Veure-hi

El podcast del que veiem, hem vist i torrnarem a veure. Amb Enric Jardí. Cultura visual, història, art i disseny. Un anàlisi particular d’elements de la la cultura visual, aparentment inconnexos i que anirem relacionant programa a programa.

009. La façana de Santa Maria Novella

Existeixen les lleis de la composició? Serveixen d’alguna cosa? En aquest capítol acabarem de desmuntar la proporció àurea i parlarem de les pautes que ens ajuden a construir.

02-21
32:55

008. La capital romana

Durant cinc no se sabia com es dibuixava la majúscula romana. La placa que hi ha a la base de la Columna de Trajà a Roma i un sacerdot d’Iwoa revelaran aquest misteri.

01-31
35:11

007. El dit d’E.T.

En una altra pel·lícula del mateix any que Tron, 1982, es fa servir un recurs molt comú per a parlar dels poder sobrehumans: la llum. E.T. és la pel·lícula perfecta per a explicar mostrar-ho.

01-17
26:10

006. Tron

La pel·lícula de Disney de 1982 va imposar manera de visualitzar allò que passa a dins dels ordinadors fent servir una imatge de l’època: la graella futurista. Veurem com aquesta idea reprenta encara la tecnologia i el control.

01-10
21:18

005. Autobahn de Kraftwerk

La coberta del disc de la cançó “Autobahn” dels Kraftwerk és el pictograma que es fa servir per a senyalitzar autopistes, evidentment. Pero el 1974, quan es va publicar, aquesta no era una coberta tan corrent. A més, explica moltes coses de com era la música llavors i com va ser després.

01-03
27:48

004. L’home Helvetica

La representació de la figura humana al segle XX té en aquesta icona la forma més reconeixible. Però significa “home” i no “dona”? O vol dir “serveis”?

12-20
28:23

003. L’home de Vitruvi

El que és probablement el dibuix més famós de la història per ara, sembla que amagui un misteri o un coneixement profund sobre l’estructura del món físic. Però en realitat amaga els prejudicis i una idea de la bellesa que encara perdura avui i que té les arrels en el mateix Plató.

12-06
29:53

002. El llibre de lectura

El llibre de lectura tal com el coneixem avui es creà a finals del segle XV de la mà d’Aldo Manuzio, entre d’altres. En 500 anys no ha canviat gaire. En aquest programa veurem per què es va fer un objecte tan modern però que encara conserva les preocupacions sobre la bellesa del Renaixement.

11-29
25:08

001. Times New Roman

En aquest programa explicarem per què Times no és una font. També per què és tan coneguda, d’on ve i quina connexió té amb el Renaixement, el reformisme i Microsoft Word. Per què és odiada i estimada alhora.

10-27
26:03

Recommend Channels