Les cordes de l'ukelele

Que la música ens mou i ens commou, això és evident, i que ens mou d'una manera física i ens fa moure els peus, en alguns moments és més evident que en d'altres, i avui ens centrem en propostes que conviden al ball.

Mirem de prop propostes que renoven, que donen una nova forma i que personalitzen material sonor que ve de molt lluny (temporalment parlant... i de vegades, també, geogràficament).

Ens tornem a centrar en propostes que han fet acostar artistes i grups normalment allunyats geogràficament o estilísticament, o per qüestions d'origen... Un dia més, ens deixem portar pel diàleg i la col·laboració, per la connexió entre músics i creadors, que uneixen moltes vegades elements com l'arrel i el jazz, però també altres terrenys sonors.

Ens encanten els pianos que ens fan moure, i ara va de tecles, no només, però sobretot... pianos i pianistes que sols o acompanyats mostren un interès molt clar pels ritmes caribenys, tropicals, "del sud", o de les cultures que ens transporten a països càlids.

Un dia més, tornem a posar la mirada --i sobretot l'oïda-- en algunes d'aquelles peces que han sobreviscut al pas del temps, que ja van emocionar en el moment en què van ser mostrades per primer cop i que ens continuen emocionant i inspirant.

...instruments que al nostre imaginari tenim molt i molt associats amb la cultura popular, però que ja han traspassat aquest marc mental i fa temps que interactuen amb tot tipus de sonoritats, de formacions, i de terrenys estilístics...

Un dia més, ens centrem en grans temes, peces que ja són clàssics i que molts artistes han revisat --i continuen revisant-- una vegada i una altra. En definitiva, peces i cançons que mai ens cansem d'escoltar.

Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.

Parlem de cançons -o més aviat les escoltem-, temes que han atravessat el temps i també les diferents cultures sonores d'arrel. Propostes que bé podrien ser, perquè ens entenguem, dins d'una trobada o festival de músiques d'arrel, però també en un de cançó d'autor... en tot cas, algunes molt conegudes, altres no tant, però totes carregades d'emocions i d'històries.

La idea que ens fa d'unió és l'eclecticisme, entès de la manera més positiva i oberta que sigui possible, i així ens guien les propostes que no es limiten a una mateixa atmosfera, sonoritat o estil.

Ens agraden les propostes que tracen camins i que reuneixen veus i instruments, i avui tindrem mostres de tot això, amb un recorregut on trobem les col·laboracions de Lila Downs amb The Chieftains, o de Sílvia Perez Cruz amb Marco Mezquida, entre d'altres.

Intentem aproximar-nos a l'Orient, entès en un sentit ampli. Un Orient que, de fet, tenim molt pròxim, no només (i malauradament) per l'actualitat geopolítica convulsa, sinó perquè estem envoltats de propostes musicals que s'hi acosten molt... I, així, entrem en un univers de melismes, d'instruments de corda, de percussió, de veus... i fins i tot de pianos.

Ens agraden els terrenys sonors que es troben, els moments en què dues o més cultures sonores aparentment allunyades pel seu origen, es reuneixen i en surt un projecte d'aquells que trobem tan interessants... què, si no la mescla, defineix les músiques del món avui dia! Com sempre, no descobrim res, però no per això volem deixar de celebrar-ho: terrenys que es troben, doncs, per fer de fil comú en aquest recorregut.

Avui ens inspiren les muntanyes i els massissos muntanyosos. I per això ens movem per paisatges que van dels Pirineus als Càrpats, i dels Andes a terres caucàsiques.

Sovint ens preguntem --i no descobrim res, aquí-- com podem descriure la música a través d'altres sentits més enllà de l'oïda... Doncs avui pensem en instruments que, a priori, ens semblen lluminosos (i insistim que això és molt subjectiu, si no moltíssim!)

Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.

L'únic fil conductor que seguim és la inspiració i el confort que surten d'unes peces que ens fan viatjar per llocs inesperats...

Quantes i quantes vegades la terra i els seus fruits han estat motiu de cançons i de peces populars, i que importants que són aquests fruits, fruites, arbres i aliments que surten de la profunditat del terra que trepitgem!... Ens inspirem en això, en els fruits que ens permeten viure i en aquests paisatges vegetals, amb persones que els treballen i que tanta música han inspirat.

Proposem un recorregut per les terres que banya el mar Mediterrani a través de diversos conjunts vocals. Barrut, A Filetta o Belugueta són alguns dels noms que ens acompanyen.

Ens inventem un recorregut, que és només per inspirar-nos, des del final fins al principi d'un riu, i escollim el Danubi, unes aigües que han inspirat tants artistes... I, com sempre diem, no es tracta de fer un tractat de geografia ni retratar mapes físics, snó que soni la música!