Solano & Tur

Solano i Tur posen un punt i seguit. Això sí, si ve algú i ens contracta ja ho fem bo. Ximo i Joan i Carlos i Borja han fet un acomiadament a l'altura o no després de més de 70 programes i més de 70 hores d'improvisació, on han fet quasi de tot. Quasi de tot no, però prou sí. Quedem encara moltes coses a fer. Tornarem, però no sabem quan.

La història del gorila i el París Saint Germain. No sé la perdeu que té part de realitat. A més, després de 2 setmanes arreplegant informació Joan li explica a Ximo com fer el discurs de boda de la seua amiga Clara. També la nostàlgia els porta a parlar del VHS i la seua comparació amb Netflix i de les confusions que es produïen quan es gravaven coses que no devíem damunt de cintes importants.

Tornar Solano i Tur. En esta tercera temporada hi ha moltes novetats... Pengem el programa dissabte de matí a les 8h. I l'altra (i ja no n'hi ha més) és quehem canviat la capçalera, però seguim tant aguts com sempre. Per exemple, parlarem del pes de l'ombra o de les recomanacions per viatjar a Londres que mai ningú et dirà. També avancem que en el primer programa ens juguem que ens tanquen.

Com seria la foto dels nostres grups d´amics. Ximo descriu les seus colles d´amics. Amics de crit en pit...amics de conversa profunda, etc… Quinto soldat a la ma…panxa llustrosa. Amors sense passions, ocupes un espai i t´acostumes a eixe i espai. Amor sense romanticismes. Quan varem gravar el programa encara no havia eixit el rellançament de CAMY com a marca de gelats. Som uns avançats o tenim telequinèsia i telepatia? Glamour. I a partir d´ací no hi manera dáclarir-se. Si normalment barregem temes, hui fem marca personal i donem glòria a la frase ¨ parlem per no callar¨: Cinema, Goddard, Kilie Minogue, teoria Marxista Leninista, himne DDR, cantautors, bodes, una bomba a punt de rebentar que era la rentadora, Carlos el tecnic ens abandona per moments, la Republica Democràtica Hedonista, dresscode per bodes, aristòcrates alemanys catòlics ateus, violes i violins, cursos prematrimonials, cardenal Cañizares, vestir arreu a les bodes, samarretes por l’horta, sandàlies de pell marró, i sobretot….. Festa que passa, ja no torna………celebrem l’estiu. Fem festa, dona igual si la casa es cau, si la paella esta salada…celebreu la vida. ( Víctor Kuppers)…… I finalment plouen homens del cel “it’s raining men” Gary Hallywell. Ens posem una mica profunds. Freud,” tocament i contemplació”. Ens coneixem el nostre piu? Com masturbar-se be. Thomas Man i “la muntanya màgica” 1080 fulles que acaba amb la paraula AMOR i amb FINIS OPERA. Que era doncs la vida? Era calor. Barregeu a Sigmund i Thomas i ja ens direu com eixiu…. Aprofiteu per llegir a l’estiu: Ximo recomana: decadència i caiguda de l’imperi Romà de Edward Gibbon” I es que…..se’n va tot a fer la ma.

Joan decideix parlar igual que com marca la llei de plurilingüisme a les escoles. 25 per cent en castellà i després un poc de valencià i molt d'anglès. Heu pensat en el crim perfecte. Com seria? Ximo i Joan ens descobreixen el cas d'una escriptora americana que al 2012 va publicar com fer-lo a un bloc i ara està patint un judici acusada de matar al seu home. I entre divagacions de sobre com fer el crim perfecte acaben parlant de com internet ha matat la coincidència, de l'idioma en què sommien i de com de menut s'ha fet el món amb les xarxes socials, però menut (en el mal sentit) perquè sempre ens arriben les mateixes coses. Tuiter explicat per solano i tur. Parlen dels diners des de diferents perspectives, la del que en té molts i la del que no té ni per arribar a final de mes.  Hui estan d'explicacions. I aquesta s'aprofita tota: per què els polítics conservadors són més guapos que els d'esquerres? I com segueixen a la Universitat ens descobreixen què és realment un TFG. I com no? els funcionaris no poden faltar a la cita. La recomanació de Ximo és la pel·lícula japonesa, Drive my car. I li aprofita per donar una lliçó als alumnes de la Universitat sobre la relació entre els productors i els qui fan les pel·lícules.

Parlem de lemes, d'Eurovisión a la nostra manera. De prínceps i de bous. De rap americà i valencià i recomanem no una sinó 3 pel·lícules romàntiques. Això sí amb una bonica història darrere i uns diàlegs meravellosos. I tenim fins i tot temps d'enviar a fer la mà a qui correspon.

Quina seria la teua habilitat si quan t'alçares de matí pogueres triar demà de matí. Una pregunta que no sabem si tindrà resposta, però sí que sabem que Ximo té en marxa un faena en Madrid perquè li telefona en directe el seu representant. El viatge en taxi de Paris de Ximo amb un cotxe d'eixos intel·ligents que poden anar a soles i les reflexions sobre la tecnologia i els ludites. “Tota tecnologia provoca morts”, diu Ximo Solano i un porc que et mata si el cau al por aporta Joan. No necessitàvem que s'inventara la roda perquè ja anàvem bé, però no som ludites eh. Amb coneiximent tot aprofita. Els banys de sol del forat del cul són motiu de debat sobre que és i que no és notícia i perquè això eixi en tots els mitjans. Amazon sí o no o ni sí ni no. L'explicació per entendre que passa amb Amazon i la economia americana. Sí en el podcast de Solano i Tur. I atenció al tema de Jhonny Deep i Amber perquè hi ha molt de tema sobre el seu divorci. Tant és així que l'escena del cap tallat del Padrino es queda a l'altura d'un principiant. I ja que parlen de famosos comenten el contracte matrimonial de Jennifer López i Ben Affleck segons el qual ell ha de fer-li l'amor almenys 4 vegades a la setmana. I tanquen amb l'explicació d'on ve el nom de generació X, una bonica història, una no recomanació i un atac de riure. El pròxim 19 de maig en la Universitat Politècnica de València, al Campus de Gandia, Solano i Tur gravaran dos programes en directe a la sala de conferències. Accés lliure per a tot el món. Es farà dins de les jornades del Laboratori de so.

Després d'un mes Ximo ha tornat de França on ha estrenat i representat 25 vegades una obra amb Daniel Pennac. I està vegada Ximo no ha esquivat l'èxit. A més ha triomfat amb l'òpera Fidelio a los Àngeles. Sí este home s'ha multiplicat. Mentrestant Joan per fi ha publicat la seua tercera novel·la X24.  En fi, èxits i èxits i per això parlen de les seues coses. Joan reclama que li facen una entrevusta a Ximo en qualsevol mitjà del país siga  À Punt o siga on siga.  I atenció perquè solano i tur han rebut el seu primer donatiu. Podeu fer-ho al seu enllaç de linktr.ee en apartat donatius que ens ajudarà a millorar el producte. I entre les moltes coses de les que parlen perquè tenien moltes ganes de parlar dediquen un temps a tractar de recordar on estaves, com vestien, com estaven en el moment de llegir un gran llibre.

Son el mateix els prejudicis que els estereotips?no, pero els estereotips creen els prejudicis. Ximo ens conta la experiència a Paris amb musics afganesos, Iranians, malians i Turco-Kurdo-Grec. I Joan ens demostra una vegada més la seua vasta cultura americanotelevisiva. Saturday Night Live. A Joan li agrada que li acaben les frases perque el cervell ja li va lentet. Ximo te tots els defectes possibles respecte de la parla dels altres. Repeteix les frases dels altres. Conversa de ueles i promiscuitat. La nacionalitat propia es aquella definida per la distància on arriba un Vespino. En el cas de Ximo fa una relació de tots els. Pobles valenciano-catalans que abastava a la seua joventut amb el dit vehicle. Xavier Sala-Martí i els seus prejudicis respecte dels còmics, en este cas parlant de Zelinsky Decàleg de 6 punts sobre perquè la professió d´actor és la millor del mon. Si u pot ser kurds-Turco-grec, Ximo pot ser valenciano-català.la gent pot ser blaver-catalanista, perque Joan Tur no pot ser actor i Ximo periodista? Primer,un prejudici es un judici previ. Axioma que no es pot discutir i accepta elements racionals. (Hui estem intel·lectuals. Sobretot Joan) Nem allà: La professió existeix des del mateix moment en que existeixen les putes. Fa més de 5000 anys. Ronald Reagan, actor, amb una presidència molt marcada que junt a Joan Pau II, Woityla, gran comediant aficionat de l’època. Joan Pau I no va tindre molta sort, eliminat a la primera no era gran actor i va anar capa la llum molt ràpidament,però eixe és un altre tema. Ximo ens conta que va rodar un documental de la visita del Papa a València que aprofitarem quan muiga Benet XVI Zelensky president d´Ucraina, actor també demostra que qualsevol actor es resilient. S´adapta al paper que li posen per davant. Te mobilitat geogràfica, on et paguen vas. Per què els que manen a un pais han de ser advocats o economistes sabent que mai cap economista a encertat cap predicció. Son bons predint el passat, però el futur….. Els advocats aprofiten per alguna cosa? Han creat un llenguatge que no entén ningú. L´unic advocat bo era Perry Mason. No tenen veritat a l´hora de parlar. Son molt mals actors. Zelinsky segur que al zulo llig a Shakespeare, Enric V per exemple, la peli de Kenneth Branagh. De l´estudi els actors treuen les veritats de la humanitat. Estudiem les empaties, les reaccions, ens posem al lloc de l´altre i per tant som els únics capaços de governar. Ximo aprofita i es proposa per president del que siga. Quins son els prejudicis envers els valencians. El soroll, la festa. Ximo recita finalment l´ultima gran frase d´Enric V: ¨que francesos com a anglesos i anglesos com a francesos s´abracen els uns als altres¨ Tos els homes son iguals, totes les dones exageren, les rubies son tontes. Estereotips. Aprofita posar el cartellet ¨ no a la guerra¨ per exemple? A Rússia que s´ho escriuen al damunt perque esta prohibit dir-ho en veu alta, si que aprofita. Joan trau a Baudrillard a colació. Sociòleg i més coses que no aprofiten per a res. Parlava dels no esdeveniments als 70/80. Creacions dels assessors politics que creen un ¨no res ¨. Els Assessors no han treballat mai, ni Lerma tampoc. Un prejudici. Recomanem Greuges Pendents de Miralles i Kruitov, un podcast de geopolítica. Joan: Ximo, imagina que t´has follat una estrella, de cinema, música o el que siga. Arribes a sa casa i……que li perdonaries? Tindre dalmates de Lladró al hall. Si es estrella li ho podria perdonar. Només en eixe cas. I despedir-se a la francesa, el ghosting modern. Au, adéu

Els nous proposits de setembre passen per esquivar l'èxit. Fem el primer programa sense mascara. Alhora que encetem una pretemporada de 5 capítols que farem des de Paris. Parlem de Messi i de futbol com si en sapiguérem. Com que hem abandonat momentàniament la cotxera decidim celebrar-ho plantejant una proposta radical: carregar-nos les falles. Però sense radicalismes i donant alternatives. Entre els proposits nous per enguany, a banda de canviar el lloc on ens asseiem i demanar a la gent que ens diga malnoms, volem dir la veritat. La nostra per descomptat. I sense saber com ni per què apareix el vídeo d'un carnisser del Palmar que es va cansar d'uns clients madrilenys desprésdel seu excés de 'madrilenyisme'. I contem anècdotes antigues de central de telefonia perquè en l'atrezzo hem incorporat un telèfon antic, També hem posat un retrat de comunió de Joan i no vestia de mariner. I com que estem molt difosos parlem de Hungria i la proposta feixista per a prohibir o dificultar la venda d'alguns llibres. Un país que ha estat bressol del porno i com ha acabat. Aprofitem, ja que estem, per aprofundir en la creativitat de les pàgines pornogràfiques. I se'ns creua Hugh Grant i la seua mamada. En veritat, tenen certa relació ja que parlem de sexe. En Florida igual no pemeten mamar-la. Obrim sobre la marxa una secció de ciència. Grans preguntes: què és la 'baquelita'. I torna la cúrcuma

Quan comences un programa pel final eres un innovador. I ja no sabem què és el principi i el final. Només sabem que la paraula ho és tot. I de seguida entra l'absurd quan parlen de l'inici de la pel·lícula 2001, Odissea de l'espai i de la diferència entre os i os i el descobriment d'un arma. Ximo i Joan decideixen convertir-se en assassins a sou. Professionals que porten als xiquets a l'escola i tenen la seua faena. Posen una escena de Pulp Fiction i comencen a parlar del 'cuarto de libra' con queso i tornem als clàssics. A Joan li agradava esta pel·lícula perquè tenia grans converses i des que està amb Ximo en el podcast està desvanit. Hui tenen molts problemes amb les pronunciacions i no saben si és pou amb o oberta o tancada metre Ximo conta una història preciosa d'un burro i un pou de Malí. I es pregunten si estem perdent la tradició oral. Amb tot això necessiten 'un senyor llop' com en Pulp Fiction i decideixen que Joan va a doblar a Ximo en directe. Després parlen de la necessitat que té la gent important d'eliminar gent. I comencen a pensar en el màrqueting per veure que cobrarien i les ofertes que farien als potencials clients. Ximo conta que en Colòmbia amb 5000 euros en un moment donat mataves a algú. Treballarien en negre o en la Seguretat Social? L'amor platònic també té cabuda i creuen que és massa optimista el concepte. I això els porta a parlar de les llengües perdudes quan es perd un amor. Més llengües mortes al món. Com que estan molt perduts Joan decideix contar-li acudits a Ximo.

Quan t'alces a les 6 enlloc de gitar-te i eres rocker la cosa es complica. Amb el cantant i guitarrista de Ramonets, Ferran Martí, parlem de l'epifania que els va portar a fer un grup de rock per a tots els públics. De la ruta del 'bakalao', dels juniors i dels campaments de rock and roll que organitza Ramonets. Parlem dels deures, de poder botar damunt dels sofàs i de fer música per a menuts que no parle només d'aprendre els colors. Ferran en desvetlla quina seria la seua feina en cas que no poguera ser cantant i la seua vida en un poble de 12 habitants. I atenció perquè descobrim la increïble història del propietari de la mítica discoteca de Villa Adelina reconvertit a rector. I en el partit independentista Ferran Martí seria el ministre del somriure.

Un programa en tres actes de 20 minuts. De píndoles, però amb el caos habitual. I dins d'eixe nova divisió el tema en el que es volen centrar és la discriminació cap als vells, però també cap als joves. I ximo ens contarà l'obra que està a punt d'estrenar a Paris i dels assajos que ha fet en Lemans. Aprofiten entre una cosa i l'altra per parlar una vegada més de la feina dels editors periódistics. Quan torne a l'experiència de Ximo ens conta la seua experiència després de quedar-se a dormir en una residencia de iaios i la interacció amb la gent major. I ja que estan pensen en guardar-se un lloc allà. I resulta que el cuiner d'alla era campió de fer hamburgueses a nivell mundial. La perspectiva és tindre l'edat de Ximo i sentir-te jove si vas a dormir a una residència. I després dels primer temps entren en la discriminació. I entenen que hi ha per a la gent major i la jove. I que tots pretenem distanciar-nos de ser major amb la cirurgia o Disney discrimina perquè només fa pel·lícules per a joves. I apareix Larry Ellison que és un iaio amb molt diners, operat i que no pateix discriminació perquè té molta 'pasta'. Els divorciats en actiu i el Tinder i l'ús actiu o inactiu del mateix. L'amic que arreplega a tots els separats. I Tinder lliga molt bé amb les mentides i el principi de Heisenberg. Com canviem quan interactuem amb altres. Si la natura és esplendor i mort diuen quan comença la caiguda dels éssers humans. Als 20 i escaig? Ximo aprofitant la història del 'bulto' de Victor del cementeri de Pere Lachaise fa una proposta per un nou programa: “Valencians refregant-se pel món”. I atenció perquè en el tercer temps del programa Joan conta el seu viatge a Austràlia, i el futbol australià i els deserts i els wàters enmig del no-res i el final en el parc natural de Darwin. I la recomanació de la setmana és Somebody Somewhere. I Ximo acaba enviant a fer la mà a nanisimo. Per acabar el programa i quadrar el temps en tres parts de 20 minuts Joan li pregunta a Ximo perquè els americans diuen que ho tenen 'toast' i els castellans diuen que ho tenen cru.

L'actor i director de teatre ha visitat Solano i Tur i ha demostrat com es pega una bofetada. A més de parlar del treball d'actor, dels premis i dels seus inicis han tingut temps de fer un càsting, concursos per endevinar pel·lícules, i, fons i tot, tindre un orgasme en trio. I molt més que no es pot descriure.

Si un programa comença amb el Credo, què pot anar malament? Ximo ens diu que necessitem dogmes per a viure, però que estem en un moment de canvis. I Joan li parla d'un llibre on es parla sobre com el LSD és la única manera d'arribar a contactar en déu. Com l'àcid lisèrgic trenca les barreres de la consciència per arribar a conèixer el jo de cadascú. Després s'atreveixen amb Jesús i tot. I amb un bot mortal sense xarxa parlen les cartes de la bíblia, de les de correus i de com es va inventar el segell. I ja que estan parlen de Bartleby i de com es cremaven cartes. I què passarà d'ací 200 anys quan no queden cartes d'amor entre amants o correspondència entre intel·lectuals. Després Joan conta l'experiment d'Standford amb LSD sintetitzat i com que no saben de què parlar decideixen llançar frases a l'aire. L'arruga no canvia de camí. Les pel·lícules americanes sempre tenen porta darrere de les cases. La recomanació de la setmana és Hacks, la relació entre dos humoristes separades per una generació que posen sobre la taula els límits de la correcció política i de què es humor i que no ho és. I apareix un tema capital amb la invasió d'Ucraïna. La cancel·lació per part de certa gent d'alguns dels artistes russos. I entre els russos apareix el cineasta Einseinstein i aprofiten l'avinentesa per parlar del muntatge en la història del cinema.

Està tot molt bé! Eixa és la sensació que volen transmetre des del seu podcast. Joan està preocupat per si ell genera hostilitat i Ximo diu que llevat d'algun cas, no és així. I amb la intenció de transmetre les coses bones de la vida Ximo parlarà del Monestir de Silos i de la seua experiència allà. Com s'alimenta el agoritme de nosaltres? Joan posa algun exemple que el preocupa respecte a les recomanacions que li arribenper google, entre elles, la teoria dels filòsofs més pessimistes. De la pena d'haver nascut. Per això, aposten per Silos, però abans de poder contar-ho passaran moltes coses. Es pregunten que passaria entre les parets del monestir si abusaven de la cervesa. Llevat de les divagacions Ximo se'n va a Silos quan cal retrobar-se de nou. No sabem on parar, on reflexionar, ni tan sols en el vàter. Aprofitant que estan ahí parlen del xorret d'aigua japonés. I descobreixen la domòtica del vàter, la manera d'apuntar el xorret d'aigua i la temperatura. Parlant parlant els eix la idea de fer una app on una càmera puga dirigir el xorret al lloc que toca. Els francesos són cendrosos i no els volen perquè estem al capítol de bon rotllo. I després Ximo diu que va veure sense voler un informtiu d'Antena 3 i què passa si ho fas. I Joan posa el contrapunt parlant de la CNN i de la quantitat de corresponsals que tenen i de la sobrietat amb la que informen. I entre la CNN i la invasió d'Ucraïna apareixen els Monty Python i un gag etern sobre com de joves sempre estavem pitjor. Encara no han trobat el temps per parlar d'allò més important que és l'algoritme de Silos, però ho faran. Abans parlen de la prohibició de mitjans russos a Europa i que suposa això i la falta de llibertat de premsa a Rússia. I ja que estan parlen dels tertulians hooligans i el anti periodisme per contra als que si que mantenen la dignitat de la professió. I a la fi arriba l'explicació de Ximo de l'algoritme benedictí i de la informació valuosa que acumulem alguns monestirs des de fa mil anys. Sense saber ben bé com conviden a Pablo Casado a vindre al programa ara que té més temps. I del retir de Silos als retirs amb enemes i com això pot ajudar-te a trobar-te a tu mateix. A més pagant i menjant cru. Coses que fa la gent sense veure's obligats. I això els dona la idea de crear unes jornades per fer enemes. I Ximo conta la història rel frencotirador canadenc que se n'ha anat a Ucraïna de forma voluntària. La recomanació de Ximo és la sèrie 37 dies. Per descomptat que acaben el programa de bon rotllo.

Ximo encenta el programa amenaçant a Joan i això serveix per plantejar el tema del programa. Maneres de fer en la vida. Sabeu que hi ha un software de la polícia que sap si una amenaça és versemblant o no? Però descobreixen que el millor detector de veritats era el gos d'una actriu que va treballar en Ximo. I atenció a la teoria de Saphir and Whorf que parla sobre com la immersió lingüística ens afecta a la configuració del cervell i en la manera en què definim el món. I això els porta a posar un exemple local sobre com els valencians anem tirant i els catalans van fent. I com els valencians podem arribar a fer diminutius fins a la dimensió d'un àtom. I després parlen del passaport bucal i la forma individual de parlar de cada persona, segons les característiques de la seua boca o com posen la llengua. Apareix el doblatge i les impostacions i amb ells Bogard i la pel·lícula Casablanca, que compte una de les frases més cursis de la història. I com que els joves consumeixen models linguístics molt semblants fa que estiguen perdent-se accents i per tant riquesa. Qui mante la riquesa és la merla, perquè la merla del parc del Retiro i la del parc de l'oest no canten igual. Tenen el seu ideolecte propi. I Joan i Ximo es pregunten si seran dos llengues diferents com els que defenen que el català i el valencià ho són. I acaben amb el tema de les merles parlant que les d'edat més provecta canten millor que les joves i per tant lliguen més. I atenció perquè faltava el protocol Xibòlet de Ximo per saber si una persona parla la teua llengua per la manera que diu una paraula. I es pregunten quin seria el nostre protocol Xibòlet. I resulta que nosaltres diferenciem entre parla i llengua i els alemanys no i ahí queda això. I comencem a parlar del ritme de les llengues. I es veu que el francés no té quasi ritmes diferenciats. I com que parlen de ritme se centren en els tik tokers que tenen èxit explicant pel·lícules en un minut i de la frustació de no poder arribar a tot. I per baixar el ritme resulta que agarren cançons famoses i les posen més lentes amb un fenòmen que es diu l'slow rever. Els joves de la generació zeta també volen frenar el ritme de vida. I és que ningú llig ja els missatges de wasahap. I boten a la pel·lícula de Power of the dog, que és lenta. I diuen que Cumberbatch és un actor bestial, cosa que els serveix per parlar de les interioritats de l'actuació i de la manera de dirigir dels directors i com influeix en la interpretació. Per al final del programa deixen un recorregut per la música de la història, segons l'espai pel que va ser composada. Com vos heu quedat? I atenció per que intenten definir que és l'any Fuster en un minut. A Ximo li sobra en 15 segons, encara que recomanem la seua lectura o no. I Joan acaba posant-li una medalla a Ernest Parra i a ell mateix per anar a fer un programa a la casa Fuster, en directe, quan no feia ni 100 anys ni res. I acaben amb una recomanació d'una sèrie australiana Upright, que és molt bona perquè els personatges són fantàstics des del primer moment. I el final, final, és una amenaça, en este cas, de Joan cap a Ximo.

Es tocaran Carolina i Solano i Tur tal i com deia la Ferre per xarxes? La resposta només la trobaràs en l'entrevista que ningú més li pot fer a la presentadora estrella d'À Punt (ni tenim 'uela' ni falta que fa). Com que som un programa d'exclusives per primera vegada sabrem la història de Carolina amb el 'capo' de Telecinco, Paolo Vasile. El dijous a les 21h per totes les nostres plataformes tot i això i molt més. Estem segurs que no deixarà ningú indiferent, ni al rei ni a la reina. Ací no se'n salva cap. Per cert, que Ferre també ha entrat a formar part del partir independentista de Ximo i Joan juntament amb l'historiador, Vicent Baydal, la presentadora, Maria Fuster i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

Joan li pregunta Ximo què qui vol ser si Thelma o Louise i a partir d'ahí comencen a recomanar una pel·lícula on s'exciten amb els accidents de cotxe (Crash) i pel mig apareix la Sincronia de Jung i les casualitats o no. Ja que parlem d'accidents de cotxe Ximo comenta l'anècdota en un rodatge a Veneçuela on estrellaven un cotxe de veritat sense especialistes i al mig de la ciutat. Ximo havia de fer accent en la pel·lícula i no se li va notar que era 'gallego'. Intenten esbrinar el nom del fenòmen que es produeix quan la gent s'apara per veure els accidents i que posa en la llibreta de Joan, i mentre ho fan Ximo fa una classe sobre com fer accents i decideixen fer un tutorial. Passen del veneçolà al cubà i al 'granaino'. I continuen amb més recomanacions, entre elles, el llibre A mi què em passa? De Carme Morera i Tona Català i de passada parlen de Hewingway, dels Durrell. I s'atreveixen a analitzar l'escriptura d'Ernest Hewingway, moment que Joan aprofita per contar com s'ha trobat uns llibres al contenidor. Després parlen de Bardem i Nicole Kidman i de l'energia que necessiten els actors per a poder actuar. Joan de cop i volta creu que un dels seus objectius de la vida serà treure a Ximo del seu escepticisme profund. Aprofitan que diuen 'menys mal' comencen una classe de valència. 27 minuts després de començar el programa posen la capçalera. Després passen a parla de la seua relació davant del micro i de si pareixen dos homes enfadats en un bar. Una vegada passen per això van al doblatge i les seues experiències. I Ximo reconeix a Josep Manel Casany com un dels grans. I es pregunten si d'un guió de merda es pot treure alguna cosa. Per fi arriba el moment on analitzen Thelma i Louise. I arriben a la conclusió que Brad Pitt estava massa prim i que el millor personatge de la pel·lícula és un ciclista que ningú recorda. Ximo aprofita per contar l'anècdota de quan van estar ell i dos més dins del maleter d'un Cadillac. La intuició apareix al final del programa perquè Ximo cada vegada se'n fia més i perquè ningú podria preveure l'èxit del documental francés, Les Indes Galantes. Agraïment final a Sabors de València per haver donat una caixa de regal amb productes del País Valencià pels 50 programes de Solano i Tur i acomiadament en honor a Thelma i Louise.

Després de dos dies sense dormir Joan ha pogut escoltat els 50 programes previs de Solano i Tur per posar el podcast al divà. Des de la crítica constructiva volen saber com trobar el 'flow' que apareix de tant en tant entre ells. La fluidesa la defineixen com aquells moments on et deixes portar sense importar el que estàs fent i només gaudeixes. I amb eixe plantejament proposen la festa com a tema transversal del programa. Ximo creu que ja han arribat a un moment on poden donar consells sobre com fer un podcast per a què triomfe. Ximo fa un llistat de dues coses i se n'oblida de la segona. La conclusió és que el podcast és perillós per als xiquets. Comencen a parlar de la festa i el primer que li ve al Ximo és un Renaul 5 Copa i la ruta del 'abadejo'. Joan es capaç de referenciar programa i minut de tot el que han dit ens els 50 programes anteriors. I una de les coses que fa és parlar de la pel·lícula Druk i la influència de l'alcohol en les nostres vides. I la pregunta és: una festa sense alcohol és una festa? I Ximo parla de la Cola Cortals una beguda d'allà dalt. Allò primer que fan després de la incursió del Copa és viatjar als origens de la festa. Passem del peleolótic al neolític. I analitzen l'inici de l'oci a les coves del paleolític. Ximo no es creu res i aprofita per contar quan va fer de xaman Joan es proposa com a repte d'enguany ara que ja tots s'han oblidat dels seus proposits treure-lo dels seu escepticisme cada vegada més penetrant. Amb tot això, la gran pregunta és: en quina festa t'haguera agradat estar després d'un gran esdeveniment històric i Ximo diu que en l'ofrena de flors del 76. Perden el 'flow' parlant de la festa i trobem de veure com trobar-lo analitzant quin és el ritme del podcast. I això és allò al que aspira un actor, ser no estar. La història de Laurence Oliver ho explica mentre parlen d'Omar Sharif i que vivia al costat d'un dels sogres de Joan a París. La il·luminació de la que parla Oliver, Joan l'ha sentida fent el podcast. Per això, li pregunta a Ximo si se'l pot considerar actor. Dels actors del nostre país, Ximo creu que Toni Cantó és el que ha arribat al Nirvana. Albert Rivera té el seu moment després que l'hagen acomiadat del despatx d'advocats. Sense saber molt bé com passen a fer l'analisi de les eleccions de Castellà Lleó. Resulta que hi ha vora 10 partits nacionalistes i independentistes de Castellà Lleó. Joan ja que no està al grup de wasahap dels amics decideix parlar-los pel podcast per rememorar la decadència de la seua última festa. I Ximo conta el dia exacte en què es va fer major. I l'hora. I entre festa i festa acaben parlant de les experiències de Ximo en el carnestoltes de Venècia i de Joan en Nothing Hill, pel camí es claven amb el de Vinaròs i les gaiates de Castelló. D'alguna manera relacionen el carnestoltes de Nothing Hill amb el Palau de Versalles. Recomanen fer un viatge a Londres i acaben enviant a fer la mà a les gaiates, però sense acritud i molt poquet.