Claim OwnershipLes dones i els dies
Subscribed: 77Played: 5,000
Subscribe
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Description
Montse Virgili reuneix cultura, sentit de l'humor, històries humanes i reflexió sobre la feina de les dones per explicar l'actualitat posant el feminisme al centre. Cada dia, de dilluns a divendres, de 21 a 22 h.
593 Episodes
Reverse
Hi ha tantes cares com persones, i la de Mariona Vilanova és molt bonica: l'hi deien quan pujava als escenaris per fer música amb Fang i amb Carlos Ann i l'hi diuen també ara que cuida les cares dels altres. Amb gairebé 85.000 seguidors a Instagram, és un referent de l'estètica terapèutica, amb una manera d'entendre la bellesa que ha revolucionat el món de l'estètica sense operacions ni bòtox. Parlem de cares, de música i de la vida de la Mariona, que a estones també ha sigut rock'n'roll.
Carla Simón estrena "Romería", basada en la història dels seus pares, morts de la sida als anys 80. La directora explica que sempre ha tingut una conversa pendent amb la seva mare. Com hauria estat aquesta conversa? Parlem amb la Maria Nadal, una mare infectada amb el virus del VIH, i amb la seva filla. Coneixem també la història de la Lucía Herrero. El seu pare va morir de la sida, la seva mare és portadora del VIH i va assessorar Carla Simón en el rodatge de la pel·lícula.
800.000 homes italians compartien imatges sexuals de dones al fòrum Phica, que ja ha estat clausurat. Comentem aquest i altres fenòmens que posen la intimitat de les dones a la diana amb Alba Sidera, Eva Ontiveros i Leticia Fuentes (corresponsals a Itàlia, el Regne Unit i França, respectivament) i amb la sociòloga i activista italiana Silvia Semenzin. I com que no tot el que arriba de fora és dolent, viatgem a Grècia amb Míriam Cano, que acaba de publicar "Metamorfosi" (L'Avenç), una crònica íntima de dos viatges que va fer a Grècia i que la van transformar per dins.
"De quatre grapes" (Miranda July, Angle Editorial) s'ha convertit en la primera gran novel·la sobre el desig sexual durant la menopausa. La libido és només qüestió d'hormones o hi ha més elements? Georgina Monge, politòloga; Anna Azcona, actriu; Isabel Sucunza, llibretera; Raquel Ferrer, ginecòloga; Carlota Gurt, escriptora, i Eva Moreno, sexòloga, comparteixen com ho viuen i Charlie Pee s'ho mira (encara) de lluny.
Amb 22 anys i tres medalles d'or i tres més de bronze al mundial de natació de Singapur, Iris Tió ha fet història de la natació artística. Filla i neta de músics, ha estat la primera nedadora catalana, i la primera de la delegació espanyola, a aconseguir una medalla d'or en la modalitat de solo lliure en un Mundial de natació.
Sempre ho diem que aquest programa és una família. La família sou vosaltres, els nostres oients que després de tant temps s'han convertit en els nostres amics i amigues. Avui som a Farrera, hi hem vingut a veure una amiga, alguna de les nostres còmplices, en tenim moltes d'escampades pel territori. Avui, fent l'últim programa de la temporada a Farrera, us tornem el regal del que feu cada dia per nosaltres! Compartim aquesta estona amb Rosa Vilalta i Guillamon, dibuixant, pintora i escriptora; Cesca Gelabert, pintora i fundadora del Centre d'Art i Natura de Farrera (CAN); Fien Groffils, codirectora del CAN, activista i gestora cultural, i Marta Pazos, actriu, directora de teatre i òpera, escenògrafa, dramaturga i pintora.
El Paral·lel de Barcelona és una foto en blanc i negre ja fa anys. D'aquelles nits de vedets, pubilles de cuixa forta, músics, travestis, balls, alegria, tramussos, cafè amb conyac... Hem recuperat una dona que encara viu i que és molt viva. És la Carme Gutiérrez Piñol, una dona de 91 anys que va formar part del cos de dansa de la companyia de Joaquim Gasa, on actuava, entre d'altres Mary Santpere. Viu avui al barri de Les Corts. Vam anar a casa seva i li vam posar el micròfon. El que ens va explicar en una estona no cap en una conversa de ràdio. I acabem amb recomanacions de llibres per a aquest estiu amb les llibreteres Irene Jaume i Meritxell Àlvarez.
Què coi passa amb el meu cos? Aquesta és la pregunta de fons que l'escriptora Fer Rivas es fa al llibre "Jo era un noi". Amb aquest títol i la foto de portada, on es veu un noi amb barba de tres dies, tothom podria pensar que és un llibre sobre la transició de gènere, però no, és un llibre emocionant que ens fa moltes preguntes: què és exactament la masculinitat, el desig, i com la construïm a partir dels nostres referents. I anem fins a una escola d'adults de l'Hospitalet de Llobregat per descobrir la història d'un grup de dones que, ja de grans, i després de passar-se tota una vida treballant i cuidant la família, han decidit apuntar-se a l'escola.
Estem en plena temporada de festivals: Vida, Cruïlla, Pedralbes, Cap Roig, Eufònic, Grec... No ens ho acabem! Fa molt temps que mirem els cartells amb deteniment i comptem si hi ha tants artistes dones com homes? A la majoria de festivals s'hi esforcen, ja no queda bé aquell desequilibri a què estavem acostumats. Avui farem un viatge més enllà del cartell i mirarem les estructures de la música. Ens hem tornat feministes de cop? O només és un rentat de cara? En parlem amb Fátima Mellado, tresorera de l'Associació per a la Igualtat de Gènere en la Industria de la Música i codirectora de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya; Raquel Bassas, presidenta de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, i Olga Ábalos, periodista musical, i durant 10 anys stage manager al Sónar, productora tècnica de concerts i tour manager.
Estem en plena temporada de castells, i des de fa molts anys veiem les dones com formen part del fet casteller sense traves. Hi ha dones caps de colla, enxanetes, acotxadores, però hi ha igualtat entre homes i dones? Els llocs de responsabilitat continuen sent per als homes? Les colles castelleres, on encara la majoria són homes, són ambients segurs per a les dones? En parlem amb Tamara González, cap de colla dels Xicots de Vilafranca; Carla Piñera, sotscap de la colla Castellers de la Vila de Gràcia, i Bea Jiménez, excap de pinyes i excap de colla dels Castellers de Sabadell.
Quan Vicky Peña puja a un escenari, no està interpretant només un paper. Estem sentint la veu d'una consciència. Ella s'empelta del que fa, sempre busca una història, més enllà del lluïment personal. Et parla des d'un altre lloc. Porta mig segle damunt dels escenaris amb papers memorables, molta feina i, sobretot, molt d'amor per l'ofici. Filla i mare d'artistes. Premis, els que vulgueu. I tot i així, encara té temps per militar i creure en totes les causes justes.
Fins al 1985, no es va poder avortar legalment a Espanya i, a més, només es podia fer en tres supòsits. No va ser fins al 2010, fa 15 anys, que es va poder avortar de manera lliure i gratuïta. A la pràctica, això va abocar com a mínim 40.000 dones a travessar la frontera, perquè al nostre país estava prohibit i perseguit. Aquestes eren les més afortunades perquè s'ho podien permetre, però moltes d'altres havien d'interrompre l'embaràs de manera clandestina, en condicions difícils que suposaven un perill per a la seva vida. En parlem amb Montse Cusachs, que va avortar a Londres amb només 15 anys, i Rosa Almirall, membre de la DAIA, Dones per l'Anticoncepció i l'Avortament, una associació que ajudava a avortar les dones que ho necessitaven.
Les pel·lícules i les sèries estan plenes d'escenes d'amor i sexe. Però, com ho viuen les protagonistes? Recentment, ha aparegut una figura molt important en el món del cinema: la coordinadora d'intimitat. Per saber en què consisteix ben bé aquesta feina, assistim amb la coordinadora d'intimitat Lola Clavo al rodatge d'un curt que explica com un noi amb una discapacitat arriba per primera vegada a un orgasme. La crítica de cinema Alba Laguna ens porta exemples de bones pràctiques a la gran pantalla i d'altres on hauria sigut molt necessària aquesta figura. I amb la periodista musical Marta Pallarès ens endinsem en la figura de Sara Montiel: qui hi ha darrera del mite?
Les cançons que no poden faltar la nit de Sant Joan. Les més petardes per ballar, cantar i donar-ho tot.
A vegades, les vides més reals costen d'assimilar. Avui parlem amb Cristina Farré. El nom no us deu sonar i aquesta és la gràcia. De fet, ella n'ha portat molts de noms. S'ha dit Cristina, Ana, Maria Rosa i segur que molts d'altres perquè va viure 10 anys en la clandestinitat i 15 a l'exili en països com Algèria, Colòmbia i Cuba. Cristina Farré és la cara de l'antifranquisme que no ha sortit enlloc, del qual no hem parlat mai i del qual ningú farà un monument.
Confiar en la justícia hauria de ser la norma, però les dones no sempre ho podem fer. I si no, que els ho diguin a les víctimes de violència masclista que han passat per mans de la jutgessa Francisca Verdejo, titular fins ara del jutjat número 2 de Violència contra la Dona a Barcelona. Es queixen de maltractament durant els seus judicis, que els han fet sentir revictimitzades en lloc de sentir-se segures i protegides. En parlem amb dues víctimes que l'han patit, la Sílvia i la Mariam, l'advocada penalista Laia Serra, membre del consell assessor de l'Observatori de Violències Institucionals Masclistes, i la portaveu d'aquesta associació, Marina Oliva.
Les novel·les i pel·lícules romàntiques són un negoci segur. A tothom li agrada una bona història d'amor, ens dona esperança. Els homes i les dones ho viuen diferent? Tirem la canya de la mateixa manera? O ens agrada més la caça? Avui parlem d'amors del segle XXI, dels que s'acceleren, dels que t'envien whatsapps. Però, ai, amigues, el dit va molt ràpid i el cor, no sempre hi va tant. En parlem amb l'escriptora Blanca Lacasa, autora d'"El accidente" (Libros del Asteroide). I amb la historiadora de l'art Anna Andevert descobrim històries d'amor i desamort en l'art.
Les dones còmiques omplen sales i el públic està interessat en el que diuen i, sobretot, en la seva mirada. Més que mai, hi ha mercat per a les dones que es dediquen a la comèdia. Fa anys encara se sentia allò de "les dones no fan riure", ara no s'atreveix a dir-ho ningú en veu alta. Hi ha veus potents i visibles, però encara no hi ha paritat i, a vegades, se senten quotes. En parlem amb Oye Sherman, Vanessa Valero, Anna Aumatell i Maria Juan: quatre dones que fan humor i el fan molt bé. I amb la periodista musical Olga Àbalos, recuperem la figura de Guillermina Motta, una de les artistes que més bé han sabut utilitzar l'humor per crear una narrativa pròpia.
A la majoria de persones no els agrada parlar de la mort però arriba un punt a la vida en què la mort parla per nosaltres i, com diu la Teresa Ibars, som una suma de totes les absències, de les morts més properes i de les més llunyanes. Avui a "Les dones i els dies" hem convidat l'escriptora, historiadora i arxivera de la Diputació de Lleida Teresa Ibars, que ens presenta el seu últim llibre, "La mort de l'altre: memòria arran de Terra" (Comanegra). És un assaig biogràfic on la Teresa Ibars parla de la mort, sí, però sobretot parla de la vida. I amb l'Elisenda Pineda reflexionem sobre el paper de les dones en el dol.
Comunista és una paraula molt antiga. Ara comunista ja no ho diu ningú, si no és per insultar, però en aquest país va ser durant una època imprescindible i necessari ser una garantia de la democràcia, igual que imprescindible i necessària ha estat la nostra convidada d'avui, per a moltes de nosaltres. Primer perquè vèiem una dona a la tele, pessigant poder, una advocada que parlava clar i que feia callar a tothom. Model per a moltes, de dona lliure i avançada al seu temps, quan la democràcia era un vestit que encara ens estrenyia per tot arreu, avui ens acompanya a "Les dones i els dies" Cristina Almeida.
Comments
Download from Google Play
Download from App Store
United States