OrdenadaMent

T'has fixat que hi ha dies que sembla que tot va sobre rodes? No perquè no passin coses. La mainada continua discutint per qui seu davant del cotxe, et segueixen entrant correus a la feina i segurament encara hi ha una rentadora esperant-te. Però tot flueix una mica més. I després hi ha aquells altres dies que ja comencen torts. No trobes les claus. Arribes tard a la feina. I a les 11 del matí ja tens la sensació que necessites tornar a dormir. Moltes vegades la diferència no és la sort. Són les rutines.

Avui vull parlar d’un cansament que no sempre es veu… però que es nota molt. Un cansament que no surt a les analítiques, que no es cura només dormint… i que sovint ni tan sols sabem posar-li nom: La càrrega mental. Aquesta sensació de tenir el cap sempre en marxa. De no desconnectar mai del tot. De pensar en tot… constantment.

Aquest moment en què mires casa teva, mires una habitació, un armari, un calaix… I penses: “És que no sé ni per on començar!" I en lloc de posar-t’hi…et bloqueges. Ho deixes per més tard o et poses a fer qualsevol altra cosa. I no és perquè no vulguis. És perquè et supera. Si t’has sentit així alguna vegada… aquest episodi és per tu.

No arribar a la feina. No arribar a casa. No arribar a descansar. No arribar a tot el que hi ha al cap. Perquè moltes vegades el problema no és només tenir moltes coses a fer. És haver de pensar-les totes constantment. I tot això… cansa, no només físicament. També mentalment. Per això avui no parlarem de productivitat extrema ni d’agendes impossibles. Parlarem d’una organització realista.

És curiós, perquè hi entrem cada dia. És un dels primers llocs que trepitgem al matí i un dels últims abans d’anar a dormir. I tot i així… moltes vegades és un espai que no ens cuida. De fet, el bany hauria de ser tot el contrari. Hauria de ser un lloc on entres i surts diferent. Més tranquil, més net, més reconnectat amb tu. Un petit refugi. Un mini spa dins de casa.