DiscoverVida verda
Vida verda
Claim Ownership

Vida verda

Author: Ràdio 4

Subscribed: 16Played: 1,332
Share

Description

Una hora d'ecologia amb especial atenció a la justícia ambiental i l'emergència climàtica. Informacions tots els dijous dins el programa Avui Sortim
753 Episodes
Reverse
En clau d'Emergència Climàtica analitzem com afecta el decret de sequera als Horts Urbans i perquè han fet un manifest per reclamar solucions que no passin per tallar l'accés a l'aigua. Hi participen Laia Serra Ecologistes en Acció- Aigua és Vida, Idoia Perera, Espai Ambiental-Aula Ambiental Sagrada Família, Josep Fernández Hort Urbà Pla i Armengol i Chris Heep, metge i hortolà del terrat de Pati Llimona. El centre Eurecat inicia el seu projecte HYPIEND per detectar els efectes dels contaminants disruptors endocrins en la salut humana, explica detalls de la recerca el coordinador de Biotecnologia Josep Maria del Bas. Amb la biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau repassem el principi nº11 de la Bioconstrucció que proposa reduir substàncies contaminants i irritants aportant a la llar suficient aire fresc. Escuchar audio
Programa especial des de la llibreria de liternatura Natura Llibres, a la petita localitat de muntanya d'Alins al Pallars Sobirà, des d'on Meritxell-Anfitrite Álvarez divulga l'amor per la lectura amb activitats sobre els temes que inspiren els mateixos autors i autores. Copsem la realitat de la vida a les muntanyes amb Mireia Font creadora del projecte Senterada Comestible i renovadora de Casa Leonardo i el biòleg Oriol Grau, Coordinador de l'Observatori de Recerca del PNAP i la seva comissió científica. L'escriptora i defensora del ruralisme com a filosofia de vida Vanesa Freixa ens recorda quina és la mirada que ha de canviar perquè sigui possible viure a les muntanyes, ho referma en el seu llibre "Ruralisme. La lluita per una vida millor". Gustavo Duch ens aconsella uns quants llibres indispensables i també ho fa la mateixa Meritxell-Anfitrite com a amfitriona. La gravació del programa ha estat a càrrec de Luis Álvaro Jover. Escuchar audio
El cuiner i pagès Josep Lluís Sabatés, conegut com Pep Salsetes fa anys que advertia sobre la deriva a la que ens duria la gestió alimentària industrial, comparteix amb la biòloga Eloïsa Matheu els sons del seu hort, abelles, gallines, merles i borinots, torna a publicar "De l'hort al Plat". Parlem sobre l'acció artística Sota Terra de Moon Ribas i Quim Girón que es presenta dins del Festival d'arts en moviment Sismògraf a Olot per copsar com habitar el planeta des de l'art. La poeta i veterinària Maria Sánchez ens ofereix fragments del seu darrer llibre "Fuego la Sed". I l'experta en energies Joana Mundó descriu els elements principals de l'informe Energia Migrant pel Clima. Escuchar audio
L'artista Daniel Steegmann volia ser biòleg, però l'art el va atrapar. Des d'aleshores utilitza aquest llenguatge per alertar i denunciar el model extractivista i les desigualtats entre espècies. Ara el MACBA li dedica una retrospectiva dels darrers 20 anys de feina sota el títol "Una fulla al lloc de l'ull".En la seva obra Steegmann qüestiona els dualismes colonials i la lògica extractivista i jeràrquica que mantenim amb l'entorn. Destruïm la natura sense pensar que ens destruïm a nosaltres mateixos, diu. Escuchar audio
Es com demanar un llibre en préstec, però amb electrodomèstics i objectes que fas servir poques vegades a l'any. Cada cop hi ha més Biblioteques de les Coses, nascudes d'iniciatives veïnals com la Caixa d'Eines i Feines de Ciutat Vella a Barcelona, Daniel Pardo és el seu coordinador. Ara des de Rezero i la Cooperativa Nusos impulsen aquesta fórmula als Instituts. Son els joves qui decideixen quins objectes necessiten de manera esporàdica: material d'esport, eines per ajudar a casa o per muntar l'armari de l'habitació, vaixella per fer una festa, telèfon mòbil mentre el seu es repara...Raquel Arnáiz de Nusos i Laia Tresserra de Rezero diuen que ara ja no es tracta d'acumular objectes que després acabaran a l'abocador o al mar. Tot i la resistència a canviar d'hàbits de consum, el servei de les Biblioteques de les Coses afavoreixen grans col·lectius pels que comprar és una barrera.  Escuchar audio
Analitzem l'oportunitat que fomenta participar en Biblioteques de les Coses en les que es deixen en préstec objectes que utilitzes de manera esporàdica, amb Laia Tresserra de Rezero, Raquel Arnáiz de la Cooperativa Nusos i Daniel Pardo de Caixa d'Eines i Feines. L'artista Daniel Steegmann exposa retrospectiva al MACBA en la seva instal·lació "Una fulla al lloc de l'ull" ens explica la seva mirada anti-extractivista i d'harmonia amb l'entorn vital del que en formem part. Josep Nualart de l'Observatori pel Deute en la Globalització detalla els punts principals de l'informe sobre El rastre de l'Hidrogen. Escuchar audio
Són les que troba Yayo Herrero en el seu darrer llibre "Els cinc elements" traduït al català per David Fernández. Tots dos estan d'acord en afirmar que l'ecologia no es pot veure ni abordar sense tenir en compte el costat social. Hi ha una cultura que s'ha construït d'esquena a la terra i d'esquena al nostre propi cos, diu Yayo Herrero. I l'analfabetisme és cada cop més gran com més avancem a l'escala del que considerem com a "coneixement". Aquests 5 elements, aigua, aire, terra, foc i la trama que sosté la vida, intenten recuperar la memòria del que som i d'on venim, per trobar la força que ens cal per fer-nos càrrec del món. Escuchar audio
Ho diu l'experta en sistemes de gestió de l'aigua Annelies Broekman mentre parla de conceptes com l'"aigua de paper" la que es gestiona a les oficines d'empreses que res tenen a veure amb el seu ús. Al costat de Josep Sabaté membre d'Aigua és Vida i de la Plataforma per la Defensa de l'Ebre, apunten les claus per gestionar la poca aigua que tenim i tindrem, recordant que les fórmules tecnificades de creació d'aigua són una ajuda però no la solució. El Delta de l'Ebre agonitza i el riu Ter és un dels més explotats de Catalunya. Per tenir aigua necessitem boscos, per tenir boscos necessitem boscos sans. Anna Pujol ens introdueix en les mesures que comencen a aplicar-se a causa de l'avançament de la temporada d'incendis. Escuchar audio
Primers noms de la vida científica, del pensament i la mirada oberta analitzen al programa la situació d'emergència climàtica amb conseqüències de sequera extrema. La investigadora Annelies Broekman parla amb Josep Sabaté membre d'Aigua és Vida, sobre el model de gestió de l'aigua que enquistem i que hauria de canviar. Yayo Herrero presenta en català el seu llibre "Els Cinc Elements" que ha traduït David Fernández, els dos reflexionen sobre l'experiència conjunta en temps de crisis. El PEN Català, enla veu de Miquel Angel Llauger, denuncia públicament la situació de científics i humanistes com Jorge Riechmann, pels que la fiscalía demana un any i nou mesos de presó per participar en l'acció de Rebelión Científica davant del Congrés dels Diputats. Escuchar audio
Davant les darreres mobilitzacions de ramaderia i pagesia i veint l’apropiació que de les reivindicacions en fan grups amb interessos polítics i industrials, la petita pagesia s’ha volgut desmarcar per explicar la seva postura. Assemblea Pagesa,que porta ja dos anys d’existència representa les petites gestions agrícoles majoritariament ecològiques i ramaderes d’extensiu. Denuncien que les agroempreses basen el seu benefici en l’acaparament i provoquen la desaparició de formes de sobirania alimentària i autogovernança que estaven molt arrelades al territori. Assumpta, que és pagesa i membre del col.lectiu, recorda que ells son l’única fòrmula que garantirà el dret social a una alimentació sana i de qualitat, tot mantenint i respectant el territori.Escuchar audio
El Manifest sobre literatura antiespecista en català reclama la publicació de més obres que tractin amb respecte els essers no humans amb els qui compartim el planeta. Els autors Borja Duñó “Ànimes entre les dents” i Lluís Freixes “Sedició a la granja” reclamen un llenguatge inclusiu i que el veganisme entri al debat social igual que el feminisme i l’ecologisme. Catalunya s’ha convertit en productora intensiva de carn per exportar. Només a Riudellots de la Selva maten cada dia 21mil porcs. No és per damunt nostre sino al costat nostre que els hem de situar.Escuchar audio
Escriptors catalans han publicat un manifest per reclamar més literatura on s'inclogui el llenguatge no especista i es tracti la resta d'éssers vius amb respecte i igualtat. En parlen Borja Duñó autor de la novel.la "Ànimes entre les Dents" i Lluís Freixes autor de l'assaig "Sedició a la Granja". La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau copsa la realitat de construcció de Menorca, preparant-se ara per mirar de resistir la pressió turística. Assumpta és pagesa i membre d'Assemblea Pagesa, explica els punts importants que caracteritzen el col·lectiu integrat per la petita pagesia que treballa per alimentar-nos de manera local. Escuchar audio
La Fundació Emprius es proposa recuperar las terres fèrtils que han estat abandonades o son oblidades per tal que hi retorni la vida agrària. La voluntat és facilitar el relleu generacional amb cessió de terres i eines a projectes comunitaris que busquen transformació social. Volen preservar la vida i els bens comunals per tal de mantenir l'equilibri. Alba Hierro i Joan Pedragosa expliquen la importància de preservar el patrimoni rural català per combatre l'acaparament de terres, evitant que caiguin en mans d'especuladors. Escuchar audio
L'oceà Atlàntic està experimentant canvis en els seus corrents interns i de superfície, el que coneixem com a AMOC. Aquests canvis podrien arribar al col·lapse, més aviat del que la ciència havia previst. Les científiques i expertes en oceanografia Isabel Cacho Lascorz i Anna Sánchez Vidal alerten que aquesta situació podria fer perillar les condicions de vida de la zona nord d'Europa, on les temperatures serien molt baixes i el subministrament d'aliments un problema greu. El mar Mediterrani viu situacions similars, la tramuntana no bufa tan fort i s'hi afegeix la pressió dels microplàstics. Segons les seves investigacions, de les ciutats fins ara amb dades sobre acumulació de plàstics, Barcelona és una de les que presenta més residus a la seva costa. La solució, conclouen, està a reduir el nostre consum i canviar el nostre model de vida actual. Escuchar audio
Els indicadors científics alerten que els corrents marins de l'Atlàntic poden arribar al col·lapse més aviat del que es preveia. Les investigadores Isabel Cacho Lascorz i Anna Sánchez Vidal expliquen que un fet similar es podria donar també al Mediterrani. La gran acumulació de microplàstics sobretot a la zona de Barcelona incorpora encara més pressió al mar. La Fundació Emprius ha nascut per recuperar l'ús de les terres comunals i dotar-les de gestió i organització per facilitar el relleu generacional en zona rural, al costat de Gustavo Duch expliquen objectius Alba Hierro i Joan Pedragosa. Escuchar audio
Davant la massificació turística que vivim cada any analitzem altres propostes que procuren deixar la menor petjada en el viatge, amb Agnès Ensesa fundadora de Travel With Consciencia Eco Expeditions i Noemí Fuster de l'ICM i promotora del projecte Sant Joan Sostenible a la Barceloneta. Amb Pau Cusí revisem els mites dels turistes a la Costa Brava i la gent que hi treballa, gràcies al seu recull de contes "La Garota entre les Dents" (Brunzits edit). Amb Júlia Martí investigadora de l'ODG expliquem els impactes ambientals i socials de la instal·lació al camp de Tarragona del macro casino de joc Hard Rock. Escuchar audio
El vol i el crit de les grues en grup indica que els arriba el temps de tornar al Nord d'Europa on niaran i tornaran amb més descendència a finals d'estiu. Catalunya els queda de pas i la seva presència no passa desapercebuda en zones com el Solsonès. En canvi arriben els lluers i aquest any molts més perquè sembla que l'hivern ha estat menys fred a Rússia i Siberia i això els ha fet augmentar en nombre. La biòloga sonora Eloïsa Matheu els ha gravat i explica què signifiquen els seus sons i crits. Escuchar audio
Des del Grup de Defensa del Ter, Xevi Crosas reclama separar el que és indústria del porc i no posar-hi al mateix sac les granges tradicionals de gestió animal de Catalunya. Denuncia que macro-granges i escorxadors s'estan emportant l'aigua de pous i aqüífers propers. En la mateixa línia s'expressa l'enginyer agrícola Joserra Olarieta de Som lo que Sembrem i Pobles Vius, una macro-planta de biogàs no solucionarà el problema, aquest model industrial podria intensificar-se si es fa realitat la instal·lació de la macro-planta prevista a La Sentiu de Sió, a Lleida. L'investigador de la UPC Xavier Flotats, expert en tractament de purins, indica que el cost d'una planta de biogàs és massa elevat per costejar-la a nivell municipal i per això en aquest cas s'opta per la inversió privada. Escuchar audio
En clau d'Emergència Climàtica analitzem la pressió de la indústria del porc a Catalunya i la creació de plantes de biogàs com la de La Sentiu de Sió a Lleida, amb Joserra Olarieta, enginyer agrícola, membre de Som lo que Sembrem i Plataforma Pobles Vius, Xevi Crosas, Grup de Defensa del Ter i Xavier Flotats, investigador de la UPC, expert en tractament de purins. La biòloga sonora Eloïsa Matheu ens fa descobrir el final de l'hivern amb la marxa de les grues i el retorn de lluers i orenetes. L'escriptora Teresa Roig ens presenta el seu conte "El jardí dels Pensaments" creat amb Xavier Sangenís per gestionar pors, tristesa i autoestima des de la cura de la natura.Escuchar audio
Aquest és el destí de la nostra roba usada. Significa que no reciclem com caldria la peça de roba que ja no ens és útil. Ho insisteix la investigadora de l'ICTA_UAB Gemma Morell que ha seguit la traçabilitat de la roba dels catalans. Encara que la nostra roba no la pugui utilitzar ningú més, és important dipositar-la als contenidors carabasses de recollida selectiva i mai llençar-la al contenidor gris de rebuig. La incineració de la roba o el seu destí en un abocador agreuja encara més els problemes derivats de l'acumulació de residus.Escuchar audio
loading
Comments 
loading
Download from Google Play
Download from App Store