Aquest episodi forma part de la fase inicial del podcast, conduït exclusivament per la Lídia Pujol i el fotoperiodista Marc Javierre Kohan.

Aquest episodi es basa en la cançó de Lídia Pujol, El conte dels dos suïcides, i explora la profunditat d'aquesta temàtica difícil i sovint incompresa. Amb sensibilitat i empatia, oferim un relat sense música però ple d'emocions, revelant la complexitat de les vides que s'entrecreuen en la foscor.

Què passa quan l'ànima arriba al límit? Sense jutjar, sense filtres, aquest episodi és una invitació a reflexionar sobre aquelles històries que sovint es mantenen ocultes, allà on les paraules deixen de ser suficients.

🔊 Submergeix-te en aquest viatge íntim basat en l'obra de Pujol, on la música inspira el silenci, i el silenci parla més que mil notes.

______________________________________________

El primer episodi del podcast comença abordant el concepte de Babel, descrit etimològicament com a "balbuceig" o la incapacitat de comunicar clarament, un símbol de la confusió humana. A partir d'aquesta idea, es desenvolupa una narrativa que tracta de cançons i històries que exploren la desorientació i els sentiments de pèrdua que experimenten les persones.

La peça central de l'episodi és la discussió de la cançó "El conte dels dos suïcides", una cançó inspirada en un espectacle creat per Lídia Pujol i Sílvia Comes l'any 1998. La cançó tracta sobre dos personatges que es troben en moments de gran desesperació, considerant el suïcidi com a única via de sortida. L’episodi explora la profunditat emocional i psicològica d’aquests personatges, fent una reflexió sobre la naturalesa del suïcidi com a acte extrem.

Es posa èmfasi en com el suïcidi sovint és mal entès per la societat i els problemes de comunicació que envolten aquest tema. A través de les lletres de la cançó i les discussions que segueixen, es planteja la necessitat de crear espais per parlar de manera oberta sobre el patiment emocional i mental, trencant el silenci i el tabú que sovint envolten aquest tema.

L'episodi no només tracta el tema des d'un punt de vista lúdic o superficial, sinó que busca explorar les profunditats de les emocions humanes que es troben darrere d'aquestes experiències de suïcidi. La discussió també aprofundeix en les complexitats de la vida dels suïcides, fent un paral·lelisme amb la confusió de Babel, on els missatges sovint són distorsionats o mal interpretats.

Al llarg de l'episodi, es presenta una reflexió filosòfica i emocional sobre el sentit de la vida, el dolor existencial i la necessitat de reconèixer i comprendre els sentiments de desesperança i vulnerabilitat en els altres. Finalment, es convida l’audiència a obrir els seus cors i ment, i a connectar amb aquestes experiències tan humanes que sovint es mantenen ocultes per por o incomprensió.

Aquest episodi és una oportunitat per entendre de manera més profunda la fragilitat humana i les històries que s’amaguen darrere d’actes tan dràstics com el suïcidi, oferint una nova perspectiva a l’audiència.

Escolta la cançó: https://open.spotify.com/intl-es/track/4IhFeRFXiBqaNfjUjeF3J1?si=ce848a949f794e71

Escolta el disc "Babel, dels fems i les flors": https://open.spotify.com/intl-es/album/4OXnYycdWqOYrJChARrddu?si=nLcolij6TPiCEk3I-Y_m5w

Lletra: Lídia Pujol. Música: Lídia Pujol i Silvia Comes.

Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Pau Figueres (guitarra clàssica), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Carlos Montfort (violí), Didak Fernández (bateria), Xavi Lozano (moxeño).

Producció i arranjaments: Pau Figueres

LLETRA:

Anaven dos suïcides

per la via del tren.

En veure el fum

de la locomotora

tacar el cel

amb mirada de comiat

es van besar.

En l'últim moment

un d'ells es va penedir

i va saltar,

va saltar a l'altra

banda de la via;

l'altre sense temps

ja per res, va morir,

amb una última mirada

d'incomprensió als ulls,

perquè el que tenia

la SIDA no era ell.