La píndola de salut

El sobrepès i l’obesitat són un mal negoci. A les persones que ho patim se’ns multipliquen les possibilitats de tenir malalties cròniques com ara la hipertensió, la diabetis, els problemes cardiovasculars i, fins i tot, alguns tipus de càncers. També patim més d’articulacions i lesions òssies. I, per descomptat, també hi ha un impacte psicològic que ens pot provocar trastorns mentals. I el pitjor del cas és que la tendència no deixa de créixer. Cada vegada estem més grassos i, de fet, ja som els més grassos d’Europa, només per darrere dels britànics. En aquest pòdcast hem decidit no culpabilitzar ningú i plantejar opcions senzilles i efectives per canviar el nostre estil de vida. Aquesta 'Píndola de Salut' no és miraculosa, però conté tot el necessari per encetar una etapa més saludable per a la nostra vida. Entrem a la consulta d’Adriana Alcaraz, dietista i nutricionista d’Àptima Centre Clínic. Ens acompanya una de les seves pacients, l’Esther, que ja fa uns mesos que ha començat aquesta nova etapa i n’està molt satisfeta.

De quin color teniu els ulls? Doncs aquest color tan bonic amb el temps es pot apagar, enfosquir. Amb el pas dels anys apareix una mena de tel grisós que, poc o molt, impedeix el pas dels raigs de llum i fa que perdem progressivament la visió. És el que es coneix com a cataractes. Les cataractes són la primera causa de discapacitat visual al món i afecten més de la meitat de les persones majors de 65 anys. Però, afortunadament, el coneixement i la investigació han permès desenvolupar tècniques extraordinàriament efectives per resoldre aquesta malaltia. Fins al punt que cada any a Espanya se’n practiquen 400.000 intervencions. En aquest pòdcast coneixereu, una mica millor què és això de les cataractes. En Josep ens explicarà com és viure amb una cataracta i com és viure sense ella després de la intervenció quirúrgica. Una intervenció que ha fet centenars de vegades el doctor Josep Lluís Macaya, oftalmòleg i especialista en oculoplàstia i cataractes d’Àptima Centre Clínic.

L’artrosi és una malaltia crònica i degenerativa que desgasta i fins i tot por arribar a trencar els cartílags. I quan això passa el dolor es fa notar de valent i en moviments força habituals. Al nostre país hi ha més d'un milió de persones que pateixen artrosi i l'envelliment de la població provoca que la xifra vagi en augment. No totes experimenten el mateix dolor, però sí que és difícil superar els 75 anys sense que un metge ens hagi diagnosticat la malaltia. I llavors què? Com s’afronta una malaltia d’aquest tipus? Quines limitacions provoca? Quins tractaments hi ha disponibles? Es pot operar? Es pot superar? No podíem fer una 'Píndola de salut' sobre una malaltia que afecta més d’un milió de persones sense escoltar una autoritat mèdica en aquest àmbit. Ell és el doctor Francesc Anglès, traumatòleg d’Àptima Centre Clínic, que acumula més de 25 anys d’experiència tractant pacients d’artrosi. Un d’ells és l’Enric, a qui fa uns mesos li va posar una pròtesi de maluc i que també ens acompanya en aquest pòdcast.

El metge o la metgessa de família és aquella persona que et coneix i que t’escolta. Que coneix els teus antecedents familiars. Que sap interpretar una analítica i explicar-te-la. Que sap quina medicació prens. Que a la seva experiència professional i afegeix una capacitat de comunicació que et fa sentir en bones mans. Són els autèntics “influencers”, a qui fem cas de manera incondicional. Avui fem una 'Píndola de salut' una mica diferent. No centrarem aquest pòdcast en una malaltia, sinó que posarem el focus sobre una relació molt especial que uneix metges i pacients i que es basa en una confiança absoluta. Ho fem amb el doctor Jordi Jiménez, metge de família i director d’Àptima Centre Clínic Sant Cugat. En Jordi compleix amb aquest perfil tan especial i essencial en la nostra vida i en el de les persones que més ens importen. I també incorporem a la conversa la Gemma, una de les seves noves pacients que en poques visites ha quedat convençuda que en Jordi era aquest perfil de professional de la salut que estava buscant per a ella i per a la seva família.

El dolor és una experiència sensitiva i emocional desagradable. Però també és un senyal que envia el nostre sistema nerviós quan hi ha alguna cosa que no funciona bé. Les persones que pateixen dolor ho fan per partida doble. En primer lloc, perquè experimenten símptomes molt molestos i que impedeixen o limiten la vida diària. Però també pateixen perquè no saben què provoca aquest dolor ni quin és el tractament òptim per eliminar-lo. Actualment, aquestes malalties s’han agrupat al voltant d’un concepte que es coneix com les síndromes de sensibilització central, i inclouen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple. Segons el departament de Salut, avui dia a Catalunya hi ha entre 180.000 i 270.000 persones que pateixen fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica, de les quals més del 80% són dones, amb una mitjana d'edat de 58 anys. En aquesta 'Píndola de Salut' sentirem un metge especialitzat en el tractament de tota mena de quadres dolorosos complexos i resistents als tractaments convencionals: el doctor Jorge Echevarría, anestesiòleg i metge de la Clínica del Dolor d’Àptima Centre Clínic. I també comptarem amb el testimoni de la Ruth, una dona que des de fa 15 anys pateix constants episodis de dolor i permanents episodis d’incomprensió social.

L’adolescència és un moment explosiu de la vida, en tots els sentits. Els canvis en el cos són extraordinaris.  Les hormones sexuals, com els estrògens en les dones i la testosterona en els homes també augmenten significativament, i fan créixer els òrgans sexuals interns i externs. Apareix la menstruació, canvia la veu, la pell esdevé més greixosa i provoca acné. I a la zona del cervell les coses no van més lentes. El cervell madura i influeix en la presa de decisions, el control dels impulsos i la resolució de problemes. El còctel es completa amb coses tan importants com l’aprenentatge de la gestió emocional, la recerca de la identitat o les relacions socials.   Hi ha un col·lectiu de persones perfectament preparades per ajudar en aquest procés pel qual ha de passar tothom. Són els metges i les metgesses pediatres, que combinen la seva experiència i coneixement amb una aproximació molt personal i eficient sobre l’adolescent que estan tractant. En aquesta 'Píndola de salut' d’avui us ho demostrem. Parlem amb la doctora Marta García Bernal, pediatra d’Àptima Centre Clínic, i amb la Vicky i la Vinyet, una mare i una filla adolescent que aborden tots aquests canvis amb una naturalitat extraordinària.

La tiroide. Tothom n’ha sentit a parlar, però poca gent exactament sap quina funció fa, quines alteracions presenta i, sobretot, com es tracten. De fet, i segons dades de la Federació Internacional de Tiroides, la meitat de les persones que tenen algun tipus d’afectació en aquesta glàndula ho desconeixen. De fet, els símptomes que produeixen les malalties relacionades amb la tiroide són compatibles amb moltes altres malalties, i això fa que siguin molt difícils d’identificar. Sí que sabem que la gran majoria de casos impacten sobre les dones. Per cada home que té un trastorn de tiroide hi ha fins a vuit dones que també el tenen. Avui parlem amb un autèntic especialista en aquest camp, el doctor Jordi Mesa, metge especialista en endocrinologia i nutrició d’Endovallès a Àptima Centre Clínic. També tenim el testimoni de la Mercè, a qui li van diagnosticar hipertiroïdisme i gràcies als tractaments ara fa una vida completament normal. Amb tots dos aprendrem un munt de coses interessants i ens faran entendre molt millor com funciona el nostre cos i, també, les nostres emocions.

La immensa majoria de persones acostumem a perdre entre 100 i 200 cabells al dia. El que passa és que no es nota perquè al mateix temps també creixen cabells nous. Però quan aquests ja no apareixen o quan en cauen més del compte la calvície es comença a notar. Just en aquest punt és quan podem posar-nos en mans d’una especialista com la que hem convidat a 'La píndola de salut': la doctora Noelia Martínez, dermatòloga medicoquirúrgica i venereòloga d’Aptima Centre Clínic. Perquè sí, perquè l’alopècia es pot frenar si es diagnostica i s’afronta a temps. Ho explica la doctora i ho confirma en Ferran, un dels seus pacients que amb 24 anys ja va veure que els cabells li començaven a desaparèixer. Aquest és el pòdcast per a l’esperança, que, com sabeu, és l’últim que es perd.

Hi ha diferents motius que empenyen les dones a fer-se un augment de pit. En molts casos perquè consideren que tenen els pits massa petits, però també hi ha situacions de desproporció entre les dues mames o perquè arran d’una pèrdua de pes considerable o d’un embaràs, els pits els han quedat buits i han perdut molta consistència. Avui la tecnologia permet afrontar aquestes intervencions amb molt pocs riscos i garantint uns resultats espectaculars. Això, combinat amb una societat que dona molta importància a l’aparença externa, ha acabat per convertir la mamoplàstia d’augment en la intervenció de cirurgia estètica més sol·licitada a Espanya i a Catalunya. Cada dia a Espanya hi ha més de 70 dones que entren en un quiròfan per sortir-ne amb uns pits més grans. En aquesta ‘Píndola de salut’ coneixem el cas de la Paola. És colombiana, i al seu entorn, aquestes intervencions han estat absolutament habituals. Volem saber per què es va operar i com li ha canviat la vida des de llavors. I, per descomptat, també comptem amb el testimoni del metge que la va intervenir, el doctor Eugenio Peluffo, cirurgià plàstic d’Àptima Centre Clínic. La seva opinió és molt valuosa per entendre com s’ha d’afrontar una decisió així i quines tècniques són les més adequades per a cada cas.

En aquesta 'Píndola de salut' tornem a abordar el càncer, i més concretament el càncer de còlon, que és el segon més comú al nostre país després del de mama. La part més negativa del càncer de còlon és que es tracta d’una malaltia força agressiva, que té un gran component hereditari i que cada vegada la contrau gent més jove. La part positiva és que els controls preventius permeten evitar molts casos i que els tractaments són cada cop més efectius i menys invasius. En aquest pòdcast sentireu dos testimonis impactants: el d’una família que ha vist com aquesta malaltia afectava diferents membres, i el d’un metge que moltes vegades ha hagut de comunicar el diagnòstic i treballar per superar aquesta situació complicada. Ells són en Jose Carlos i el doctor Carles Pericay, oncòleg d’Àptima Centre Clínic. Escolteu-los amb més atenció que mai perquè el contingut d’aquest pòdcast pot ajudar a salvar vides.

El ferro té un paper crític a la sang. És un component essencial de les proteïnes que ajuden a transportar i emmagatzemar l’oxigen en el cos. Si ens falta ferro ens inunda una sensació de cansament i debilitat. És el que es coneix com a anèmia. Segons el Departament de Salut, el 15% dels nens i el 13% de les nenes catalanes d’entre 6 i 12 anys tenen anèmia. En aquesta 'Píndola de salut' ens preguntem perquè als nostres fills i filles els falta tant de ferro a la sang. Aprenem a detectar els símptomes que ens han de posar en alerta i descobrim què podem fer per revertir la situació. Ens ho explica la doctora Marta García Bernal, pediatra especialista en hematologia d’Àptima Centre Clínic. I també coneixem un dels casos recents que ha portat: el de la Naret. La Naret és una nena que amb poc més de dos anys va començar a presentar símptomes clars d’anèmia i que afortunadament ara està plenament recuperada. Ens ho explica la seva mare, l’Estela.

Si pregunteu a una mare quin ha estat el dia més important de la seva vida, molt probablement us dirà que el dia que va néixer el seu fill o la seva filla. Però no sempre les dones han pogut participar a l’hora de decidir com és aquest dia clau. Afortunadament, les coses comencen a canviar i apareixen projectes molt interessants en què la futura mare s’implica d’una manera determinant en el plantejament del part. Un dels centres on s’implementa aquesta metodologia és Àptima Centre Clínic. L’equip mèdic dona la màxima informació a la dona perquè pugui triar com vol que sigui el part, i tot sense renunciar als recursos professionals, tecnològics i mèdics que té a l’abast. El resultat és un part a la carta en un dia que recordarà per sempre. Parlem amb una dona que va viure aquesta experiència només quatre setmanes abans d’enregistrar aquesta 'Píndola de salut'. És l’Andrea, la mare de l’Arlet. També conversem amb una altra figura clau en aquests moments: la llevadora Irene Lorente, que forma part de l’equip d’obstetrícia d’Àptima Centre Clínic.

La impotència és la manera com popularment es coneix la disfunció erèctil, una malaltia que afecta aproximadament el 20% d’homes espanyols de més de 18 anys i més del 50% d’homes de més de 50 anys. El problema és que pràcticament cap home admet tenir dificultats amb les seves ereccions prou importants que dificultin les relacions sexuals. La disfunció erèctil la poden provocar moltes causes diferents. És important identificar-les bé per poder dissenyar el tractament més adequat. Perquè sí... la bona notícia és que hi ha tractaments efectius per a aquesta malaltia que fem veure que no existeix. I, per tant, es pot recuperar una bona vida sexual i els estats d’ànim i de relació amb la parella que hi van associats. En aquest pòdcast parlem de dos òrgans molt importants: un és el penis i l’altre és el cervell. Perquè en molts casos hi ha causes psicològiques que poden provocar aquest tipus de situacions. Per això hem convidat dos metges experts en aquest problema, perquè ens donin la visió de la disfunció provocada per problemes orgànics i la que ve per causes psicològiques. Ells són el doctor Josep Maria Caballero i el doctor Josep Maria Gili Massó, uròlegs d’Àptima Centre Clínic MútuaTerrassa.

L’angiologia se centra en les venes i les artèries; és a dir, en tots els conductes per on circula la sang. I no són pocs. El nostre sistema circulatori està format per una xarxa de, atenció, uns 100.000 quilòmetres de longitud. Si poséssim els nostres vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) l’un al costat de l’altre ens permetrien fer la volta al món dues vegades i mitja. I tot això està dins del nostre cos. És bastant previsible, doncs, que en algun moment, algun d’aquests conductes tingui algun problema: vessaments, obturacions, dilatacions... I per resoldre aquestes situacions estan els experts, com el doctor Víctor González, cirurgià vascular i expert en angiologia a Àptima Centre Clínic Mútua Terrassa. En aquesta 'Píndola de salut' ens explica com és aquest sistema circulatori, però també tractem de problemes tan freqüents com el de les varius, detallant com actuar davant d’alguns símptomes i quins són els nous tractaments que hi ha a l’abast. I també parlem amb la Maria Àngels, a qui fa poques setmanes se li va fer un innovador tractament per millorar-li la circulació a les cames.

Diu el refrany que “cara pigada, cara estimada”. És cert que les pigues poden fomentar l’atractiu, però en el fons no deixen de ser lesions a la pell. La bona notícia és que en la immensa majoria de casos són lesions molt lleus i inofensives. Ara bé, això no vol dir que no s’hagin de vigilar. Al contrari. Pràcticament tothom té alguna piga al cos. Es calcula que, als 30 anys, cada persona sana té de mitjana entre 25 i 40 pigues, d’entre 5 i 10 mil·límetres de diàmetre. Per tant, aquest pòdcast és interessant per a tothom. En aquesta 'Píndola de salut' fem un recorregut per la pell, explicant quin tipus de pigues o taques hi ha, com identificar-les i quan anar a un especialista en dermatologia perquè les valori. També sabrem si existeixen tractaments que permetin treure-les o com a mínim reduir-les. Això sí, aneu-vos familiaritzant amb la paraula nevus, perquè és el terme tècnic per definir aquestes pigues de les quals tant parlem en aquest pòdcast, amb la doctora Inés Zarzoso, dermatòloga d’Àptima Centre Clínic Mútua Terrassa. A més, li plantegem un cas concret, el de l’Elena. Passarem consulta al seu costat per escoltar quines recomanacions li fa per controlar-se els nevus.

El cor batega dins nostre des del primer segon de la vida fins a l’últim. De mitjana batega 72 vegades per minut, i això vol dir que en una persona de 80 anys ho haurà fet, atenció, uns 3.000 milions de vegades. És un òrgan muscular complex, que impulsa la sang arreu de l’organisme. Una sang que, a la vegada, nodreix les cèl·lules de l’oxigen i els nutrients imprescindibles per viure. Convindreu que és important tenir cura d’un òrgan com aquest. Doncs segurament no ho fem prou. Almenys això diuen les dades. El 32% de les morts que hi ha al món són fruit de malalties cardiovasculars. I la xifra encara creix més si ens fixem en persones de més de 50 anys. I encara més si d’aquí ens centrem en les dones. De fet, les malalties del cor s’han convertit en la primera causa de mort entre el col·lectiu femení. Dediquem aquest pòdcast a explicar com és d’important incrementar el control sobre el funcionament del cor a partir dels 50 anys a partir d’un cas paradigmàtic: el de la Mercè. Ella va salvar-se d’un infart gràcies a un cardiòleg que va saber interpretar bé els símptomes i les proves mèdiques que se li van fer. Estem parlant del doctor Gonzalo Grazioli, cardiòleg d’Àptima Centre Clínic MútuaTerrassa. El doctor i la pacient els posem un al costat de l’altre per reviure el que, afortunadament, no va ser.

El cos humà és una màquina perfecta i extraordinària, però si hi ha un organisme especialment avançat és l’ull humà. L’ull ens permet interpretar la informació de l’entorn i distingir els objectes, les formes i els colors. De fet, gairebé la meitat del cervell es dedica a processar imatges. No deixa de ser sorprenent, però, que no parem més atenció a un element tan important i delicat com aquest. La salut visual és una cosa que no ens preocupa fins que no ens afecta la qualitat de vida. I en aquell moment potser ja és massa tard. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, hi ha 253 milions de persones amb discapacitat visual arreu del món i més del 80% dels casos són fruit de problemes o malalties que es poden evitar o tractar. En aquesta 'Píndola de salut' ens hem proposat tractar una de les principals malalties oculars: el glaucoma. Es calcula que gairebé un 2% de la població de més de 40 anys té aquesta afectació al nervi òptic. La mala notícia és que, de moment, no hi ha tractament per revertir la pèrdua de visió que provoca. Per tant, la prevenció és fonamental. Us expliquem què heu de fer per evitar tenir un glaucoma i perdre-us bona part del que us envolta. Us detallem quines mesures de control podeu prendre, quins indicis us han de fer aixecar l’alerta i quins tractaments hi ha a l’abast per si ja teniu aquesta malaltia. Pareu l’orella, però, sobretot, obriu bé els ulls per escoltar el que ens explica la doctora Laia Pascual, oftalmòloga d’Àptima Centre Clínic MútuaTerrassa, especialitzada en glaucoma. I també parlem amb l’Encarna, una dona a qui li han diagnosticat aquesta malaltia. Entre el que expliquin totes dues tindreu una visió molt nítida de què és el glaucoma i, sobretot, de com evitar-lo.

L’espatlla és l’articulació que més es mou de totes les que tenim al cos, i per la seva forma, la seva ubicació i l’alta freqüència d’ús, en algun moment o altre tindrà algun tipus de lesió, ja sigui en els ossos o en els tendons. Les persones que fan esport amb regularitat ho saben perfectament. I també saben que són lesions doloroses i que, en alguns casos, costen de superar. En aquest pòdcast responem moltes qüestions que a tots ens venen al cap. Aclarim si quan tenim mal a l’espatlla cal anar al traumatòleg o al fisioterapeuta. Descobrim els tractaments més innovadors que hi ha en aquest camp i responem la pregunta que sempre es fan els esportistes: quines possibilitats hi ha de retornar a l’activitat que fèiem prèviament amb el mateix nivell d’exigència? I ho fem amb dues persones que en saben molt. Una d’elles es diu Ramon Bosch i fa uns anys es va fer una lesió important. L’altra és el doctor Francesc Solé, de Trauma Advance a Àptima Centre Clínic. Ell és el traumatòleg que ha aconseguit resoldre el problema d’en Ramon i de moltes altres persones que han passat per situacions similars.

Quan un metge diu “embaràs de risc” es disparen totes les alarmes. En la majoria de circumstàncies simplement significa que caldrà fer un seguiment més exhaustiu de la mare i de la criatura que porta a dins. Però també hi ha casos en què caldrà prendre decisions mèdiques no planificades per protegir l’estat de salut de totes dues. La situació de risc engloba molts escenaris possibles, i en aquest pòdcast ens hem proposat conèixe’ls i comentar-los. Ho farem des d’una doble perspectiva: la de la mare que ha viscut un embaràs de risc i la del doctor que n’ha fet el seguiment fins al final, fins que la criatura —o les criatures, hauríem de dir en aquest cas— ja són a casa i en perfecte estat de salut. Avui intentarem donar molta tranquil·litat i molta informació a aquelles persones que viviu en primera persona o de molt a prop un embaràs qualificat de risc. Ho farem amb la Verònica. És la mare de la Paula i l’Andrea, dues bessones que van néixer estupendament, però després d’un embaràs amb tota mena de complicacions. Coneixerem el seu cas i el comentarem amb el metge que el va portar, el doctor Miguel Ángel Morán, ginecòleg de l’Institut Gómez Roig a Àptima Centre Clínic.

La menopausa és l’etapa de la vida en què, de manera natural, la menstruació desapareix definitivament. Es produeix quan els ovaris deixen de fabricar les hormones que regulen la funció reproductiva. I comporta un grapat de canvis hormonals, físics i emocionals que cal conèixer i comprendre. De la menopausa no se’n vol parlar gaire. És quelcom que subratlla i evidencia el pas del temps i és el final d’una etapa de fertilitat absolutament cabdal en la vida d’una dona. Però també és cert que hi ha consells molt útils per afrontar millor aquest nou escenari. Avui ens hem proposat entendre millor què és la menopausa, quins canvis comporta, què ens ha de preocupar i a què ens hem d’adaptar. Volem donar tota la informació necessària per afrontar aquesta nova etapa sense neguits. Per fer-ho ens acompanyen dues persones. Escoltarem la Maribel, que ha passat per aquest procés recentment i que ens explica en primera persona els canvis que ha experimentat. I també tenim l’opinió experta i professional del doctor Jordi Tomàs, ginecòleg d’Àptima Centre Clínic. Ell ens donarà tots els detalls sobre aquest fenomen i ens descobrirà quin és l’abordatge que es pot fer des del punt de vista mèdic.