Món possible

Un 10% de la població mundial té més de 65 anys i el percentatge es pot gairebé doblar en el pròxim quart de segle, segons estimacions de l'OMS. Els avenços mèdics han millorat la nostra salut i augmentat l'esperança de vida. Vivim més i l'objectiu és que visquem millor: incrementar la nostra qualitat de vida. Posar-li vida als anys i no només anys a la vida. En parlem amb Eloy Santos, investigador principal de l'estudi sobre la supercentenària Maria Branyes al Grup d'Epigenètica del Càncer de l'Institut d'Investigació Josep Carreras; el psicogeriatra Jesús Vaquero, director d'Atenció Intermèdia a la Fundació Hospitalària de Sant Boi, que forma part del WeMind Cluster que celebrarà congrés a Barcelona el 25 i 26 de novembre; i Anna Freixas, autora de llibres com "Yo Vieja", on reivindica el paper de les dones a totes les etapes de la vida, també en la vellesa. Escuchar audio

9 mesos després de l’anterior alto-el-foc a Gaza, entra en vigor el que hauria de suposar la pau definitiva. Un anhel compartit, que arriba 2 anys després de l’inici de l’última i més brutal escalada israeliana sobre la Franja, que deixa un rastre de més de 67 MIL víctimes civils comptabilitzades.La població palestina, exhausta, necessitava la fi d’aquest horror, tot i que sap que encara s’haurà d’enfrontar a escenes dantesques. Entre la desolació i l’esperança, constata que ha sobreviscut a un genocidi.En parlem amb Salah Jamal i Laurent Cohen, palestí i jueu antisionista, amb els que ja vam analitzar també l'anterior alto-el-foc a Gaza, que va saltar pels aires en només dos mesos.Escuchar audio

Aquest 7 d'octubre es compleixen dos anys de l'atac de Hamas a Israel, que va servir de detonant a l'última ofensiva israeliana sobre Gaza. Després de dos anys i 67 mil víctimes mortals, que l'ONU qualifica de genocidi, s'acaba de posar un pla de pau sobre la taula, dissenyat per Donald Trump en connivència amb Benjamin Netanyahu. Un pla que desperta moltes reticències, però que ha rebut l'acceptació de Hamas. Què significa tot plegat? Som a les portes de la pau definitiva? Ho analitzem amb el catedràtic emèrit d'Història Contemporània a la UE i investigador sènior del CIDOB Antoni Segura. Escuchar audio

Acabem de començar el curs i, com sempre, tenim els docents en peu de guerra: reivindiquen millores laborals, salarials i, també, més recursos per poder fer la seva feina. Amenacen de tornar a les mobilitzacions, fins i tot a la vaga, si no atenen les seves reivindicacions, perquè -diuen- així no poden continuar. Independentment de les reivindicacions laborals del sector, com està l’Educació a casa nostra? Indicadors com l’informe PISA i altres proves competencials posen de manifest que els nostres estudiants no són, ni de bon trós, els millors d’Europa. Estem bastant a la cua. Per què?Posem a examen el nostre sistema educatiu. Però no ens volem centrar només en el que són qüalificacions, sinó que volem anar molt més enllà, perquè està clar que els nostres nens i nenes necessiten ser formats en aptituts per a la vida, però també en actituts, com afronten aquesta vida, com a persones, com a ciutadans, amb les millors eines. Ho abordem amb el Pau Sobrerroca, mestre d’Educació Infantil i membre de la Junta gestora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i amb la nostra col.laboradora al “Racó de pensar” Sílvia Penón.Escuchar audio

Ara fa 10 anys, un socorrista de Badalona es va remoure en el sofà, en veure la imatge d’un nen ofegat en una platja turca. Es va aixecar i va decidir d’anar a Lesbos, a Grècia, on arribaven molts desplaçats de la guerra de Síria, i molts morien ofegats al mar. Ell i un grup de companys, tots de forma voluntària, no s’ho van pensar gaire, o sí, però el cas és que hi van anar. Pensaven que seria una acció puntual, que els Estats detindrien aquesta sagnia, però una dècada després, i amb més de 72 mil vides salvades al mar, aquí continuen, perquè malauradament el món que habitem ha esdevingut impossible, contràriament al nom d’aquest programa, que també ens agradaria no haver de fer. Però, mentre sigui necessari, cal continuar la lluita, cadascú amb les seves armes: amb els braços oberts o amb aquest micròfon, que avui rep l'ÒSCAR CAMPS, fundador i director d’OPEN ARMS. Escuchar audio

Comencem nova temporada a Món Possible, amb la mirada i la intenció molt posades sobre Gaza i la situació desesperada de la població palestina, en la que es considera ja l’ofensiva final israeliana. Totes les notícies que ens hi arriben parlen de mort i destrucció. Sentim el testimoni del metge valencià Raúl Incertis, que ha estat 4 mesos treballant com a voluntari en un hospital de Gaza i ha estat testimoni de l’horror que Israel està perpetrant contra els palestins. El règim de Benjamin Netanyahu continua els seus plans milimètrics per fer-se amb els territoris ocupats, que considera propis. Comencem a veure, això sí, gestos polítics, mesures contra Israel, com les anunciades pel president Pedro Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von del Leyen. Les analitzem amb Alys Samson, de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació Palestina, la RESCOP. Paralel.lament, continuen també les iniciatives per visibilitzar el genocidi israelià i mirar de portar auxili a la població palestina, com ara la Global Sumud Flotilla.Escuchar audio

Som ciutadans globals d’un món canviant, en contínua evolució. Si Internet va suposar una revolució a les nostres vides, estem assistint a una altra revolució, que ens fascina i ens atemoreix a parts iguals: la IA és una eina de grans possibilitats, però també una arma perillosa. Sigui com sigui, engega una nova era per a la humanitat. Comença un món nou, que ens deixa una mica a la intempèrie, buscant aixoplug. Com serà aquest nou ordre, o desordre, mundial? Serem cada cop ciutadans més controlats? Està en risc la democràcia? Ho analitzem amb Carmen Parra, autora de l'adaptació catalana del Manual per al ciutadà global. Escuchar audio

Aquesta temporada, que acaba, a Món Possible hem dibuixat el món amb escenes quotidianes, "Petits contes perversos", sorgits de la imaginació de l'Elvira Altès. Avui ens parla d'aquests individus mirons i molestos, que envaeixen la nostra intimitat.Escuchar audio

Aquest 2025, es compleixen 50 anys de la mort del dictador Franco, que va suposar l'inici de la transició cap a a democràcia a Espanya, després de 40 anys de dictadura. Mig segle després, encara veiem vestigis d'aquella època negra de la nostra Història recent. Ens volem fixar en un capítol molt concret: el dels camps de concentració franquistes. I ens centrem en un de ben aprop: El Cànem, al Poblenou. En parlem amb Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou. Escuchar audio

Els episodis recents d'atacs a immigrants són la punta de l'iceberg o exemples aïllats? Responen a una estratègia deliberada? O són simplement delictes d'odi, de racisme, sense connexió entre ells? Torre Pacheco, a Múrcia, o Piera, a l'Anoia, són exemples de "cacera a l'immigrant", alimentats per grups d'extrema dreta. Però són episodis puntuals de xenofòbia o estem davant d'un problema estructural greu, que pot anar, i està anant, a més? Ho analitzem amb l'expert en Migracions Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret a l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València i autor del llibre "Migraciones: la política". Escuchar audio

Un gest tan habitual i necessari com anar al metge es pot convertir en una empresa difícil per a una persona cega o amb una deficiència visual severa. Conscients d’aquestes dificulats, al centre d’Atenció Primària Sardenya, de Barcelona, s’ha posat en marxa, en col.laboració amb l'ONCE, un servei d’acompanyament personal pioner, per tal de garantir l’accessibilitat al centre de salut. Des del moment que hi arriba, la persona cega o amb poca visió l'acompanyen en tot moment en el seu recorregut per les instal.lacions. Com la Maite Bajo Lea, que pateix una discpacitat visual del 80%. Ella ha inaugurat el nou servei. Escuchar audio

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. En aquestes paraules de la Maria-Mercè Marcal, afegirem un quart do: de professió impossible. No tres, sinó quatre voltes rebel. Així és la Montse Santolino, periodista, es dedica a la comunicació en el sector de la cooperació internacional, els drets humans i l’activisme social. Ella propugna una “comunicació transformadora” i acaba de publicar un llibre, "En legítima defensa de classe", que és un recull d'articles publicats a La Directa, on parla de les crisis que ens envolten, de desigualtats, de drets vulnerats, de feminisme...., en definitiva, de la vida, de la vida de les persones. I ho fa des de la perifèria, fent d'altaveu de moltes veus silenciades. Escuchar audio

Un 70% de la nostra percepció depèn dels ulls. Però, atenció, perquè no és una acció objectiva ni fidel, sinó que a la visió intervé un altre òrgan clau, el cervell, que ens pot fer creure que veiem coses que no veiem. Realitat o il.lusió? Veiem el que és o és el que veiem?En parlem al nostre espai de "La vida bona" amb la Teresa Farell, amb els Doctors Bernardo Sánchez-Dalmau, oftalmòleg especialitzat en Neuro-oftalmologia, Cap de Servei de l’Hospital Clínic, i Saül Martínez-Horta, neuropsicòleg del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.Escuchar audio

Les addiccions, com ara l'addicció al joc, estan a l'ordre del dia. Atrapen tothom, grans i petits. Són autèntics lladres del temps, i d'altres coses pitjors. De vegades, amb penediment, o sense."Un joc innocent" és el petit conte pervers que ens proposa l'Elvira Altès. Escuchar audio

“Entre l’emergència i la resiliència” és el títol de l’últim Informe sobre la Joventut a Espanya. Com són i què volen els nostres joves? Repassant aquest informe, ens adonem que molts tòpics i prejudicis queden superats. Per exemple, no és veritat que siguin uns “ni-nis”: la taxa d’abandonament escolar s’ha reduit a la meitat i un 23% compagina estudis i feina. Més mites que cauen: no és veritat que no els interessi la política. Tot i que baixa la confiança en institucions com la Corona o el Congrés dels Diputats, la majoria dels nostres joves fan una participació no convencional, a través de vagues i manifestacions. I tenen clar que cal votar, respectar les lleis, no evadir impostos i mantenir-se informats, perquè no els colin notícies falses. La situació econòmica, tenir feina, l'accés a l'habitatge, la qualitat de l'Educació i la Salut Mental són els temes que més els preocupen. En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, amb el Martí Lloreda, de 17 anys, que al setembre començarà estudis superiors orientats a l'Esport, i amb la Marta Colom, de 14, que estudia l'ESO de Dansa. Escuchar audio

Càncer és una paraula que, tot i els avenços en el diagnòstic i tractament, encara fa por. Més, quan es tracta de nens. Parlem d’investigació en Càncer infantil, amb l’investigador Pablo Menéndez, de la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres. Acaba de guanyar la primera Beca FERO-Aladina en càncer pediàtric, per una teràpia d'avantguarda per a sarcomes pediàtrics difícils: immunoteràpia reforçada amb CAR T-cells. En parlem també amb els directors de la Fundació FERO i la Fundació Aladina, Rubén Ventura i Ishtar Espejo, a "La vida bona", amb la Teresa Farell. Escuchar audio

Què hi ha després de la vida? Ens espera res després de la mort? Aquesta és, sens dubte, la pregunta clau que ens fem els éssers humans, des que tenim consciència del nostre pas efímer per aquest món i volem aferrar-nos a una idea de transcendència que ens doni tranquilitat i una certa felicitat. Més enllà de conceptes religiosos, volem acostar-nos a la possibilitat de vida després de la mort i ho farem amb algú que ha viscut aquesta experiència, una “Experiència Propera a la Mort”: el Doctor José Morales, que explica aquesta experiència al llibre "Lo que la muerte me enseñó". Ens ho explica al nostre "Món savi", am,b la Teresa Farell. Escuchar audio

Quan tenim tantes guerres obertes, com la d'Israel contra Palestina, i se sumen els Estats Units contra l'Iran, es fa més necessari que mai invocar la Pau. Però veiem com els estats aproven destinar més pressupost a la despesa militar. Europa fa seguidisme i servilisme als Estats Units. Només Espanya ha plantat cara a Donald Trump. En parlem amb Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau, que lloa la posició del president Pedro Sánchez i lamenta el vassallatge de la Unió Europea. Escuchar audio

El pròxim curs escolar tindrà una novetat important: no hi haurà mòbils a les aules, a cap etapa educativa. Aniran desapareixent les tauletes i pissarres digitals a l’Educació infantil i es retarda la introducció del portàtil fins a 6è de Primària i a l’ESO. Era una reivindicació de les famílies, com el grup de pares i mares “Adolescència Lliure de Mòbils”, que propugnava retardar l’ús de telèfons Intel.ligents fins als 16 anys, pels perills que suposen per als adolescents l’accés a Internet i les xarxes socials. Xavier Casanovas, de la Plataforma, valora positivament el pas del Departament d'Educació. Al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, analitzem l'informe dels experts, en què s'ha basat la Conselleria, amb el pedagog Màrius Martínez, que ha coordinat l’informe. Escuchar audio

L'estiu marca l'inici de la temporada alta de Turisme, una activitat tan anhelada com denostada últimament, per l'impacte sobre el planeta i sobre les persones. El turisme ens deixa històries inoblidables, per bé i per malament. Qui no recorda, per exemple, "Vacances a Roma"? Nosaltres tirarem una mica més al nord: "Des de Venezia" rebem aquest "petit conte pervers" de l'Elvira Altès. Ens acompanyeu? Escuchar audio