La populara

Il primo bacio, il Valser da Mattinadas, la mazurca da la panaglia, il Bal da Büman a Ramosch ed autras perlas. La musica populara era pli baud la musica per far festa e per ballar. Ed il temp da la fin da l’onn vegl e dal principi dal onn nov era quel dals bals tradiziunals. Quels da «Babania», da Büman, da Mattinadas, il e blers auters. En la populara dad oz udis questas melodias enconuschentas che vegnivan sunadas savens durant quels dis: «La mazurca da la panaglia», «Eviva las mattinadas», «Il tschigrun», «Il galop dals Ernis», e «La resgia nova». I sunan las chapellas Erni, Engiadina, dals Fränzlis da Tschlin, da la chapella Barba Peder e da la chapella Tasna.

Cun las chapellas «Silberhorn» «Waschächt», «Prättigauer Power», «Tänzig» ed «Echo vom Durusch». En la populara da questa gievgia preschentain nus furmaziuns e chapellas che consistan da trais ubain quatter musicantas e musicants. Per exempel las chapellas «Schabernack», «Echo vom Heubodä», il quartet «Waschächt», il trio d'orgelets «Vollgas», il quartet d'orgelets «Urwurzu», il «Trio Eidgenossä», la chapella «Echo vom Durusch» da l'Entlebuch e la furmaziun dals frars Steinauer.

«Spuren im Schnee», «E luschtigi Skifahrt», «Winterzauber», «Davos im Schnee» e «Schlitteda a San Murezzan». Il mais december è quel mais cun naiv, glatsch e fraid – ed er il temp dals dis curts e da las notgs lungas. La populara questa gievgia preschenta in viadi musical tras il temp d’enviern en Svizra cun tocs sco: «Schlitteda a San Murezzan», «E luschtigi Skifahrt», «Winterzauber», «Davos im Schnee» e «Dr Schneeschufler». Vus udis las chapellas Gürgaletsch, Stelser Buaba, Schwyzerörgeli-Trio Vollgas, Dia Urchiga Bündner ed ils Bergüner Ländlerfründa.

Tocs da cumponists enconuschents: Carlo Simonelli, Arno Jehli, Kasi Geisser, Kaspar Muther e Niklaus Jäger. En l’emprima «Populara» da l’onn nov preschentain nus semperverds da la musica populara svizra e grischuna, sunads da furmaziuns da num e da pum. Da las chapellas «Alpafründa», «Engadiner Ländlerfründa», «Tasna», da la chapella «Engiadina», la chapella «Illgauer-Gruess» e da Peter Zinsli. Vus udis tocs sco: «Maloja Wind», «Bündner Maitali», il «Wentalaschieber», «La resgia nouva», «Miar göhnd no lang nit hei» ed il «Claudia-Schottisch».

Quels van en las chommas: Stimmig i dr Obstmühli, Ä gmiätlichi Rundi e Stubete Im Pöstli z'Samedan. L’emissiun dad oz cuntegna blers sauts che han da far cun star da cumpagnia, far festa e ballar. Perquai laschain nus sunar a chapellas che vegnan dals chantuns Uri, Sviz, Sur- e Sutsilvania, dal chantun Berna e dal Grischun, da regiuns nua ch’i vegn fatg musica en in stil tradiziunal, cun bler rassa e schlantsch. Nus tadlain sauts da las chapellas Echo vom Kinzig, da la Sissecher Holzmusig, ils Nidwaldner-Buebe, da la chapella Mischt am Rüggä, Echo vom Lizä e dal Ländlertrio Turi Schellenberg.

Obervazer Fecker, il Eckstein-Schottisch, I dr Waag z'Menzike, Im Felsa-Schuss ed auters sauts enconuschents da la musica populara grischuna. Er tar la musica populara datti ils gronds favurits, ils sauts ch’ins taidla adina puspè gugent, quels enconuschents e semperverds. En il Grischun èn quai tocs sco: «Im Felsa-Schuss», «Bündner Maitali», «Obervazer Fecker», «Am Stieremarkt z'Thusis» ubain «Dr Wentalaschieber» . Quests tocs enconuschents vegnan interpretads da chapellas e musicants da vaglia: da la Chapella Oberalp, ils Engadiner Ländlerfründa, ils Stelser Buaba, ils Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg, Peter Zinsli, la chapella Alpafründa ed autras chapellas grischunas.

«Raclette uf de Mischtschufle», «Madrunser Intriga», «Krawall im Stall», «Dr Avner Puur in Singapuur». En la «populara» da RTR datti oz blers sauts cun titels in pau spezials. E da quels datti blers. Per exempel «Raclette uf de Mischtschufle», «Madrunser Intriga», «Krawall im Stall», «Wele Tiger? Dr Bantiger!», «Dr Avner Puur in Singapuur». Ed in per tadlain nus en la populara. Er in toc da Ueli Mooser, enconuschent per ses titels cun blera fantasia. «Alp Tasna Zigüüner», o lura «Chasper und Jachen», deditgà a ses dus giats – e «Tessiner Telifonstange». Sco ch’el m’ha declera ina giada èn quai ils Brissagos ch’il musicant renumà Res Gwerder fimava, er sch’el sunava l’orgelet.

Il «Appenzeller Potpourri», il «Bündner-Schottisch-Potpourri» ed in medley cun divers valsers enconuschents. En l'emissun da musica populara da questa gievgia udis potpourris e medleys populars, plirs sauts enconuschents en in toc. Il «Ländlertrio Nidwaldner-Buebe» suna in potpourri cun tocs che fan buna luna, ils «Engadiner Ländlerfründa» in toc cun il titel «Engadinereien», La chapella «Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg» in potpourri da schottischs ed il toc «Schweizerreise Allerlei» e la chapella «Alderbuebe» in potpourri appenzellais ed il Bündner-Schottisch-Potpourri dals Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg.

In dals gronds musicants e cumponists grischuns ed idol per bleras musicantas e musicants è mort avant 35 onns. El è senza dubi ina da las persunalitads impurtantas da la musica populara svizra e grischuna: Josias Jenny, il cumponist e musicant ch'è naschì ils 29 d'avrigl 1920 ad Arosa e mort avant 35 onns, ils 7 da november 1989 a Köniz. El ha sunà tar bleras chapellas da renum sco il «Berner Ländlerquartett» ed a partir dal 1955 fin il 1980 tar la chapella legendara «Zoge-n-am-Boge». El ha cumponì blers sauts enconuschents cun rassa e schlantsch e divers da quels tadlain nus oz: «En urchige Bündnerwalzer», «Muusig schpüele», «Dr Pfyffestopfer», ubain il «Aroser Schottisch».

Ils inscunters da chapellas a Safien, Furgglis, Brambrüesch, Strada ed ils segunds dis da musica populara grischuna per giuvenils a St. Antönien. En l'emissiun dad oz dain nus in sguard sin in pèr eveniments da musica populara ch'èn sin il program las proximas emnas ed ils proxims mais. Il chalender d'inscunters da musica populara è emplenì bain. En la Val Stussavgia sunan ils 7 da fanadur las chapellas Fiin und gmüetli, Landquarter Ländlerfründa, il Jodelduett Seraina e Ladina Hug, il Ländlertrio 7.7.24, e las chapellas Scäragruas e Markant. Ils 18 d'avust è l'inscunter da chapellas a Furgglis sur Tschiertschen. Sin il palc: las chapellas grauBÜNDIG, Dreibünda, Örgeliplausch vom Spycherweg, Schesaplana, il Handorgelduett Hunger-Hunger, e las chapellas Via Mala e Bergüner Ländlerfründa. Er en Engiadina datti musica populara, e quai ils 24 d'avust, cun furmaziuns sco: Schwyzerörgeliquartett Schlitzohrä, Chapella Jünaiver, Echo vom Kontrabassshop, Bündner Überhöckler – e si Brambrüesch è ils 25 d'avust l'eveniment «Musig für alle» cun las chapellas Oberalp, Arflina, Grünberg, Davoser Ländlerfründa e la chapella Bärgfrida.

Cun Herbert Pixner, la Maschlmusig, ils frars Unterhofer, ils Vinschger Tanzlmusikanten e la Südtiroler Okarinamusig. Oz faschain nus ina visita tar noss vischins dal Tirol dal Sid. Il viadi da l'Engiadina Bassa sur il Pass dal Reschen en il Vnuost è curt e fingia en ils tschientaners passads hai da bleras relaziuns sur cunfin entras l'uvestg da Cuira e la claustra da Mariamunt. E fin il 1600 vegniva discurrì rumantsch e blers nums locals vegnan da quest temp. Suenter l'Emprima Guerra mundiala è il Tirol dal sid daventà part da lItalia e la convivenza è stada savens difficila. Ozendi è il Tirol dal Sid ina regiun che prosperescha, er grazia al turissem. I dat però er l'agricultura, ina gronda producziun da maila ed ils viticulturs produceschan buns vins. E lura: ina bella tradiziun da musica populara e chant cun furmaziuns da famiglia - e bleras chapellas en tut las regiuns: en las Dolomitas ladinas, en la val dal Isarc, a Brixen, en il Pustertal, las regiuns da Meran e Bozen ed en il Vnuost: Vus udis interpretas e chapellas sco la Maschlmusig, ils frars Unterhofer, ils Vinschger Tanzlmusikanten, Herbert Pixner e la Südtiroler Okarinamusig. E lur instruments èn l'orgel da maun, la citra, l'arpa e la ghitarra.

Christian «Hitsch» Jenny: Il musicant da vaglia è mort curt avant ses 95avel. Da giuven è sta Christian «Hitsch» Jenny in sportist passiunà e durant ils onns 50 el è er sta sin ils patins per il EHC Arosa, quella giada ina da las meglras equipas da la Svizra. Impressiunanta è er sia carriera musicala. La fin dals onns 60 ha el fundà il Schanfigger Schwyzerörgeliquartett cun Rolf Hess, Paul Mattli e cun Silvio Caluori – che è daventa pli tard in quintet, lura er anc cun ses cusrin renumà Josias Jenny. Durant ils ultims decennis ha el cumponì 200 sauts e registrà sur 30 portatuns. Il musicant da vaglia è mort la fin da favrer curt avant ses 95avel ch'el avess pudì festegiar ils 24 davrigl. En la populara ans regurdain nus da Christian «Hitsch» Jenny e preschentain perquai in'ura cun sia musica e sias chapellas: il Schanfigger Schwyzerörgeli-Trio, il Schanfigger Ländlerquartett ed il Schanfigger Ländlerquintett.

Melodias popularas che salidan la primavaira. Ils dis èn pli lungs, las temperaturas pli agreablas, dapertut colurs, verd e flurs. En l'emissiun preschentain melodias popularas che salidan la primavaira cun tocs sco: «Schneeglöckli und Märzssunna», «Minchületta» ubain «Frühling im Tessin». Quels tocs laschain sunar las chapellas Oberalp, Tasna, il Schwyzerörgeli-Trio Vollgas, il Ländlertrio Gantegruess e la chapella Erni.

Semperverds eterns da la musica populara svizra. En la populara dad oz udis schottischs, polcas e marchas fitg enconuschentas e popularas. Nus tuts tadlain gugent tocs sco «Urnebode-Kafi», «I dr Waag z'Menzike», il «Schönegg-Marsch», ubain il «Obervazer Fecker». Quests semperverds vegnan interpretads da chapellas da tut la Svizra: da las chapellas Bündner Spitzbueba, Suhrer Ländlerfründa, Ländlerfründe Walopsee, Swiss Ländler Gamblers e dals Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg.

Cun las chapellas Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg, Oberländer Schwyzerörgelifründe, Bernbiet Örgeler e la Appenzeller Grossformation. En la populara dad oz udis vus furmaziuns grondas che fan musica populara chapellas cun 7, 8 ubain anc dapli musicantas e musicants. Savens èn quai furmaziuns cun orgelets sco «Die Grösste Schwyzerörgeliformation der Welt», la «Ländlergrossformation Aletsch» dal chantun Valais e la «Appenzeller Grossformation». Vus udis tocs enconuschents sco il «Eckstein-Schottisch», «la mazurca chattada» e la «Berewegge-Polka».

Da «Salüds a Müstair» fin sin il «Piz Mundaun». En la populara dad oz faschain nus in viadi tras il Grischun. Nus as preschentain ina schelta da las numerusas cumposiziuns deditgadas a cuntradas, muntognas e lieus en noss chantun: «Am Verstanclabach», «Nozzas sü Tschlin», «Am Crestasee» ubain «Dia alt Schanfiggerpost».

Potpourris e medleys populars En l'emissun da musica populara da questa gievgia udis potpourris e medleys populars, plirs sauts enconuschents en in toc. La chapella «Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg» suna in potpourri da schottischs, la furmaziun «Ländlerkönig» ha gist plirs da quels tocs sco il «Bündner Potpourri» e potpourris cun polcas, schottischs e ländlers. E tar ils «Engadiner Ländlerfründa» datti in toc cun il titel «Engadinereien».

Quatter musicants e cumponists che han influenza la musica populara grischuna. Oz udis tocs da quatter cumponists che han gì grond'influenza sin la musica populara grischuna. * In da quels è Luzi Brüesch (1866 - 1946). Il clarinettist ha cumponì blers sauts ch'èn anc adina fitg populars. Ses tocs èn lura vegnids sunads da chapellas sco il «Berner Ländlerquartett» che ha fatg via per il stil grischun cun clarinettas ed orgelets che han survegnì la rolla impurtanta. * Er ils tocs da Paul Kollegger (1872 - 1927) * e da Lenz Majoleth (1879 - 1948), èn daventads populars. * E pli tard er quels da Hans Fischer. Vus udis sauts sco: il «Jäger-Schottisch», la «Maiensäss-Polka», il «Schanfigger Walzer», «Drauf und dran», il «Kollegger-Marsch» u il schottisch «A de Joch-Chilbi».

Las melodias popularas las pli enconuschentas. Er tar la musica populara datti ils gronds favurits, ils hits e semperverds. Quai èn sauts sco: «Obervazer Fecker», «Uf dr Alp», «Bündner Maitali», «Im Zinsli-Stil» ubain il «Wentalaschieber». Quels tocs vegnan interpretads da la Chapella Oberalp, ils Engadiner Ländlerfründa, la Chapella Grischuna, Peter Zinsli ed autras chapellas grischunas e svizras.

Cun las chapellas Erni, Tasna, Jünaiver, Engiadina, Engadiner Ländlerfründa, Clavadatsch e Val Mora. Tar la «populara» datti savens reacziuns d'audituras ed auditurs. Da curt hai jau survegnì in cumpliment d'in auditur fidel ed el ha er manegià ch'el sa legra adina puspè sin musica populara da chapellas da l'Engiadina. Quest giavisch vulain nus accumplir, e perquai datti oz ina «populara» cun las chapellas Tasna, Jünaiver, Engiadina, Colani, Engadiner Ländlerfründa, Clavadatsch, Amis da musica populara Scuol, e nus laschain er sunar la Chapella da Ludwig Oswald, in musicant oriund da la Val Müstair. Sin il program èn sauts sco: Sur prà San Peder, il valser da Gianin suneder, La cupicharola da Tschlin, Nossa bella Val Müstair e Barba Not da Seraplana.