DiscoverEasy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations | Converses del dia a dia per a aprendre català
Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations | Converses del dia a dia per a aprendre català

Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations | Converses del dia a dia per a aprendre català

Author: Sílvia, Andreu i l'equip d'Easy Catalan

Subscribed: 25Played: 262
Share

Description

Maybe you already know us from our YouTube channel and you’re learning Catalan with our videos. On our podcast, we discuss topics from Catalonia and the rest of the Catalan-speaking areas, as well as topics from around the world. Also, we explain Catalan words and expressions and answer your questions. Patreon members get full transcripts and bonus content for each episode. Learn more at patreon.com/easycatalan
Potser ja ens coneixes pel nostre canal de YouTube i aprens el català amb els nostres vídeos. En el nostre podcast parlem de temes relacionats amb Catalunya i la resta de territoris de parla catalana, com també de la resta del món. A més, expliquem paraules i expressions catalanes i responem a les vostres preguntes. Els membres de Patreon tenen accés a les transcripcions completes i a contingut extra per a cada episodi. Més informació a patreon.com/easycatalan
11 Episodes
Reverse
NordVPN: Fes clic aquí (https://nordvpn.com/easycatalanpodcast) o fes servir el codi easycatalanpodcast per a obtenir un pla de 2 anys + un regal extra amb un gran descompte! Notes del programa Què són els castells? Per què els catalans pugem els uns sobre els altres per formar torres humanes de fins a 8, 9 o 10 pisos? En aquest episodi parlem amb el Sergi, dels Borinots de Sants (Barcelona), que ens explica l'origen d'aquesta tradició, com la pandèmia ha afectat el món casteller i què significa, per a ell, formar part d'una colla castellera. Episodi de Katalonski a Mont-real (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/katalonski/mont-real/video/5762128/) (TV3 a la carta) Escena concreta de la colla castellera de Mont-real (https://www.youtube.com/watch?v=3K8Dk1gAA2o) (YouTube) L'expressió de la setmana fer pinya ('unir-se diverses persones per a posar la seva força en comú amb una finalitat determinada') Exemple: "L'empresa va patir molt durant la crisi econòmica, però tots els treballadors van fer pinya per tirar l'empresa endavant i ho van aconseguir." Easy Catalan recomana Documental Enxaneta (TV3 a la carta (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/enxaneta/video/4278230/) i YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=fSOWe6rtLSM)) Transcripció Andreu: [0:12] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:13] Hola, Andreu! Com estàs? Andreu: [0:15] Molt bé, recuperat de la segona dosi de la vacuna. Sílvia: [0:18] Uau! Ja t'han posat les dues? Andreu: [0:20] Sí, perquè per un tema de salut que ara no ve al cas, entro dintre de la categoria de col•lectius prioritaris, i me la van posar... em van posar la primera dosi fa unes setmanes, i just abans-d'ahir la segona. I he tingut efectes secundaris forts, però ara ja estic recuperat. Sílvia: [0:38] Millor, millor que ara ja et trobis millor. Andreu: [0:40] Sí... Sí, sí, sí. I mira, ja content que ja tinc les dos dosis... Ja està fet. [Molt bé.] Saps? Sí. Tu què, com va? Sílvia: [0:47] Molt bé, molt bé! He vist que hem tingut molts comentaris del podcast, no? Andreu: [0:52] Sí, últimament hem rebut diversos comentaris, un d'ells en gallec, d'una noia que es diu Lucía Alonso, em penso, segons el seu nom a Instagram, i mira, el llegiré en gallec, tot i que no el parlo [Va, vinga.], d'acord? Aleshores, demano perdó d'entrada, demano perdó als gallecs o gallegoparlants que ens escolten. Galaicoparlants, suposo. Diu: "Ola! Levo un tempo querendo aprender catalán. Esta semana atopeivos en podcast en Spotify e servídesme de moita axuda para o tema de entender catalán o oílo. Fai tempo que empecei a ver series en catalán sen subtítulos, a escoitar música e todos estes recursos axúdanme moito. Gustaríame pedirvos se me podedes recomendar libros en catalán, porque me gustaría empezar a ler para fixar-me máis nas palabras e na escritura". Sílvia: [1:48] Ah, molt bé. S'entén força, no? Andreu: [1:50] Sí, s'entén molt, i jo he d'agrair que ens hagi escrit en cast... en gallec, i no en castellà, perquè és que realment la intercomprensió entre les llengües romàniques és qüestió de voluntat. Jo no em canso de dir-ho, això, perquè és que és així, és qüestió de voluntat. Llavors, li vaig contestar, a la Lucía, i li vaig recomanar l'episodi 5 del podcast, en què parlàvem de diferents booktubers en català i que (la) poden ajudar a trobar, doncs, els llibres que més s'adeqüin als teus gustos. [Exacte.] També vam rebre un comentari d'una noia que es diu Juana. Ens escriu des de l'Argentina i diu: "Hola, soc argentina i estic aprenent el català amb el vostre podcast i amb els cursos del Consorci per la Llengua. Em fa molta il•lusió la idea d'arribar a parlar bé el català algun dia. Volia saber si hi ha dades de quantes persones estrangeres parlen el català, sobretot persones que no han fet els seus estudis aquí, perquè crec que és molt més fàcil aprendre ràpidament quan s'estudia aquí. (És a dir, a Catalunya o els territoris de parla catalana, no?). Gràcies per tota la feina que feu". Sílvia: [2:57] I has trobat dades, sobre això? Andreu: [2:59] La veritat és que... clar, és difícil, no?, donar una dada de... més o menys... aproximada de tots els aprenents de català, perquè clar, una cosa són els aprenents que estudien de manera formal amb cursos, ja sigui del Consorci o de l'Institut Ramon Llull, no?, a les universitats estrangeres... Doncs clar, també falten els estudiants que aprenen la llengua des... o sigui, de manera autodidacta, que en són molts. Sílvia: [3:27] Clar. Però (d')això potser no hi ha cap registre ni res. Andreu: [3:30] Exacte. Aleshores, doncs bé, l'única dada que es pot donar és la d'aquestes... la dels estudiants dels organismes, les institucions oficials, no? El Consorci i l'Institut Ramon Llull. I, doncs a tall d'exemple, l'any 2020 l'Institut Ramon Llull va tenir en conjunt a totes les universitats de l'estranger uns 3.500 estudiants d'assignatures de llengua i literatura catalanes. Sílvia: [3:59] Uau, molt bé! Andreu: [4:00] Sí, sí, està molt bé. També un irlandès, el Demo Harley, no sé si ho he pronunciat bé, que ens va escriure al Facebook i ens va dir: "Hola, soc un irlandès que viu al País Valencià i molta gent se sorprèn que jo intenti aprendre la llengua". Diu: "Justament he trobat el vostre podcast i m'agrada perquè sempre estic buscant contingut i podcasts en valencià per continuar aprenent a casa". Diu: "M'agrada més el podcast que... el format podcast que el vídeo, perquè pots anar fent feina a casa o conduir o fer les compres". I bé, aquest és el seu comentari. Sílvia: [4:40] Molt bé, genial. Andreu: [4:41] Del Demo. Sí, moltes gràcies! [...] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
italki (http://go.italki.com/easycatalanpodcast): aconsegueix 10 $ a la plataforma d'italki després de la primera classe si et registres a través d'aquest enllaç: http://go.italki.com/easycatalanpodcast Notes del programa La que probablement és la poliglota catalana més coneguda a YouTube, la Laura, ens dona alguns consells per a aprendre llengües en el dia a dia, per compte propi i de manera relaxada, i ens dona algunes claus per a evitar els errors més freqüents. Vídeo Alguns usos del verb "fer" (https://www.youtube.com/watch?v=8eLdFSixYHs) (YouTube) Vídeo Els accents diacrítics (https://www.youtube.com/watch?v=MZuPizupBeo) (YouTube) Escola Oficial d'Idiomes Barcelona Drassanes (https://www.eoibd.cat/ca/) Podcast L'ofici de viure (web del podcast (https://www.ccma.cat/catradio/lofici-de-viure/), Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/es/podcast/lofici-de-viure/id265592234) i Spotify (https://open.spotify.com/show/0UIesg8F1gAzKk4Zryi3TK)) Polònia, de TV3 (web del programa (https://www.ccma.cat/tv3/polonia/) i canal de YouTube (https://www.youtube.com/user/poloniaTVC)) L'expressió de la setmana fent i desfent aprèn l'aprenent (dita popular) Significat: L'aprenentatge no és una línia recta ascendent, sinó que pot tenir retrocessos i pauses. A més, l'error forma part de l'aprenentatge. Easy Catalan recomana Couch Polyglot (https://www.youtube.com/channel/UCHowOK8RrPns_-m1LPfoqEw) (YouTube) Grup Manel (https://www.youtube.com/user/GatManel) (YouTube) Capítol 1, temporada 1, de Plats bruts (https://www.youtube.com/watch?v=ExkO71B7fio&t=3s) (YouTube) TV3 alacarta (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/) (web oficial) Transcripció Andreu: Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i aquest és el podcast d'Easy Catalan. Avui la Sílvia no ens ha pogut acompanyar, però no patiu, que no us faré un monòleg. Avui hem convidat una persona que fa temps que seguim a les xarxes i a YouTube i que ens fa molta il·lusió de tenir aquí. En l'episodi 4 vam entrevistar una poliglota estatunidenca, la Brianna, i en l'episodi 5 vam parlar del Kenny, un noi belga apassionat per les llengües i que en aquests moments està centrat en l'estudi del català. I és que de poliglots a les xarxes en podem trobar molts i de tots els racons del món, pràcticament, però avui hem convidat la que probablement és la poliglota catalana més coneguda actualment a internet, la Couch Polyglot! Hola, Laura! Laura: Hola, Andreu! Moltes gràcies per haver-me convidat. Andreu: A tu per venir! Com estàs? Laura: Molt bé, molt bé, perfecte! Tu com estàs? Andreu: Molt bé! Content de tenir-te (aquí) i de poder coneixe't una mica més. Laura: Que bé! Gràcies! Andreu: Escolta, en el teu canal hi podem trobar algunes entrevistes que has fet a d'altres aprenents de llengua, però avui seràs tu l'entrevistada, perquè tenim ganes de coneixe't més a fons. Preparada? Laura: Perfecte! Ui ui ui! Sí, i tant! Andreu: Molt bé, doncs som-hi! A veure, el teu canal es diu Couch Polyglot i el teu eslògan o lema és "Free language lessons for a better world". És a dir, més que professora, et presentes com a coach, no? Com una entrenadora en l'àmbit de l'aprenentatge de llengües. És això? Laura: Molta gent això ho confon, perquè de fet, sí, molta gent es pensava que jo em volia dir coach, però en realitat és couch, o sigui, el sofà. Andreu: Ah, d'acord! Laura: Sí, però no et preocupis, perquè un parell de persones ja m'havien dit: escolta, saps que això s'escriu diferent?, que no s'escriu amb u? I jo: no, no, és que ja era expressament. O sigui, el tema del couch és aprendre sense estrès, aprendre de manera relaxada i també aprendre des de casa. Perquè jo, per exemple, el rus l'he après sense haver estat mai a Rússia, per exemple. O l'italià... O sigui, jo he estat moltes vegades a Itàlia, però ara fa un any que estic aprenent italià i no he hagut d'anar a Itàlia per aprendre aquesta llengua. Llavors aquesta és una mica la idea, o sigui, aprendre de manera relaxada i des de casa, diguem-ne. Andreu: Aaah, d'acord! Saps que no hi havia caigut? I és veritat que, clar, no és coach, sinó que és couch. Laura: Sí, exacte. Andreu: No hi havia caigut. Però clar, com que tens vídeos en què dones consells per aprendre llengües i parles de la teva experiència i fas una mica com d'assessora, no?, en aquest sentit, perquè dones molts consells i... doncs vaig fer aquesta associació. D'acord, d'acord. Laura: Clar, no, no, no et preocupis, o sigui, no ets el primer que m'ho diu. I res, llavors una mica la idea és això: jo, des de casa meva, des del meu sofà, dono consells i explico com és la meva experiència aprenent idiomes i també... No ho sé, és que va començar tot molt així, de manera espontània, tampoc vaig... No tenia un pla molt pensat de dir: durant aquest any faré això, això i això. Va anar sorgint, diguem-ne. Andreu: D'acord. Va sorgir durant la pandèmia o abans? [...] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
NordVPN: Fes clic aquí (https://nordvpn.com/easycatalanpodcast) o fes servir el codi easycatalanpodcast per a obtenir un pla de 2 anys + un regal extra amb un gran descompte! Notes del programa Sempre cal tenir preparat un comentari meteorològic per a trencar silencis eterns, tallar el gel, iniciar una conversa cordial amb desconeguts o, simplement, per queixar-nos una mica quan no hi ha ventilador que ens calmi, paraigua que ens protegeixi o radiador que ens escalfi. Tant si plou com si fa sol, el temps pot ser un tema ideal! Cançó "L'Empordà", de Sopa de Cabra (https://www.youtube.com/watch?v=FeyOwQ3na-E&ab_channel=SopadeCabra-Topic) (YouTube) Catalans a Tromsø (https://www.instagram.com/catalansatromso/) (Instagram) L'expressió de la setmana al mal temps, bona cara (dita popular) Significat: Quan les coses es compliquen, cal afrontar-les amb la millor actitud. Easy Catalan recomana Meteocat, el servei de predicció meteorològica general de Catalunya (https://www.meteo.cat/prediccio/general) (web) Transcripció Andreu: [0:13] Bon dia a tothom! Sílvia: [0:14] Hola, Andreu! [Hola, Sílvia, com estàs?] Bé, i tu? Andreu: [0:19] Molt bé, continuo aquí, acalorat, envoltat de mantes i coixins en aquest despatx petit. Sílvia: [0:27] Però pensa que ara ve l'estiu, eh? Ve la calor, venen els mosquits... T'agrada l'estiu? Andreu: [0:33] L'estiu m'agrada, però a Barcelona no. Sílvia: [0:36] Què vol dir "a Barcelona no"? Per què no? Andreu: [0:41] A veure, ho explico per als que ens escolten, perquè sé que tu ja coneixes l'estiu de Barcelona. L'estiu de Barcelona, bàsicament, és molt humit. Sílvia: [0:51] Fa molta xafogor. Andreu: [0:52] Molt desagradable, perquè hi ha molta xafogor, exacte. La xafogor és quan hi ha tota aquesta humitat de l'aire, no?, i sumada a la calor fa que tinguis una sensació constant de calor i... Sílvia: [1:04] Sí, i a més a més... Andreu: [1:06] Que et sents brut. Sílvia: [1:07] Sí, l'aire és humit i quan surts al carrer se't fa com una pel•lícula en la pell, com una capa, i és enganxifosa, i llavors fa que no estiguis bé, que per molt que et dutxis de bon dematí, al cap d'un moment ja estàs suat i amb aquesta xafogor, no? Andreu: [1:24] Exacte. O sigui, potser no estàs suat, però la sensació és com si ho estiguessis, no? Per la humitat. [Exacte.] Sí, sí. Per tant, això, l'estiu m'agrada, naturalment, perquè és l'època de viatjar, del bon temps, de prendre el sol... Sílvia: [1:38] Dels gelats... Andreu: [1:39] De fer vacances, de prendre gelats, de... Sí, tot això de l'estiu m'agrada, tot i que no és la meva estació preferida, eh? [Ah, no?] No. Jo he de dir que prefereixo la primavera o la tardor. Sí. I a tu? Sílvia: [1:54] Doncs mira [T'agrada l'estiu?], m'agrada l'estiu de la mateixa manera que a tu, per menjar gelats i per tenir vacances, però m'agrada bastant l'hivern i m'agrada bastant la primavera quan estem entremig de l'hivern i primavera. Aquestes dues estacions m'agraden bastant. Andreu: [2:14] O sigui, el començament de la primavera, vols dir. Sílvia: [2:17] Sí, però ara, per exemple, ja considero que som estiu. Vull dir, encara no hi hem arribat del tot, però ja considero que som a estiu, no? Vull dir, la primavera que ja fa un mes, com si diguéssim. Andreu: [2:30] Sí, quan ja tot comença a estar verd, no?, i comencen a sortir les fulles dels arbres. Sí. Sí, sí, sí. Sílvia: [2:37] I el dia s'allarga i pots... a la tarda tens temps per sortir a fora... Jo trobo que aquesta època és molt molt bonica, i a més a més sol ser l'època en què hi ha les nevades, no? El gener i el febrer solen ser els mesos que neva, i per tant gener-febrer-març-abril, jo trobo que aquests mesos són molt bonics. Andreu: [3:01] Bé, perquè allà on vius tu suposo que neva cada any, no? Sílvia: [3:04] Més o menys cada any, sí, fa una nevada o així, però no sempre, eh?, hi ha hagut anys que no ha nevat. Per exemple aquest any sí, aquest any ha nevat dues vegades, i a més a més ha fet unes nevades molt boniques, perquè ha nevat i al cap d'una estona ha plogut, i això vol dir que fon la neu, i està molt bé perquè així no l'has de treure. Vull dir, perquè quan neva de veritat, llavors hem de treure la neu, i és la part que no ens agrada. A tu t'agrada, la neu? Andreu: [3:31] La neu sí, i tant! A veure, jo vinc d'un lloc i visc en un lloc on la neu no és habitual a l'hivern. Vull dir, jo soc de Lleida, a Lleida no neva, a Lleida ciutat, normalment, i a Barcelona tampoc, però la neu m'agrada. He de dir, per això, que no soc d'esports de neu. O sigui... Sílvia: [3:52] No t'agrada esquiar? Andreu: [3:54] Esquiar em fa por. Ho he fet poc, ho he practicat poc, però em fa por, i de fet, la primera vegada que hi vaig anar em vaig trencar un os. [...] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
Arran del vídeo Les 5 millors pel·lícules en català (https://www.youtube.com/watch?v=8HuUFHNiOcQ&t=8s), dediquem aquest episodi a parlar de les pel·lícules que ens agraden, de les que ens fan riure i les que ens fan plorar, de regles fonamentals a l'hora d'anar al cine... i de la millor plataforma de streaming en català! Notes del programa Criticutres (https://www.youtube.com/channel/UClpNsuaoNe2Cg-HdpwahoEg) (canal de YouTube sobre cinema) Vídeo Les 5 millors pel·lícules en català (https://www.youtube.com/watch?v=8HuUFHNiOcQ&t=8s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) Italki (http://go.italki.com/easycatalanpodcast): Aconsegueix 10 $ a la plataforma d'italki després de la primera classe si et registres a través d'aquest enllaç: http://go.italki.com/easycatalanpodcast L'expressió de la setmana 1) de pel·lícula ('impressionant, magnífic, espectacular' o 'surrealista, inimaginable, absurd') Exemples: "En arribar a l'aeroport i veure's després de tant de temps, es van fer un petó de pel·lícula." / "La situació que vam viure durant la pandèmia era de pel·lícula. Mai m'havia imaginat que passaríem tant de temps tancats a casa." 2) muntar-se una pel·lícula ('inventar-se una ficció, deixar-se emportar pels pensaments i la imaginació i arribar a creure's una cosa que s'allunya de la realitat') Exemple: "Sempre que el mòbil de la mare es queda sense bateria i no li podem trucar, l'àvia es munta una pel·lícula pensant tot de coses dolentes." Easy Catalan recomana Filmin (https://www.filmin.cat/) (web oficial) La família Mitchell contra les màquines (https://www.youtube.com/watch?v=P3aOp8PxHVo) (tràiler en català) Transcripció Sílvia: [0:12] Hola, Andreu! Andreu: [0:13] Hola, Sílvia! Sílvia: [0:14] Què tal, com estàs? Andreu: [0:15] Molt bé. Una mica acalorat, ja, eh. [Sí, oi?] Comença a fer calor i jo, que estic en el despatx, que és una habitació petita, de dos metres quadrats, plena de material per a aïllar, ara mateix estic patint per l'estiu. Sílvia: [0:32] És veritat, no m'ho havia plantejat. Jo també, estic aquí envoltada de coixins, com si fos un búnquer... No sé, a l'estiu, com ho haurem de fer, això, Andreu, eh. Andreu: [0:40] Ens evaporarem. Sílvia: [0:43] Bé, que sapigueu tots que estem a punt d'arribar a 50 mecenes a Patreon, i quan arribem a aquest número, el que farem és que comprarem equipament nou. Això vol dir micròfons o alguna càmera o alguna cosa semblant, o sigui, aparells d'electrònica per millorar la qualitat, i una de les coses que segur que comprarem quan arribem a 50 és un micròfon per a mi, perquè hem estat gravant tots aquests episodis del podcast amb el micròfon (amb què) fem les entrevistes i els vídeos, però no és l'adequat per a fer podcasts, així que... Andreu: [1:19] Exacte. Aquesta és la tercera fita que ens vam marcar a Patreon. Recordeu que la primera va ser el vídeo especial que vam fer, i que el vam fer sobre una recepta de cuina, de la truita de patata, i la segona fita va ser començar a publicar exercicis basats en els vídeos, i ara la propera fita és aquesta, és comprar material nou. Sílvia: [1:39] Exacte. Així que si voleu sentir-nos encara millor del que ens sentiu ara, ajudeu-nos a fer-ho possible. El tema del dia Sílvia: [1:51] Doncs a l'episodi d'avui (volíem parlar) sobre pel·lícules, perquè ja haureu vist que hem publicat un vídeo, conjuntament, amb la col·laboració dels Criticutres, en què fan una classificació, un rànquing, de les 5 millors pel·lícules en català. Doncs avui el que farem és parlar de pel·lícules. En general, no cal que siguin catalanes. Andreu: [2:13] Molt bé. De fet, el vídeo que han fet els Criticutres és molt divertit, aquests nois són... a mi em fan riure molt, i els seus vídeos estan molt bé per conèixer l'actualitat del cinema i... Sílvia: [2:28] Sí, si sou uns amants del cine, sobretot subscriviu-vos a les seves xarxes socials i al seu canal de YouTube, perquè... són un fart de riure. Andreu: [2:36] Molt bé. Així que avui parlarem de pel·lícules, eh? Sílvia: [2:39] Exacte! Andreu, va, quina és la teva pel·lícula preferida? Andreu: [2:43] Bufff! Ara no t'ho sabria dir. Sílvia: [2:46] D'acord. Doncs potser no tens una pel·lícula preferida, així... com a tal, però potser tens una pel·lícula que (has) vist moltes vegades, o que te la vas comprar en DVD o que la teníeu a casa i l'has vist potser quatre o cinc vegades i sempre t'agrada. Andreu: [3:03] Primer de tot volia comentar que de les pel·lícules que van comentar els Criticutres en el seu vídeo n'hi ha una que em va marcar especialment o, més que marcar, em va commoure. Em va commoure molt. De fet, vaig sortir del cine plorant com una magdalena. Sílvia: [3:19] Com tothom. Andreu: [3:20] Sí, però això no és normal en mi. O sigui, no, no ho sé, eh... Sílvia: [3:26] Ah, normalment no plores, quan mires una pel·lícula? Andreu: [3:28] Em puc emocionar una mica, allò... que tens la llàgrima a punt a punt de caure, saps?, però sortir plorant a llàgrima viva... Sílvia: [3:37] Ai, doncs jo gaire bé sempre. Andreu: [3:39] Sí? Sílvia: [3:40] Sí. És que jo soc molt ploramiques, eh. Això també s'ha de dir. I m'emociono molt fàcilment, però gairebé amb totes les pel·lícules. Andreu: [3:49] Carai. Bé, doncs jo normalment no m'emociono tant, és a dir, m'emociono i gaudeixo molt de les pel·lícules, bé, si són bones, no?, però amb aquesta pel·lícula, que és la pel·lícula de Estiu 1993, vaig sortir... ja et dic, plorant a llàgrima viva. Em va commoure molt, jo crec que em va transportar a la infància i... de cop va ser com un túnel directe al passat, saps?, en què vaig recordar com moltes coses boniques de quan era petit i... i sí, sí, bé, em vaig fer un fart de plorar. Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
La comunitat d'Easy Catalan no para de créixer, cosa que ens fa molt contents, i aprofitem l'avinentesa per a parlar de coses que de mica en mica van avançant i ens porten cap a un futur millor, alhora que ens fan un present més agradable. Notes del programa Llistes de reproducció d'Easy Catalan (https://www.youtube.com/c/EasyCatalan/playlists) Com donar suport al projecte a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) La conselleria de Feminismes i Igualtat, un pas per avançar en la lluita històrica (https://www.ccma.cat/324/la-conselleria-de-feminismes-i-igualtat-un-pas-per-avancar-en-una-lluita-historica/noticia/3098125/) (notícia de la CCMA) Victòria a la Champions de l'equip femení del Barça (https://www.ccma.cat/esport3/en-directe-alexia-putellas-titular-en-la-final-de-la-champions-barca-chelsea/noticia/3097698/) (notícia de la CCMA) Our World in Data (https://ourworldindata.org/coronavirus#coronavirus-country-profiles) (portal amb dades i estadístiques sobre el procés de vacunació mundial) Salut/Dades COVID (https://dadescovid.cat/) (portal amb dades i estadístiques sobre la vacunació a Catalunya) Reducció de la velocitat a la majoria de carrers (http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1968107-reduccio-de-la-velocitat-a-la-majoria-de-carrers.html) (notícia de El Punt Avui) Desplegament de la fibra òptica a tot el territori per lluitar contra el despoblament (https://www.naciodigital.cat/noticia/203934/desplegament-fibra-optica-tot-territori-lluitar-contra-despoblament) (notícia de Nació digital) Sobre el dret d'accés a internet (https://ca.wikipedia.org/wiki/Dret_d%27acc%C3%A9s_a_Internet) (article de la Viquipèdia) El Parlament es conjura per arribar al 2% del pressupost dedicat a la cultura el 2026 (https://www.ara.cat/cultura/parlament-conjura-arribar-pressupost-dedicat_1_1024294.html) (article del diari Ara) Cursos en línia d'occità (https://caoc.cat/) (web del Centre d'Agermanament Occitano-Català) L'expressió de la setmana 1a) fer tirar endavant (alguna cosa) ('fer avançar alguna cosa', 'portar una cosa a bon terme') Exemple: "Per fer tirar endavant el negoci, cal treballar de valent!" 1b) tirar endavant ('sortir-se'n', 'superar una situació') Exemple: "No patiu: malgrat la crisi, tirarem endavant." 2) marejar la perdiu ('perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema') Exemple: "En lloc d'arribar a acords, molts polítics només fan que marejar la perdiu constantment." 3) Refrany de mica en mica s'omple la pica ('l'acció lenta però insistent arriba a tenir grans resultats') 4) Cal no abandonar mai la tasca ni l'esperança - Pompeu Fabra Easy Catalan recomana Factfulness, de Hans Rosling (https://www.casadellibro.com/ebook-factfulness-edicio-en-catala-ebook/9788416863518/8597856) (llibre digital en català per 4,74 €) "Alegria", d'Antònia Font (https://www.youtube.com/watch?v=9E5ah27Ipvw) (YouTube) Transcripció Andreu: [0:13] Iep! Sílvia: [0:14] Hola! Què tal, Andreu? Andreu: [0:17] Hola! Molt bé, i tu? Sílvia: [0:18] Molt bé, molt bé! [Què m'expliques?] Doncs mira, aquí, començant la setmana. (Bé), gairebé acabant-la, ja. Andreu: [0:25] Sí, més aviat acabant-la. Avui és divendres... Començant el cap de setmana. No la setmana, sinó el cap de setmana. Sílvia: [0:33] Però és que fa il•lusió, el cap de setmana, no? Andreu: [0:36] Sí! Sí, sí. A veure, avui tenim moltes coses per comentar. Per tant, anem al gra directament. Primer de tot volíem explicar que Easy Catalan creix. Sílvia: [0:48] Ueee! Andreu: [0:49] Sí, és a dir, que el projecte va creixent, hem arribat als 4.000 subscriptors a YouTube, els hem superat, hem superat també la xifra de 40 membres a Patreon... Una altra cosa superimportant és que el Joan ja es comença a dedicar plenament a Easy Catalan. Per tant, bé, això és un petit pas per la... Com era allò? Un petit pas per Easy Catalan, un gran pas pel Joan o...? Sílvia: [1:19] Sí, exacte. Andreu: [1:22] No, però per Easy Catalan també és un gran pas. Sílvia: [1:24] Exacte, sí! Oi tant, o sigui, ja us podeu imaginar que si una persona dedica tot el seu temps a Easy Catalan, vol dir que aviat començareu a veure que publiquem molt més sovint, que hi ha molts més avantatges, que totes les coses estan molt millor, molt més ben pensades i que tothom estarà més feliç segur. Andreu: [1:44] És que, clar, hem de recordar que, aquí, tots els membres de l'equip hem col•laborat en el projecte de manera voluntària en el nostre temps lliure, o sigui, tots tenim la nostra feina o els nostres estudis, i ara el Joan ha estat el primer que ha decidit dedicar-se plenament al projecte. Sílvia: [2:01] Exacte, així que des d'aquí li enviem una forta abraçada, al Joan, per tota la feina que estarà fent aquests dies. Andreu: [2:07] Molts ànims, Joan! I et volem aquí, al podcast, un dia perquè et sentin els nostres oients. Sílvia: [2:12] Exacte. Doncs una de les coses que podreu veure ben aviat els membres de Patreon és els exercicis. Andreu: [2:20] De fet, a hores d'ara ja podem dir que estan publicats els exercicis del vídeo del ioga. Són uns exercicis en què hi ha una part de vocabulari, una part de gramàtica, una part d'exercicis i finalment un apartat de mots encreuats. Sílvia: [2:34] I al final de tot del document hi han totes les solucions, de forma que els exercicis es poden fer de manera totalment individual, cadascú a casa seva. Andreu: [2:43] Exacte. A més a més, ara estem preparant una classificació dels vídeos a YouTube per nivells. Per nivells inicials, intermedis i avançats. Ara mateix ja tenim algunes classificacions i algunes llistes de reproducció, però no per nivells encara. Per tant, ben aviat això també ho tindreu disponible i podreu seleccionar els vídeos més fàcilment segons el vostre nivell. Sílvia: [3:07] Exacte. Que si arribeu el canal de YouTube d'Easy Catalan, pugueu anar directament a la llista de reproducció que s'escau amb el vostre nivell de català. Andreu: [3:16] I ara mateix les classificacions que hi ha, les llistes que hi ha, són: vídeos Super Easy, vídeos d'entrevistes, també tenim una llista de cançons, una llista reproducció de música en català, en què hi podeu trobar molts grups dels diversos territoris de parla catalana. Sílvia: [3:34] Hi ha una llista de reproducció que són totes les col•laboracions. Això significa que allà hi han tots els vídeos en què hem col•laborat, siguin de qui siguin, i també hi ha una llista de reproducció que són tots els vídeos d'Easy Catalan, perquè n'hi ha que són en el canal de YouTube d'Easy Languages i n'hi ha que són en el canal de YouTube d'Easy Catalan. Andreu: [3:53] Exacte. I a més a més, ara, recentment, hem fet una crida per les xarxes per cercar més persones que vulguin col•laborar amb nosaltres, i entre d'altres, doncs hem fet una crida a gent que pugui traduir, que pugui entrevistar al carrer per fer nous vídeos d'entrevistes i jo vull fer una crida personal perquè ens falten també revisors o correctors de català. Per tant, si sou filòlegs, els que ens esteu escoltant, o teniu formació en correcció o revisió de textos, això ens aniria molt bé i les portes són obertes si voleu col•laborar amb nosaltres. Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player. (https://www.patreon.com/easycatalan)
5: Bojos pels llibres

5: Bojos pels llibres

2021-05-1331:24

El 23 d'abril és un dels dies més especials de l'any per als catalans. Però per què? En aquest episodi parlem de com celebrem l'amor i la cultura en aquest dia tan assenyalat, recordem la llegenda de Sant Jordi i finalment dediquem la secció de recomanacions a parlar de booktubers. Visca Sant Jordi, i per molts llibres! Notes del programa 3r directe del canal d'Easy Catalan (https://www.youtube.com/watch?v=BNf-wcShGuo&t=1732s) something polyglot (canal de YouTube (https://www.youtube.com/channel/UCha8iBtTJInMsS3BowL9u-g), Twitter (https://twitter.com/Kenny_DB1983) i Instagram (https://www.instagram.com/somethingpolyglot83/)) Cançó "Llengües (https://www.youtube.com/watch?v=G7wvELqLUpQ)", de Cabot (YouTube) Dia de Sant Jordi (https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi) (Viquipèdia) Llegenda de Sant Jordi (https://cavallfort.cat/la-llegenda-de-sant-jordi/) (revista Cavall Fort) Article sobre el 23 d'abril i la mort de Cervantes i Shakespeare (https://www.sapiens.cat/historia-casa/cervantes-i-shakespeare-van-morir-el-mateix-dia_16508_102.html) (revista Sàpiens) (L'escriptor Josep Pla (https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla_i_Casadevall) sí que va morir el 23 d'abril) Montblanc (https://ca.wikipedia.org/wiki/Montblanc) (Viquipèdia) L'expressió de la setmana 1) estar boig (per algú) ('estar profundament enamorat d'algú') Exemple: "Quan anava a l'institut, la Clara estava boja pel professor de Ciències Socials." Cançó "Boig per tu" (https://www.youtube.com/watch?v=HP-nZyI1gxY), de Sau Versió de "Boig per tu" (https://www.youtube.com/watch?v=7vx9Z_eYBPA) de Shakira 2) enamoradís, enamoradissa ('que té propensió a enamorar-se fàcilment') Exemple: "El nen ens ha sortit ben enamoradís: cada setmana s'enamora d'un company de classe diferent." Easy Catalan recomana Booktubers en català del País Valencià La prestatgeria (https://www.youtube.com/channel/UCo65CArMc8OoKi3NyooEYZw) Llig-me (https://www.youtube.com/channel/UCIcYic_uga6ETiCaa-7kXdQ) de Catalunya La mar de llibres (https://www.youtube.com/channel/UCIU3Zy0H6k96-MSihtxQzYA) Paraula de Mixa (https://www.youtube.com/channel/UC_opHfrTOmlDBh98cdRIgeA) Traduint des de Calella (https://www.youtube.com/channel/UCc62asvw6OXmwjgl3n7CjMA) Recomanacions de Llibres (https://www.youtube.com/user/martabotetborras) Juliana Canet (https://www.youtube.com/channel/UC53AwVEoOElXMqnWIL4IHxQ) d'Andorra Entrelletres (https://www.youtube.com/channel/UC4xg8p_ZvRk97D20p_baUPA) Podcasts sobre llibres i literatura Ciutat Maragda (Spotify (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ) i Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/us/podcast/ciutat-maragda/id1250084263?l=ca)) L'Illa de Maians, el podcast de la llibreria Ona (Spotify (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl) i Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/es/podcast/lilla-de-maians/id1539059515)) Les coses fonamentals (iVoox (https://www.ivoox.com/podcast-podcast-podcast-les-coses-fonamentals_sq_f1636602_1.html)) Transcripció Andreu: [0:12] Bon dia, Sílvia! Sílvia: [0:13] Bon dia! Com estàs, Andreu? Andreu: [0:16] Molt bé, molt content! Sílvia: [0:17] Sí? Pel Kahoot que vam fer, o per què? Andreu: [0:21] Sí, va estar molt bé. M'ho vaig passar bé, jo. Sílvia: [0:23] Sí? [Tu?] Sí, també, molt bé. És que ja és el tercer que fem i ja ens ho vam agafar de manera diferent, no? Andreu: [0:29] Sí, jo estava més tranquil, més relaxat, ara que ja sabem com funciona i ens hi hem familiaritzat més. Sílvia: [0:37] I a més a més, el nivell dels participants era molt alt. Andreu: [0:40] Sí! Sí, sí. Ja ho vam comentar en el mateix directe, que es notava que aquella gent, els participants, en sabien, de llengües, i de fet, molts d'ells eren poliglots. Entre ells hi havia la Multilingual Marissa, que en l'últim episodi la vam convidar a venir al podcast algun dia, i finalment ha accedit, ha acceptat la invitació, només que ara mateix ella està molt ocupada i ens ha demanat de fer-ho més endavant, cap al juny-juliol. Per tant, doncs estigueu atents, que algun dia, en els propers mesos, tindrem la Multilingual Marissa amb nosaltres. Sílvia: [1:16] Molt bé, genial! A més a més, també he vist a Twitter ens han escrit un comentari, un noi que es diu something polyglot, i diu: "Normalment escolto els podcasts de RAC1, però ara escoltaré també el vostre podcast. Són més llargs, però perfectes per al meu nivell, i m'ha agradat molt escoltar-los. Moltes gràcies!". Andreu: [1:35] Sí, aquest és el Kenny. something polyglot és el seu nom a les xarxes, però es diu Kenny, és de Bèlgica i bé, ens ha deixat aquest comentari tan amable Twitter, i també té un canal de YouTube en què ara mateix hi té pocs vídeos, perquè el va començar fa poc, però resulta que el primer vídeo que va publicar és en català [Ah sí?!] i es titula "A beginner speaking Catalan". Llavors, aquest noi, el Kenny, parla moltes llengües, o com a mínim en coneix diverses, més de cinc, pel que veig en el seu avatar, en què apareixen diferents banderes, i viu a Espanya. En aquest vídeo explica que ell viu Espanya, tot i que no en un territori de parla catalana, però fa un temps va llegir un llibre sobre la història de Catalunya i arran d'això es va interessar pel català, i aleshores ara, doncs està estudiant el català, es considera principiant, però com que té bons coneixements de castellà, italià i francès, i també una mica de portuguès, doncs el català no li resulta difícil i té un nivell alt o força alt de comprensió. [Clar.] I bé, en el vídeo també explica que les llengües són la seva passió i que la seva cançó preferida en català es titula "Llengües", del grup Cabot. Sílvia: [2:51] Ui, no la conec. Andreu: [2:52] Doncs diu així: Cançó "Llengües", de Cabot Andreu: [3:23] Doncs és maca, no? Sílvia: [3:24] Sí. No l'havia sentit mai! Andreu: [3:26] Jo l'havia sentit una vegada, però m'ha agradat això de "fan que es puguin estimar dues persones, més enllà, de cultura diferent, diversitat és el secret". Sílvia: [3:37] Sí, tota la raó. Andreu: [3:39] Està molt bé, i parlant d'estimar... [...]
Un dia, una noia de Maryland, als EUA, va fer clic en una recomanació de YouTube d'una cançó en català. Qui ho havia de dir que, gràcies a la Jenifer d'Els Catarres, avui la Brianna s'estaria preparant pel certificat de nivell C1 de català per poder mudar-se a Barcelona i cursar-hi un màster. La Brianna és una amant de la música, de les llengües... i de l'art de fer volar coloms! Notes del programa Vídeo Com sona el català? (https://www.youtube.com/watch?v=kwXkiuUWaYo&t=6s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) Learning Catalan (resources, tips, and more) (https://relearnalanguage.com/learning-catalan/) (blog de Multilingual Marissa) Catalan Foods (11 coolest dishes + recipe links) (https://relearnalanguage.com/catalan-foods-recipes-cuisine/) (blog de Multilingual Marissa) Multilingual Marissa (https://www.instagram.com/multilingualmarissa/) (perfil d'Instagram) Música "Jenifer", d'Els Catarres (https://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y) (YouTube) "De pares a fills", d'Els Catarres (https://www.youtube.com/watch?v=Nm7SbKNQS_4) (YouTube) "Esperança", de Txarango (https://www.youtube.com/watch?v=d3PIfJjTFCs) (YouTube) Manel (https://www.youtube.com/channel/UCYQm8GQEmBsi6KxKOird7_w) (canal oficial de YouTube) Cesk Freixas (https://www.youtube.com/channel/UC66CUSD4Cd3gq5ARjwIloUg) (canal oficial de YouTube) Sílvia Pérez Cruz (https://www.youtube.com/channel/UCuGp-QCOQb_Ra4X5-hqGGAw) (canal oficial de YouTube) L'expressió de la setmana 1) fer volar coloms ('imaginar, il·lusionar-se') Exemple: "M'agrada pensar en el futur i fer volar coloms sobre on viuré o què faré d'aquí 10 anys." 2) ser un/una somiatruites ('fer-se il·lusions, creure possibles coses irrealitzables') Exemple: "En Pau sempre diu que quan sigui milionari se n'anirà a viure a Mart. És un somiatruites, aquest noi." Easy Catalan recomana Canal de YouTube Català al Natural (https://www.youtube.com/channel/UCAUs47G3wtvo94GA0d7aauA) LyricsTraining (https://es.lyricstraining.com) Viasona (https://www.viasona.cat/) (portal i revista digital) Enderrock (https://www.enderrock.cat/) (portal i revista digital) Transcripció Sílvia: [0:12] Hola, Andreu! Andreu: [0:13] Hola, Sílvia, com estàs? Sílvia: [0:16] Ui, doncs encara una mica cansada, eh, de la classe de ioga que vam fer amb l'Adriana. L'has vist, el vídeo? Andreu: [0:23] Sí, i tant! Vaig veure com feies totes les postures d'adho-mukha i, bé, la postura del gos i totes les postures. Molt bé! Què, tens cruiximents? Sílvia: [0:34] Oi tant! L'endemà encara en tenia i ara ja estic millor. Però ho has intentat o no, a casa? Andreu: [0:41] Jo sí! De fet, durant el confinament vaig començar a fer, per un costat, exercicis d'aquests intensius, i per l'altre també ioga. Però no ho he fet de manera continuada, eh? He fet algunes classes soltes algun dia i... bé, està bé, m'agrada. És que cansat, per això, eh? Sílvia: [1:00] Sí, sí. Jo, quan estava fent la classe, pensava que només seria 15 minuts i tampoc seria (gaire) dur, però la veritat és que l'endemà vaig notar encara com tibaven, els músculs. Per tant, sí, sí. Ho heu de provar. Si no heu provat, ho de provar. Andreu: [1:15] I t'has quedat amb ganes de continuar fent ioga, o què? Sílvia: [1:18] Sí, estaria bé guanyar una mica de flexibilitat, perquè segur que si heu mirat el vídeo haureu vist que l'Adriana ho feia perfecte, que per això és professora de ioga, i jo ho feia el millor que vaig saber, però hi ha molt camí per millorar. Per tant, estaria molt bé continuar fent algun exercici de ioga per millorar la flexibilitat. Andreu: [1:38] La veritat és que, encara que sembli senzill, perquè no són moviments (gaire) ràpids, però sí que són moviments molt precisos, no?, i quan mires un vídeo d'aquest tipus, són moltes instruccions per seguir, i bé, t'hi has d'acostumar, també. Sílvia: [1:56] Exacte. Andreu: [1:57] Alguna novetat més, des d'aleshores? Sílvia: [2:00] Doncs que... aquest vídeo el vam gravar fa molts mesos, i l'Adriana ja ha sigut mare. En el vídeo explica que estava embarassada, doncs la nena, perquè és una nena, ja ha nascut. Andreu: [2:13] Molt bé! Enhorabona, Adriana! Que bé! Una altra novetat que volíem comentar és que la Paula s'ha reincorporat a l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [2:23] Exacte! Ja tornem a tenir la Paula aquí i segur que la veureu molt aviat. Andreu: [2:29] Em fa gràcia perquè, d'alguna manera o d'una altra, sempre acabem parlant de la Paula, en el podcast. I bé, segur que ja la coneixeu, perquè va sortir per exemple en el vídeo de la pronunciació, que vam gravar a Girona, i també va aparèixer en el primer, si no m'equivoco, en el primer directe que vam fer YouTube. Sílvia: [2:50] Exacte. Sí, sí, exacte. Molt bé! I Andreu, tenim algun comentari de l'últim episodi del podcast? Andreu: [2:57] Doncs sí, tenim un comentari per exemple de la Multilingual Marissa. És una noia que ens segueix ja des de fa un temps, sobretot per Instagram, i aquesta noia, si no m'equivoco, viu als Estats Units, però el seu comentari és que ella també va aprendre el català a Mèxic, i vaja, igual que l'Ana, la protagonista del tercer episodi del podcast. I bé, aquesta noia, la Marissa, volíem comentar que té un blog a internet molt interessant que es diu Relearn a language. How to relearn French, Spanish, Polish or any language, i vaja, doncs una d'aquestes llengües que parla la Marissa és el català, i va fer una entrada en el seu blog amb consells, recursos i molta informació per a aprendre català. I bé, és una entrada força exhaustiva, hi ha des d'informació històrica fins a informació sobre com és la pronúncia en català, també hi ha algunes dades, curiositats i mites sobre el català, i entre d'altres, doncs recomana el nostre podcast i el nostre canal de YouTube, així que moltes gràcies, Marissa, per recomanar-nos, i a part d'aquesta entrada, que és molt interessant i que deixarem en les notes del programa, n'ha fet una altra sobre receptes catalanes, sobre el menjar. Sílvia: [4:14] Exacte. El blog de la Marissa és molt molt interessant per a totes les persones que comencen a aprendre el català i volen fer-se una idea de com és la llengua, i també podeu seguir-la veient els seus vídeos que fa a YouTube, i és una noia meravellosa, així que si la seguiu estarà supercontenta. Andreu: [4:33] Marissa, si ens escoltes, des d'aquí ja et convidem, ara mateix, a compartir amb nosaltres la teva història. Per tant, si vols venir un dia al podcast, nosaltres estarem encantats d'escoltar-te. Sílvia: [4:43] Les portes estan obertes a tothom! Andreu: [4:45] Exacte. I avui tenim una altra convidada que ens fa molta il•lusió, perquè és una membre de Patreon, és una persona que ens dona suport a través de Patreon, i no només això, sinó que també penso que és la persona més activa en el nostre espai de Discord, que és on ens trobem amb els mecenes de Patreon per fer-la petar, per xarrar, per coneixe'ns... Cada setmana parlem una estona, i bé, aquesta persona és la més activa del Discord. Sílvia: [5:12] És la Brianna. Hola, Brianna! [Hola!] Brianna: [5:16] Hola, què tal? Andreu: [5:18] [Molt bé!] Molt bé. Com estàs? Brianna: [5:20] Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. [...] Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis.
L'Ana ens va enviar una nota de veu des de Mèxic i ens va fer tanta il·lusió que vam decidir convidar-la a parlar amb nosaltres. En aquest episodi ens parla de la música tradicional de l'estat de Veracruz i també de com va aprendre el català: la música, els estudis, l'amor, els viatges, les festes populars, el menjar... Per a l'Ana, la llengua va ser una porta d'entrada a la cultura catalana, i ara diu que no es pot imaginar la seva vida sense el català. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/3brj5u6o9ffdvf7) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música Disc Per al meu amic (https://www.youtube.com/watch?v=v9q393RHDtM&list=PLTDZWZuI44CCh6OWA-L7PhnmatJrGEiJS), de Joan Manuel Serrat (YouTube) Son jarocho (https://en.wikipedia.org/wiki/Son_jarocho) (Wikipedia) Grup musical El Costumbre (Facebook (https://www.facebook.com/el.costumbre.oficial) i canal de YouTube (https://www.youtube.com/channel/UCJkacW2qcDWthqqie4_qncQ)) La Patum de Berga Article de la Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga) Lloc web oficial (http://www.lapatum.cat/) Vídeo de YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=zTIoYQ9vXJc&ab_channel=Patum) Menjar Mel i mató (http://deplatenplat.gastronomicament.cat/2014/07/mel-i-mato.html) (blog De plat en plat) Fuet o espetec (https://ca.wikipedia.org/wiki/Fuet) (Viquipèdia) Calçots (https://www.youtube.com/watch?v=AeATtNCUN5E) (YouTube) L'expressió de la setmana 1) ésser bufar i fer ampolles ('ésser senzill, fàcil') Exemple: "L'examen ha estat bufar i fer ampolles, no calia estudiar per aprovar-lo." - Vídeo 9 frases fetes explicades per youtubers catalans (https://www.youtube.com/watch?v=c-onVRMP-mE&t=2s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) 2) tenir la mà trencada (en alguna cosa) ('tenir molta pràctica en alguna cosa') Exemple: "A casa, els pastissos sempre els fa el pare; hi té la mà trencada." Easy Catalan recomana Sèrie Merlí (https://www.ccma.cat/tv3/merli/primera-temporada/fitxa/127201/) (TV3) Orfeó Català de Mèxic (Viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_Catal%C3%A0_de_M%C3%A8xic), Instagram (https://www.instagram.com/orfeocatalademexic/) i Facebook (https://www.facebook.com/OrfeoCatalaMexic/)) Transcripció Introducció Andreu: [0:12] Hola hola! Sílvia: [0:13] Hola, Andreu, què tal? Andreu: [0:15] Hola, Sílvia! Molt bé, com estàs? Sílvia: [0:17] Bé. Ja es nota la primavera, oi? Andreu: [0:19] Sí, però a mi això del canvi d'hora la veritat és que em desestructura mentalment, eh. Sílvia: [0:24] Home, però ara molt millor, perquè a les tardes hi ha molt més sol, podem anar a passejar després d'haver anat a treballar i tot! Andreu: [0:30] Hi estic d'acord, el que passa (és) que sort que tu ho portes millor que jo, això del canvi d'hora, perquè si no, no ens hauríem trobat a la mateixa hora. Sílvia: [0:39] Sí, hi ha hagut un petit problema amb això del canvi d'hora, però... solucionat! Andreu: [0:45] Molt bé. Primer de tot volíem comentar que ja som a punt d'arribar a 30 membres a Patreon. Sílvia: [0:51] Estic supercontenta! Andreu: [0:52] Això què vol dir, Sílvia? Sílvia: [0:55] Doncs això significa que ja estic preparant els exercicis per al pròxim vídeo. El vídeo és el de ioga, hem fet un vídeo sobre ioga i les parts del cos, i aquest vídeo segurament ja tindrà els exercicis disponibles per a tots els nostres mecenes. Andreu: [1:11] Exacte, perquè ara mateix, avui, 28 de març, que és el dia en què gravem, tenim 29 membres a Patreon i segurament quan es publiqui, doncs ja serem 30 o més, i doncs, començarem a publicar exercicis a partir d'aleshores per a cada vídeo nou. [Exacte.] I com seran, aquests exercicis? Sílvia: [1:28] Doncs hem fet un format molt visual, molt bonic, el format l'ha fet el Joan amb l'ajuda de l'equip d'Easy Italian, que els hem d'agrair que ens hagin passat el format que fan servir ells, l'hem modificat una mica i els exercicis seran molt variats. Hi haurà exercicis que seran de contestar les preguntes del vídeo, o sigui hi haurà per exemple cinc preguntes de cinc moments concrets el vídeo que s'hauran de contestar, o hi haurà mots encreuats, hi haurà un exercici de vocabulari, hi trobareu unes taules de vocabulari amb les paraules en català i les paraules en anglès al costat. Per tant, genial per a tots aquells que esteu aprenent la llengua. Andreu: [2:05] Seran molt útils per als aprenents. [Segur!] Bé, hem rebut alguns comentaris sobre l'últim episodi, en què vam parlar de la vida al camp i la vida a la ciutat. Per exemple, hem rebut un missatge de correu electrònic d'una noia que, bé, és la meva germana i que ens diu: "Ara fa 11 anys que estic independitzada, amb parella i una filla de cinc anys, soc molt feliç i visc en un poble als afores de la ciutat. Visc tranquil•la però no apartada de tot. És un lloc tranquil però social. Ho tinc tot a dos passes: l'escola, el supermercat, el centre d'atenció mèdica, el parc, el camp, també, el bar i els amics, i a la nit només se sent algun grill o algun gat del carrer". Sílvia: [2:46] També és una privilegiada, eh, la teva germana. Viu molt bé. [Sí.] Molt bé. Andreu: [2:51] Sí, sí. I vaja, diu: "La ciutat no m'agrada. Hi ha massa cotxes i massa gent". Sílvia: [2:56] Molt bé. Ens ha arribat també un comentari per Twitter (d')un noi que es diu Mitchell, i posa: "M'encanta el vostre podcast! M'ajuda moltíssim a aprendre la llengua i les vostres conversacions són molt divertides i interessants. Sempre estaré esperant el proper episodi. Una salutació des del Canadà". Andreu: [3:16] Uau! Que bé, moltes gràcies, Mitchell, pel missatge. Sílvia: [3:20] Ens fan molta il•lusió tots els missatges que ens envieu. Andreu: [3:23] La veritat és que ens estan escoltant molt des de l'altra banda de l'Atlàntic. Sílvia: [3:28] Ah, sí? Des del Canadà, sobretot? Andreu: [3:31] Des del Canadà, des dels Estats Units, però també des de Mèxic. Per exemple, vam rebre aquest missatge: Nota de veu Ana Pajarito: [3:38] Hola, Andreu, hola, Sílvia! Com esteu? Doncs només volia felicitar-vos, perquè he estat escoltant el (vostre) podcast d'Easy Catalan en ràdio i la veritat és que m'ha agradat molt. Jo em dic Ana, visc a Ciutat de Mèxic, porto uns anys estudiant el català, la veritat és (que és) una llengua que m'agrada moltíssim i soc una persona apassionada de la cultura catalana també. I re, que us vagi molt bé i de debò que us felicito molt, perquè heu fet una feina molt gran i jo crec que compartir tot això de la cultura, del menjar, de moltes coses que ens pot oferir la cultura catalana, per mi és com un regal supergran. Una abraçada forta i molts petons macos. Adeu! Andreu: [4:23] L'Ana, des de Ciutat de Mèxic, ens ha escrit aquest missatge i ens ha fet molta il•lusió, perquè és la primera persona que ens envia una nota de veu i que ens explica una mica la seva història, i l'hem convidat en aquest episodi per fer-la petar una estona amb nosaltres. Hola, Ana, bon dia! Ana: [4:38] Hola, bon dia! Com esteu? Sílvia: [4:40] Com estàs, Ana? Ana: [4:41] Molt bé! Aquí és una mica d'hora, són del 8.30 h del matí. Andreu: [4:49] T'hem fet matinar. Ana: [4:51] Una miqueta, però molt bé. En diumenge és una mica més difícil, però tot bé, tot bé! Andreu: [4:56] Escolta, Ana, tenim ganes de coneixe't. A veure, presenta't una mica. Qui ets? On vius? Bé, ja ho sabem, a Ciutat de Mèxic. A què et dediques? Estudies, treballes...? Ana: [5:06] Soc una filla de la Ciutat de Mèxic, visc al centre, gairebé al centre de la ciutat, (bé), centre-sud, visc en un barri que es diu Narvarte, tinc 30 anys i la propera setmana (en) faré 31. Sílvia: [5:22] Oooh, felicitats! Ana: [5:23] Moltes gràcies! Sí, sí, sí, ja 31. I (bé), visc amb el meu marit, una gossa, un gat i soc professora, ara mateix, d'universitat. Treballo a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la UNAM, a la Facultat de Filosofia, i també faig classes d'idiomes, principalment d'anglès i una mica de francès i català. Sílvia: [5:48] Molt bé. Andreu: [5:49] Caram, molt bé! Aleshores ets professora de filosofia? Ana: [5:55] No, soc professora de Gestió Cultural, específicament d'una assignatura que es diu Patrimoni Cultural, i em dedico a tot això de la preservació, conservació i difusió de la cultura. Andreu: [6:08] Uau! Carai, molt bé! Doncs, a veure, al teu perfil d'Instagram tu et presentes així, diu: "Hi, I'm Ana Pajarito. I love eating tacos, drinking tea, speaking Catalan and playing Son Jarocho". "Jarocho", ho dic bé? Ana: [6:23] Sí, sí, sí, "jarocho". Andreu: [6:24] Molt bé, doncs abans d'entrar en la història del català, explica'ns això del son jarocho. Què és? Ana: [6:30] Jo des (que) tenia cinc anys, més o menys, els meus pares ens van ficar a nosaltres, a la meva germana i a mi, a una escola que és una escola superimportant aquí, a Mèxic. És una escola que és única (a l')Amèrica Llatina, que es dedica a la difusió de la música tradicional mexicana i es diu Ollin Yoliztli, i aquesta escola fa classes a nens de tots els gèneres que hi ha de música tradicional, i un d'ells és la música veracruzana, la música de l'estat de Veracruz. Es divideix en dues parts: al nord s'hi toca la música huasteca i a la part sud de l'estat s'hi toca el son jarocho. Llavors, té les seves especificitats, perquè té com uns instruments especials, els instruments són endèmics de la zona, són molt diferents a altres instruments del món, i té una sonoritat molt especial, el son jarocho. Llavors, per nosaltres ha sigut un regal tota la infància aprendre aquestes cançons, i hem fet un grup de música tradicional, i doncs, (bé), ara, amb la pandèmia, no toquem, però portem ja més de 10 anys fent música d'aquest tipus. Sílvia: [7:47] Però llavors, (en) el grup que teniu de música, tu cantes o toques un instrument? Ana: [7:53] Toquem, cantem, ballem les cançons que fem i... fem de tot, una mica. Toquem diferents instruments. Sí, sí, sí, jo toco el mosquito jarocho, que és la filla petita de tota la família de les jaranas, que són els instruments amb què es toca el son jarocho, i toco també la quijada de burro, que és un instrument una mica complex i estrany, perquè és una quijada de burro, realment, i... És una mandíbula de burro, de ruc! Andreu: [8:26] Uau! Us podem veure en algun lloc, a YouTube o a través d'internet, us podem veure? Ana: [8:32] Sí, i tant! Tenim una pàgina de Facebook, que és El Costumbre, si poseu "El Costumbre Oficial" sortirà segurament el nostre perfil, i tenim un canal de YouTube on hem pujat un parell de vídeos, que la veritat és que ja portem una mica sense pujar res, pel tema de la pandèmia i per coses, però sí que tenim uns vídeos, per si voleu veure'ns. Andreu: [8:54] I tant, i tant! Hi donarem una ullada i deixarem els enllaços també a les notes del programa perquè la resta d'oients ho puguin veure també. Ana: [9:03] Moltes gràcies per la difusió. Sílvia: [9:04] I, Ana, què ho fa que parles català? Ana: [9:07] Doncs jo crec que (fa) gairebé uns 8 anys que parlo català. Vaig començar... No, jo crec que ja (en) són 10. Vaig començar el 2011-2012 a parlar català, a aprendre català, realment. Vaig començar amb l'interès (des que) tenia jo crec que uns 15 anys, uns 14 anys, perquè principalment va sorgir la idea perquè al meu pare li agradava molt el Serrat, (bé), li agrada encara, el Serrat, i tenia uns discos d'aquest grans, com es diuen? D'acetat o...? [De vinil.] De vinil, de vinil! I (d'aquests discos n'hi) ha un que es diu "Per al meu amic", i a mi sempre m'havia intrigat aquest nom, i vaig pensar que era un nom molt interessant, però no entenia què volia dir, i llavors vaig (investigar) una mica i vaig descobrir que era una llengua que es deia "català". I (d'aleshores ençà), la veritat és que m'he ficat molt en la música, he començat a entendre una mica les cançons, i quan vaig començar la universitat, vam tenir la sort que a la meva universitat donaven classes de català, i m'hi vaig inscriure. Llavors, vaig cursar la universitat al mateix temps que feia classes de català. Sílvia: [10:24] És molt curiós, perquè molts aprenents de català comencen per la música. Andreu: [10:30] Una noia que és membre de Patreon d'Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català? Ana: [10:44] És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s'ha canviat a l'Escola de Lingüística, perquè l'han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor. Andreu: [11:04] Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d'Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no? Ana: [11:14] Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser... O sigui, per mi el català m'ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d'una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és ehm... Jo tenia moltes ganes d'anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular... I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l'experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca. Sílvia: [12:07] Uuuh, molt bé! Ana: [12:08] Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són... gairebé totes les classes són en català, que a mi m'encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya. Andreu: [13:00] Carai, quina història més bonica! Sílvia: [13:01] Que bonic, eh! Molt bé. Andreu: [13:03] I ara viu amb tu a Mèxic? Ana: [13:05] Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d'anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar... Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d'habitants, i doncs ell a més és d'un poble, és d'un poble no (gaire) petit, però... No és de Barcelona centre, és d'un poble que es diu Piera, a l'Anoia. Sílvia: [13:45] Ah, Piera! Sí, sí. Ana: [13:46] Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però li agrada. Sílvia: [13:49] Home, normal! Ana: [13:51] Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé. Sílvia: [13:57] Que bonic, quina història tan bonica! Ana: [13:59] Sí, sí, la veritat... Andreu: [14:01] És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l'altre és l'amor. Sílvia: [14:09] Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí. Andreu: [14:13] Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no? Ana: [14:21] Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests... nosaltres diem "ñoños", però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe... Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja... A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure'm el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l'Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l'accent era una mica més diferent, perquè portava l'accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor. Andreu: [15:36] O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys "ñoños", que dius tu, éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres? Ana: [15:47] Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s'estudia gaire a l'Institut de Llengües, la majoria són d'anglès, de francès, italià... I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un... entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català. Sí, sí, sí. Però amb els nostres accents. Sílvia: [16:16] Però és que això és un goig, eh! Andreu: [16:18] És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català? Ana: [16:23] I tant! [Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Un parell, però la veritat és que sí. Andreu: [16:35] Que fort! Escolta, un aplaudiment! Molt bé. Sílvia: [16:39] Molt bé! Uau... Fantàstic! Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d'aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid. Ana: [16:52] Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar. Andreu: [16:57] Ara parlarem d'aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana...? Si has estat altres llocs, vaja. Ana: [17:09] De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo em considero a mi, i una de les coses que més m'agrada al món són els viatges. Els viatges m'han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s'acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats... i no sé, és una tradició que està molt enraila... [Arrelada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que... els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l'any, i ho he mantingut. I de parla catalana, jo crec que he anat a Balears. a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà i... (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica... pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països. Sílvia: [18:57] Uau, fantàstic! Andreu: [18:59] Que guai! Sílvia: [19:00] Has estat gairebé a tot arreu, eh! Ana: [19:03] M'ha (faltat la) Cerdanya. Encara la tinc pendent. Sílvia: [19:08] La pròxima vegada. Ana: [19:10] Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí. Sílvia: [19:12] I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos? Ana: [19:20] La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l'aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m'ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d'accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m'ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. [Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de... normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre. Sílvia: [20:49] Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen... Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s'entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l'anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà? Ana: [21:28] No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes... Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà. Andreu: [22:09] Ana, jo et volia preguntar també per què t'agrada el català, o què t'agrada especialment del català. Ana: [22:14] Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs... Jo crec que... Per què m'agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català. Andreu: [22:28] Oooh! Ana: [22:30] He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me'n recordo, (d')aquests viatges, parlant en català o coses que m'han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t'obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. Jo veia els vídeos i deia "Uau, no pot ser, què és això?!" i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants... i em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m'apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m'imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà... Jo els deia "No, no, no" i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m'hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m'ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé... I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m'havia imaginat, no? a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m'imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m'emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana. Sílvia: [25:10] [Uau!] Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no... Ana: [25:20] Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no? Sílvia: [25:26] Segur, segur! Ana: [25:29] [Que bo!] Que guai! Andreu: [25:31] Que bo! Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t'agrada de la cultura catalana? Ana: [25:46] M'agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m'agraden molt les festes tradicionals, en específic m'agraden els correfocs, i vaig tenir l'oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m'han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M'encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l'espetec... Ai, no, no, no, m'encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa. Andreu: [27:03] I els calçots, t'agraden? Ana: [27:05] Sí, sí, m'agraden molt! I de fet l'última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa. Andreu: [27:15] Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans? Ana: [27:28] Jo crec que... que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta... De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt... càlida, no? I som molt d'interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d'abraçar, de tocar, de ser com... (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l'interès, (l'afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de "Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m'estàs tractant de donar una abraçada", no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d'aquí, i a poc a poc me'n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de "Sí, sí, ens coneixem, però...", comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d'amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) "no ens coneixem", i també crec que si tu no t'interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l'àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m'ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d'entrar una mica en l'àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos... Andreu: [30:00] Diferents. Ana: [30:01] Sí, diferents. Exactament, exactament. Andreu: [30:04] Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats... [Jo crec que sí.] L'expressió de la setmana Andreu: [30:15] Bé, Ana, t'hem demanat que pensessis en una expressió o una frase feta que t'agradi especialment i doncs... endavant, pots parlar d'una frase feta que t'agradi i en posarem algun exemple d'ús. Ana: [30:28] Doncs una frase que m'agrada molt, una frase feta és "bufar i fer ampolles". Això vol dir que, (bé), depèn com la utilitzis, però és que no és una cosa fàcil o que és una cosa fàcil, no? [Exacte. Sí.] M'explico: estic estudiant per un examen i alguna persona em diu "Per què estudies?" i jo li respondré "Perquè l'examen no serà bufar i fer ampolles", o sigui, serà un examen difícil, que s'ha d'estudiar per aprovar-lo, no? O, en l'altre sentit, si ja sé fer alguna cosa o ja tinc la mà trencada... (N')he ficat una altra! Per alguna altra cosa, (doncs) dic "Per mi, fer pastissos és bufar i fer ampolles", o sigui, que estic superacostumada a fer-los i no tinc cap problema a cuinar un pastís perfectament, no? Sílvia: [31:20] Exacte, exacte. Tenim un vídeo en el nostre canal de YouTube (en què) parlem sobre les frases fetes, i una d'elles és "bufar i fer ampolles". Per tant, si voleu veure una descripció més gràfica d'aquesta frase, la trobareu al nostre canal de YouTube. Andreu: [31:35] Sí, posarem l'enllaç del vídeo en les notes del programa, també, i jo volia dir, sobre aquesta frase, que un dia vaig llegir que ve de l'ofici vidrier, o sigui, els professionals del vidre, que el treball més simple que feien era fer ampolles, i llavors, bufar i fer ampolles, per a ells, doncs era la cosa més senzilla de fer. Ana: [31:55] Interessant. No ho sabia. Andreu: [31:59] Bé, aquesta seria la frase feta de l'Ana, i "tenir la mà trencada en alguna cosa", que també l'has deixat anar. Què vol dir, "tenir la mà trencada"? Ana: [32:08] És com tenir una superexperiència en fer això, que ja t'has fet un expert en una cosa, no? [Exacte.] Andreu: [32:16] Sí, quan quan una cosa la saps fer molt bé, hi tens la mà trencada. I per tant, o sigui, allò per a tu és bufar i fer ampolles. [Exacte.] Easy Catalan recomana Andreu: [32:32] Em sembla que tens també una recomanació preparada. [Sí.] Oi, Ana? [Sí. Sí, sí, sí.] Ana: [32:37] Sí. Jo us volia recomanar, a totes les persones que ens escolten, que hi ha una sèrie que es diu "Merlí", em sembla que és a TV3, i és una sèrie que m'agrada molt perquè a Mèxic ha tingut molt impacte. De fet, els meus amics que no parlen català han començat a interessar-se pel català perquè, per aquesta sèrie. És una història d'un professor de filosofia que fa classes a un batxillerat i, una mica, jo crec que la gràcia i l'interès d'aquesta sèrie és que (planteja) temes filosòfics i ètics amb una manera d'explicar-los molt divertida i amb una història que té a veure amb tots els personatges. Llavors, us recomano molt la sèrie de "Merlí". Andreu: [33:26] Molt bé. Jo l'he vista i també la recomano. O sigui, és una sèrie molt bona i, vaja, és que ha arribat a tot arreu. Al final, com que està publicada a Netflix, si no m'equivoco, ha arribat a tot el món. Sílvia: [33:39] Sí. I fins i tot ara ja han fet la segona part. Ana: [33:41] De debò? [Sí!] Ah, això no ho sabia! Andreu: [33:44] Sí, exacte, han fet una... un "spin-off", es diu? [Sí.] Doncs sí, sí, en què el protagonista ja no està al batxillerat, sinó que està a la universitat. Ana: [33:53] Oh... (Doncs) la veuré, la veure. Gràcies! Andreu: [33:58] Sí, l'has de veure. Molt bé, i em penso que la Sílvia té una altra recomanació, també. Sílvia: [34:02] Sí, avui portem una recomanació de Mèxic. Hi ha un orfeó català a Mèxic que estan molt presents a Facebook, sobretot, i organitzen cicles de cinema, activitats, classes per a aprendre català, fan concursos literaris, fan un munt de coses, un pilot d'activitats pensades per a tothom que parli català, que vulgui aprendre català, que sigui de Mèxic, però ara, en temps de pandèmia, estan fent totes aquestes activitats "online"; per tant, s'hi pot apuntar qualsevol persona del món. I a més a més, (perquè no hi hagi) complicacions amb el fus horari, quan fan una activitat "online", posen totes les hores, posen l'hora que serà a Europa, l'hora que serà a diferents països. No tots, però uns quants. Per tant, si entreu a l'Orfeó Català de Mèxic, tant al seu web com al Facebook, us assabentareu de totes les activitats i podreu participar-hi. Andreu: [34:59] Això dels fusos horaris, de la informació horària, està molt bé per a persones com jo, que sempre ens fem un embolic. Sílvia: [35:05] Hi ha molta gent. Andreu: [35:06] Fantàstic, Sílvia. Doncs posarem aquesta informació també a les notes del programa perquè hi pugueu donar una ullada, i amb això acabarem l'episodi d'avui. Moltes gràcies, Ana, ens ha encantat sentir la teva història amb el català. La veritat és que és preciosa (l'experiència) que has tingut amb la llengua, com t'ha servit la llengua per a introduir-te en la cultura catalana i conèixer gent i visitar el país i tot això, la veritat és que... Moltes gràcies per compartir la teva història amb nosaltres. Sílvia: [35:35] Moltes gràcies, Ana. [Moltes gràcies a vosaltres!] De veritat, ha sigut molt bonic tenir-te aquí i poder sentir la teva història. [Sí.] Ana: [35:41] Moltes gràcies per l'espai i l'oportunitat i per la feina que feu, que la veritat és que ens inspira a tots a seguir en aquesta idea d'aprendre català. Andreu: [35:52] Molt bé, doncs moltes gràcies, Ana. I seguim en contacte! I bé, per últim volíem recordar que aquest és l'últim episodi en què la transcripció està disponible de manera gratuïta i a partir d'ara només ho estarà per als membres de Patreon. Si us voleu fer membres de Patreon, heu de visitar el web https://www.patreon.com/easycatalan, i allà hi teniu tota la informació. I per últim també volíem anunciar que properament, al mes d'abril, farem un altre directe a YouTube, en què farem un Kahoot, això és com un joc de preguntes. [Sí.] Serà temàtic de llengua i llengües, o sigui, hi haurà preguntes sobre la llengua catalana, però també sobre llengües de tot el món. Us animem a participar-hi i estigueu atents perquè ho anunciarem ben aviat. Sílvia: [36:40] Exacte! Ho publicarem a totes les xarxes socials i també al YouTube. Andreu: [36:44] Exacte. Doncs amb això acabem. Una abraçada, Ana, moltes gràcies i fins aviat! Ana: [36:51] Una abraçada! Fins aviat! Sílvia: [36:52] Que vagi molt bé! [Adeu, que vagi bé!] Andreu: [36:55] Adéu adéu
2: Fem-la petar!

2: Fem-la petar!

2021-03-2539:37

La Sílvia viu en un poble petit que no té carrers. L'Andreu és de camp, però actualment viu a Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya. En aquest episodi parlem dels punts forts i els punts febles del fet de viure en zona rural i en zona urbana: tranquil·litat, serveis, contacte social i contacte amb la natura, oportunitats laborals... Què és millor? I vosaltres, sou més rurals o més urbanites? Envieu-nos notes de veu o comentaris escrits a través de les xarxes socials o a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/xbqlps17fd3g8vz) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/xbqlps17fd3g8vz/easycatalanpodcast2_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/kxmc43kawac452r/easycatalanpodcast2_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Episodi del podcast d'Easy German sobre el català i la diversitat lingüística (https://www.easygerman.org/podcast/episodes/158) (web del podcast) Easy Languages (https://www.youtube.com/c/learnlanguages/featured) (canal de YouTube) Despoblament i repoblament "Augmenta lleugerament per primer cop la població rural a Catalunya" (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/398905/augmenta-lleugerament-cop-poblacio-rural-catalunya) (nota de premsa del Govern de Catalunya) @repoblem (https://twitter.com/repoblem) (perfil de Twitter) Altres Caçadora de Masies (https://twitter.com/martamasies): reivindica el valor cultural de les masies, les tradicionals cases rurals catalanes (Instagram (https://www.instagram.com/lloret.m.b/) i notícia relacionada (https://www.ccma.cat/324/la-cacadora-de-masies-la-influencer-catalana-que-triomfa-a-les-xarxes-socials/noticia/3076709/)) turismedelleida (https://www.instagram.com/turismedelleida/) (compte d'Instagram de Turisme de Lleida, la capital de Ponent, envoltada de camps d'arbres fruiters i de zones verdes) L'expressió de la setmana 1) fer-la petar ('conversar, entretenir-se enraonant') Exemple: "Sempre que quedo amb les meves amigues és per fer-la petar. Només quedem per parlar." 2) parlar pels descosits ('parlar excessivament, parlar molt') Exemple: "Quan parlo amb la meva àvia per telèfon no hi ha manera d'acabar la conversa, perquè ella parla pels descosits i passa d'un tema a un altre." Easy Catalan recomana Discord (https://www.patreon.com/easycatalan) (pàgina de Patreon) Apparella't (aplicació per a Android (https://play.google.com/store/apps/details?id=com.plataformaperlallengua.apparellat&hl=ca&gl=US) i iPhone (https://apps.apple.com/es/app/apparellat/id1442485050)) Transcripció Introducció Sílvia: [0:13] Hola! Andreu: [0:14] Hola, Sílvia, com estàs? [Bé, i tu?] Molt bé, molt content, que ja som al segon episodi del podcast! Sílvia: [0:20] Sí! Va tenir molt bona rebuda, no? Andreu: [0:23] Jo crec que sí! De fet, hem rebut comentaris per totes les xarxes, no? Sílvia: [0:27] Sí! Sí, sí. He vist que la gent es posava molt contenta. A més a més, hem tingut molts seguidors nous al canal de YouTube, també, o sigui que genial! Andreu: [0:37] Fantàstic! Doncs potser podem llegir alguns comentaris que hem rebut, per exemple a YouTube l'Anthony Thompson diu que li encanta escoltar els podcasts en el seu idioma, l'anglès, i havia buscat un podcast en català, però no n'havia trobat cap, i mira, ara ja en té un. Sílvia: [0:55] Fantàstic, veus? Andreu: [0:56] I... d'altres comentaris? Sílvia: [0:58] Per exemple, a Instagram ens va parlar una noia, la Bela, i ens va dir: "Em va agradar molt el podcast. Seguiu així! Podeu fer episodis sobre coses culturals, d'autoestima, tècniques d'aprendre idiomes ràpidament...". Andreu: [1:12] Bé, sí, ja ho vam dir, no?, en el primer episodi o en el tràiler, que volem parlar precisament de cultura, evidentment, de la cultura dels Països Catalans, però també de l'aprenentatge de llengües, de la llengua catalana... Sílvia: [1:24] Sí. Potser ara aquest temps en què estem vivint, potser és un tema bastant interessant, ara mateix. Andreu: [1:29] I també, a Twitter, l'Spence diu "I subscribed so fast!" ('M'hi he subscrit de seguida!'). Sílvia: [1:33] Això és el que heu de fer tot(s), eh! Andreu: [1:36] Exacte. I, bé, ens han escoltat per tot arreu, Sílvia. Ens han escoltat en llocs de tot l'Estat espanyol: ens han escoltat des de Catalunya, des del País Valencià, el País Basc, Madrid, les Illes Balears, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, de moment. Sílvia: [1:56] Oooh! Molt bé, molt bé! Andreu: [1:59] I de molts països, també. Ens han escoltat des de... vaja, és que moltíssims països: des dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Mèxic, Àustria, Rússia, Brasil, Suïssa, perdó, Suècia, Bielorússia, Colòmbia, Japó, les Filipines, Polònia, Canadà, Xile, Curaçao, República Txeca, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, els Països Baixos, Perú, Corea del Sud, Suïssa, ara sí, Turquia, Uruguai i Veneçuela! Sílvia: [2:28] Renoi, hem (fet) la volta, no? Andreu: [2:33] Sí, sí. És que ens han escoltat per tot el món! Sílvia: [2:35] Ooi... Ara m'ha fet vergonya. Andreu: [2:38] No, vergonya per què? Sílvia: [2:40] No sé. Oh, molt bé, molt bé. Quina il·lusió, no?, que arribem molt lluny! Andreu: [2:48] Sí, sí. I, vaja, que fa tres dies que vam llançar el primer episodi. Sílvia: [2:52] Molt bé. Molt bé, genial, fantàstic. Andreu: [2:56] I, bé, també hem de comentar que aquest és el tercer podcast de la família de podcasts d'Easy Languages, després del d'Easy German i del d'Easy Greek, i també hem de dir que pròximament n'hi haurà més. Sílvia: [3:08] Exacte! Es van animant, (de) mica en mica es va animant tothom a fer podcasts. Andreu: [3:13] Exacte. I, vaja, Sílvia, jo estic content perquè Easy Catalan és com el germà petit d'aquesta família... Sílvia: [3:19] Completament! Andreu: [3:22] Però, vull dir, que estic content perquè tot i ser germà petit, és el tercer d'aquests idiomes de la família d'Easy Languages en fer un podcast, vull dir que això s'ha de celebrar, també. Sílvia: [3:32] Sí, sí, sí. Té molt mèrit, té molt mèrit també que (hi siguem)... Genial! I, Andreu, saps si la gent ha fet servir gaire el Transcript Player? Andreu: [3:41] Doncs sí, penso que sí, vaja, és que aquesta funció no la vam comentar en el tràiler ni en el vídeo perquè aleshores encara no estava incorporada, però sapigueu que teniu la funció de traducció automàtica, de manera que mentre seguiu la transcripció, mentre la llegiu i escolteu el podcast, podeu activar la traducció a tots els idiomes que inclou el Transcric Player, que són moltíssims, són un fotimer de llengües. Sílvia: [4:08] Sí, n'hi ha moltes. Segur que trobeu alguna llengua que parleu. Si no és la vostra materna, segur que hi ha una llengua que parleu. I a més a més, comentar-vos que aquesta transcripció que teniu disponible només serà disponible en els tres primers episodis que fem de podcast. A partir de llavors ja només serà disponible per a les persones que són (membres de Patreon), que són de la comunitat d'Easy Catalan. A més a més, per als (membres de Patreon) hi ha contingut exclusiu. Andreu: [4:36] Correcte. Aquest contingut exclusiu és una estona que gravem extra al final de cada episodi, en què parlem d'altres qüestions, la Sílvia i jo, i aquesta estona extra, doncs, és el que ha dit la Sílvia, només està disponible per als membres de Patreon. Bé, i avui també volíem comentar que avui, dia 13 de març, que és el dia en què gravem aquest episodi, Easy German, en el seu podcast, ha publicat un episodi en què parlen precisament del nostre podcast, de podcast d'Easy Catalan, també parlen de la llengua catalana, d'algunes dades, per exemple de quants parlants té o on es parla aquesta llengua, i també de la diversitat lingüística. Sílvia: [5:14] Oh! Molt bé, molt bé! Andreu: [5:16] I, vaja, també ens hi podeu sentir a la Sílvia i a mi parlant en alemany. Sílvia: [5:19] Després m'ho escoltaré, perquè encara no ho he sentit. Després m'ho escoltaré, a veure què diuen. Segur que és molt interessant. Andreu: [5:29] Home, a veure, sempre fa il·lusió, no?, que parlin del català en un podcast tan important com el d'Easy German, que pel que tinc entès, ara mateix és el podcast número 1 a Alemanya en ensenyament de l'alemany. Sílvia: [5:43] Exacte! Ho dius molt bé. Sí. Andreu: [5:46] Doncs, Sílvia, tenim dos preguntes extra per a tu dels nostres seguidors, o sigui, són persones que volen saber alguna cosa més, encara, sobre tu. No n'hi ha hagut prou amb tot un episodi en què t'entrevistàvem... No, són dos preguntes breus. El primer és el James, que pregunta si sempre has parlat català a casa. Sílvia: [6:08] Sí. Sí, sempre he parlat català. Tant amb els meus avis materns com els meus avis paterns parlava català, i amb els meus pares sempre hem parlat català... Per tant, sí. Andreu: [6:21] Clar, perquè tu, en el primer episodi, deies que les teves llengües maternes són el català i el castellà, no? Aleshores potser el James es pensava que... bé, suposo que s'ha preguntat això per veure si a casa parleu les dos llengües o només una...? Sílvia: [6:35] O sigui, de parlar, les parlem. Però habitualment sempre parlem en català. Vaig comentar que parlava les dues llengües maternes perquè, com la majoria de persones que han nascut aquí, a Catalunya, la llengua catalana i la llengua castellana són les dues llengües en què aprens a l'escola i (en què) pots veure la televisió, pots escoltar la ràdio i hi fas vida conjuntament. Andreu: [7:01] Però si parlem de llengua materna en el sentit de la llengua que t'han ensenyat els pares, en el teu cas és el català, m'imagino. Sílvia: [7:07] El català, exacte. Sí. Andreu: [7:08] Molt bé. I després, un tal "scvila", aquest és el seu nom d'usuari, ens pregunta com vas conèixer i com vas entrar en el món d'Easy Languages. Sílvia: [7:19] Ah! Doncs jo era seguidora d'Easy Languages perquè sempre m'ha semblat un projecte molt interessant i els seguia a les xarxes socials, al Facebook que tenen, i també em mirava de tant en tant vídeos del canal de YouTube d'Easy Languages. I un dia van publicar al Facebook dient que buscaven gent que comencés el projecte amb la seva llengua materna. Això volia dir que si per exemple parlaves, per exemple suahili, i aquesta era la teva llengua materna, doncs volien que tothom s'animés a fer vídeos i a començar diferents llengües que ara mateix no tenien, a Easy Languages. I vaig mirar a veure si hi havia i Easy Catalan, no em sonava que hi haguessin vídeos d'Easy Catalan, però ho vaig mirar, i vaig veure que no n'hi havia, i vaig pensar que potser seria una bona idea fer-ho, i per això va començar tot. Andreu: [8:14] I eres conscient en aquell moment de tot el que arribaria després, o sigui [No!] de tot el que comporta... Perquè, clar, tu això ho vas començar individualment, però ara no ets només tu, sinó que som tot un equip de... vaja, i quants som, ja? Som tu, el Joan, la Paula, perdó, sí, la Paula ho ha estat fins fa poc, la Sophie, el Jack, la Mònica, la Sam i jo. Set persones! Sílvia: [8:37] Sí. I a veure si s'anima més gent, o sigui, com més serem més riurem, vull dir... Sí, sí. A veure! Andreu: [8:46] Mira, relacionat amb el tema de la diversitat lingüística, no?, és a dir, relacionant-ho amb l'episodi d'Easy German, en què parlen del nostre podcast i de la diversitat lingüística, des d'aquí animem a tothom que parli una altra llengua, sigui quina sigui, que no estigui encara present en el projecte d'Easy Languages, a fer el mateix que vas fer tu i a crear un nou canal. A mi m'agradaria molt que hi hagués Easy Occitan o Easy Basque o Easy Galician, per exemple. Sílvia: [9:14] Seria xulíssim. Andreu: [9:16] Ai, seria molt bonic. [Sí.] Doncs això, des d'aquí animem a tothom a fer el mateix pas que va fer la Sílvia, perquè és una manera, també, de conèixer... o sigui, de conèixer molta gent! Sílvia: [9:27] I d'aprendre molt. S'aprèn moltes coses, no només de tècniques de gravació i de com fer els vídeos correctament, sinó també a aprendre moltes altres coses de cultura i llengües. Andreu: [9:41] Bé, i ara passem al tema del dia, i avui tenim una altra novetat que hem de comentar, que és que ja tenim un "jingle" per a les nostres seccions! Sílvia: [9:48] Molt bé! Andreu: [9:51] Així que comencem... El tema del dia Sílvia: [9:58] Oooh! Que xulo! Molt guai! Andreu: [10:01] T'agrada? Sílvia: [10:02] Sí! Sí, m'agrada molt! Andreu: [10:05] Bé, li hem d'agrair, a la Patrícia, la meva companya de feina, que hagi accedit a posar-hi la veu per fer aquest "jingle" fantàstic. Sílvia: [10:12] Que bonic. Moltes gràcies! Andreu: [10:15] Molt bé. Doncs el tema del dia és sobre la vida al camp i la vida a la ciutat, perquè en l'entrevista que et vam fer en el primer episodi, tu vas comentar que vius al camp i... vaja, no ho vam comentar, però jo visc a ciutat, visc a Barcelona, ja des de fa deu anys, més o menys. Sílvia: [10:32] Però abans havies viscut al camp? Andreu: [10:34] Sí. Exacte, o sigui, jo soc de camp. És a dir, aquest capítol, aquest episodi no serà una batalla sobre què és millor, si viure al camp o viure la ciutat, perquè jo visc a ciutat, però soc més partidari de la vida al camp. O sigui, això ja ho vull deixar clar d'entrada, perquè jo soc nascut al camp. Sílvia: [10:54] Així no sé què hem de discutir. Ja ho tenim clar, Andreu! Andreu: [10:59] Doncs apa, passem a L'expressió de la setmana! No, no, però... Vull dir que avui volem parlar d'aquest tema perquè tu vius al camp, jo visc a ciutat i... Vaja, crec que és un tema d'actualitat, també, perquè en els darrers anys, en les darreres dècades, a Catalunya hi havia hagut una tendència al despoblament de les zones rurals. És a dir, cada vegada hi havia més pobles amb població envellida, amb joves que se n'anaven cap a ciutat per trobar feina, no?, perquè allà hi ha més oportunitats laborals, per exemple... Però resulta que en els últims anys aquesta tendència s'ha invertit i, encara que sigui poc, les zones rurals a Catalunya estan guanyant habitants. Aleshores, és un tema d'actualitat, i per exemple a Twitter hi ha un canal, sí, un perfil de Twitter, que es diu Repoblem, us en posarem l'enllaç a les notes del programa perquè el mireu, i és un perfil que es dedica a difondre, per exemple, pobles que tenen negocis que es traspassen o masies, cases, que estan lliures per ser habitades i que estan en bon estat... És a dir, que difonen informació amb l'objectiu de repoblar pobles petits que han perdut habitants durant anys i anys. Sílvia: [12:21] Sí. Aquí, al Berguedà, tenim molts exemples de pobles petits, i és que la majoria de municipis del Berguedà són pobles de menys de 500 habitants i moltes vegades, perquè no es tanqui una escola o perquè el poble tingui més habitants dels que té, es fan iniciatives com les que acabes de dir, com per exemple que el bar del poble, les persones que el portaven fins llavors es jubilen, i busquen llavors una família que se n'hi vulgui anar a viure, i normalment donen més ajudes, si la família, per exemple, ve i ja té fills, perquè llavors no només venen dues persones o una persona a portar el negoci, sinó que també porten els nens, i per tant els nens aniran a l'escola del poble i això voldrà dir que l'escola tindrà un mínim d'alumnes per poder encara mantenir-se oberta. Andreu: [13:12] Sí, jo ho trobo un projecte fantàstic. O sigui, ho trobo... Bé, tots aquests projectes, no?, que difonen les oportunitats de viure en les zones rurals. Doncs per preparar aquest tema he buscat una mica de dades que ens poden ajudar. Per exemple, doncs, quina proporció de la població de Catalunya viu en zones rurals i (quina viu) en zones urbanes, no? Actualment la població de Catalunya quina és, Sílvia? Tu saps la dada? Sílvia: [13:41] Set milions i mig? Andreu: [13:44] Sí. O sigui, últimament hem sentit aquesta dada de set milions i mig, però l'any 2020 ja érem set milions coma set. Sílvia: [13:51] Ah! Així som més! Andreu: [13:54] Exacte. 200.000 persones són moltes persones, és a dir, és més que tota la població de la ciutat de Lleida! Sílvia: [14:01] Sí, sí. Andreu: [14:02] Doncs actualment som més de 7,7 milions de persones i el 90% de la població viu a la zona metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, mentre que el 10% viu a la Catalunya interior. Sílvia: [14:18] El 10% som els bons. No, no, és broma! Andreu: [14:25] Jo no volia dir això, però... Sílvia: [14:26] Tothom és bo, però imagina't tu, aquest 10% que no som a l'àrea metropolitana, els esforços que hem de fer per no viure-hi, no? Perquè, vull dir, tots els avantatges que (té) la gent que (viu) a l'àrea metropolitana, nosaltres no els tenim. Andreu: [14:43] Una altra cosa és el percentatge de població que viu en zones rurals i la que viu en zones urbanes, que aquesta és una altra dada [Ah, d'acord.], d'acord? I és que a Catalunya hi ha 947 municipis, però la població rural és molt poca, perquè la majoria de ciutadans, que són més del 95%, es concentren en 300 municipis de més de 2.000 habitants, i aquests són considerats població urbana. Sílvia: [15:11] Més de 2.000 habitants és població urbana? Andreu: [15:14] Oficialment es considera que a partir de 2.000 habitants és població urbana, i menys de 2.000 habitants població rural, d'acord? [D'acord.] També cal dir que aquesta tendència que s'ha revertit de despoblament es troba sobretot, és a dir, les zones que s'estan repoblant són sobretot Olot, Balaguer, Tàrrega, B[ɛ]rga... B[e]rga, perdó, Berga... Sílvia: [15:39] Ja estava a punt, eh! Ja estava a punt. Andreu: [15:42] ... i Puigcerdà, que això inclou, doncs, la zona on vius tu, no? Sílvia: [15:45] Clar. Exacte, exacte. Andreu: [15:47] Per tant, bones notícies, o males, no ho sé, ja m'ho diràs tu. Sílvia: [15:51] No, no, bones, bones! Sempre és bo. Sempre és bo que vingui gent. Sí, oi tant! Perfecte. Andreu: [15:55] Aleshores, jo et volia preguntar una mica més sobre el lloc on vius tu, si és un poble o no és un poble, és a dir, vius a pagès, vius en un poble de menys de 2.000 habitants...? Sílvia: [16:06] Jo visc a un municipi que no té carrers, o sigui, no és que hi hagi un nucli, un pilot de cases que són juntes i llavors hi ha un carrer que les comunica totes i tots estem allà al mateix punt, sinó que cadascú té una casa, una casa de pagès, i les cases són disseminades. Això vol dir que estan allunyades l'una de l'altra. Els veïns que tinc més pròxims estan, no sé, a un quilòmetre? Mig quilòmetre? Llavors, tenim moltes cases, perquè em sembla que som... habitades, en el municipi, em sembla que en tenim unes 70-80, però no som... no tenim un lloc com una plaça, com si diguéssim, no hi ha una plaça que és el centre del poble i uns carrers amb el típic d'un poble. Sí que tenim, per exemple, un local social, que és com un pavelló en què celebrem les festes, hi ha un poliesportiu al costat, (bé) un poliesportiu, una pista poliesportiva que hi pots anar a jugar a bàsquet i futbol i tennis i hi ha diferents equipaments, però... no és un poble com a la gent normalment es pensa. Andreu: [17:22] D'acord. I, aleshores, tu consideres que viviu a pagès o... és a dir, per tu, "viure a pagès" defineix el lloc on vius, o diries més aviat que vius al camp? Sílvia: [17:34] Jo sempre dic que visc a un poble molt petit. Andreu: [17:37] D'acord. No, t'ho pregunto perquè "viure a pagès" és una manera de dir que vius al camp, no?, però també implica, penso jo, que d'alguna manera la teva família es dedica a la pagesia, no? Sílvia: [17:49] Sí. Sí, hi ha moltes cases, eh, del poble que són cases de pagès, es dediquen a l'agricultura o a la ramaderia i tenen camps o tenen bestiar i es dediquen això, i molta gent de la població treballa d'això, però també hi ha molta gent que viu al municipi, que viu al poble, que es dediquen a coses molt diferents, com per exemple jo, que soc professora d'alemany. Per tant... Andreu: [18:11] Exacte. Per això, que per tu, no diries que vius a pagès, tot i que teniu tres horts, com vas dir, sinó que vius en un poble petit i et dediques a l'ensenyament de l'alemany. [Sí, sí.] D'acord. Sílvia: [18:23] Ara s'ha inventat un terme per designar pobles com el meu, que es diu "micropoble". Però no m'agrada, tampoc. Andreu: [18:32] Ah, no t'agrada? "Poble petit" és més bufó, no? Sílvia: [18:36] És més bonic, no? Vull dir, "micro"... Andreu: [18:39] Doncs ara volem parlar dels avantatges i els inconvenients de viure en un poble petit o... o en una gran ciutat, com és Barcelona, que és on visc jo, no? Aleshores, si vols comencem pels avantatges de viure en un poble. [D'acord.] Quins són, per tu, aquests avantatges? Sílvia: [18:58] Doncs... A veure, el típic és que estem molt tranquils, o sigui, com acabo de dir, tenim els veïns a mig quilòmetre o un quilòmetre de distància. Per tant, la tranquil·litat és absoluta. Jo també vaig viure en una ciutat quan vaig estar estudiant, i tenir el veí a la paret del costat i que miri la tele mentre tu vols dormir, doncs tampoc no és l'ideal. Per tant, la tranquil·litat és important. Andreu: [19:29] Sí. O tenir un veí de baix que és molt fan de la música tecno i fa festes d'aquestes de 24 hores, etc., tampoc és un... Sílvia: [19:40] I no t'hi convida. O sigui, (el) pitjor és que no t'hi convida, no? Andreu: [19:45] Jo crec que ho prefereixo, eh, que no m'hi convidi. Sílvia: [19:47] D'acord, d'acord. Andreu: [19:50] Molt bé. Aleshores, primer avantatge, la tranquil·litat... Què més? Sílvia: [19:56] La qualitat de vida i de l'aire! Vull dir, a Barcelona, per exemple, com a gran ciutat, la qualitat de l'aire sempre és un problema i, per exemple, s'estan fent moltes mesures en contra de la circulació de cotxes, per millorar les zones verdes... I en canvi nosaltres normalment no (tenim) aquest problema. Perquè la qualitat de l'aire i de la vida és molt més saludable. Andreu: [20:25] Sí, totalment. Jo, de fet, des que visc aquí, a Barcelona, que això ho he notat moltíssim, la qualitat de l'aire, o sigui, la contaminació ambiental i acústica, perquè hi ha molt de soroll, també. De fet, jo visc en un carrer que és força transitat, és només d'un carril, però és molt transitat, i si no tanco les finestres, és impossible concentrar-se, aquí. Vull dir, i després la contaminació ambiental, jo he arribat a passar per diferents carrers, o sigui, tapant-me la boca amb algun mocador o alguna cosa perquè hi havia tant de fum, que ho notes en l'aire, saps?, que hi ha molta contaminació. Sílvia: [21:01] Ja, ja, ja. Sí, sí, sí. Andreu: [21:06] I per mi això és un factor superimportant, o sigui, el dia de demà, quan hagi de triar on vull viure, és a dir, si he de canviar de residència, la qualitat pel que fa a contaminació acústica i ambiental, doncs... és un factor molt important. Sílvia: [21:23] Sí. Una altra cosa que no sé si saps, Andreu, és que en els últims anys el fet de fer diferents carreteres, túnels i infraestructures diferents (fa) que la contaminació atmosfèrica de Barcelona se'n vagi cap a la zona d'Osona. [Ostres!] No sé si ho saps [No...]. No? Doncs hi han com uns corrents d'aire que abans no hi eren, pel fet d'aquestes noves infraestructures, o no sabria dir-te ara molt bé la raó exacta, i segons el temps que fa, segons els corrents d'aires que hi ha, la contaminació de Barcelona puja cap a Osona. Per tant, vull dir que, tot i que visquis lluny de la ciutat, de vegades tampoc no te n'escapes, eh. Andreu: [22:06] Ja, ja. Que fort. Vaja, doncs, Osona no serà el lloc on aniré a viure. Sílvia: [22:12] No, a veure, Osona és molt bonic, eh, vull dir, i és molt bo, però clar... Vull dir, la contaminació de les ciutats no només afecta la gent que viu a les ciutats, sinó que també pot perjudicar d'altres zones. Andreu: [22:24] Déu-n'hi-do. Què més? Quins altres avantatges tenim, de viure en zona rural? Sílvia: [22:29] Una cosa és el tema de l'habitatge. Això és un, jo crec, un avantatge i un desavantatge. El desavantatge és que l'oferta de l'habitatge és molt reduïda, no hi ha gaire oferta, no hi ha gaires cases i pisos per poder llogar o comprar, però l'oferta que hi ha és normalment molt més econòmica que a les grans ciutats. [Sí.] Vol dir que per 350 euros pots tenir un pis amb terrassa o jardí, més garatge, de dues habitacions, amb cuina i lavabo, a Berga, per exemple, i per 350 euros a Barcelona potser pots llogar una habitació. Andreu: [23:14] Totalment. Sí, sí, és així, o per exemple jo conec gent que viu en un poble al costat de Lleida, en un poble petit, i que per 500 euros té un dúplex, és a dir, un pis que són dos pisos, amb dos terrasses i pàrquing inclòs, doncs, per 500 euros, no? Clar, això, a Barcelona, no ho tens ni de broma. Sílvia: [23:38] No. (Bé), se'n riurien de tu, jo crec. Andreu: [23:43] Sí. Sí, sí. I a més a més, doncs, tenen la tranquil·litat de viure en un poble, la qualitat de l'aire és més bona, etc., etc., no? Sílvia: [23:51] Sí. Sí. Sí, exacte. Un altre avantatge que hi ha de viure a pagès o en un poble petit és que tens la natura al costat de casa. Vull dir, a les ciutats també hi ha natura, perquè també hi han parcs i hi han... per exemple, Barcelona té Collserola i molts altres parts a dintre de la ciutat mateix, però és diferent. Tenim molta natura i molt llocs on poder anar a fer esport i on poder descobrir indrets que potser no hi havíem estat mai. Andreu: [24:26] Diferent no, és que no té res a veure, perquè sí que aquí, a Barcelona, tenim un parc, que és el parc de Collserola, que és molt gran i s'hi poden fer rutes a peu, en bicicleta... i està molt bé, però, és a dir, t'hi has de desplaçar, no ho tens a tocar com, o sigui, vivint on vius tu és que surts de casa i ja estàs en plena naturalesa, segurament. Sílvia: [24:45] Sí. Sí, sí, sí. Andreu: [24:46] No? Clar, en el meu cas, si vull anar a Collserola he d'agafar un tren o un autobús, primer, i després els parcs que hi ha són més aviat petits, excepte un, que és el parc de la Ciutadella, no? Doncs sí, jo estic totalment d'acord amb això, amb el contacte amb la naturalesa, és superimportant. I et puc confessar una cosa? [Sí, clar!] Jo, quan vaig a Lleida, o sigui, jo soc molt fan del Senyor dels Anells [Ah, molt bé!] i quan torno a Lleida i veig que tot és verd i que es respira aquesta tranquil·litat, saps?, a tot arreu i tal, em sento com un hòbbit que torna la Comarca. T'ho juro, o sigui... Sílvia: [25:28] O sigui, podríem dir que Lleida és com la Nova Zelanda de Catalunya. Andreu: [25:32] Bé, no ho sé, si es pot dir això, perquè no he estat a Nova Zelanda, però és a dir, sí. Sílvia: [25:37] Home, però és el país dels hòbbits, vull dir, és allà on van gravar la pel·lícula! Andreu: [25:42] Ah, per això ho dius! Sí, en aquest sentit, per mi, sí. O sigui... Jo torno a Lleida i em sento com un hòbbit tornant a la Comarca perquè tot és verd, és tranquil, no hi ha tant de trànsit i tanta... No ho sé, no?, tant d'edifici i tanta cosa com hi ha aquí, a Barcelona, a la zona metropolitana, i sí, sí, jo tinc aquesta sensació. Sílvia: [26:06] Sí, sí. És que estic (segura) que per molta gent que viu a una gran ciutat, anar el cap de setmana o els dies que té festa a la natura és un plaer, o sigui és una cosa gairebé que és una obligació, no?, perquè ja no poden més i quan van allà és com un respir. Andreu: [26:23] Algun avantatge més? Sílvia: [26:26] Ah, sí, en tinc molts! [A veure.] Sí. Que, per exemple, si vius a una població petita tens més ajudes econòmiques. Per exemple, si et fas autònom. [Ah sí?] Sí. Si et fas autònom tens, normalment, una ajuda econòmica ja preestablerta, que la té tothom quan comença, però a més a més hi ha una ajuda econòmica si ets jove i si vius a un poble petit. O sigui, són dos avantatges més (als quals) pots accedir si et fas autònom. Per tant, si tu estàs empadronat a un poble petit i et fas autònom, tens una ajuda extra. Andreu: [27:08] Doncs això està molt bé de saber-ho, perquè una altra dada que he trobat abans, mentre feia cerca, és que, clar, ara aquesta tendència del despoblament s'ha invertit i en part hi té a veure el fet que el 99,6% de les llars de Catalunya l'any 2019, o sigui, potser ara ja és el 100%, però l'any 2019 era el 99,6% ja tenien banda ampla, o sigui, tenien bona connexió a internet, saps? Llavors, això facilita també que tu com a treballador, si fas una feina com la teva, o com la meua, com a traductor, doncs pots treballar perfectament com a autònom des de qualsevol o pràcticament qualsevol punt del territori. Sílvia: [27:51] Sí, exacte. Sí, sí que s'està... ara mateix està fent una campanya molt forta de poder fer arribar la fibra òptica a diferents racons, i estan intentant això, que totes les poblacions tinguin accés a internet, i més amb tot el tema del covid, que ara es potencia molt més el teletreball i fer totes les coses a través d'internet. Andreu: [28:15] Més avantatges. Sílvia: [28:17] Un altre avantatge és que, potser, fas més vida a casa, vull dir, potser per moltes persones això no és un avantatge, no?, perquè s'estimen molt més anar a passejar pels carrers o anar a mirar botigues... Andreu: [28:32] En temps de pandèmia em sembla que la gent ja en té prou, d'estar a casa. Sílvia: [28:35] Però, eh!, si ets una persona que t'agrada estar a casa i que disfrutes simplement estant al sofà de casa o fent les teves coses, doncs és una cosa també bona. Andreu: [28:49] I relacionat amb això hi ha un altre avantatge —relativament avantatge, eh?, després ho matiso— que és el fet que tens també més contacte personal amb la gent de l'entorn. [Ah, sí, sí.] És a dir, a Barcelona —a Barcelona o en una ciutat gran— vius envoltat de moltíssima gent, però alhora és molt habitual que no et parlis amb el veí del costat. És a dir, que amb la gent més propera, del barri mateix, no la coneguis, no t'hi parlis, no? En canvi, en un poble es coneix tothom, amb els avantatges i inconvenients que això té. Sílvia: [29:23] Sí, sí. Sí, depèn de com siguin els veïns, no?, vols dir? Andreu: [29:30] Sí. Sí, sí. No, però (és) allò que diuen que en un poble se sap tot... i aquestes coses. Sílvia: [29:36] És veritat, és veritat. Sí, sí, se sap tot. Andreu: [29:39] Molt bé. Pel que fa a les zones urbanes, és a dir, ja ho veiem que de viure en una zona rural hi ha moltes coses bones per dir, però vaja, viure en una zona urbana, doncs també té coses positives, entre d'altres, doncs que tens més oportunitats laborals, més oferta d'habitatge... Sílvia: [29:58] I formativa, també. Andreu: [30:00] Més oferta formativa, exacte, d'universitats i d'escoles professionals. Tens més oferta comercial i d'establiments per cobrir les necessitats diàries, molta més oferta cultural, és a dir, teatre, cinemes, [Molta més.] sales de concerts, biblioteques... És a dir, molta molta oferta cultural. I també tens, o sigui, infraestructura de més qualitat. Amb això em refereixo no només a habitatges, sinó també a edificis singulars, com ara aquí, a Barcelona, tenim la Sagrada Família, el Parc Güell, zones més de negocis, com el barri del 22@... Sílvia: [30:37] El tema de les infraestructures també és molt important, perquè quan vius en una ciutat gran, el fet de recaptar més impostos als habitants fa que les infraestructures, carrers i tot el que s'ha de mantenir de la ciutat també tinguis molta més capacitat de poder-ho arreglar, perquè en moltes zones rurals el que els passa és que potser hi ha hagut alguna desgràcia o alguna catàstrofe natural o hi ha alguna cosa que s'ha espatllat amb el temps i tarden molt més a arreglar-ho perquè no hi han les ajudes o els pressupostos del municipi no donen per poder-ho arreglar, i per tant es tarda molt més. Per tant, sí, sí, o sigui, completament d'acord. Quan vius a una ciutat grossa, el pressupost i les infraestructures són un punt a favor. Andreu: [31:22] Exacte. I aquí, doncs podríem parlar d'un inconvenient del món rural, que és que tens la necessitat de desplaçar-te sempre, sigui per abastir-te de productes o sigui per, en cas d'urgència, doncs haver de desplaçar-te lluny per anar a l'hospital o a un centre d'atenció mèdica, o que els serveis d'emergències triguen més a arribar... No? Sílvia: [31:44] Sí, i també que normalment per anar fins a la feina, per exemple, molta gent s'ha de desplaçar, no?, que pot ser que tardin un quart d'hora, vint minuts o mitja hora amb el cotxe. El que passa és que jo també conec gent que viu, per exemple, a Barcelona i tarda mitja hora a arribar a la feina. Andreu: [32:04] Totalment cert. Sílvia: [32:05] I treballa i viu a la mateixa ciutat. Andreu: [32:08] O més estona, eh? (Hi ha) gent que viu a la zona metropolitana i de casa a la feina té una hora. Sílvia: [32:12] Per això. Llavors, no sé. El tema d'hospital i tot això, sí que tens raó, però per la feina, per anar fins a l'escola o coses així, potser hi ha gent que més o menys és el mateix, eh? Vull dir... Andreu: [32:24] Sí. Hi ha punts d'aquests que hem comentat que són relatius, eh, per exemple això de la privadesa, això que comentàvem ara... Després també el tema de l'aïllament i la soledat, perquè pots viure en un poble molt petit i molt aïllat, però vaja, tenir molt de contacte social amb els pocs veïns que tens, i pots viure en una ciutat molt gran i viure en plena soledat i molt aïllat, no? Per tant, això també és relatiu. Sílvia: [32:50] Sí, sí. O al revés! Vull dir... Hi ha barris de Barcelona que abans eren com un poble i la gent del barri de tota la vida es coneixen i es saluden pel carrer com fem en els pobles petits. Per tant, depèn, depèn. Andreu: [33:05] Sí, sí. Bé, doncs Sílvia, m'agrada molt fer-la petar amb tu sobre aquest tema, però ja anem tard i hem de passar a... L'expressió de la setmana Andreu: [33:18] I en aquest cas, avui l'expressió de la setmana tornen a ser dos expressions i no una, perquè... bé, igual que tu en l'entrevista, doncs, quan jo et vaig demanar una cançó, me'n vas dir 20, doncs a mi m'agrada parlar de més d'una expressió, perquè mira, també soc generós, no? I la primera expressió és "fer-la petar". [Ah, molt bé!] "Fer-la petar". "Fer-la petar" què vol dir? Quan una cosa, per exemple, explota, doncs peta, no? Un petard, quan explota, peta. O "petar" també es pot dir quan... Sí, quan una persona té molt d'estrès acumulat i en un moment determinat explota, doncs també podem dir que peta. Però "fer-la petar", figuradament, vol dir 'xarrar'. És a dir, és una manera col·loquial de dir "parlar", "conversar"... I, doncs, per exemple, això és el que hem fet tu i jo, l'hem fet petar una bona estona sobre, és a dir, sobre el fet de viure al camp o a la ciutat. Sílvia: [34:23] La veritat és que jo tinc unes quantes amigues i ens encanta fer-la petar. Vull dir, sempre que quedem és per fer-la petar. Només quedem per parlar, o sigui, potser també fem altres coses, no?, anem a caminar o ens en anem a dinar juntes, però sobretot, sobretot, per xerrar, per fer-la petar. Andreu: [34:44] Molt bé. Aleshores m'imagino que si només la feu petar, deveu parlar pels descosits. Sílvia: [34:49] Sí. Sí. Algunes més que altres, però sí. Andreu: [34:54] Què vol dir "parlar pels descosits", Sílvia? Sílvia: [34:57] Doncs un descosit és quan a la roba se li ha desfet un fil i, per tant, la costura que tenies a la peça de roba no és completa, sinó que li falta un tros de fil i està foradada. Això és un descosit, és que un tros de la roba està descosida. I "parlar pels descosits" significa que aquesta persona parla molt. De vegades, ni calla. Només fa que parlar i parlar i parlar i parlar, i es diu que parla pels descosits. Parla fins i tot pels descosits de la roba. Andreu: [35:33] Jo la trobo una expressió molt divertida, "parlar pels descosits". Perquè m'imagino algú parlant pel forat d'una samarreta, no?, a través del forat. Sílvia: [35:43] Ara em diràs que no coneixes a ningú que parli pels descosits! Andreu: [35:49] Oi tant! Mira, una persona que parla pels descosits és el James, que és un dels membres de Patreon [Sí, és veritat.] i l'altre dia vaig estar parlant amb ell pel Discord [Ah, molt bé!]. Vam estat xarrant, la vam estar fent petar pel Discord una bona estona, i sí, sí, és una persona que parla pels descosits, i de fet em va explicar que ell es considera de mentalitat més mediterrània que no pas anglesa, perquè ell és anglès, i que això, no?, perquè és molt de xarrar, de fer-la petar, de sortir fora, no?, de fer vida social i tot això. [Molt bé.] Doncs ell parla pels descosits. Easy Catalan recomana Andreu: [36:35] I lligant-ho amb aquesta conversa que vaig tenir amb el James pel Discord, la primera recomanació és això, el nostre canal de Discord, que hi podeu accedir si us feu membres de Patreon. En aquest canal tenim, en aquest espai, tenim canals de veu per poder parlar en directe, com ho estem fent tu i jo ara, Sílvia [Exacte!], també com a videoconferència, i també hi ha canals de xat i reculls de recursos per a continuar aprenent el català, per exemple reculls de diccionaris, reculls de cursos, enllaços... Sílvia: [37:10] Sí, exacte. Us convidem a tots que vingueu al Discord, perquè em vaig emocionar molt, no t'ho vaig comentar l'altre dia, Andreu, però em vaig emocionar molt l'altre dia, que ja érem sis parlant alhora. Vam quedar, vam fer una trobada i estàvem parlant sis persones pel Discord, i vaig pensar: "Mira, mira que bonic, aquí, tots parlant català". No sé, m'agrada molt. Andreu: [37:30] Va estar molt bé. I la segona recomanació és, Sílvia? Sílvia: [37:34] L'Apparella't! No sé si ho coneixeu, però és un programa per trobar una parella lingüística. Tots els que estigueu aprenent català i vulgueu practicar el vostre català amb algú us podeu inscriure a Apparella't, que s'escriu amb doble pe, perquè ve de "app", de l'anglès, d'"aplicació", Apparella't, i allà us buscaran una persona catalanoparlant que serà la vostra parella lingüística i hi podreu parlar "online", o sigui, en línia a través de l'ordinador. Andreu: [38:04] Sí. Més que "us buscaran", la buscareu vosaltres mateixos, perquè funciona igual que les aplicacions per trobar parella sentimental, diguéssim, de "dating". Funciona igual, el que passa que és per a trobar una parella lingüística, d'acord? Aleshores tu, en aquesta aplicació, pots veure diferents perfils i doncs seleccionar aquells amb qui creguis que tens més afinitat. [D'acord.] Doncs ja ho sabeu, per fer-la petar i per parlar pels descosits, teniu el nostre canal de Discord i l'aplicació Apparella't. [Genial!] I ara, ja per acabar, doncs sapigueu que ens podeu escriure per les xarxes socials o ens podeu escriure un correu a podcast@easycatalan.org amb els vostres comentaris, les vostres opinions sobre el tema de la vida al camp o a la ciutat... Sílvia: [38:56] Què sou, què sou? Procamp o prociutat? Heu de dir-ho! Andreu: [38:59] Exacte. Ens ho podeu escriure o també podeu enviar-nos missatges de veu, i així els inclourem en els episodis [Fantàstic!]. Molt bé, doncs això és tot, Sílvia. Crec que ho podem deixar aquí. Sílvia: [39:13] Molt bé. Doncs que vagi molt bé a tothom i ens tornem a sentir d'aquí a una setmana? [Dos setmanes] Dos setmanes, d'acord. Fantàstic [Doncs apa, que vagi bé!]. Molt bé. Adeu. Andreu: [39:22] Adeu adeu.
Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.
Tràiler

Tràiler

2021-02-2406:11

Comencem el podcast d'Easy Catalan per a oferir-vos més contingut en línia per a aprendre català. Com a membres de Patreon, rebreu les transcripcions completes de tots els episodis i contingut extra. Esperem que us agradi i us acompanyi en el procés d'aprenentatge! Transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/tdr6kzgdisojfyp) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/tdr6kzgdisojfyp/easycatalanpodcast0_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/m4qzvrkuaub19tv/easycatalanpodcast0_transcript.pdf?dl=1) Andreu: [0:02] Hola? [Andreu?] Hola, Sílvia, com estàs? Sílvia: [0:07] Hola! Què estem fent? Andreu: [0:09] Doncs hem vingut a fer un anunci! Sílvia: [0:11] Com que un anunci? Andreu: [0:13] Que fem un podcast! Sílvia: [0:14] Un podcast! Però què és això d'un podcast? Andreu: [0:17] Sí, dona, aquests programes que són com un programa de ràdio però que s'emeten per internet i que pots escoltar en qualsevol moment, quan et vingui de gust, mentre fas qualsevol altra cosa. Sílvia: [0:29] Aaah! I nosaltres farem el primer podcast per a aprenents de català? Andreu: [0:32] Doncs si ningú ens diu el contrari, penso que sí, perquè... vaja, jo conec força podcasts en català, n'hi ha molts: n'hi ha de viatges, de cuina, de feminisme, de política, de literatura... Però crec que, per a aprenents de català, pensats exclusivament per a aprenents de català, encara no n'hi ha cap. Sílvia: [0:52] Hmm... Molt bé, molt bé! I quan es publicarà? Andreu: [0:55] Doncs farem dos capítols al mes que es publicaran la segona i la quarta setmana de cada mes. Aquests capítols estaran disponibles a les plataformes principals de podcàsting, per exemple Apple Podcasts, Google Podcasts, Spotify i molts d'altres. I també estaran disponibles al web del podcast d'Easy Catalan, que és easycatalan.fm. Sílvia: [1:20] I quant durarà cada episodi? Andreu: [1:23] Doncs seran capítols d'entre 15 i 20 minuts, és a dir, seran capítols curts que podrem escoltar, o podreu escoltar, mentre feu un passeig, mentre traieu a passejar el gos, aneu a comprar, o en qualsevol estona en què us vingui de gust escoltar una mica de català. Sílvia: [1:40] Segur que hi ha alguna ocasió en el nostre dia a dia en què tenim aquests 15 o 20 minuts per poder escoltar. Andreu: [1:48] I no només escoltar, perquè per a aquells que us feu membres de la nostra comunitat de Patreon, també tindreu disponible la transcripció d'aquests capítols, de manera que podreu escoltar i anar seguint el text per no perdre-us cap paraula i entendre completament el que diem. Sílvia: [2:05] Exacte, si us feu membres de Patreon, no només tindreu accés a la transcripció, com deia l'Andreu, sinó també a la transcripció dels vídeos, i els vídeos i els àudios del podcast en format MP3, a més a més de tenir accés a la nostra comunitat de Discord, on hi ha un xat en veu en directe i també escrit i hi trobareu molts altres materials per poder continuar aprenent català. Andreu: [2:31] Sí, però aquí la pregunta important és per què fem aquest podcast, Sílvia. Sílvia: [2:35] Mira, primer de tot per poder oferir a tots els aprenents de català un format diferent al que fem normalment, que són els vídeos, i a més a més, quan vam fer les enquestes a les nostres xarxes socials, el 90% de les respostes van ser afirmatives, van ser que volien que féssim un podcast. Per tant, si hi ha tanta gent, si hi han tants aprenents de català interessats en que fem un podcast, (deu ser) per alguna cosa. Andreu: [3:00] De fet, fa unes setmanes, o uns mesos, vam parlar amb un noi italià que viu aquí, a Catalunya, des de fa ja molts anys i té un podcast per a ensenyar català als italians, i ens deia això mateix: Jacmein: [3:16] Jo vaig trobar en un moment (la) necessitat de dir... fa molt de temps que no parlo el català o que no parlo així... i necessito repassar una mica, i dic, miraré a internet i hi haurà milers de youtubers, milers de (persones) que (faran) contingut, perquè en italià i en castellà jo he trobat moltíssima gent, però moltíssima gent creant continguts per (a) nens, per (a) adults, per no sé... En català no vaig trobar res! (Bé), us vaig trobar a vosaltres, però vosaltres i prou! És que no he trobat a ningú més que estigués fent contingut didàctic en català. És que em va sorprendre moltíssim! Andreu: [3:53] El Jacmein té tota la raó del món, i nosaltres volem generar més contingut en línia en català per als aprenents perquè ho tinguin més fàcil i puguin continuar aprenent la llengua. I també fem aquest podcast perquè, com deies tu, és un format diferent, que a diferència dels vídeos, que requereixen estar davant d'una pantalla atentament, doncs el podcast et permet escoltar, sentir converses en català, és a dir, practicar la comprensió oral, mentre fas altres coses. Sílvia: [4:27] I de què parlarem en el podcast? Andreu: [4:29] Doncs a mi m'agradaria parlar sobretot de qüestions d'actualitat, de llengua, també, com has dit, i de l'aprenentatge de llengües en general, perquè penso que, per la meva experiència, la gent que aprèn català ja té un bagatge lingüístic important, molta gent són... moltes vegades són persones que han après abans una o dos llengües estrangeres; per tant, ja tenen una una experiència en l'aprenentatge de llengües, i penso que aquest pot ser un tema important del nostre podcast. Però, vaja, també de qüestions més banals, més sobre nosaltres... No sé, penso que ens podem obrir a parlar de molts temes. A tu de què t'agradaria parlar, Sílvia? Sílvia: [5:08] Ai, doncs no sé, la veritat. Com que tenim molts episodis per endavant, segur que acabem parlant de molts temes diferents. Andreu: [5:15] I, a més a més, tindrem algunes seccions específiques, com ara L'expressió de la setmana, en què explicarem alguna frase feta o expressió, el significat de la qual no es pot deduir a partir del significat literal de cada paraula, no? Aleshores, (a) cada episodi intentarem donar a conèixer una una expressió catalana, una frase feta. Sílvia: [5:36] Hmm... Molt bé! També podríem recomanar alguna cosa. Andreu: [5:39] Sí, tindrem una secció específica de recomanacions, Easy Catalan recomana, en què recomanarem des de pel·lícules i sèries fins a vídeos, webs, aplicacions, influenciadors o qualsevol cosa en català que pugui servir als aprenents per a continuar aprenent la llengua. Sílvia: [5:58] Genial! Ja tinc ganes de fer el primer episodi. Andreu: [6:01] Doncs, Sílvia, ens sentim en el primer podcast, en el primer capítol! Sílvia: [6:05] Va, vinga, quedem així! Andreu: [6:07] Molt bé! Sílvia: [6:08] Que vagi bé!
Comments (1)

Raul

Hola tothom! No se sent res del que parla l'entrevistat. Salutacions des de Berlin.

Jul 22nd
Reply
Download from Google Play
Download from App Store