MouSI

Els perills d'estar massa temps asseguts

Lectura d' una fàbula d' Isop en valors

Conte en català del programa lector mòbil

Amb la lectura de l'article de BTV https://beteve.cat/societat/replantejar-sistema-educatiu-consell-escolar-coronavirus/ on diu que El Consell Escolar de Catalunya (CEC) creu que la crisi sanitària actual ha portar a un replantejament del sistema educativo , sobretot pel que fa a l'educació en línia,  us comparteixo com m'imagino un possible model per a la secudària. Ho havia de dir. Moltes gràcies per escoltar-me.

Visualització creada per Miles Reig, co-fundador de la metodologia Being Energy, guiada per Pilar Soro

L'escola hauria de ser un lloc on descobrir el nostre poder personal, i el que fa, encara que sigui de forma inconscient, és tapar-lo. No et sona bé “poder personal”? puc dir “capacitats”, o “competècies” però són paraules que he escoltat tantes vegades, que repetim tantes vegades, a no acabo de creure-les. La creativitat és una de les eines que podem fer servir per mantenir viva la flama del nostre poder personal, és més la creativitat és el nostre poder personal. Diem que els nens no tenen hàbits quan arriben a l'escola amb tres anys, perquè no poden mantenir-se asseguts a les seves cadiretes. I creiem que els hi ensenyem hàbits quan els obliguem a estar asseguts a les cadires i a obeir les nostres ordres. També et parlo de Freinet, el pedagòg amb el que vaig creure que totes les escoles feien servir el seu mètode.

La tecnologia fa que les nostres vides vagin més ràpides. Ens envaeixen missatges de missatgeria instantània, de correu electrònic i sovint ens sentim aclaparats amb tanta informació i comunicació. A través de la meditació, tècniques d'atenció i moviments corporals oferim als joves la possibilitat de participar del cervell prefrontal (que és la part que ens ajuda a racionalitzar i ser creatius i per la tant a trobar diferents respostes a un mateix problema). Què passa si no fan això? Els nostres joves i infants simplement es tornen reactius, amb el cervell rèptil que és el que vam tenir a la prehistòria. No podem escapar d'això. Hem de fer el que els éssers humans sempre han fet: adaptar-nos i evolucionar.

El sedentarisme s'ha convertit en una de les plagues més esteses del segle XXI. Segons un estudi de la revista 'Nature', la mitjana de la població mundial camina uns 4.961 passos al dia, molt lluny dels 10.000 passos diaris que recomanen els experts. I és una pena, perquè caminar és sens dubte un dels millors exercicis que existeixen per millorar la nostra salut d'una forma senzilla i econòmica. Els experts recomanen caminar entre 30 i 60 minuts cada dia, entre 3 i 5 dies a la setmana, encara que els beneficis de caminar es comencen a notar fins i tot als 20 minuts. Segons un estudi de la Universitat de Harvard en què van participar 1.000 homes i 1.000 dones, els que caminaven 20 minuts al dia durant 5 dies a la setmana patien un 43% menys de refredats i grip, i si emmalaltien la durada era molt més curta . Més enllà d'augmentar la funció immune, aquests són, segons la Universitat de Harvard, alguns dels beneficis de caminar: https://vitalitat.cat

Al voltant de quatre hores. És el temps que els nens i nenes passen cada dia asseguts en una cadira a l'escola. Us sembla poc? Doncs espereu. A aquestes quatre hores, cal sumar les més de dues hores de mitjana que veuen televisió, juguen a la consola o usen les xarxes socials, segons els càlculs de diverses associacions contra l'obesitat infantil. Ja són sis hores: són nens, però cada dia estan asseguts en una cadira durant gairebé tota una jornada laboral, algunes vegades fins i tot més.

El "vamping", un trastorn marcat pel ús del mòbil durant la matinada, comença a ser un problema clar entre els adolescents, que provoca un menor rendiment escolar, principalment, i incideix en les relacions amb els seus pares. Així ho ha explicat a EFE l’especialista en Intervenció en Addiccions Tecnològiques i professora de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) Teresa Sánchez. El terme "vamping", de l’anglès, va començar a utilitzar-se el 2016, associat a la connexió a xarxes socials durant a matinada "com si fos un vampir", detalla. La nit, "especialment a partir de la una de la matinada" és el moment "en què és més complicat de controlar un jove a casa" perquè "simula que està adormit, a la seua habitació" però en molts casos "està amb el telèfon mòbil, navegant per internet, compartint missatges i vídeos i a les seues xarxes socials". El Segre.com https://amp.segre.com/noticies/guia/2022/03/01/el_vamping_pandemia_que_afecta_els_mes_joves_163169_1111.html

Les ciències de la salut han acceptat des de fa temps que el nostre estat d'ànim i actituds mentals poden afectar el nostre cos. Cada vegada hi ha més proves que aquest procés també funciona al revés: El nostre estat físic afecta directament al nostre estat mental. Això és una cosa que es pot veure amb només mirar la postura dels que ens envolten; sovint es pot identificar l'estat d'ànim d'una persona basant-nos únicament en la seva postura. Un dels components més oblidats de la nostra salut en general és la postura. La bona postura pot millorar dràsticament certs aspectes de la nostra salut física i la mala postura pot ser altament destructiva causant rigidesa, malestar i dolors musculars. Sense l'adequat estirament la postura pateix i pot tenir profundes conseqüències en la nostra salut mental. Alguns estudis han demostrat que una mala postura pot fer-nos caure en la depressió. Aprèn més al curs MouSi: Mou-te i escolta el Silenci https://soro.cat/cursos/mousi/

Al voltant de quatre hores és el temps que els nens i nenes passen cada dia assegudes en una cadira a l'escola. Us sembla poc? Doncs espereu. A aquestes quatre hores, cal sumar les més de dues hores de mitjana que veuen televisió, juguen a la consola o fan servir les xarxes socials, segons els càlculs de diverses associacions contra l'obesitat infantil. Ja són sis hores: són infants i adolescent, però cada dia estan asseguts en una cadira durant gairebé tota una jornada laboral, algunes vegades fins i tot més. Hauria de preocupar-nos que passin tant de temps asseguts i assegudes? La ciència ho té cada vegada més clar: estar moltes hores assegut és dolent per a la salut. Podcast d'una part de la lliçó del curs Mou-te i escolta el Silenci https://aprenonline.org/cursos/especialitat/educacio-fisica/068-mou-te-i-escolta-el-silenci/

La neuromotricitat arriba de la mà de la neurociència per reforçar i introduir en els processos d'aprenentatge l'element motriu per al desenvolupament del cervell i, per tant, per a la millora del procés d'aprendre. La neuromotricitat és per tant un camp de la neurociència nou, obert, dinàmic, ple d'enormes possibilitats, que busca conèixer com es desenvolupa el sistema nerviós gràcies al moviment per aportar nous recursos en els entorns educatius. Clase 1 del curs Mou-te i escolta el Silenci. https://aprenonline.org/cursos/especialitat/educacio-fisica/068-mou-te-i-escolta-el-silenci/ Aquest curs està reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Compta per la borsa de treball de substituts/tes, per oposicions, per estadis, per concursos de trasllats…

En aquest podcast reprodueixo les paraules del mestre Eckhart Tolle, en una conferència. que parla sobre la por. Diu que tenim por bàsicament a tres coses: als diners  (predre'ls, clar) a posar-nos malalts, i a la mort d'algun ésser estimat. I això només passa a la nostra ment (clar, pot passar realment) però la ment crea una narrativa destructiva, un diàleg intern que ens treu del benestar, del present. Hi ha una manera d'enganyar a la ment, i aquesta consisteix en treure-li l'atenció i donar-li al cos: a la respiració, a la conciència de l'energia de les mans o peus. És quelcom que es pot entrenar, amb pràctica. Hem d'aprendre a silenciar la ment.

La meditació és estar atents, tranquils, concentrats, ja sigui a la respiració, a una visualització o al nostre cos, o fins i tot al nostre quefer. La meditació és un estat de silenci, d'atenció al present. Estan els nens i nenes lidiant amb l'estrès? No sols els adults ho patim, també els nens i adolescents són víctimes de l'estrès propi de l'època que ens toca viure. Estudis recents indiquen que en països desenvolupats 1 de cada 5 nens està diagnosticat amb algun problema de salut mental, les investigacions demostren que la meditació pot ajudar. https://vitalitat.cat

Moltes persones associen la paraula límit a no tenir en compte l'opinió dels nens. Però marcar fronteres no és negatiu. També ho associem a cridar, enfadar-se, ignorar, no, és això tampoc. Posar límits vol dir estructurar, regular i ensenyar.

Passejar una estona per un bosc d'una certa antiguitat pot ajudar al benestar físic, psíquic i emocional de les persones? Els beneficis de fer exercici són àmpliament coneguts però, ¿i en els altres camps? ¿Pot servir també per ajudar a tractar determinades patologies?   Un article del 2013 al diari ARA. Al final comparteixo una idea de com les escoles poden gaudir dels boscos o de l'entorn natural.