Panorama general

Programa de Les Indòmites a Ona Mediterrània amb to humorístic, irreverent i molt lliure. Un mosaic d’efemèrides absurdes, sàtira de premsa rosa, microseccions de tendències, divulgació sobre pseudociència, història cultural i un tram final de joc i improvisació.

"Si no teniu cap company mal d’aguantar, pensau que potser sou vosaltres."

• Moments clau: efemèrides i festivitats delirants, repàs crític a teories desacreditades, les agabadores de Sardenya (eutanàsia comunitària) i redescoberta de Panchico.

Obertura poètica i música

• Obertura amb spoken word surrealista i peça de blues clàssic: Dina Washington – I Just Couldn’t Stand It No More.

• Humor meta-ràdio i desorientació volguda per escalfar l’ambient.

Efemèrides i dies mundials (amb desviacions delicioses)

• “Dia dels mariners” i derivada cinèfila sobre “Querelle” i la iconografia gai (tipus Jean-Paul Gaultier).

• “Dia del pichum (cervesa americana)”, moixos negres, “mentores” i el “company de feina malsofrid”.

• Gags constants i canvi de veus/personatges.

Paròdia de notícies i xafarderies (la prest.cat)

• “Declaracions” absurdes de personatges ficticis i sàtira de la premsa escombraria i els límits del consentiment.

Teories absurdes que la ciència no va validar

• Floguist: substància invisible que s’alliberaria al cremar (refutada per la química moderna).

• Generació espontània: cucs que “neixen” de la carn podrida (refutada amb experiments tipus Pasteur).

• “Cristalls de l’aigua” que canvien amb música clàssica vs. heavy (exemple de pseudociència popular).

• Crida al pensament crític: explica-m’ho i contrasta-ho abans de creure-ho.

Tiqui-toki: tendències i curiositats

• Cèrvol blanc a Escòcia: llegenda diu que tornen les fades.

• Descobriment d’una sabata de 650 anys en un niu de voltor i nius “heretats” durant segles.

• Debat sobre “forats” en estratigrafia i menció a Fomenko (cronologies alternatives) amb escepticisme.

• “Pudin” com a excusa social-gen Z a l’àrea DACH (DE-AT-CH), entre protesta i trobada.

Moixes d’avui: les agabadores (Sardenya)

• Dones vestides de negre que, amb una massa de fusta d’olivera, ajudaven a acabar amb l’agonia de malalts molt greus.

• Pràctica d’eutanàsia socialment acceptada (semiclandestina), documentada fins mitjan segle XX; també dites “la darrera mare”.

• Context: païsat pagà, continuïtat malgrat l’església, funció comunitària i econòmica.

Música i arqueologia pop: Panchico – “Death Metal”

• Grup de Nottingham dels 90 oblidat; un single trobat de segona mà es fa viral (4chan), fins a reedició digital i retorn als escenaris dècades després.

• Debat sobre col·leccionisme (CD-R signats, Discogs) i llibres dedicats.

Preguntes absurdes (joc final)

• Qüestionari absurd: operacions d’urgència, pins, errors 404/500, moments incòmodes, pràctiques obligatòries, pentinats impossibles, indigestió de festa, enquestes esbiaixades, etc.

• Tancament amb crèdits en clau de broma i més rialles.