DiscoverLa populara
La populara
Claim Ownership

La populara

Author: Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (RTR)

Subscribed: 4Played: 113
Share

Description

La musica populara dal Grischun e da la Svizra chatta ses lieu en questa emissiun.
136 Episodes
Reverse
Semperverds da la musica populara en differentas versiuns. En l'emissun da musica populara da questa gievgia udis tocs enconuschents en differentas versiuns. Ils «Engadiner Ländlerfründa» sunan il schottisch «Obervazer Fecker» tut auter ch'ils «Schwyzerörgeli – Fründe Bärn». E la polca «Furmias aint il chül» da Peter Zinsli ha tut in'autra tempra che quella dals «Frars Janett e Caviezel». S'allegrai sin ina emissiun cun musica populara plain variaziun.
La polca da barba Giovanin – ina giada uschia e lura tut auter. En l'emissun da musica populara da questa gievgia udis tocs enconuschents en differentas versiuns. La chapella «Brandhase» suna «La polca da barba Giovanin» tut auter ch'ils Fränzlis da Tschlin – ed il valser «Il primo bacio» da la chapella «Barba Peder» derasa tut in'autra tempra che quella da la chapella «Erni».
«Mit alles und scharf!»

«Mit alles und scharf!»

2020-06-2501:00:13

Il 6avel disc dals Fränzlis da Tschlin, cun sauts populars, jazz, sound dal Balcan e chanzuns popularas da l'Engiadina. La furmaziun dals Janetts è ina da las chapellas las pli enconuschentas en Svizra e dapi in pèr onns er ina veritabla chapella da famiglia cun las figlias da Domenic e Curdin che sunan er. Lur musica sa basa sin la tradiziun dals «Fränzlis» dal 19avel tschientaner, però adina cundidacun elements surprendents. Uss è cumparì lur 6avel disc «Mit alles und scharf!» ed il titel è program. Sper sauts tradiziunals en ina furma innovativa datti er cumposiziuns novas che surpassan ils cunfins da stils e tradiziuns. En la «populara» preschentain nus il disc e laschain vegnir a pled las musicantas ed ils musicants.
Sauts populars deditgads al temp d'ir ad alp. Il zercladur cumenza la stagiun dad ir ad alp. Pasters e signuns van lura cun vatgas e vadels per var 100 dis sin las alps grischunas. La vita ad alp vegn er tematisada en blers sauts populars: Alp Sileva, Alp Muranza, Alp Sanaspans, Alp Laret, Prätsch-Alp ubain la Engstligenalp. E vus udis er da festas e star patgific cun ils sauts «Chilbisunntig uf Alp Fondei» e «Feierabend auf der Alp», tut sauts che vegnan sunads da chapellas enconuschentas da la musica populara.
Popularischem

Popularischem

2020-06-0401:01:42

Semperverds eterns da la musica populara svizra En «La populara» dad oz udis schottischs, polcas e marschs fitg enconuschents e populars. Nus tuts tadlain gugent tocs sco «Urnebode-Kafi», «Dr Schacher Seppli», «Rond om de Säntis», ubain il «Obervazer Fecker». Quests semperverds vegnan interpretads da furmaziuns da tut la Svizra, da las chapellas Alderbuebe, Engadiner Ländlerfründa, Oberalp, Clavadatsch e Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg.
Campiuns a l'orgelet

Campiuns a l'orgelet

2020-05-2859:44

L'orgelet, in dals instruments ils pli impurtants da la musica populara. L'orgelet, in dals instruments ils pli impurtants da la musica populara. L'emissiun dad oz è ina cun blers tuns d'orgelets, in dals instruments ils pli impurtants da la musica populara. I dat sauts da discs ch'èn cumparids l'ultim temp ed er da quels pli vegls, però tuts sunads da furmaziuns da num e da pum, da campiuns a l'orgelet. Vus udis las chapellas «Waschächt, «Vollgas», «Echo vom Gitschä», «Älplerbüebu», il «Schwyzerörgeliquartett Gemsberg» da Grindelwald e bleras autras furmaziuns che fan musica cun schlantsch.
Cun ils pli gronds semperverds da pliras regiuns. Il Grischun, l'Appenzell, la Svizra Centrala, Berna ubain il Vallais: en mintga regiun da la Svizra datti numerusas furmaziuns che fan musica populara, e dapertut datti er bels sauts cun instruments tipics: «En urchige Muotathaler», «Urnerbodä-Kafi», il «Eckstein – Schottisch» e «Vo Luzern gäge Weggis zue». Quels tocs vegnan interpretads da furmaziuns sco la Chapella Viamala, ils Engadiner Ländlerfründa, la chapella Alpafründa e la chapella da Rene Wicky.
Musica populara e chant

Musica populara e chant

2020-05-1401:01:11

A Crusch rivà pro l'ustaria: Melodias popularas cun accumpagnament da chant. Tar la musica populara èn per il solit ils instruments en il center – i vegn però er chantà. Savens èn quai chanzuns da cumpagnia deditgadas a patria, tradiziuns ed amur. Ed er qua datti ils gronds favurits, ils hits e semperverds. Per exempel chanzuns sco: «S Träumli», «La storta da Crusch», «Berewegge, Chäs ond Brot» ubain «Crestawald».
Tge fan nossas chapellas da musica populara durant quest temp difficil? Nagins concerts ed inscunters da musica populara, naginas provas. Co passentan nossas chapellas e furmaziuns questas emnas senza lur passatemp preferì? Nus avain dumandà la chapella Erni, ils Engadiner Ländlerfründa, la chapella Arflina ed il trio da Pius Baumgartner – e lur musicants han gist er giavischà lur sauts favurits.
Instruments in pau exotics en la musica populara. Nossa emissiun è deditgada a chapellas che dovran instruments exotics e spezials per interpretar lur sauts. En la musica populara svizra sunan bleras furmaziuns cun instruments tradiziunals. En il Grischun savens cun 2 clarinettas, 2 orgelets e cuntrabass, en autras regiuns cun accordeons ed er clavazin. Durant ils tschientaners passads aveva la violina ina rolla impurtanta, uschia tar la musica dals Fränzlis ubain da la Husistein-Musik. Mintgatant vegnan però er duvrads instruments nunusitads sco fagot, vibrafon, ghitarra, ukulela, orgla da baselgia e la citra. Perquai udis vus sauts cun las chapellas Husistein Musik, Münsiger Spiellüt, Hanneli-Musig e da la chapella Trio Räss.
In saut – bleras versiuns

In saut – bleras versiuns

2020-03-1901:01:19

Reprisas en la musica populara. En la musica populara datti blers semperverds che vegnan interpretads en differentas versiuns. La chapella «Schwyzerörgeli-Fründa Felsberg» suna il schottisch «Roman fährt Automobil» tut auter che Peder Rizzi e ses musicants. Ed ils Fränzlis da Tschlin e lur «Polca da barba Giovanin» ha tut in'autra tempra en congual cun quella da la chapella «Höcklisteiner Musikanten». En l'emissiun da musica populara da questa gievgia udis Vus tocs enconuschents en pliras versiuns.
Las melodias popularas las pli enconuschentas da noss chantun. Er tar la musica populara datti ils gronds favurits, ils hits e semperverds. Tar la musica populara grischuna èn quai tocs sco: «im Welschdörfli z'Chur», «Am Stieremarkt z'Thusis», «Bündner Maitali», «Im Felsa-Schuss» ubain «Dr Wentalaschieber. Quests tocs enconuschents vegnan interpretads da la Chapella Oberalp, ils Engadiner Ländlerfründa, la chapella Erni, Peter Zinsli ed autras chapellas grischunas. Redacziun: Jachen Prevost
La chapella da renum è quest venderdi sin il palc a Cuira. La «Hanneli-Musig» è ina da las furmaziuns enconuschentas che fan reviver tocs vegls da la musica poulara, savens or da la collecziun da Hanni Christen. Quest venderdi sa preschentan Ueli Mooser, Dani Häusler, Fränggi Gehrig, Johannes Schmid-Kunz, Peter Gisler e Fabian Müller en la Postremise a Cuira e nus preschentain ina schelta da lur sauts en la populara.
Da las chapellas Beizehöckler, Hokuspokus e Höcklisteiner Musikanten En la populara dad oz preschentain nus blera musica nova. Marschs, schottischs e polcas da las chapellas «Beizehöckler» e «Hokuspokus», ed er da la chapella «Höcklisteiner Musikanten». In disc zunt original han fatg René e Roger Degoumois dad Yvorne, in disc cun musica populara en stil fitg tradiziunal.
Il stil grischun, quel plascha er a chapellas da la Bassa. En l'emissun da musica populara da questa gievgia preschentain nus furmaziuns da tut la Svizra che fan musica en il stil grischun. Quai èn chapellas che han per il solit dus fin trais clarinettas, dus orgelets ed in contrabass. E quests instruments procuran per in cling tut agen e tuna tut auter che las chapellas da la Svizra centrala ubain dal Toggenburg. Nus tadlain tocs enconuschents en il stil grischun, cun chapellas da tut la Svizra. Da la «Oberbaselbieter Ländlerkapelle», ils «Suhrer Ländlerfründa», las chapellas «Ulmizberg» «Berna-Grischa» e dal «Ämmitaler Ländlerquartett».
Ina saira da cumpagnia cun blera musica populara. L'emprim eveniment impurtant per ils amis da la musica populara è gia il principi da schaner: l'inscunter da chapellas a Landquart. Quest onn è quel vegnì organisà per la 56avla giada, cun furmaziuns sco ils «Bergüner Ländlerfründa», las chapellas «Just Buaba», «Arflina» ed er ils «Hüscherer». Dal chantun Sviz è la chapella «Echo vom Kontrabass-Shop» e da l'Appenzell la «Jodlergruppe Hirschberg». En la «populara» da questa gievgia udis l'emprima part da quest inscunter.
Genuin ed original

Genuin ed original

2020-01-1601:02:05

Sauts novs da las chapellas «3fach Hirsche», «Hokuspokus», «Beizehöckler» e dal project «Bergmusik». En la populara dad oz preschentain nus blera musica nova. Martgas, schottischs e polcas, e schizunt in pèr sauts cun tuns d'orgel da baselgia da la furmaziun «Bergmusik» cun Willi Valotti, Dani Häusler e Maryna Burch. Vus udis er novitads da las chapellas «3fach Hirsche», «Hokuspokus» e «Beizehöckler».
Ina sairada cun blera musica populara dal Grischun e dals chantuns Berna, Sviz ed Appenzell. Mintg'onn il principi da schaner è in dals eveniments ils pli impurtants per tut ils amis da la musica populara: l'inscunter da chapellas a Landquart. Quest onn vegn quel organisà per la 56avla giada e da la partida èn furmaziuns da renum sco ils «Davoser Ländlerfründa», las chapellas «Oberalp», «Arflina», «Just-Buaba» ed er ils «Schwyzerörgelifründa Felsberg». Ulteriurs giasts èn: il quartet d'orgelets «Urwurzu», «Echo vom Kontrabass-Shop», la gruppa da jodladers Hirschberg ed ils fragliuns Sutter da l'Appenzell.
Il «Bal da Büman», il «Valser da Mattinadas», «Bod svelt e bod plü plan», il «Sot da las schoccas cotschnas» ed autras perlas. Il temp da la fin da l'onn vegl e dal principi da l'onn nov era quel dals bals tradiziunals. Surtut en Engiadina Bassa devi bleras isanzas che vegnivan festegiadas cun in bal. Quai è er descrit en ina publicaziun da Gudench Barblan, cumparida il 1900 en las Annalas «Costüms, üsanzas, modas e festas popularas in Engiadina bassa». Là menziuna el er ils bals: quels da Babania, da Bumaun, da Mattinadas, il Bal da la schocca cotschna e blers auters ch'èn svanids. En «La populara» dad oz faschain nus reviver quels e vus udis melodias enconuschentas che vegnivan sunadas savens durant quels dis: polcas, valsers, allemandas, mazurcas e hoppers.
Musica per il temp d'Advent da la Bavaria, dal Tirol, Salzburg e dal Schwarzwald. Tar noss vaschins en la regiun da las Alps tuna la musica populara in pau auter. Là aud'ins tuns d'orgla, ghitarra, citra, arpa ed arpet e tocs sco: «Weihnachtboarischer», «Pongauer Hirtenweis» ubain la «Klarinetten-Polka». Vus udis furmaziuns dal Tirol, dal Schwarzwald e da la Bavaria: la «Oberinntaler Soatnmusigi», ils «Sunnseitn Bläser», ils «Innsbrucker Volksmusikanten» ed il «Trio Sontheim» cun lur tocs per il temp d'Advent.
loading
Comments 
Download from Google Play
Download from App Store