Parlem amb l'Anna Nubiola, l'Anna per a qui l'Enric Gispert va composar aquesta cançó, al monestir de Sant Benet de Montserrat.

"Quan vaig començar a estudiar a l'Escola d'Amor del monestir de Sant Benet de Montserrat, vaig conèixer a la persona que m’ha estat mestra, amiga, mare, germana, àngel: l'Anna Nubiola. El primer cop que sobtadament la vaig veure vaig quedar enlluernada pel seu somriure radiant, la seva elegància i bellesa natural, ferma i d'aroma suau com la flor de romaní. L'amic i mestre Romà Escalas m'havia parlat d'una monja molt especial a qui ell, el Toti Soler, el Jordi Savall, el Raimon, i tantes persones, estimaven amb un amor de tanta qualitat que et fa persona; l’Anna. Ella era la dona d’Enric Gispert, qui va ser director del grup de música antiga Ars Musicae i, així com l'Espriu va viure per conservar-nos els mots, ell ho va fer per conservar-nos la música, l'aliment de l'amor. Va ser ell qui va compondre, per a l'Anna, la música del poema del Palau i Fabre que el Toti canta i també jo ara. I ho faig amb un preciós arranjament del Pau Figueres, el guitarrista, hereu i deutor del Toti Soler que més bellesa està aportant actualment a la música d'aquest país."

Lletra: J. Palau i Fabre. Música: E. Gispert

Lídia Pujol: veu
Dani Espasa: piano
Pau Figueres: guitarra clàssica
Xavi Lozano: moxeño
Dídak Fernández: bateria
Carlos Montfort: violí
Miquel Àngel Cordero: contrabaix.

Producció i arranjaments: Pau Figueres

LLETRA
Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dona’m consells, ara,
que estic cansat.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res, perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.