Els gustos reunits

Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres indrets, fins a "The Music Makers", d'Edward Elgar, una obra inspirada en el poema "Oda" (1874) d'Arthur O'Shaughnessy. Aquell que diu: "Som els creadors de música, i som els somiadors de somnis, (...) tot i amb tot, som els que movem i sacsegem el món per sempre..." Una manera delicada i bellíssima d'enlairar-se i fer volar la imaginació!

El programa d'avui ha començat amb Cavalli i "L'amore innamorato" i l'hem enllaçat amb un record de Franz Schubert. Després, al "Racó dels oblidats", hem trobat William Grant Still i la seva obra vinculada al New Negro Movement. També hem visitat Mozart, Bach i Nino Rota, i hem acabat amb Ray Charles.

La primera cançó ens ha traslladat a una època i a un programa de ràdio que alguns de vosaltres segur que recordeu prou bé. Després hem escoltat l'"Estiu" de Vivaldi, però com si hagués estat escrita al Brasil i se n'hagués empeltat. "Les vespres sicilianes" ens ha recordat Verdi, però també un batalla del 1282. I també Schumann, i Sammartini i Hindemith. I Per acabar la gran poeta gallega i la seva "Negra sombra".

La primera convidada era de Martinica i educada a París, amb el nom de Paulin Duchambge, i que hem lligat amb música també francesa, de Fauré. Després hem anat al "Racó dels oblidats" i hem estat amb l'armeni Stéphan Elmas. També hem tingut Piazzolla, Chopin, Cavalli i la banda sonora d'una pel·lícula japonesa.

El primer tema d'avui és "L'amore innamorato" de Cavalli i Hana Blaziková enllaçat amb un tema de Cervelló. Al "Racó dels oblidats" hem trobat William Grant Still i el seu poema simfònic "Africa". També hem tingut a Mozart, a Bach, a Nino Rota i per acabar ho hem fet amb una cançó del 1939, "Stranger fruit" que és un plor contra el racisme.

El primers convidats tots dos són francesos: l'un, contratenor; ella, contralt. I junts han interpretat "Son nata a lagrimar", de Höndel, i que hem enllaçat amb música també barroca, de Telemann. Després hem anat al "Racó dels oblidats" i hem trobat Boris Txaikovski. També hem tingut Satie, Beethoven, Monterverdi i una de les grans dives del jazz...!

Avui comencem el programa amb un títol suggerent i ple d'esperança. Aquí el vam conèixer com a "Tornem a començar"..., tot i que la idea de l'autor no era aquesta, però a nosaltres ens va bé per tornar a engegar el programa. Després hem seguit amb un compositor oblidat, Elie Coff, amb una ària bellíssima del Barroc i música del XIX amb gust barroc. També hem tingut la banda sonora d'una pel·lícula japonesa i hem acabat amb un poema de principis del XIX lligat a una música tradicional de Lituània. Ras i curt, els gustos reunits...!

"I cada dia, una nova cançó." És tal com comença la primera proposta d'avui i que va escriure el compositor brasiler Luiz Bonfá i que hem enllaçat amb un cant del compositor armeni Komitas. Al "Racó dels oblidats" hem trobat la ucraïnesa Anna Kuzina i hem triat una de les seves simfonies. També hem tingut Hasse, Janácek i el "Bach anglès". I l'última proposta ha estat la d'un personatge mític de llegendes i contes i que nosaltres vam conèixer per la cançó "Mr. Sandman".

El programa d'avui ha començat amb un meravellós cant tradicional que pertany al recull "Cants d'Alvèrnia" de Canteloube. Després hem seguit amb una obra d'Elie Coff, una compositora injustament i completament oblidada. També hem tingut a Michel Legrand, a Bizet i a Tete Montoliu. Per acabar, la trobairitz Beatriu, comtessa de Dia, ens ha fet reflexionar sobre l'amor cortès!

El primer tema és una cançó escrita per un soldat alemany, mestre d'escola, durant la Primera Guerra Mundial, tot i que es va fer famosa a la Segona. Hem seguit amb una proposta ambientada a l'època del domini de l'Índia britànica, una òpera que es diu "Lakmé". Després hem pagat un deute d'ahir amb un concert de violí que té molta història. També hem convidat Delalende, Arvo Pärt i "Laura", de la banda sonora de la película del 1944. Com veieu, una mica de tot!

El programa d'avui ha començat amb una cançó de Michel Legrand, que la va escriure amb l'orella posada en una obra de Mozart, i hem sentit la cançó "Les moulins de mon coeur" i la Simfonia concert per a violí i viola KV 364. Després hem seguit amb la història d'un concert del polonès Ludomir Rozycki escrit durant la Segona Guerra Mundial. Després hem tingut música italiana a cavall dels segles XVIII i XIX i música txeca del segle XX. Per acabar, hem parlat de la "Història del tango" de Piazzolla i de la relació de Barcelona amb el tango!

El programa ha començat amb un cant a la vida i les ganes de viure, una cançó de Pancho Cabral. Després hem seguit amb una de les cavatines més famoses de la història del cinema, i amb un compositor i militar, de la marina naval, Jean Crass. També hem conegut el gust i l'aroma de la canyella, amb el tema més internacional de Chabuca Granda. La recta final l'hem fet amb una fusió contundent de jazz, música funerària, melodies populars sueques i harmonies gregorianes. Per acabar, una de les planes més meravelloses de Robet Schumann i una invitació!

Avui hem començat amb una "Petita festa" de música i poesia, amb una cançó de Jacques Brel versionada per Toti Soler i Gemma Humet. Després hem tastat el dolç de coco i hem ballat amb "El rossinyol i la rosa" de Matilde Salvador. Hem seguit amb dues grans figures, Mozart i Zelenka. I per acabar hem tornat a Brel i hem reflexionat sobre el "fill del teu fill o fill d'immigrant... tots són infants com el nostre", com cantava el cantautor belga!

El programa d'avui ha començat amb un dels grans mites de la societat argentina i referent per a moltes generacions que es van criar escoltant la seva música, María Elena Walsh. Després hem seguit amb un tema de l'any 2000, "Triangular situations" i amb una música del 1960, bellíssima, de Teresa Procaccini: "Sentimental day". Els següents convidats han estat Glinka i D'Indy. I hem acabat amb una balada que ens fa somniar en un món millor (o això és el que pretenia el seu autor)!

Avui hem començat amb un poema que parla d'un home intensament enamorat i delerós de superar una prova d'amor! Hem seguit amb un tema de la cubana Isolina Carillo i una simfonia de la croata Dora Pejacevic. També hem pogut sentir un 'blues' de Big Daddy Wilson i un concert d'Alessandro Marcello. Per acabar, hem sentit una ària d'una mare que plora el destí del seu fill, i Virginia Woolf ens ha ajudat a reflexionar sobre el gran tema: mares, fills i filles!

El programa ha començat a l'anomenada "Tin Pan Alley" de Nova York, als anys vint, amb una de les seves assidues, Kay Swift. Hem seguit amb la directora i compositora txeca Vít¿zslava Kaprálová i amb un alumne de Chopin, Karol Mikuli. També hem tingut Sam Myers i el gran Bach. Per acabar, una obra de Nino Rota, "Molière imaginari", ens ha servit per parlar de "L'escola de les dones"!

El programa d'avui ha començat amb la cançó "You'll never know" (...com et trobo a faltar i com m'importes)! Després ens hem endinsat en el món de Marie Jäel, Bebo Valdés i Alondra Parra. Per acabar, ens ha quedat clar que les coses estan canviant. Per a les dones i també per als homes!

La cançó amb què hem començat el programa d'avui va servir a tota una generació de joves amants tímids, italians, per expressar el seu afecte amb paraules desinhibides i romàntiques! El programa també ens ha dut una cançó popularíssima arranjada per a violoncels. Hem seguit amb "La divina comèdia" de Granados i música porto-riquenya. També hem convidat un dels músics més admirats i aclamats del jazz i alhora oblidat! Per acabar, hem recordat el "Concerto delle donne".

El programa d'avui ha començat amb una cançó de cabaret del 1930 cantada per Ute Lemper, "Sex apple", i després hem seguit amb una "estrelleta" de Ponce. També hem sentit música danesa del segle XIX i música romàntica per excel·lència. La música d'un príncep de Verona ens ha ajudat entendre com va això dels privilegis i les normes (de la casa de la sidra)! Per acabar, l'"Art de la fuga" de Bach ens ha portat fins a la darrera supervivent Bach.

Avui hem encetat el programa amb un tema del 1968, "Didn't we". Després hem seguit amb dos alemanys molt diferents, en tots els aspectes, Bach i Pfitzner. També hem gaudit de l'"Edat de la innocència" i de la "Simfonia del Nou Món". Per acabar hem recordat unes paraules de William Shakespeare a "El mercader de Venècia": "L'home que no té música en ell mateix, serà pastat per traïdories, estratagemes i espoliacions"!