DiscoverLes dones i els dies
Les dones i els dies
Claim Ownership

Les dones i els dies

Author: Catalunya Ràdio

Subscribed: 17Played: 243
Share

Description

Montse Virgili dona rellevància a les dones de diferents àmbits i èpoques, deure imprescindible en els temps que corren i, sobretot, en els que han de venir. "Les dones i els dies" és una de les estrenes destacades de la temporada 2019-2020 i el podem escoltar cada dissabte a les 00.00 h de la matinada.
42 Episodes
Reverse
Sempre s'ha dit que la dona provoca mala sort dalt d'una barca. L'imaginari popular ha dibuixat les dones com aquelles patidores que esperen el marit pescador i quan no esperen l'home, les convertim en monstres que volen enganyar-los, amb la imatge de la sirena. Amb aquesta situació, la incorporació de les dones al mar, ha estat una autèntica lluita plena de traves i prejudicis. Avui ens mullem i parlem amb una pionera del busseig i amb una colla de dones que treballen al mar: pescadores, armadores, capitanes de vaixells, mariscadores, i la seva resistència en un món que encara les vol fer fora.
La majoria hem sentit parlar de les aventures Marco Polo, Alí Bei i Shackleton, grans viatgers i exploradors de la història, però sabríeu dir-nos cap nom de dona viatgera? Es fa difícil, sembla que els mapes i la historia de l'aventura l'han escrita els homes i per als homes. Res més lluny de la realitat. Parlem amb la Patricia Almarcegui una escriptora que ha viatjat més de 20 anys per tot l'orient, descobrim viatgeres i aventureres d'altres èpoques i ens aturem en la figura de l'escriptora gironina Aurora Bertrana, que als anys 20 del segle passat se'n va anar a la Polinèsia i al Marroc.
La famosa cacera de bruixes a Catalunya va començar al segle XV i va perdurar fins al XVII; tot i així, encara que ho sembli. no és una cosa del passat. A dia d'avui es continuen perseguint moltes dones i d'altres col·lectius només perquè s'escapen d'allò que el sistema espera d'elles. La paraula "bruixa" encara avui és una manera de marcar les dones que s'escapen de l'estereotip. Avui, a "Les dones i els dies" parlem de bruixes, metzineres i fetilleres amb historiadores, historiadors, sociòlogues, bruixes -també- i crítiques de cinema que ens explicaran com la figura de la bruixa s'ha volgut domesticar a la pantalla gran.
Sempre s'ha tractat la menstruació de les dones com una cosa desagradable i fastigosa, que s'ha d'eliminar i higienitzar. Els anuncis fan servir el famós líquid blau per referir-s'hi, com si no pogués ser vista. I de mares a filles, se segueix reproduint la idea de la regla com una condemna o càstig que provocarà dolor. Aquesta setmana, volem repensar la regla a "Les dones i els dies". Sagnem, sí, i què passa? Parlem amb activistes menstruals, sociòlogues, educadores i, simplement, persones que menstruen, per trencar tòpics i prejudicis.
Heu vist mai una fotografia o una pel·lícula de les que s'han fet els últims anys sobre l'editorial Bruguera? Us heu fixat que no hi apareixien dones? Doncs n'hi havia, i algunes eren dibuixants i d'altres guionistes. Parlem de com tot una colla de dones que es van dedicar al còmic, a Bruguera i també a moltes altres editorials, van ser esborrrades de la història. També descobrirem com, fins i tot, revistes tan conegudes de la contracultura com el Vibora, van voler domesticar les dones que hi dibuixaven. I no acabarem el programa sense parlar de personatges femenins al còmic. Com han estat històricament? Molts estaven plens de clixés, però n'hi va haver d'altres que van ser difícils de domesticar. Entrevistem les dibuixants Carme Barbarà, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero i Isa Feu i editores com Montserrat Terrones.
La crisi originada per la Covid ha posat en evidència la fragilitat del futbol femení. Cada vegada el joc de les dones provoca més interès, però continuen en una situació molt desigual en relació als seus companys homes. No només pel que fa als salaris, sinó també pels seus drets laborals, oportunitats i suport. En parlem amb Vero Boquete, una de les millors jugadores del món, i també amb periodistes i seleccionadores. El futbol femení encara és de segona?
Hem hagut de sentir sempre allò de "les dones, a la cuina" i no era tan sols una frase masclista; és el resum de tot un imaginari i una manera d'entendre el món. L'arquitectura dels habitatges hi va col·laborar, els governs també i, evidentment, la societat. Avui parlem de la difícil i, a vegades, feliç, relació de la dona amb la cuina. Perquè no hi ha gaires xefs dones a l'alta restauració? Per què hem tornat a fer pastissos i ens encanta penjar-los a Instagram? Avui parlem amb cuineres, arquitectes, gastrònomes i estudioses de la cuina per respondre a moltes preguntes i, sobretot, per ser conscients de què ha significat aquest espai a les nostres vides. Els plats que els fregui un altre!
Sentim a parlar molt de justícia patriarcal, però no està clar si en sabem les conseqüències. Cada vegada que una dona fa una denúncia per ser víctima de violència masclista i no se la creuen, cada vegada que es posen en dubte les accions d'una dona després de patir una agressió sexual, o quan no es defensa el dret d'una dona a cobrar el mateix que un home, tenim un exemple d'aquesta justícia desigual. Avui volem parlar de justícia patriarcal i en parlarem amb advocades, juristes, antropòlogues i psicòlogues durant tota una hora, amb especial atenció al moment que estem vivint, durant la Covid
El feminisme és punk!

El feminisme és punk!

2020-05-0954:31

La història de la música, com totes les històries, ha estat explicada pels homes. I d'aquesta manera, quan parlem de punk, tots els noms que ens venen de grups estaven formats per senyors: The Sex Pistols, The Ramones, The Clash... Un cop més ens han explicat una part del conte, per això avui a "Les dones i els dies" tenim ganes de reivindicar una escena on les dones van ser essencials. Parlem amb músiques, crítiques musicals i periodistes de l'època que ens explicaran per què les dones van trobar en el punk una manera de reivindicar-se i canviar els rols de gènere
Avui, a "Les dones i els dies", parlem de l'estigma de ser soltera. Hi ha més divorcis que mai i a l'amor romàntic se li ha covat l'arròs; però, tot i així, la pressió perquè les dones tinguin parella continua vigent. Parella, fills i per tota la vida? D'on neix aquesta obligació? De la societat, de nosaltres mateixes? Només es pot ser feliç si estàs acompanyada? Xerrem amb l'escriptora Eva Baltasar, que defensa en cadascuna de les seves novel·les les solitàries, i també conversem amb antropòlogues, solteres, cineastes i filòsofes que respecten les dones, independentment del seu estat civil.
La crisi per la Covid ha demostrat la importància de les cures per superar la pandèmia. Les dones, majoritàriament, són les encarregades de tenir cura dels malalts, de les criatures, de la llar. Per què el treball de cures imprescindible per superar la crisi no s'ha valorat com cal? Potser és que la feina que fan les dones es dona per suposada? Parlem amb sociòlogues, treballadores de la llar, infermeres, metgesses, mares, farmacèutiques, caixeres de supermercat; totes les dones que donen la cara i les mans perquè en sortim, d'aquesta.
Dones fora de sèrie

Dones fora de sèrie

2020-04-1854:07

La majoria ens passem moltes hores mirant sèries, i d'aquí en surt la nostra educació sentimental. Us heu fixat com són els personatges femenins i com les tracta la ficció? Cada cop hi ha més dones protagonistes a les sèries, però encara arrosseguen clixés. Quantes dones hi ha darrere de les sèries més aclamades sense que en sapiguem els noms? Avui parlem amb periodistes, professores de comunicació audiovisual, guionistes, directores i realitzadores de sèries de televisió. La ficció les tracta bé? O estem esperant que algú escrigui encara un capítol nou per a les dones?
La reproducció assistida ha avançat moltíssim i processos com l'ovodonació, la inseminació artificial o la gestació per substitució són tècniques molt habituals; però, on són els límits ètics? Parlem del treball reproductiu de les dones i com es dona per descomptat i molt sovint s'invisibilitza. Entrevistem l'antropòloga Consuelo Álvarez, una de les màximes autoritats sobre treball reproductiu; descobrim com són els tractaments de reproducció assistida amb metges, biòlogues, donants i dones que s'hi han sotmès. I ens imaginem com serà el futur amb criatures que poden gestar-se en úters artificials.
Montse Virgili surt de l'estudi i fa un programa especial dins la Carbonera. Hi convida una colla de dones de l'àmbit de la literatura per parlar dels seus llibres preferits, escrits per dones. Ens acompanyen la poeta Blanca Llum Vidal, les escriptores Jenn Díaz, Laura Fernández i Mercè Ibarz, i l'editora Eugènia Broggi. La música la posa Núria Graham, que presenta el seu nou disc, "Marjorie".
Encara existeix l'amor romàntic, a l'era de les aplicacions per lligar? Les desigualtats de les relacions heterosexuals es mantenen a les aplicacions per trobar parella, o s'hi intensifiquen? Moltes d'aquestes aplicacions presumeixen d'oferir més llibertat a les dones perquè són elles les que trien les parelles, però, aquest suposat empoderament és real? O, al contrari, l'assetjament i la violència cap a les dones són el pa de cada dia? Aquesta setmana parlem amb dones que són usuàries d'aquestes aplicacions i els preguntem com se senten, si han patit mai assetjament, o si, al contrari, se senten segures. Xerrem amb una colla de sociòlogues, artistes i periodistes especialitzades en la qüestió, que ens descobriran la innocència i el desconeixement a l'hora de fer servir aquestes aplicacions i les conseqüències d'això.
La ciència-ficció sempre s'ha cregut que era una cosa d'homes, perquè estava farcida de tecnologia, violència i bèsties interplanetàries. Quan els entesos anomenen els grans escriptors de la ciència-ficció, gairebé no surt cap nom de dona a les llistes. L'èxit actual de la sèrie d'"El conte de la criada", feta a partir d'una novel·la de Margaret Atwood, escrita als anys 80, deixa clar que les escriptores de distopies no és que no hi fossin, sinó que els senyors que feien les llistes es van oblidar de citar-les. Aquest programa d'avui vol fer justícia a totes les dones que escriuen i han escrit ciència-ficció, als personatges femenins de les pel·lícules d'aquest gènere, i a totes les editorials que editen aquestes escriptores que, com dèiem al principi, creuen que un altre món és possible. El futur serà feminista o no serà. També el de la ciència-ficció.
La història de l'art a Occident s'ha construït des del patriarcat i és per això que la dona s'ha convertit en objecte, i no en subjecte, en la majoria d'expressions artístiques. Per això la majoria d'imatges femenines s'han dividit en dos arquetips: la dona que es vol i la que no es vol. La imatge icònica de la primera opció és la verge Maria, representada en blancs i colors lluminosos. En canvi, la dona no volguda s'ha pintat amb colors foscos. Això és el que ens explica Bàrbara Bayarri, filòsofa de l'estètica de l'art a l'Universitat Autònoma de Barcelona. Per altra banda, moltes artistes s'han revoltat contra el cromatisme imperant. D'aquestes dones valentes en sap molt la crítica d'art d'El País Ángela Molina.
El patriarcat sempre ha imposat el color rosa a les dones. Ha estat la manera dir-nos com hem de ser; dolces i innocents i, sobretot, inofensives. La tria dels colors sembla innocent, però en aquest programa volem demostrar el missatge que inclou de discriminació cap a les dones. Entrevistem la fotògrafa i pintora Ouka Leele, que va donar color una de les èpoques més grises de la història del nostre país; parlem amb filòsofes i crítiques d'art que ens expliquen com les dones s'han revoltat contra les tonalitats que el patriarcat ha imposat al llarg de la història, i repassem les històries d'algunes dones influents que van posar nom o van popularitzar uns quantes tonalitats. Pantones amunt!
En el programa d'aquesta setmana, posem a prova la diversitat del feminisme. És molt fàcil dir que el món gitano és masclista sense parar-te a preguntar com ho viuen les dones del col·lectiu i què hi tenen a dir. El feminisme té en compte les diferències o pel contrari fa fora qui no s'expressa de la mateixa manera? Parlem amb mediadores, artistes, mestresses de casa, estudiants i membres de la comunitat LGTBI+ i de diverses associacions, per veure si els engresca la lluita feminista.
Quan ets dona i tornes cap a casa de nit, moltes vegades tens por. A part de l'amenaça de possibles assetjadors, l'urbanisme de la ciutat sovint no ajuda a sentir-nos segures i acollides. Un munt de detalls que s'escapen a primera vista, posen en perill moltes dones: un carrer mal il·luminat, una escala sense visibilitat, els túnels, etc. Les ciutats han estat creades per homes i, des de sempre, s'ha prioritzat la producció, els cotxes i totes el que se suposa que és masculí per sobre de les necessitats de la diversitat de les persones. L'urbanisme feminista proposa aquesta nova mirada. En parlem amb Zaida Muxí, arquitecta, i dos col·lectius que treballen en aquest sentit: el col·lectiu punt 6 i Equal Saree.
loading
Comments 
Download from Google Play
Download from App Store