Cultura i tradicions

Falles, faies, fatxos, “escobones”, aixames, atxes de reis….

Tot un món festiu per redescobrir

.

Documentacions i noves informacions de Barcelona obren nous camins per tal d’interpretar les celebracions on les falles són les protagonistes.

Ara que s’atansa Sant Joan, i que serà ben estrany per força, és un bon moment per aprofitar l’aturada per explicar-nos, per donar a conèixer noves documentacions, noves i velles hipòtesis que fan repensar o reinterpretar les festes i celebracions que fan ús de torxes elaborades amb elements vegetals.

Algunes les celebrem lligades al solstici d’estiu i la nit de Sant Joan i d’altres lligades al cicle nadalenc tant a la nit de Nadal com a la de Reis. Tots aquests rituals tenen moltes semblances els uns amb els altres. Pel que ens fa suposar que estaríem davant d’una  manifestació festiva molt estesa geogràficament i amb una funcionalitat molt similar.

Tot i la pretesa antigor d’aquestes manifestacions festives, no deixa de sobtar que els testimonis documentals són molt escadussers i no ens permeten anar més enllà de l’època moderna. Anem a centrar-nos primer en informacions de Pirineu.

.

.

Les primeres documentacions

Recordem que el passat gener de 2020 va donar-se a conèixer un pergamí datat el 5 de febrer de 1543 que parla de falles a l’Alt Urgell concretament a Alàs i a Torres d’Alàs. El document no ens aclareix quan se celebraven en el cas que es referís a una pràctica festiva, i aquest detall és molt important.

La següent aportació documental explícita de falles és ja del 1763 en un llibre de comptes de Vilaller i que obra en l’Arxiu Municipal del mateix poble. La cita també és escadussera en detalls, els llibres de comptes solen ser-ho, on hi diu “Fallas i faro gasto de vino 12S (sous) 2 (diners)”^[1]. Però la cita tampoc ens dona unes coordenades de temps, per tant tampoc podem afirmar, pel que aporta el document, la data de celebració.

La majoria d’autors que han treballat les diverses interpretacions que pot donar-se a les falles, fia faies, etc. es decanten per fer una lectura solar. És a dir, consideren aquests rituals com a reminiscències d’antics cultes pagans relacionats amb els grans moments astronòmics del calendari, els solsticis.

Certament és una possibilitat força raonada, interessant, però no deixa de ser una hipòtesis ja que tampoc disposem de cap mena de documentació que ens permeti afirmar-ho amb una certesa absoluta o a ulls clucs.

.

La tradició oral i les interpretacions populars de tres casos de torxes fetes amb vegetals

.

Falles de Bagà

En canvi, les versions i interpretacions populars, tot i que algunes s’han recollit i perviscut, no han estat del tot, al meu entendre, posades en valor. Fins i tot, en molts casos s’han desestimat com a hipòtesis de treball i investigació considerant-les els “contes de la iaia”. Per norma general, des de la meva perspectiva aquests relats orals tenen un interès especial i sempre amaguen informacions ocultes que cal saber destriar. Actuen de metarelat, o de relat prenyat.

En aquest article anem a recollir-ne tres, no amb la intenció de fer un “cherry picking” sinó per ser les més conegudes, són distants territorialment i tenen denominadors comuns que poden ajudar a interpretar la utilitat pràctica d’aquestes manifestacions, actualment festives, amb torxes elaborades amb vegetals.

Anem a Bagà, al Berguedà. La nit de Nadal se celebra la Fia-faia, com també se celebra a Sant Julià de Cerdanyola. Una festa actualment que gaudeix de força i sembla que amb la continuïtat ben assegurada. Ambdues han adoptat el discurs simbòlic de festa solar i han abandonat el relat popular. Tot i que, per exemple, aquest darrer Nadal (2019) encara ens l’han explicat a Bagà.

Xavier Pedrals, sobre la interpretació popular de la Fia-faia de Bagà, recull que:

“És tradició molt arrelada a Bagà explicar l’origen de la Fia-faia com un cerimonial de rebuda dels antics senyors de Faia, residents al castell del mateix nom, a uns tres quilòmetres de la Vila, que baixaven la nit de Nadal a Bagà per assistir a les celebracions pròpies de la diada. Diuen Joan Serra i Vilaró i Jordi Planes que venien a matines, a les cinc del mati, Joan Pardinilla i, la memòria oral, asseguren que a oir missa del Gall. Els baganesos sortirien a rebre’ls i aquest seria l’origen de la festa”^[2]

.

Falles d’Isil

Deixem l’hivern i ens desplacem pel calendari fins la nit de Sant Joan, i del Berguedà ens anem al Pallars Sobirà, a Isil. Oriol Riart també recull un relat que dona una idea de les falles com a elements commemoratius o d’acompanyament. Riart explica:

“ Trobem un exemple a Isil que ens ha sorprès per la seva originalitat.  Explica