La populara

Las melodias popularas las pli enconuschentas da noss chantun. En la populara dad oz udin nus marschs, schottischs, valsers e mazurcas da chapellas grischunas. Da l'Engiadina giain nus a Bravuogn, a Tavau, en il Partenz, lura en il Signuradi e da Cuira en la Tumleastga. E vus udis sauts sco: «Im Val Tuors», «Conterser Schwendi», «Bim Toni im Maiensäss», «Im Bündner-Stübli» ubain il «Soldanella Schottisch». Quests tocs vegnan interpretads da chapellas e musicants da vaglia: dals Bergüner Ländlerfründa, la chapellas Montalin, Vadret, Davoser Ländlerfründa, da Peter Zinsli ed autras chapellas grischunas.

Sauts dals Swiss Ländler Gamblers, dal Trio Oesch, da las chapellas Silberhorn, Räbloch e Schabernack. En la populara dad oz visitain nus il chantun Berna e sias chapellas. E da quellas datti bleras, pertge era là vain fatg musica populara cun gust e cun schlantsch, i dat musicantas e cumponists da vaglia. Nus preschentain perquai in'ura cun furmaziuns sco ils Swiss Ländler Gamblers, il Trio Oesch, da las chapellas Silberhorn, Räbloch e Schabernack ed era las furmaziuns dals frars Schmid.

Cun orgelets ed orgels da maun – e plain rassa e schlantsch. L'emissiun dad oz è deditgada a chapellas che vegnan da la Svizra centrala, dals chantuns Uri, Sviz, Sur- e Sutsilvania, ina regiun cun blera tradiziun e cun numerusas furmaziuns. Là vegn fatg musica en in stil tradiziunal, cun bler schlantsch – e l'orgelet e l'accordeon èn ils instruments ch'ins auda savens. Nus tadlain sauts da chapellas sco: Echo vom Loiwital, Ländlertrio Patschnerbüäbä, Nidwaldner-Buebe, Rusch-Büeblä, Echo vom Gitschä e dal Ländlertrio Erstfeldergruess.

Sauts che annunzian la stagiun nova: Minchületta, Narzissenball in Seewis, Churer Maiensässlied, Bergfrüelig. Ils dis èn pli lungs, las temperaturas pli agreablas, dapertut colurs, verd e flurs. En l'emissiun dad oz preschentain nus melodias popularas che fan gust sin la primavaira, cun tocs sco: Schneeglöckli und Märzssunna, Narzissenball in Seewis, Minchületta ubain Bergfrüelig. Quels tocs laschain nus sunar las chapellas Oberalp, Tasna, il Schwyzerörgeli-Trio Vollgas, il Ländlertrio Gantegruess e las chapellas Schesaplana ed Echo vom Gätterli.

«Im Welschdörfli z'Chur», «Bündner Maitali», «Obervazer Fecker» ed auters sauts enconuschents da la musica populara. En «La populara» d'oz datti schottischs, polcas, mazurcas e marschs fitg enconuschents e populars. Nus tuts tadlain gugent tocs sco il ländler «Schweizergruss», «Salüds a Müstair», il schottisch «Wier gä nu lang nit heim», il valser «Rond om de Säntis», ubain il «Obervazer Fecker». Quests semperverds vegnan interpretads da chapellas da tut la Svizra; da las chapellas Appenzeller Echo, ils Engadiner Ländlerfründa, las chapellas Oberalp ed Alpafründa, Peter Zinsli ed ils Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg.

In disc nov cun 24 da ses pli bels sauts. La populara dad oz deditgain nus a Hans Niederdorfer, clarinettist e cumponist da la chapella Via Mala. El é naschì il 1938 e mort ils 23 da fanadur dal 2016 cun 78 onns. Il 1961 – cun 23 onns – ha el fundà la chapella Via Mala, quella giada cun Jakob e René Keller, accordeon - Edy Bernhard, cuntrabass ed el a la clarinetta. A partir dal 2006 han lura sunà Hans-Luzi e Bernhard Hunger e Maurus Camenisch. Hans Niederdorfer è stà in grond promotur da la musica populara. Uschia ha el organisà a partir dal 1965 durant blers onns l'inscunter da musica populara, l'emprim en il Marsöl a Cuira, in eveniment impurtant che è uss en il Forum in Ried a Landquart. El ha er publitga bleras notas da musica populara grischuna e svizra – e savess ha el cumponì var 1000 sauts. Quels gnivan sunads savens da sia chapella, però er da chapellas da tut la Svizra – e dal 1997 ha el survegni la clav da violina d'aur. Uss è cumpari il segund disc cun ulteriuras 24 da sias pli bellas melodias, in disc cun ses semperverds e tocs fitg enconuschents. Nus tadlain il schottisch Füür und Flamma, il valser Alpenglühn, la polca Bei Kerzenlicht., il ländler Rund und Gsund ed il schottisch: Alles im Griff.

Ina sairada cun blera musica populara dal Grischun e dals chantuns Berna e Sviz ed ina furmaziun dal Tirol dal Sid. Mintg'onn il principi da schaner è in dals eveniments ils pli impurtants per tut ils amis e las amias da la musica populara: l'inscunter da chapellas a Landquart. Quest onn vegn quel organisà per la 58avla giada, e da la partida èn furmaziuns da renum sco la «Oberbaselbieter Ländlerkapelle», las chapellas «Stelser Buaba», «Oberalp», «Rhygold», «GrischArt» ed er ils «Rusch Büeblä». Ulteriurs giasts èn las furmaziuns «Zentralschwiizer Ländlertrümpf», il «Schanfigger-Mix», la «Chapella Tasna» e «Die Nussis» dal Tirol dal Sid. Oz udis ina emprima part – dapli datti lura en l'Artg musical da dumengia proxima a las 14:00.

Semperverds dal musicant, cumponist e multiinstrumentalist dal chantun Basilea-Champagna. Oz datti ina populara deditgada ad in giubilar, in musicant da vaglia, cumponist ed arranschader dal chantun Basilea-Champagna. Quai è Urs Mangold, manader da la «Oberbaselbieter Ländlerkapelle» e multiinstrumentalist. El è naschì il 1954 a Rünenberg en il chantun Basilea-Champagna, è stà magister ed è musicant e cumponist. Gia cun otg onns ha el cumenzà cun la scola da musica e suenter, durant la scolaziun da magister e magister da musica è el daventà multiinstrumentalist. El suna clarinetta, la flauta, orgelet, ghitarra, clavazin e cuntrabass ed il 1971 ha el fundà a Sissach la «Oberbaselbieter Ländlerkapelle». Il 1999 ha el survegnì la clav da violina d'aur – e sonda proxima ha el ses 70avel. Perquai datti oz ina populara cun intginas da sias passa 100 cumposiziuns e sias furmaziuns. Da sia furmaziun principala, la «Oberbaselbieter Ländlerkapelle», da la «Sissecher Holzmusig» però er d'autras chapellas che interpreteschan ses sauts.

De Turi chrazed Bass, il Güggel-Walzer Nossa emissiun è deditgada a chapellas che dovran instruments exotics e spezials per interpretar lur sauts, schizunt il fagot, vibrafon, ghitarra, ukulela ed orgla da baselgia. E lura datti sauts cun tiba, cun solos dal cuntrabass ed era divers tocs e melodias fitg enconuschentas en ina versiun per musica populara sco il marsch dal River Kwai dal film dal 1957 cun il medem titel – e dals Engadiner Ländlerfründa tocs da Wolfgang Amadeus Mozart cun clarinetta ed orgelet. Perquai udis vus sauts da las furmaziuns Husistein Musik, Münsiger Spiellüt, Hanneli-Musig e da la chapella Trio Räss.

Semperverds dals cumponists Kurt Albert, Hans-Ulrich Stadler, Urs Mangold, Walter Alder, Willy Valotti, Res Gwerder, Ueli Martinelli. En la populara dad oz udis Vus schottischs, polcas e marschs da cumponists enconuschents. Da Hans-Ulrich Stadler, Kurt Albert, Willy Valotti, Lorenz Giovanelli, Ueli Martinelli, Hans Oesch, Walter Alder, Urs Mangold e blers auters. Il ländler Echt innerschwyzerisch, il Wynauer-Marsch, il Ueli-Schottisch e la mazurca Schöne Erinnerungen. Quels tocs sunan las chapellas «Rhätikon», «Swiss Ländler Gamblers», e la «Bärner Tanzmusig».

In viadi musical tras noss pajais. L'emissiun dad oz è in viadi musical tras la Svizra cun tocs enconuschents da la musica populara da blers chantuns: dal Grischun, da l'Appenzell, dals chantuns Berna e Vallais, Uri e Sutsilvania, Sviz e Son Gagl. Nus sa fermain en blers lieus, cun il «Zofinger-Marsch», la «Alpstee-Polka», «Echo vom Pilatus», «Durchs Domleschg», «S'Wallis uf», «Klänge vom Oberalp» ed il «Pfynwald-Ländler».

Lur semperverds en versiuns novas. La chapella Oberalp è ina da las pli activas da la scena da musica populara. L'onn passà han els festivà lur 55avel, han fatg blers concerts ed han puspè registrà in disc nov. Era quest onn èn Arno Jehli, Ernst Mark, Martin Tanner, Josias Just, Kurt Patzen, Felix Calonder e Walter Rogentin fitg activs e preschentan danovamain in disc. Sin «s'Bescht neu verpackt» datti cumposiziuns e semperverds enconuschents en versiuns dal tuttafatg novas cun batteria e schizunt cun sintetisader: «Bim FC Grischuna z'Basel», «Bi da Prättigauer» e «Dr Avner Puur in Singapuur». Dapli ed anc auters sauts dal disc nov udis questa gievgia saira a las 19:00 tar RTR.

In dals gronds musicants e cumponists svizzers e ses semperverds: Renggalp Frieda, Abschied vo dr Alp, Örgeli-Fecker e Sumpfige Bode. En la populara dad oz vuless jau preschentar sauts da Hausi Straub, in cumponist da vaglia ch'ha influenzà bleras musicantas e chapellas. Dad el datti blers tocs che vegnan sunads da numerusas chapellas en tut la Svizra. Hausi Straub è naschì ils 17 da december 1928 a Welschenrohr e viva uss a Bienna. Cumenzà a sunar ha el pir cun 18 onns, al principi l'accordeon e pli tard lura l'orgelet e quai sco autodidact. Quest instrument l'ha fatg vegnir enconuschent ed el è daventà in dals gronds da la musica populara. Ils onns 1960 ha el fundà il «Schwyzerörgeliquartett Hausi Straub», ha cumponì numerus sauts ch'èn daventads semperverds e ch'appartegnan al repertori da bleras chapellas. Er el ha sunà en pliras furmaziuns – era cun Lorenz Giovanelli. Sias cumposiziuns sunan las chapellas Aarelouf, Furkadampf, Hokuspokus, il Berner Örgeliplausch ed ils Bündner Spitzbueba.

«Raclette uf de Mischtschufle», «En verdrähte Kooga», «De Turi chratzed Bass», «Alpinette und Klarihorn», «Mit der Nona uf em Töff», «Autofahrt mit Todesängsten». En la «populara» da RTR datti oz blers sauts cun titels in pau spezials e plain fantasia. E da quels datti blers. Per exempel «Raclette uf de Mischtschufle», «De Turi chratzed Bass», «Krawall im Stall», «Wele Tiger? Dr Bantiger!», «Dr Avner Puur in Singapuur». Ed in per tadlain nus en la populara cun las chapellas «Echo vom Pflanzplätz», «Huusfraue-Gruess», «Clavadatsch», il «Bündner Ländlerquintett Peter Conrad» e la chapella «Tasna».

Sauts cun schlantsch che procuran per buna atmosfera. Musica populara era oriundamain la musica per far festa e per ballar. Perquai èn blers tocs plain schlantsch e rassa e mintgatant er cun chant. En La populara dad oz udis sauts da quest gener, plain rassa e schlantsch. Tocs sco: «Dr Toni spielt Schwyzerörgeli», «Für da Neni zum Abschied», «En urchige Bündnerwalzer» ubain il «Gürgaletsch-Schottisch». Quels tocs vegnan interpretads dal Trio Duranand, dal Schwyzerörgeli Trio Kurt Schmid, da Josias Jenny e Ueli Mooser, dal Trio Sunneberg, ils Bündner Spitzbueba ed autras chapellas che fan musica che procura per buna luna.

In disc nov cun sauts da chapellas grischunas. En la populara dad oz preschentain nus blera musica nova. In disc cun blers sauts dal Grischun è «Bündner Stubete». Là sa preschentan las chapellas Oberalp, Scheidner Buaba, Arflina, Bergüner Ländlerfründa, ils Davoser Ländlerfründa, il Trio Sennagruess, ils Rhätikoners el Örgeliplausch vom Spycherweg. Els han registrà tocs novs sco: Hey Rogi go, 49 Johr Bergüner Ländlerfründa, Express nach Kanada, Im schöna Vinschgau ed il Ohalätz-Schottisch. Novas datti era dal Trio Sunneberg e dal Ländlertrio Napfgruess.

Semperverds eterns da la musica populara svizra. En la populara dad oz udis schottischs, polcas e marchas fitg enconuschentas e popularas. Nus tuts tadlain gugent tocs sco «En urchige Muotathaler», «Rond om de Säntis», «Auf der Engstligenalp», il «Schacher Seppli», ubain la marcha «Via Flüela ins Engadin». Quests tocs vegnan interpretads da chapellas da tut la Svizra: la chapella Oberalp, ils Stockbergbuebe, il Trio Rötstock, las chapellas Echo vom Tödi ed Alpafründa, il Ländlertrio Gartehöckler, il Appenzeller Echo ed ils Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg.

Sauts populars cun instruments nunusitads sco fagot, vibrafon, mandolina e ghitarra. Nossa emissiun è deditgada a chapellas che dovran instruments exotics e spezials per interpretar lur sauts. En la musica populara svizra sunan bleras furmaziuns cun instruments tradiziunals. En il Grischun savens cun 2 clarinettas, 2 orgelets e cuntrabass, en autras regiuns cun accordeons ed er clavazin. En ils tschientaners passads aveva la violina ina rolla impurtanta, uschia tar la musica dals Fränzlis ubain da la Husistein-Musik. Mintgatant vegnan però er duvrads auters instruments sco trumbetta e cornet, la citra e l'arpret – e schizunt il fagot, vibrafon, ghitarra, ukulela ed orgla da baselgia. Perquai udis vus sauts da las furmaziuns Husistein Musik, Münsiger Spiellüt, Hanneli-Musig e da la chapella Trio Räss.

Sauts populars ed il tun sonor da la clarinetta. En la populara datti savens sauts da chapellas nua che l'orgelet o l'orgel da maun han ina rolla impurtanta, però oz surdain nus quella a la clarinetta. E cler che vus udis blers tocs cun quel instrument cun ses tun lom che fa la musica, tocs cha vus avais segiramain en l'ureglia. Quai vul dir: sauts populars cun schlantsch, bler temperament e tuns sonors da furmaziuns da tut la Svizra. Vus udis las chapellas: «Clavadatsch», «Schanfigger Ländlerquintett», «Oberalp», ils «Älplerfründe Eggiwil», il «Bündner Ländlermix», «Dani's Klarinettenquintett», e las chapellas «Enzian», «Rhätikon» ed il Ländlerquintett Peter Conrad.

La faira da Sent, la mazurca da nona Lina, ora Surchomps, La mazurca da Not Barblan ed autras perlas. Schottischs, ländlers e marschs han bler schlantsch e savens in ritmus pli spert. Tut auter tar ils valsers, las mazurcas e las polcas. Quests sauts èn pli patgifics e sco fatgs per ina saira agreabla. Vus udis: il Valser da Gianin suneder, nossa bella Val Müstair, la Zahnlucka-Mazurka, il valser Jon Fried voul ir davent, il valser da Brunies, la Polca da barba Giovanin e la bella mazurca Perché piangi. E per vus sunan: la chapella Erni, il Bündner Ländlermix, ils Fränzlis da Tschlin, la chapella Barba Peder, la chapella Tasna, ils Engadiner Ländlerfründa e Streichmusik Välti und Josi.