La píndola de salut

El dolor físic és un senyal que envia el nostre cervell per indicar que alguna cosa del nostre cos no funciona correctament. Però quina? Hi ha metges especialistes a detectar i tractar aquest dolor, per apaivagar-lo i evitar que incapaciti la persona que el pateix. Escoltar aquesta píndola és el primer que cal fer en el procés de recuperar la qualitat de vida que mai s’hauria hagut de perdre.

El futbol, el bàsquet i l’esquí són els tres esports en què és més fàcil tenir una lesió de genoll. I no ens enganyem: un trencament de lligaments és una lesió greu, que requereix quiròfan i que exigirà una recuperació llarga. La bona notícia és que gairebé sempre s’aconseguirà tornar a la pràctica esportiva. En aquesta píndola expliquem tot el que cal saber de les lesions de genoll en l’esport.

Escollir una assegurança de salut és una tria que no fem gaire sovint durant la nostra vida i, en canvi, té un impacte important en el nostre benestar i el de tota la nostra família. A La píndola de salut ens hem preguntat quines coses cal tenir en compte per triar l’assegurança correcta i hem concentrat totes les respostes en aquest capítol de manera senzilla i aclaridora.

Les bosses dels ulls es produeixen per un excés de greix al voltant dels músculs que tenim a la part inferior de les parpelles. Això provoca un efecte d’envelliment prematur i de falta de vitalitat. Gràcies a una intervenció estètica, però, podem corregir fàcilment aquesta situació i treure’ns uns anys de sobre. La tècnica es diu blefaroplàstia i en aquesta píndola expliquem tot el que et cal saber-ne.

El sexe és una manera molt especial de transmetre plaer, amor i un munt de sensacions. Però també pot transmetre coses no tan agradables. Durant les últimes dècades els casos d’infeccions per transmissió sexual no han parat de créixer i els darrers anys fins i tot s’han disparat, augmentant a un ritme del 40% cada any. En aquesta píndola compartim fórmules efectives per prevenir la transmissió d’aquestes infeccions.

L’adolescència és l’etapa de la descoberta. Tots hem passat per aquesta fase amb la sensació d’estar fent coses de “persones grans”, però sense saber ben bé quins riscos estàvem assumint. En aquests casos, la informació i la prevenció són la millor recepta per gaudir d’aquesta etapa de la vida. En aquest capítol de La píndola de salut ajuntem una dona jove i una ginecòloga perquè ens expliquin en primera persona com s’ha d’afrontar aquest moment tan important.

El cor sempre batega a un ritme constant. Però algunes vegades aquesta freqüència cardíaca s’altera i el cor va descompassat. Massa lent, massa ràpid o amb batecs irregulars. És el que es coneix com una arrítmia, i no és una bona cosa. Les arrítmies poden provocar des de símptomes lleus fins a d’altres de potencialment mortals. I no parlem de pocs casos. Es calcula que una de cada tres persones tindrà alguna mena d’arrítmia cardíaca durant la seva vida. Perquè és greu i perquè li passa a molta gent avui hem decidit dedicar una ‘Píndola de salut’ al nostre òrgan més estimat: el cor.

Menjar bé s’ha complicat molt. La indústria alimentària ha creat productes extraordinàriament gustosos i atractius, però poc saludables. Paral·lelament, el producte fresc és cada vegada més car i menys accessible. Per acabar-ho d’adobar, la societat ens impulsa a prioritzar productes que ja venen processats i que ens estalvien temps d’elaboració, tot i que segurament també ens roben una vida millor. Quan tot això, a més, passa en l’etapa de creixement dels nostres fills, convé aturar-se i reflexionar una mica. I això és el que fem en aquesta ‘Píndola de salut’.

Els pediatres en diuen els mil dies d'or i és el temps que transcorre entre la concepció d'un nadó fins que arriba als dos anys. Aspectes com la complexió física, la capacitat intel·lectual o la resiliència a les malalties estaran vinculats a l’alimentació d’aquests 1.000 dies... En aquest pòdcast descobrim aspectes fascinants i poc coneguts sobre el creixement i el desenvolupament dels nadons i donem un munt de pautes i hàbits que si es consoliden en el temps, proporcionaran més qualitat de vida a la criatura i a tot el nucli familiar.

En l’increïble viatge de la maternitat hi ha una estació que es diu lactància. Escollir el tipus d’alimentació per al nadó serà la primera gran decisió que prendrà la mare. I l’haurà de prendre poques hores després del part. En alguns casos és un procés molt fàcil, però en d'altres cal superar algunes dificultats.  En aquest pòdcast expliquem què implica aquesta decisió i quines són les coses bones i no tan bones de l’alletament matern. També parlem de com i quan s’ha de deixar la lactància per fer la transició a un nou tipus d’alimentació.

El sobrepès i l’obesitat són un mal negoci. A les persones que ho patim se’ns multipliquen les possibilitats de tenir malalties cròniques com ara la hipertensió, la diabetis, els problemes cardiovasculars i, fins i tot, alguns tipus de càncers. També patim més d’articulacions i lesions òssies. I, per descomptat, també hi ha un impacte psicològic que ens pot provocar trastorns mentals. I el pitjor del cas és que la tendència no deixa de créixer. Cada vegada estem més grassos i, de fet, ja som els més grassos d’Europa, només per darrere dels britànics. En aquest pòdcast hem decidit no culpabilitzar ningú i plantejar opcions senzilles i efectives per canviar el nostre estil de vida. Aquesta 'Píndola de Salut' no és miraculosa, però conté tot el necessari per encetar una etapa més saludable per a la nostra vida. Entrem a la consulta d’Adriana Alcaraz, dietista i nutricionista d’Àptima Centre Clínic. Ens acompanya una de les seves pacients, l’Esther, que ja fa uns mesos que ha començat aquesta nova etapa i n’està molt satisfeta.

De quin color teniu els ulls? Doncs aquest color tan bonic amb el temps es pot apagar, enfosquir. Amb el pas dels anys apareix una mena de tel grisós que, poc o molt, impedeix el pas dels raigs de llum i fa que perdem progressivament la visió. És el que es coneix com a cataractes. Les cataractes són la primera causa de discapacitat visual al món i afecten més de la meitat de les persones majors de 65 anys. Però, afortunadament, el coneixement i la investigació han permès desenvolupar tècniques extraordinàriament efectives per resoldre aquesta malaltia. Fins al punt que cada any a Espanya se’n practiquen 400.000 intervencions. En aquest pòdcast coneixereu, una mica millor què és això de les cataractes. En Josep ens explicarà com és viure amb una cataracta i com és viure sense ella després de la intervenció quirúrgica. Una intervenció que ha fet centenars de vegades el doctor Josep Lluís Macaya, oftalmòleg i especialista en oculoplàstia i cataractes d’Àptima Centre Clínic.

L’artrosi és una malaltia crònica i degenerativa que desgasta i fins i tot por arribar a trencar els cartílags. I quan això passa el dolor es fa notar de valent i en moviments força habituals. Al nostre país hi ha més d'un milió de persones que pateixen artrosi i l'envelliment de la població provoca que la xifra vagi en augment. No totes experimenten el mateix dolor, però sí que és difícil superar els 75 anys sense que un metge ens hagi diagnosticat la malaltia. I llavors què? Com s’afronta una malaltia d’aquest tipus? Quines limitacions provoca? Quins tractaments hi ha disponibles? Es pot operar? Es pot superar? No podíem fer una 'Píndola de salut' sobre una malaltia que afecta més d’un milió de persones sense escoltar una autoritat mèdica en aquest àmbit. Ell és el doctor Francesc Anglès, traumatòleg d’Àptima Centre Clínic, que acumula més de 25 anys d’experiència tractant pacients d’artrosi. Un d’ells és l’Enric, a qui fa uns mesos li va posar una pròtesi de maluc i que també ens acompanya en aquest pòdcast.

El metge o la metgessa de família és aquella persona que et coneix i que t’escolta. Que coneix els teus antecedents familiars. Que sap interpretar una analítica i explicar-te-la. Que sap quina medicació prens. Que a la seva experiència professional i afegeix una capacitat de comunicació que et fa sentir en bones mans. Són els autèntics “influencers”, a qui fem cas de manera incondicional. Avui fem una 'Píndola de salut' una mica diferent. No centrarem aquest pòdcast en una malaltia, sinó que posarem el focus sobre una relació molt especial que uneix metges i pacients i que es basa en una confiança absoluta. Ho fem amb el doctor Jordi Jiménez, metge de família i director d’Àptima Centre Clínic Sant Cugat. En Jordi compleix amb aquest perfil tan especial i essencial en la nostra vida i en el de les persones que més ens importen. I també incorporem a la conversa la Gemma, una de les seves noves pacients que en poques visites ha quedat convençuda que en Jordi era aquest perfil de professional de la salut que estava buscant per a ella i per a la seva família.

El dolor és una experiència sensitiva i emocional desagradable. Però també és un senyal que envia el nostre sistema nerviós quan hi ha alguna cosa que no funciona bé. Les persones que pateixen dolor ho fan per partida doble. En primer lloc, perquè experimenten símptomes molt molestos i que impedeixen o limiten la vida diària. Però també pateixen perquè no saben què provoca aquest dolor ni quin és el tractament òptim per eliminar-lo. Actualment, aquestes malalties s’han agrupat al voltant d’un concepte que es coneix com les síndromes de sensibilització central, i inclouen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple. Segons el departament de Salut, avui dia a Catalunya hi ha entre 180.000 i 270.000 persones que pateixen fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica, de les quals més del 80% són dones, amb una mitjana d'edat de 58 anys. En aquesta 'Píndola de Salut' sentirem un metge especialitzat en el tractament de tota mena de quadres dolorosos complexos i resistents als tractaments convencionals: el doctor Jorge Echevarría, anestesiòleg i metge de la Clínica del Dolor d’Àptima Centre Clínic. I també comptarem amb el testimoni de la Ruth, una dona que des de fa 15 anys pateix constants episodis de dolor i permanents episodis d’incomprensió social.

L’adolescència és un moment explosiu de la vida, en tots els sentits. Els canvis en el cos són extraordinaris.  Les hormones sexuals, com els estrògens en les dones i la testosterona en els homes també augmenten significativament, i fan créixer els òrgans sexuals interns i externs. Apareix la menstruació, canvia la veu, la pell esdevé més greixosa i provoca acné. I a la zona del cervell les coses no van més lentes. El cervell madura i influeix en la presa de decisions, el control dels impulsos i la resolució de problemes. El còctel es completa amb coses tan importants com l’aprenentatge de la gestió emocional, la recerca de la identitat o les relacions socials.   Hi ha un col·lectiu de persones perfectament preparades per ajudar en aquest procés pel qual ha de passar tothom. Són els metges i les metgesses pediatres, que combinen la seva experiència i coneixement amb una aproximació molt personal i eficient sobre l’adolescent que estan tractant. En aquesta 'Píndola de salut' d’avui us ho demostrem. Parlem amb la doctora Marta García Bernal, pediatra d’Àptima Centre Clínic, i amb la Vicky i la Vinyet, una mare i una filla adolescent que aborden tots aquests canvis amb una naturalitat extraordinària.

La tiroide. Tothom n’ha sentit a parlar, però poca gent exactament sap quina funció fa, quines alteracions presenta i, sobretot, com es tracten. De fet, i segons dades de la Federació Internacional de Tiroides, la meitat de les persones que tenen algun tipus d’afectació en aquesta glàndula ho desconeixen. De fet, els símptomes que produeixen les malalties relacionades amb la tiroide són compatibles amb moltes altres malalties, i això fa que siguin molt difícils d’identificar. Sí que sabem que la gran majoria de casos impacten sobre les dones. Per cada home que té un trastorn de tiroide hi ha fins a vuit dones que també el tenen. Avui parlem amb un autèntic especialista en aquest camp, el doctor Jordi Mesa, metge especialista en endocrinologia i nutrició d’Endovallès a Àptima Centre Clínic. També tenim el testimoni de la Mercè, a qui li van diagnosticar hipertiroïdisme i gràcies als tractaments ara fa una vida completament normal. Amb tots dos aprendrem un munt de coses interessants i ens faran entendre molt millor com funciona el nostre cos i, també, les nostres emocions.

La immensa majoria de persones acostumem a perdre entre 100 i 200 cabells al dia. El que passa és que no es nota perquè al mateix temps també creixen cabells nous. Però quan aquests ja no apareixen o quan en cauen més del compte la calvície es comença a notar. Just en aquest punt és quan podem posar-nos en mans d’una especialista com la que hem convidat a 'La píndola de salut': la doctora Noelia Martínez, dermatòloga medicoquirúrgica i venereòloga d’Aptima Centre Clínic. Perquè sí, perquè l’alopècia es pot frenar si es diagnostica i s’afronta a temps. Ho explica la doctora i ho confirma en Ferran, un dels seus pacients que amb 24 anys ja va veure que els cabells li començaven a desaparèixer. Aquest és el pòdcast per a l’esperança, que, com sabeu, és l’últim que es perd.

Hi ha diferents motius que empenyen les dones a fer-se un augment de pit. En molts casos perquè consideren que tenen els pits massa petits, però també hi ha situacions de desproporció entre les dues mames o perquè arran d’una pèrdua de pes considerable o d’un embaràs, els pits els han quedat buits i han perdut molta consistència. Avui la tecnologia permet afrontar aquestes intervencions amb molt pocs riscos i garantint uns resultats espectaculars. Això, combinat amb una societat que dona molta importància a l’aparença externa, ha acabat per convertir la mamoplàstia d’augment en la intervenció de cirurgia estètica més sol·licitada a Espanya i a Catalunya. Cada dia a Espanya hi ha més de 70 dones que entren en un quiròfan per sortir-ne amb uns pits més grans. En aquesta ‘Píndola de salut’ coneixem el cas de la Paola. És colombiana, i al seu entorn, aquestes intervencions han estat absolutament habituals. Volem saber per què es va operar i com li ha canviat la vida des de llavors. I, per descomptat, també comptem amb el testimoni del metge que la va intervenir, el doctor Eugenio Peluffo, cirurgià plàstic d’Àptima Centre Clínic. La seva opinió és molt valuosa per entendre com s’ha d’afrontar una decisió així i quines tècniques són les més adequades per a cada cas.

En aquesta 'Píndola de salut' tornem a abordar el càncer, i més concretament el càncer de còlon, que és el segon més comú al nostre país després del de mama. La part més negativa del càncer de còlon és que es tracta d’una malaltia força agressiva, que té un gran component hereditari i que cada vegada la contrau gent més jove. La part positiva és que els controls preventius permeten evitar molts casos i que els tractaments són cada cop més efectius i menys invasius. En aquest pòdcast sentireu dos testimonis impactants: el d’una família que ha vist com aquesta malaltia afectava diferents membres, i el d’un metge que moltes vegades ha hagut de comunicar el diagnòstic i treballar per superar aquesta situació complicada. Ells són en Jose Carlos i el doctor Carles Pericay, oncòleg d’Àptima Centre Clínic. Escolteu-los amb més atenció que mai perquè el contingut d’aquest pòdcast pot ajudar a salvar vides.