Discover
Lídia Pujol - BABEL
![Lídia Pujol - BABEL Lídia Pujol - BABEL](https://is1-ssl.mzstatic.com/image/thumb/Podcasts126/v4/68/b0/16/68b016a2-8885-f168-fae6-4b9460a8f3fa/mza_11572551628199172605.jpg/400x400bb.jpg)
Lídia Pujol - BABEL
Author: Lídia Pujol
Subscribed: 0Played: 2Subscribe
Share
© Lídia Pujol
Description
Lídia Pujol ens anirà desgranant els temes del seu proper disc BABEL, un treball fruit de rebre el premi ESPAI TER 2023-24 per la seva trajectòria artística i que l'ha portat a revisar alguns dels seus temes més emblemàtics, i ha enregistrat altres cançons que fins ara només s'havien pogut escoltar en directe. Babel és un recorregut per dues dècades de música, paraula, poesia, compromís social, pensament crític i espiritualitat. És la banda sonora d'una recerca i trobada de sentit en la humilitat de no saber i, sobretot, una acció de gràcies per formar part de la vida, la veritat i la bellesa.
4 Episodes
Reverse
Parlem amb l'Anna Nubiola, l'Anna per a qui l'Enric Gispert va composar aquesta cançó, al monestir de Sant Benet de Montserrat.
"Quan vaig començar a estudiar a l'Escola d'Amor del monestir de Sant Benet de Montserrat, vaig conèixer a la persona que m’ha estat mestra, amiga, mare, germana, àngel: l'Anna Nubiola. El primer cop que sobtadament la vaig veure vaig quedar enlluernada pel seu somriure radiant, la seva elegància i bellesa natural, ferma i d'aroma suau com la flor de romaní. L'amic i mestre Romà Escalas m'havia parlat d'una monja molt especial a qui ell, el Toti Soler, el Jordi Savall, el Raimon, i tantes persones, estimaven amb un amor de tanta qualitat que et fa persona; l’Anna. Ella era la dona d’Enric Gispert, qui va ser director del grup de música antiga Ars Musicae i, així com l'Espriu va viure per conservar-nos els mots, ell ho va fer per conservar-nos la música, l'aliment de l'amor. Va ser ell qui va compondre, per a l'Anna, la música del poema del Palau i Fabre que el Toti canta i també jo ara. I ho faig amb un preciós arranjament del Pau Figueres, el guitarrista, hereu i deutor del Toti Soler que més bellesa està aportant actualment a la música d'aquest país."
Lletra: J. Palau i Fabre. Música: E. Gispert
Lídia Pujol: veu
Dani Espasa: piano
Pau Figueres: guitarra clàssica
Xavi Lozano: moxeño
Dídak Fernández: bateria
Carlos Montfort: violí
Miquel Àngel Cordero: contrabaix.
Producció i arranjaments: Pau Figueres
LLETRA
Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dona’m consells, ara,
que estic cansat.
La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res, perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.
Parlem amb Miquel Gil de "Cançó de bressol", el tercer single del disc Babel.
Adaptació: S. Belbel. Música: O. Roig
Lídia Pujol: veu
Miquel Gil: veus
Dani Espasa: piano
Xavi Lozano: chirimías, pito de nas
Antonio Sánchez: caixó, plats
Toni Xuclà: guitarra de dotze cordes
Pep Coca: contrabaix
Producció i arranjaments: Òscar Roig
LLETRA
Volteu, volteu
Petitones
Les fabriques i els telers
Aviat hi sereu a dins
Volteu, volteu
Correu jugueu
Volteu, volteu
Petitones
Les fabriques i els telers
Les fades al bressol
Dels contes i cançons
Cobraven un bon sou
Dels senyors i els patrons
Us van dir el vostre futur
I era un conte de por
Plorareu, patireu
I parireu un munt d’infants
Un munt d’infants que
Ploraran, patiran
I pariran un munt d’infants
Que ploraran, patiran
I pariran
"Encara" és el segon single del disc Babel.
Lletra: Lídia Pujol. Música: Dani Espasa i Lídia Pujol.
Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Pau Figueres (guitarra elèctrica), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Carlos Montfort (violí), Didak Fernández (bateria), Xavi Lozano (flauta melòdica).
Producció i arranjaments: Dani Espasa, Pau Figueres i Lídia Pujol.
LLETRA:
Eh! desperta
Dona’m la mà
Dona’m la mà, sóc l’altra mà
La porta que algú ha obert,
la porta que algú ha tornat a tancar,
la cadira on algú s'ha assegut,
el gos que algú ha amanyagat.
La poma que algú ha mossegat,
el WhatsApp que algú ha llegit,
la cadira que algú ha capgirat,
la porta que algú ha obert.
Dona’m la mà, sóc l’altra mà
el jardí per on algú encara corre,
el bosc que encara crema,
L’abisme on algú es llança,
Dona’m la mà, sóc l’altra mà
La via on algú es llança
El riu on algú es llança
El pont des d’on algú es llança
L’abisme on algú es llança
El pont que algú travessa
El món on algú avança
L’hospital on algú encara és viu
Eh desperta
Dona’m la mà, sóc l'altra mà
No una costella.
La mirada d'incomprensió del suïcida del conte és la d'haver volgut seguir al seu estimat allà on no el podem seguir. Però si volem el podem acompanyar. I això ens fa persona. Que mai més en nom de res deixem que ens prenguin la llibertat de donar la mà a qui se'n va a l'altra riba.
Comments