DiscoverLa populara
La populara
Claim Ownership

La populara

Author: Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (RTR)

Subscribed: 1Played: 100
Share

Description

La musica populara dal Grischun e da la Svizra chatta ses lieu en questa emissiun.
100 Episodes
Reverse
La chapella Barba Peder

La chapella Barba Peder

2019-08-1501:00:46

Ina furmaziun legendara da Bravuogn. Sa regurdais Vus da la chapella Barba Peder? La furmaziun cun ses stil da sunar incumparabel, cun Pol Clo Nicolay, Ernst Bromeis, Marco Cadisch, Andrea Barblan e Rico Falett.En «La populara» udis sauts e melodias da la chapella Barba Peder – e noss giast è Pol Clo Nicolay. El raquinta dapli dals cumenzaments, dals commembers, da polcas e mazurcas, dals success e da l'ultima giada ch'els han sunà ensemen.
Ils Oswalds èn ina dinastia zunt musicala. Nums sco Sarin, Ludwig, Siegfried, Josef e René Oswald han da far cun musica populara.En l'emissiun dad oz dain nus in sguard sin ils Oswalds e tadlain cumposiziuns ch'els han interpretà cun lur chapellas e che auters han surpiglià. Vus udis tocs sco: «Salüds a Müstair», «Am Crestasee» ubain «Il juven Jauer».
Popularischem

Popularischem

2019-08-0101:00:00

Semperverds eterns da la musica populara svizra En «La populara» dad oz udis schottischs, polcas e marchas fitg enconuschentas e popularas. Nus tuts tadlain gugent tocs sco «En urchige Muotathaler», «Rond om de Säntis», ubain il «Eckstein-Schottisch». Quels tocs sunan chapellas da tut la Svizra.
Semperverds da trais cumponists enconuschents L'emissiun dad oz è deditgada a trais cumponists enconuschents da la musica populara svizra: Willy Valotti, Fritz Dünner e Rene Wicky. Els sunan ed han sunà en diversas furmaziuns ed han cumponì blers tocs enconuschents sco: «Rigi-Stubete», «Es bündneret», ubain il «Rugeli-Schottisch ». Quels tocs sunan furmaziuns sco la «Willi's Wyberkapelle», la chapella «Alderbuebe» ed il «Berner Örgeliplausch».
Tocs e sauts populars en differentas versiuns En l'emissun da musica populara da questa gievgia faschain nus conguals interessants. Nus tadlain tocs enconuschents en differentas versiuns. La chapella «Ulmizberg» suna la «Mazurca chattada» tut auter che ils Engadiner Ländlerfründa – ed er dal «Jäger-Schottisch» e da la «Polca da Tumasch» datti interpretaziuns fitg differentas.
Il musicist, musicant e cumponist oriund da Tschlin ha anniversari. La «populara» dal Radio Rumantsch è deditgada ad ina persunalitad marcanta da la musica grischuna e svizra. In musicant, cumponist, arranschader e purtader da la clav da violina d'aur: Domenic Janett.El è naschì ils 12 da fanadur 1949 a Tschlin e po festegiar ses 70avel. Nus gratulain cun in'emissiun da musica populara. Vus udis a Domenic cun sias differentas chapellas e furmaziuns – e nus tadlain er co che autras chapellas interpreteschan sias cumposiziuns che cuntegnan savens elements nunspetgads ed in surrir.Ed el raquinta er dapli da sia vita, ses engaschaments e sias passiuns.
Semperverds grischuns

Semperverds grischuns

2019-07-0401:01:55

Las melodias popularas las pli enconuschentas da noss chantun Er tar la musica populara datti ils gronds favurits, ils hits e semperverds. En il Grischun èn quai tocs sco: «im Welschdörfli zChur», «Bündner Maitali» ubain «La Talianina». Quels tocs enconuschents vegnan interpretads da la Chapella Oberalp, ils Engadiner Ländlerfründa, la chapella Erni, Peter Zinsli ed autras chapellas grischunas.
Tuns novs dals fragliunzs Fränggi e Maria Gehrig dal chantun Uri ed in disc per il 70avel da Willi Valotti. En la «populara» preschentain nus discs novs da diversas furmaziuns da tut la Svizra. Dal Appenzell vegn la chapella «Waldhöckler», da Berna la chapella «Enzian», dal chantun Lucerna il trio «Seebärggruess» e dal chantun Uri ils fragliunzs Fränggi e Maria Gehrig, che fan musica en in stil innovativ cun accordeon e clarinetta. In disc nov datti er da Willi Valotti e sia «Wyberkapelle», cun 19 tocs dal musicant e cumponist dal Toggenburg che ha ils 7 da fenadur ses 70avel.
Reprisas en la musica populara. Oz preschentain nus semperverds da la musica populara en differentas versiuns. La chapella «Barba Peder» suna il «Galop da Genua» tut auter sco la chapella Tasna, e tar la chapella Erni è la mazurca «Tanter rösers» in saut cun clarinetta e trumbetta, fertant ch'ils Janischs sunan ina versiun cun instruments da corda. E savens ha il medem saut er in auter titel, sco il «Valser da nos Men« che ha er num «Valser da Men Hofmeister».
Il musicant e cumponist grischun avess ses 85avel. Ils 15 da zercladur dal 1934 è naschì Peter Zinsli, in dals pli gronds musicants e cumponists da la musica populara grischuna e svizra.Cun sias differentas furmaziuns sco ils «Churer Ländlerfründa» e «Peter Zinsli und sini Ländlerfründa» ha el suna en in stil unic e genuin. El ha registrà numerus portatuns, è stà savens en emissiuns da radio e televiuns ed è stà in dals protagonists impurtants che han derasà la musica populara grischuna.En memoria da Peter Zinsli udis in'ura cun ses semperverds interpretads da sias chapellas ed autras furmaziuns.
loading
Comments 
loading
Download from Google Play
Download from App Store