La Renaixença

El resum dels millors moments sempre és una manera d'acabar la setmana rient. Aquí trobareu els moments en què més hem rigut o que més ens han impactat. Si us ha passat el mateix, podeu tornar a veure els capítols d'aquests dies o veure'ls per primera vegada en l'ordre que us faci més gràcia.

De símbols de Catalunya n'hi ha molts, però un que no falta mai a la llista és el porró. Amb això n'hi ha prou per ser protagonista d'un dels capítols de "La Renaixença". Una taula no està ben parada si no hi ha un porró al mig. Hem aprofitat l'avinentesa per convidar Marta Clot, sommelier i divulgadora del món del vi. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Nika fins a un dels moments que més han patit els aficionats culers: el segrest d'en Quini.

S'acosta l'hivern i també els mals de coll i els refredats, per això ens fa il·lusió dedicar un capítol a la bufanda. Sou dels que en porteu des de finals d'agost o dels que us queixeu quan us refredeu perquè us resistiu a admetre que s'ha acabat l'estiu durant el mes de desembre? Que vingui Pemi Fortuny a "La Renaixença" és un honor, i sentir una de les seves cançons més mítiques a l'escenari del programa, encara més. Anem amb en Saki a passejar per Portugal durant la coneguda com la Revolució dels Clavells.

El puro sempre va associat a la imatge de senyor caspós, amb americana i camisa amb botons a puntíssim de rebentar. Però en aquesta ocasió no parlem d'aquest botó que fa patir, sinó del puro. Al local de "La Renaixença" no es pot fumar, que quedi clar, però parlar és el que sabem fer millor. Ens visita Abel Pruñonosa, un escultor que ha anat fins a Suècia a fer habitacions de gel. Es pot dormir en un llit a -20 ºC? I sortim a passejar el gos per un esdeveniment històric relativament recent: el naixement de Facebook, l'any 2003.

Dedicar un programa als didals ens pot portar problemes, perquè pot convertir-se en una arma amb la qual ens poden atacar les persones que en col·leccionen si no els agrada el resultat. Però ens sembla bé córrer aquest risc. Ve a veure'ns Pep Plaza, acompanyat de molta gent que va sempre amb ell. No és que porti tota una corrua d'acompanyants, sinó que els porta dins, perquè els imita. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Nyx, una gossa de 12 anys de Viladrau, que portem fins a l'expedició perduda de Franklin.

Sabem que sou gent ocupada, per això us hem fet un recull dels millors moments dels capítols d'aquesta setmana. Així, podeu veure algunes pinzellades del que hem viscut i podeu decidir en quin ordre mirar els capítols que hem fet. Això sí, no us en deixeu cap, que a cada un hi ha detalls que no hem pogut posar aquí.

Llevar-se de bon matí i poder-se fer un parell de torrades sempre fa posar de bon humor, si no ets del 60% de persones incapaces de treure-les abans no se li cremin. Dediquem aquest capítol a la torradora de pa. Ens visita en Sicus Carbonell, un dels fundadors i membre del grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, que puja al nostre escenari per versionar una de les seves cançons més conegudes amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, passegem la Sara, un pastor alemany d'Alella, per la batalla del castell Itter.

El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.

El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les "Històries per passejar el gos", acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.

Comencem la setmana a "La Renaixença" parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. Per acabar, sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.

Si no n'heu tingut prou amb els quatre programes anteriors, us deixem una col·lecció dels millors moments d'aquestes estones que hem passat al local de "La Renaixença". Sempre va bé aquesta estona per esperar que fem un capítol nou si ja heu vist tots els que hem fet fins ara.

Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita El Petit de Cal Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta "Ara no sé què dir-te", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter: anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.

Sembla que no tothom que aprova el carnet de conduir sap què significa cada color dels llums d'un semàfor. Per això, hem decidit dedicar-li un capítol. Estem a punt de descobrir que a Catalunya hi ha un problema de daltonisme? Ens visita l'Albert Blancafort, l'orguener responsable de la construcció d'orgues tan importants com el de la Sagrada Família o el de Montserrat. També sortim a passejar el gos per la marató de Boston del 1967. Hi anem amb la Mila, un llebrer a qui això de córrer no li costa gaire.

La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers). Per això, li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim els cabells llargs i rossos, però fem el que podem. Ens visita l'Èric Riba, que tant podem dir que és membre de l'equip de Bombers GRAE com que forma part d'un equip de superherois. Deuen arribar a càmera lenta com a les pel·lícules? I a les "Històries per passejar el gos" anem fins a l'edat mitjana, el 1184, pel desastre de la latrina d'Erfurt.

Estrenem setmana dedicant el capítol a les ulleres. En tenim des del 1286, quan les va inventar un monjo italià: Alessandro della Spina. Les ulleres s'han anat modernitzant, però els nostres ulls no, ja que la meitat de la humanitat en continuem necessitant. Hem convidat un tòtem del periodisme de casa nostra, l'Antoni Bassas, que casualment també porta ulleres. I a les "Històries per passejar el gos" ens quedem a Catalunya, però en un dia tràgic: el dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí.

Arribar a tots els capítols de "La Renaixença" pot ser complicat, però sempre podeu mirar aquest recull de millors moments i decidir quin programa voleu veure sencer. Ara, nosaltres us recomanem que els mireu tots, que estan molt bé.

Dediquem aquest capítol a la forquilla. Va ser l'últim cobert a arribar, dels tres que fem servir normalment. I va arribar per ordre de la princesa bizantina Teodora Anna Ducaina, del segle XII, que no es volia embrutar les mans. Ens visita Dan Peralbo, amb qui parlem de per què ha decidit formar un grup de rock i no pas de música urbana, i puja al nostre escenari per actuar en directe amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem a passejar el gos fins al 1865, a Washington, al primer magnicidi dels Estats Units.

El parallamps potser és dels objectes amb més ego, perquè el seu nom diu, literalment, per a què serveix. Per aquest motiu mateix li dediquem un capítol de "La Renaixença". I perquè ens salva de morir socarrimats, òbviament. Ens visita l'Oriol Salvador, un amant i apassionat de l'esgrima antiga. Segur que, igual que nosaltres, no sabíeu que n'hi ha una d'antiga i una de moderna. Al capítol d'"Històries per passejar el gos", anem amb en Nano fins a les Bahames, on se celebra un festival de música de luxe: el festival Fyre.

El corbatí s'ha de reivindicar, per això hem decidit dedicar-li un capítol. Corbatí, que no "pajarita". Sobretot per això l'hem triat. Ens visita un savi per conèixer, el Gil Carbonés. És el millor jugador de horseball del món! De fet, ho ha sigut quatre vegades. Per què no obre les notícies? Què s'ha de fer per ser el millor del món en alguna cosa? Sortim a passejar el gos per la ciutat de Londres el 1814, quan hi va haver una gran inundació de cervesa. Un somni per a alguns, un desastre per a d'altres.

Ens hem atrevit a dedicar un capítol al disc de vinil i això tant pot voler dir que som uns romàntics com que som uns hípsters. Hem convidat una de les veus de les comarques catalanes: la periodista Núria Bacardit, amb qui parlem sobre si fora de Barcelona passen coses o són tot històries inventades. A "Històries per passejar el gos", anem fins a l'any 1987 amb la Neu, una gossa de Sant Hilari Sacalm. Passegem per la plaça Roja de Moscou, on hi va haver l'aterratge d'una avioneta en plena guerra freda.