, és important detectar-les al més aviat possible. Quins són els signes d'alarma que em poden fer sospitar que el meu fill o filla té un trastorn mental? A "L'ofici d'educar" en parlem amb en Joaquim Puntí, psicòleg clínic i coordinador de l'hospital de dia d'adolescents del Parc Taulí de Sabadell; en Roger de Gràcia, periodista i autor del llibre "Digue'm boig"; Roser Batalla, psicòloga clínica, Alba Riu, psicopedagoga en un centre de secundària i Ester Camprodon, psicòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu i directora del projecte Henka. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

L'embaràs suposa una autèntica tempesta hormonal que activa l'instint maternal. Un cop nascuda la criatura, facilita l'empatia i un desig intens i addictiu de voler-hi passar temps, però que pot ser més o menys plaent. Tenir un fill és un procés de transformació total del cos, però també del cervell de la dona, que madura davant dels reptes, amb canvis de per vida que fins i tot podrien frenar l'envelliment. Tot això es desprèn de la recerca pionera de l'equip de Susana Carmona, mare, psicòloga i doctora en Neurociències que ha escrit el llibre "Neuromaternal", referent internacional en la recerca del que passa al cervell durant l'embaràs i la maternitat, i que ens acompanya a "L'ofici d'educar". Sentirem també la Dra. Ibone Olza, autora de "Gestar". Acabarem amb el Manual pràctic de les relacions escolars, de la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els llibres per somiar de Jaume Centelles.

Falten llevadores, només n'hi ha 18 per cada 1.000 naixements, molt per sota de la ràtio europea de 64 llevadores per 1.000 naixements, i el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers denuncia que el 80% de les llevadores han de treballar en dos o tres llocs alhora per cobrir aquest dèficit. I el part és només una quarta part de la seva tasca, les llevadores reivindiquen que són els referents de tota la vida fèrtil de les dones i de la salut sexual i reproductiva, que inclou també els homes. A "L'ofici d'educar" escoltem històries de llevadores amb Mariví Cambredó, presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores; Helena González, vicepresidenta de l'Associació i llevadora assistencial a l'Hospital Clínic de Barcelona; Cristina Martínez, llevadora i pedagoga, responsable de l'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de l'ICS; Imma Marcos, presidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya, i Encarna Gascón, llevadora jubilada i autora del llibre "Llevadores en acció: llevant nadons, lligant melics". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

En una piulada viral, una mare lamenta que la seva filla fa segon d'ESO en un institut de Manresa i que, de 21 alumnes, 16 són de famílies migrades, i que el català no és la llengua vehicular a l'aula. A partir d'aquí, a "L'ofici d'educar" hem radiografiat alguns dels centres més segregats. Malgrat els avenços del pla contra la segregació escolar, a Catalunya hi ha encara 410 centres segregats, un 17%, amb centres altament guetitzats i alumnat molt vulnerable, dels quals es van escapant els autòctons, tal com constaten en alguns d'aquests centres. De com es pot capgirar la situació de la segregació escolar a Catalunya en parlem amb Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB, que forma part de la comissió de seguiment del Síndic de Greuges pel Pacte contra la segregació; Marta Ferrer, directora de l'escola Valldaura de Manresa; Eduard Maza, director de l'escola Pia de Sant Antoni de Barcelona; Anna Garcia, mestra de l'escola Vic Centre; Marina Barceló, mestra d'una aula d'acollida de l'escola Catalunya de Sant Adrià de Besòs, i Mostafà Shaimi, membre de l'AFA de l'escola La Farga i de la plataforma Salt'Educa. Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

24.000 alumnes s'han quedat sense escola a causa de les inundacions i 22 municipis s'han quedat sense escoles ni instituts, i alguns han quedat tan malmesos que s'hauran d'enderrocar i tornar-los a construir de nou. A "L'ofici d'educar" escoltem testimonis en primera persona de la zona zero de criatures, adolescents, famílies, mestres i professors dels centres educatius, devastats per la dana, que s'han organitzat. Es troben igual o pitjor que a la pandèmia, sense serveis bàsics, ni escoles, ni parcs, ni cotxes, ni cases; amb pèrdues de familiars, en xoc encara, desemparats, insegurs, impotents i amb la vida trencada. Parlem amb David Macià, director del CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Inés Marzo, cap d'estudis i mestra de música del CEIP Cristóbal Colón, de Benetússer; Maria Alcaraz, membre de l'associació de famílies de l'escola CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Carolina Ramos, cap d'estudis de l'Escola Jaume I de Catarroja, i els seus alumnes: el Pau, l'Edu, l'Ainoa, l'Aitana i el Dídac; i també el Pablo, el Marcos i l'Alejandro, de Benetússer. Escoltarem també Mont Rovira Jarque, responsable de Direcció dels Serveis d'Urgències i Emergències Socials i Emergència d'Habitatge de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona; Alicia Álvarez, doctora en Psicologia, directora assistencial i d'investigació de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona i autora del llibre "¿Cuánto pesa tu mochila?", i Quim Mairal, professor i psicòleg cocreador d'una guia per acompanyar els docents afectats per la dana.

Mostren molta preocupació perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l'estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se'n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l'educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de joves PRO amb Noè Santallusia, que estudia 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

La generació sandvitx són majoritàriament dones, d'entre 40 i 64 anys, atrapades entre la feina i les cures de pares dependents i fills menors, com el pernil dolç i el formatge entre dues llesques; i això els genera una tensió, esgotament i estrès terribles. Segons un estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya 60.000 persones formen part de la generació sandvitx, i va a l'alça per l'endarreriment de la maternitat, l'envelliment de la població, la falta de recursos per acompanyar les cures i el retard en l'emancipació dels joves. A "L'ofici d'educar" parlem de la generació sandvitx amb Bruna Álvarez, professora d'Antropologia de la UAB i investigadora del grup AFIN del Departament d'Antropologia Social i Cultural; Milos Salgueda, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i Sílvia Palou, mestra d'educació infantil, psicòloga familiar amb una mirada sistèmica i creadora de "3 sentits". Sentirem també Ángeles Caballero, periodista i autora de "Los parques de atracciones también cierran". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Som una generació que, en la majoria de casos, venim d'una criança tradicional amb límits autoritaris i castradors, i per aquesta raó no sabem --o ens costa molt-- posar límits als nostres fills, però l'absència de límits no cuida, coincideixen a dir els experts. Què hi ha al darrere de la dificultat de posar límits? Com podem posar límits respectuosos als fills, infants o adolescents, que funcionin? Quina és la importància que establim els propis límits, i escoltem les nostres necessitats, abans de posar límits als fills? A "L'ofici d'educar" parlem de com posar límits amb la psicòloga de criança respectuosa i autora del llibre "Criar i jugar", Elisenda Pascual, que és la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia; Míriam Tirado, escriptora, consultora de criança conscient i autora d'una trentena de llibres, entre els quals hi ha "Límits" i el darrer, "Criar junts". Sentirem com porten els límits a casa de Sergi Vives, pare de bessones. I acabarem amb Jaume Centelles, amb els llibres per somiar.

Vivim en l'analfabetisme de la natura, desconnectats de la nostra essència, oblidant que també som natura i desaprofitant el medi natural com a espai per aprendre, experimentar i créixer, coincideixen els experts en la celebració dels deu anys de "L'ofici d'educar". Fem un programa al cor del Montseny amb el doctor en Ciències Ambientals i geògraf Martí Boada, referent internacional en l'educació ambiental; la psicòloga experta en acompanyament familiar Lara Terradas; la formadora en escoles del bosc amb "Viure silvestre" Vicky Mateu; la fundadora i directora de la Granja Ability Training Center, a Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez Lestón, experta en educació emocional i ambiental i escriptora, i la doctora en Biologia Katia Hueso; i tots vosaltres! Un programa molt coral en què també hem comptat amb la participació de la psicòloga Alba Alfageme, el Dr. Francisco Villar; el psicòleg Joan Roa, l'educadora social Clara Darder, la psicòloga Sílvia Palou, l'especialista en el joc Imma Marín, Asier Àlvarez, representant de la tertúlia de joves PRO, el psicòleg Jaume Funes i la Nina, l'Ona i la Maia. I la jornada també ha comptat amb els TED de l'escriptor i mestre Jaume Cela, representant de la tertúlia de savis mestres; la terapeuta Gestalt i professora Marta Butjosa i les explicacions fantàstiques de Jaume Centelles amb "Els llibres per somiar".

Hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l'aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents. Però l'escola ha de posar context al que passa al món, i s'ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d'Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de "L'ofici d'educar": Jaume Cela, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, com "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat"; Agnès Barba, mestra d'infantil i directora durant 10 d'anys de l'escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva, autor d'"Aprenent a veus, un segle d'educació diferenciada"; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys, memòries d'un mestre" i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l'escola Virolai, i membre del grup d'experts per la millora educativa. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.